escultura

1. LA PIETAT DE MIQUEL ÀNGEL Títol : Pietat del Vaticà Autor: Miquel Àngel (1475-15649 CRONOLOGIA : 1498-99 Estil: Renaixement (cinquecento) Tècnica: talla Material: marbre Forma: escultura exempta Tipologia: grup Dimensions: 1,74m alt x 1,95 m llarg Localització actual : Basílica de Sant Pere del Vaticà MERCÈ BIGORRA

2. La Verge, molt jove, no mira Crist, sinó que té el cap inclinat i sembla que accepta en silenci amb l’expressiu gest de la ma esquerra, la voluntat divina

3. Aquest grup que Miquel Àngel va realitzar molt jove, és un clar exemple d’allò que ell definia com “l’art de treure i no d’afegir”. El conjunt és esculpit a partir del bloc de marbre concebut com un tot. Miquel Àngel aconseguí integrar les imatges de tal manera que formen una unitat indissoluble.

4. El conjunt forma un triangle gairebé regular, tancat en sí mateix. L’extraordinari tractament del mantell de la Verge equilibra la composició i defineix, per sota, la base d’aquest triangle

5. Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Si Crist estigués a escala humana, la Verge, dempeus, faria quasi cinc metres d'alçada. humana. Tanmateix, gran part de la grandària de la Verge està amagada rere la seva roba, i les figures tenen un aspecte bastant natural.

6. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica (ideal), amb la qual l’autor vol comunicar el concepte de perfecció.

7. El treball de modelat del material és extraordinari, perquè aconsegueix una gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de la Mare de Déu.

8. Són excel·lents el detallisme i la nitidesa amb què tracta tots els detalls anatòmics del cos de Crist, la musculatura, les venes del braç i els estigmes de la passió, el forat a la mà i la ferida del cop de llança al costat dret del pit

9. La Pietat és la representació iconogràfica de la Verge Maria amb el cos mort de Jesús a la falda, després del devallament de la creu. Aquesta imatge no procedeix de cap dels evangelis, sinó que es basa en una idea pròpia dels místics del segle XV, que suposaven que la Verge havia acollit als seus braços el cos del seu Fill després del devallament

10. Miquel Àngel s’hi permet la llicència de representar Maria molt jove, amb una edat que no es correspon amb la cronologia ni amb la tradició bíblica, per tal de simbolitzar la puresa virginal i la bellesa ideal