SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 24
EL COLOSSEU Mercè Bigorra IES MOIANÈS
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Dimensions:  187mts. D’alçada per  155 de diàmetre, i perímetre de 525  mts. Ubicació:  Vall del Colosseu, a Roma Estil : Romà Imperial Funció:  Lloc d’espectacles vilolents i per  a l’ esbarjo públic.
 
Fou situat al costat de la casa de Neró (Domus Aurea) sobre d’un llac dessecat Rebé el nom de  Colosseu , perquè estava al costat de l’estàtua colossal de Neró.
El Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 187 metres de llargària i 155 d'amplada, i de 48 metres d'alçada, amb un perímetre de la el·líptica de 524 metres.  187m. 155m. 48m 524m.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ELEMENTS DE SUPORT I ESPAI EXTERIOR ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Ordre dòric Ordre jònic Ordre corinti
Entre les arcades s’hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l’obra a més dels emperadors
ESPAI  INTERIOR ,[object Object],[object Object]
Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes. La  càvea , estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistema de  corredors .  L’arena,  era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota  hi havia diferents  àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres , etc. cavea vomitoria arena
CAVEA ARENA PASSADISSOS SOTA LES GRADES SUBTERRANI Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel.les per a les feres
L'amplia graderia interior estava diferenciada en  gradus , pisos reservats per a les diferents classes socials: En el  podi , el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats ( Cursus honorum ), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extrems de l'eix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial  ( pulvinar ),  i una altra reservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment.  El  maenianum primum , per als aristòcrates que no pertanyien al senat,  El  maenianum secundum , dividit en el  Immum   per als ciutadans rics i el  summum  per als pobres.  En el més alt hi havia el  maenianum summum   in legneis , fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres.  A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors reservats. L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels  vomitoris , anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser evacuats en una mica més que cinc minuts. La càvea
 
 
 
 
 
 
ELEMETS PROPIS DE L’ESTIL L’amfiteatre és un tipus constructiu que prové de la unió teòrica de dos teatres, i és una innovació romana. Té tots els elements tècnics de l’art romà com son: L’arc de mig punt, i la volta d’aresta la volta de canó És una autèntica obra d'enginyeria constructiva per l’aixecament de la càvea sobre d’una trama de voltes de canó, d’aresta i anulars, que servien per  a la sustentació dels pisos superiors i per distribuir el públic. És una obra de gran monumentalitat i d’un clar sentit propagandístic.
 
RELACIÓ DE L’OBRA AMB LÈPOCA  ,[object Object],[object Object]
INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors. El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia). Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró.  El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Encara avui està molt lligat a l’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant. El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’Edat Mitjana també s'utilitzà de refugi, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
INFLUÈNCIES I TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleJulia Valera
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletJulia Valera
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaJulia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVIAssumpció Granero
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRamon Pujola
 

La actualidad más candente (20)

Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 

Destacado (20)

Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Tipologia arquitectura romana
Tipologia arquitectura romanaTipologia arquitectura romana
Tipologia arquitectura romana
 
Arquitectura Romana. Sistemas constructivos y aparejos
Arquitectura  Romana. Sistemas constructivos y aparejosArquitectura  Romana. Sistemas constructivos y aparejos
Arquitectura Romana. Sistemas constructivos y aparejos
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
P.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de AgripaP.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de Agripa
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
 
Economia 2n batxillerat
Economia 2n batxilleratEconomia 2n batxillerat
Economia 2n batxillerat
 
Panteón de roma
Panteón de roma Panteón de roma
Panteón de roma
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
ART ROMÀ
ART ROMÀART ROMÀ
ART ROMÀ
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 

Similar a El Colosseu de Roma

Similar a El Colosseu de Roma (20)

Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Colisseu romà
Colisseu romàColisseu romà
Colisseu romà
 
6. colosseu
6. colosseu6. colosseu
6. colosseu
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
 
7.roma
7.roma7.roma
7.roma
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Emerita Augusta
Emerita Augusta Emerita Augusta
Emerita Augusta
 
Amfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de TarracoAmfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de Tarraco
 

Más de Mercè Bigorra

Más de Mercè Bigorra (20)

Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.
 
