3. EDITORIAL 3
Acabem un altre curs i com cada any hi ha alumnes que han acabat 4t d’ESO o Batxillerat i se’n
van a començar una altra etapa de la seva vida. Els desitgem molta sort.
Per al curs que començarem al setembre, però, ens esperen una bona colla de retallades: una
reducció de professorat, un increment d’alumnes per aula, una reducció de la despesa de fun-
cionament del centre, un increment d’hores lectives i de permanència al centre del professorat...
Una de les primeres accions de protesta a tot això ha estat afegir-nos a la campanya “dimarts
grocs” organitzada pel col.lectiu de professorat de Catalunya. De tota manera, el professorat
continuarem implicant-nos en l’educació dels nostres alumnes i també continuarà la revista
elaborada pels alumnes de 4t. En aquest darrer número del curs, hi trobareu notícies relatives a
la vida del centre, com és ara la festa de comiat dels alumnes de 4t i de batxillerat, entrevistes,
reportages, opinions, etc. Esperem que passeu una bona estona llegint rodalIES.
Bon estiu!
L’ACUDIT
4. NOTÍCIES 4
LA CRISI DE LES NOSTRES VIDES: Se suposa que d’aquí a 10 o 20 anys hi haurà
OIL CRASH molta escassetat de totes les matèries pri-
meres, especialment de petroli. I com que
El divendres 13 la societat actual està basada en l’obtenció
d’abril va tenir d’energia abundant i barata arribarà un punt en
lloc, a la biblio- què deixarà de ser viable i haurem de canviar
teca de l’institut, de model; els llocs de treball també dependran
una xerrada a de com siguin aquests nous models de socie-
càrrec del doc- tat.
tor Antonio Turiel
sobre com la cri- Val a dir que els recursos minerals no
si del petroli serà s’esgotaran. Passarà que costarà tant
la crisi de les extreure’ls i refinar-los que només es podran
nostres vides. fer servir en processos especialment estratè-
La xerrada va gics.
anar adreçada
als alumnes de Òscar Arumí
4t d’ESO i de 1r i Aniol Vilaregut
2n de Batxillerat 4t ESO B
de la branca científica i tecnològica.
RESULTAT DE LES PROVES
Entre altres coses va explicar què és el Peak Oil DIAGNÒSTIQUES
i lligat a això, l’Oil Crash i el Peak Everything,
relacionat amb l’escassetat de recursos ener- Els dies 15 i 16 de març es van dur a terme les
gètics i materials. També va explicar que el proves diagnòstiques a nivell de Catalunya de
nostre problema econòmic és que necessitem 4t d’ESO. Les proves eren de llengua catalana
una gran quantitat de recursos creixent i estem i castellana, anglès i matemàtiques.
en un món finit. Aquests recursos són limitats i
cada vegada de més difícil accés. En català el resultat va ser mitjà-alt, per sobre
de la mitjana de Catalunya. La classe amb el
El concepte de Peak Oil fa referència a l’estudi millor resultat va ser 4tA, seguit de 4tC i per
que va fer el geòleg M.K. Hubbert a finals dels últim 4tB. Pel que fa a castellà, el resultat va
50 sobre el ritme d’extracció de petroli de ja- ser per sota de la mitjana de Catalunya. En an-
ciments de Nordamèrica. Aquest geòleg va glès, el resultat també va ser per sobre de la
arribar a la conclusió que hi ha un moment en mitjana. I la matèria que va treure la mitjana
què la producció és màxima i a partir d’aquest més alta, al nivell mitjà-alt però molt a la vora
moment comença a disminuir, independent- de l’alt, va ser matemàtiques.
ment de la quantitat de recursos que es posin
en marxa. Per tant, els resultats en general van ser posi-
tius.
Per altra banda, cal tenir present que cada cop
costa més extreure el petroli que queda i això Ivan Contreras
significa que s’han de fer servir més recursos Bilal Coucou
energètics i materials, de manera que el rendi- Sergi Verdaguer
ment de cada barril de petroli extret és menor.
5. NOTÍCIES 5
A SANTA MAGDALENA CAMINANT I
A ROCAPRAVERA AMB BICI
El divendres 11 de maig, per celebrar la diada
de la mobilitat sostenible, vam anar caminant
a Santa Magdalena. Un cop fet el recompte
d’alumnes i repartit els tiquets de l’esmorzar,
vam començar a sortir de l’institut en direcció
a Santa Magdalena. Després de dues hores
Per altra banda, la sortida amb bicicleta va ser
a Rocapravera, santuari de Torelló, on es va re-
partir la coca i es va llegir també l’escrit sobre
la mobilitat sostenible. Un cop descansats, es
podia triar entre tornar cap a Roda o fer una
ruta extra seguint el riu Ter. El quilometratge
total de la ruta normal va ser d’uns 25km i de
la ruta extra, uns 32km.
Ariadna Morató
Cristina Viladelbosch
4t ESO B
caminant a ple sol vam poder veure l’ermita i
descansar sota una gran ombra. Vam menjar
coca i abans de marxar vam escoltar un ma-
nifest sobre la sostenibilitat. A l’hora de baixar,
tot va ser més ràpid, ja que per culpa de la
calor i del cansament tothom s’espavilava per
ser ràpid a casa.
6. NOTÍCIES 6
PLANT FOR THE PLANET O UNA de Girona. Uns cinc alumnes per centre, entre
PLANTA PER AL PLANETA tots uns 60 alumnes i un total de 12 professors.
Els alumnes del nostre centre eren de dos de
3r i tres de 4t: en Ber-
nat Pla, la Laura Bosch,
l’Enric Pàmies, la Clara
Teixidor, l’Òscar Arumí i
el professor acompan-
yant, Joan Carles Abella.
El centre que va venir de
Girona com que ja hi ha-
via estat altres anys van
explicar les seves ex-
periències als alumnes i
professors. Aquest any
només han vingut per
poder transmetre tota la
informació als altres.
Quan van arribar van
fer uns jocs perquè els
Aquesta és la segona trobada que s’ha fet a alumnes es coneguessin tots, un joc que, pel
Cantonigròs organitzada per Escola Verda ens han explicat, va ser molt divertit i creatiu.
amb el lema Plant for the planet. La durada de Van parlar amb un noi alemany, en Felix, el
la trobada va ser des de dissabte al matí fins qual quan tenia 9 anys va pensar una idea:
diumenge al matí. L’activitat més important si tothom plantava un arbre hi hauria un milió
que es fa és parlar dels arbres i estar més a d’arbres més a cada país. Van poder contactar
prop de la naturalesa. A la trobada hi van ve- amb ell a través de l’Skype, i li feien preguntes
en anglès.
En acabar, van fer moltes més activitats i una
d’elles era pintar uns troncs que estaven al
costat del arbres, també van anar a la Forada-
da, i més tard van exposar algunes idees im-
portants sobre el medi ambient a través d’unes
cartolines.
Bruna Arderiu
Sohad Ifkiran
Jana Romero
nir alumnes de diversos instituts de Catalunya: Montse Royo
INS Voltreganès, INS Miquel Martí i Pol, INS 4t B
Antoni Pous i Argila, INS Cirviànum de Torelló,
lINS Lluís Pequera de Manresa i 6 centres més
7. NOTÍCIES 7
St. Jordi 2012 al teatre Eliseu
Aquest any hem tornat a recuperar la festa de St. Jordi, l’any passat no es va fer perquè era
Setmana Santa. L’acte de St. Jordi va tenir lloc al mateix dia 23 d’abril a partir de les 10:50. A
diferència dels altres anys no es va fer a fora el pati, sinó que tot l’institut va anar al Teatre Eliseu.
L’acte el va presentar la Petra i seguidament uns quants alumnes de 1r d’ESO van tocar la flauta
acompanyats de la Montse Cañellas. Just després, tres alumnes de 4t d’ESO van llegir el poema
“Entre les barques quan passa l’amor” de J.M. Segarra acompanyats pel guitarrista Pere Girbau.
Aquest poema va servir per introduir el lliurament de premis literaris de 1r cicle:
-Aina Martinez (Narració)
-Guillem Arumí (Poesia)
-Miquel Vallbona (Article d’opinió)
-Roc Vilarasau (Còmic)
A cada premiat se’ls va entregar un llibre i una rosa.
A continuació, alguns alumnes de 1r d’ESO van fer una petita mostra de l’espectacle de música
i dansa que havien preperat per a la diada Miquel Martí i Pol.