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESOTema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Esposos de cerveteri
Esposos de cerveteriEsposos de cerveteri
Esposos de cerveteri
 
Aqüeductes Romans
Aqüeductes RomansAqüeductes Romans
Aqüeductes Romans
 
Atenea Niké
Atenea NikéAtenea Niké
Atenea Niké
 
La Pietat De Miquel Ángel
La Pietat De Miquel ÁngelLa Pietat De Miquel Ángel
La Pietat De Miquel Ángel
 
Sant Pere del Vaticà
Sant Pere del VaticàSant Pere del Vaticà
Sant Pere del Vaticà
 
Art Del Segle XIX
Art Del Segle XIXArt Del Segle XIX
Art Del Segle XIX
 
Columna De Trajà
Columna De TrajàColumna De Trajà
Columna De Trajà
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Diadumen de Policlet
Diadumen de PolicletDiadumen de Policlet
Diadumen de Policlet
 
Teatre Depidaure
Teatre DepidaureTeatre Depidaure
Teatre Depidaure
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Discòbol de Miró
Discòbol de MiróDiscòbol de Miró
Discòbol de Miró
 
Escultura Grega: evolució
 Escultura Grega: evolució Escultura Grega: evolució
Escultura Grega: evolució
 

El Colosseu de Roma

  • 1. EL COLOSSEU Mercè Bigorra IES MOIANÈS
  • 2.
  • 3.  
  • 4. Fou situat al costat de la casa de Neró (Domus Aurea) sobre d’un llac dessecat Rebé el nom de Colosseu , perquè estava al costat de l’estàtua colossal de Neró.
  • 5. El Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 187 metres de llargària i 155 d'amplada, i de 48 metres d'alçada, amb un perímetre de la el·líptica de 524 metres. 187m. 155m. 48m 524m.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9. Entre les arcades s’hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l’obra a més dels emperadors
  • 10.
  • 11. Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes. La càvea , estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistema de corredors . L’arena, era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota hi havia diferents àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres , etc. cavea vomitoria arena
  • 12. CAVEA ARENA PASSADISSOS SOTA LES GRADES SUBTERRANI Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel.les per a les feres
  • 13. L'amplia graderia interior estava diferenciada en gradus , pisos reservats per a les diferents classes socials: En el podi , el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats ( Cursus honorum ), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extrems de l'eix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial ( pulvinar ), i una altra reservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment. El maenianum primum , per als aristòcrates que no pertanyien al senat, El maenianum secundum , dividit en el Immum per als ciutadans rics i el summum per als pobres. En el més alt hi havia el maenianum summum in legneis , fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres. A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors reservats. L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels vomitoris , anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser evacuats en una mica més que cinc minuts. La càvea
  • 14.  
  • 15.  
  • 16.  
  • 17.  
  • 18.  
  • 19.  
  • 20. ELEMETS PROPIS DE L’ESTIL L’amfiteatre és un tipus constructiu que prové de la unió teòrica de dos teatres, i és una innovació romana. Té tots els elements tècnics de l’art romà com son: L’arc de mig punt, i la volta d’aresta la volta de canó És una autèntica obra d'enginyeria constructiva per l’aixecament de la càvea sobre d’una trama de voltes de canó, d’aresta i anulars, que servien per a la sustentació dels pisos superiors i per distribuir el públic. És una obra de gran monumentalitat i d’un clar sentit propagandístic.
  • 21.  
  • 22.
  • 23. INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors. El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia). Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró. El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Encara avui està molt lligat a l’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant. El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’Edat Mitjana també s'utilitzà de refugi, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
  • 24.