Després d’aquesta dansa es van lliurar els premis literaris de 2n cicle:
-Gerard Vallejo (Narració)
-Martí Vallès (Poesia)
-Melani Martin (Article d’opinió)
-Cilia Comella (Còmic)
Tot seguit, cinc alumnes de 4t d’ESO van llegir i tocar amb la guitarra el poema “Na Ruixa Man-
tells” de Miquel Costa i Llobera; la Petra en va fer una petita introducció tot explicant el tema del
poema.
8. NOTÍCIES 8
Es van donar els premis literaris de batxillerat. Van ser:
-Alba Molas (Narració)
-Nicolau Prats (Article d’opinió)
Alguns alumnes de 2n d’ESO van representar una adaptació de “Terra Baixa” d’Angel Guimerà feta per la
Dolors Puigbò.
Els premis següents van ser:
-Melisa Ortiz (portada)
-Elisa Sobkanyuk (lletra capital)
-Oriol Puertas (AMPA)
Les professores de matemàtiques i 2 alumnes van entregar els premis de fotografia matemàtica que van
ser premiats amb una rosa i podran triar una tassa, una samarreta o una alfombreta per al ratolí amb la
seva foto. Els premiats van ser:
-Nil Coma (1r ESO)
-Cristina Balaguer (2n ESO)
-Xènia Serrat (3r ESO)
-Ramon Pujol (4t ESO)
-Gabriel Alarcón (Batx.)
-Marta Bartoló (Professorat)
També van entregar els premis de les proves Cangur 2012 a les millors puntuacions de 3r i 4t d’ESO:
-Nivell 1 (3r ESO): Jordi Freixa i Jana Maier
-Nivell 2 (4t ESO): Marta Pla
I es van entregar els diplomes a tots els que hi havien participat.
L’acte es va acabar amb l’actuació dels alumnes de 4t que fan música tocant diferents cançons amb
flauta.
Marta Pla
Elisabeth Raya
4t B
ÈXIT DE L’EQUIP DE VOLEIBOL DE L’INSTITUT
El passat curs 2010-2011, una colla de joves amb molta iniciativa van decidir fundar un equip de
voleibol, la monitora del qual era l’alumna Marta Pascuet. Al primer any només hi participaven
els alumnes de 1r d’ESO però aquest any, a més dels alumnes de primer de l’any passat que ara
fan segon, també s’hi han afegit alguns alumnes de l’actual primer.
Aquest any, l’equip ha estat tot un èxit. Han participat la Lliga Consell Esportiu d’Osona, on han
quedat en segona posició i es van classificar per participar a la fase territorial, competició que
es juga a Terrassa, i on també han quedar en segona posició.
Pere Girbau
Gerard Juanola
Paolo Mearelli
Aniol Vilaregut
9. REPORTATGES 9
L’ESPORT DE L’ALUMNAT DE L’INSTITUT
Hem passat una enquesta a tots els alumnes de l’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol, dividits entre
nois i noies, i els hem demanat si practicaven algun esport i quin. Els resultats han estat aquests:
En general veiem que hi ha més nois esportistes que noies, i que els nois es decanten més pel
futbol, com és en general; en canvi, les noies es reparteixen en diversos esports i es decanten
més per aquells que no requereixen tan esforç físic com el bàdminton, la natació o la dansa.
Tot i això, en el bàsquet hi ha més noies que nois i passa el mateix en la natació, l’equitació i el
gimnàs.
Diagrama de sectors:
Com podem comprovar en aquest diagrama de sectors, la majoria de nois i noies del nostre
centre fan esport: un 66,9% de noies i un 73,5% de nois fan esport. Per tant, només hi ha un
33,1% de noies i un 26,5% de nois que no en facin. Això ens indica que tenim una bona quan-
titat d’alumnes esportistes al sector d’ESO de l’institut.
Marta Bruguera
Judit Crous
4t ESO A
10. REPORTATGES 10
Una història amb sentiment
D’històries sobre el nazisme se n’hauran ex- primers dies van ser molt difícils: res estava or-
plicat moltes, però ara em sento amb el valor ganitzat, faltava menjar i el poc que donaven
suficient per explicar la història del tiet Ramon era repartit com el gra a les gallines i si tenies
tal i com ell la va viure. Una història que par- sort podies recollir una mica de pa.
la sobre el coratge, la por, el sacrifici i l’orgull,
però sobretot, parla de la lluita constant i les El tiet Ramon va tenir sort i al cap de poc temps
ganes de seguir respirant un aire que no sem- es va trobar un vell amic, Víctor Aragonès.
pre ha estat sa. Aquest el va deixar instal·lar-se a un barra-
có que ell mateix havia construït amb pells i
Han passat 67 anys i el record d’una terrible troncs. Així va passar els primers tres mesos.
història encara marca la meva família. El tiet Hitler, però, no va tardar a arribar i emportar-
Ramon, era un republicà escrivent a una fàbri- se a tots els francesos i espanyols refugiats, i
ca tèxtil i jutge de pau a Vic, fill d’una família amb ells, el tiet Ramon.
humil, marit i pare de dues precioses nenes. La
seva vida es desenvolupava amb normalitat, Els van pujar a un tren. Hi havia gent que deia
treballava, era feliç i estimava la seva família. que es dirigien a l’interior de França i d’altres
deien que anaven en direcció contrària. Al matí
Quan el 1936 va esclatar la guerra civil, van següent els dubtes es van aclarir: eren a Ale-
canviar moltes coses. Es va veure obligat a manya. A la gent -confosa- els agradava més
lluitar per la llibertat d’expressió i a defensar la idea d’estar a Alemanya, perquè no eren ni
els seus ideals. La guerra no va ser fàcil, però militars ni francesos. Cert, no eres ni una cosa
el que ell no es pensava és que els pròxims ni l’altra, però oblidaven que eren els primers a
anys serien pitjors. combatre el feixisme. L’última parada d’aquell
etern viatge va ser Mathausen, un nom com
Un 11 de febrer de 1939, l’exèrcit republicà un altre, però en un moment canvià tot. El
espanyol i el poble que no volia viure sota les tren encara no havia parat que els S.S eren
ordres franquistes van fugir d’un país que ja a dalt fent-los saltar i pegant-los. En aquell
no era el seu, que havia perdut el sentit comú, precís moment, el tiet Ramon va comprendre
l’honor i el respecte. El tiet Ramon sabia que que no seria una estada fàcil i encara menys
era perillós, per això va deixar la seva dona i agradable. Un cop dins els barracons, els S.S
les seves filles a Manlleu. s’ocuparen de rapar els cabells a tots els ho-
mes, d’obligar-los a posar-se vestits ratllats i,
Entrar a França va ser senzill: la carretera de la sobretot, de deixar-los clar que d’aquell camp
frontera estava plena de vehicles buits i el si- de concentració no en podien sortir, l’única
lenci era el protagonista. Però quan van entrar manera d’escapar-se’n era per la xemeneia del
a França, l’exèrcit francès ja els esperava. Els crematori.
van distribuir a diferents camps de refugiats.
Ell va anar a parar al d’Argelés sur Mer. Els
11. REPORTATGES 11
Els dies passaven i el dolor de no saber res ja que va poder entrar i treballar a la fusteria
de la seva família i la impotència de no poder del camp, un ofici que el mantenia ocupat i
escapar-se no desapareixia. una mica més protegit. De mica en mica es va
acostumar a no ser ningú, a les llargues hores
Dotze hores de treball forçat, portant pedres de treball, a ser maltractat, a ser un número
de dalt a baix esgota, sentir que ja no tens més; de mica en mica es va acostumar a obli-
importància, que ja no tens identitat i que les dar-se de la cara de les seves filles, a oblidar-
úniques paraules que escoltes són ofenses i se de la veu de la seva mare; de mica en mica
insults. Però el pitjor cansament és el psicolò- s’anava consumint, anava morint en vida.
gic. El fet de no saber què serà de tu, dels teus
amics, de la teva família, de la teva vida, és Els anys van passant...
un dolor que el tiet Ramon no es podia treure.
Veure com cada dia passaven carretes plenes Un bon dia, quan tots estaven fent les seves
de morts que pujaven de la cantera, gent que tasques corresponents, el tiet Ramon es que-
coneixia, gent amb famílies, gent amb una his- dà immòbil en veure que per la porta entrava
tòria i, sobretot, gent innocent. Una vida molt un camió de la Creu Roja. Tots hi van anar cor-
dura, però dintre de tot, ell va tenir molta sort, rents i abraçaren els soldats americans que
12. REPORTATGES 12
portaven l’esperada llibertat. “Han passat 35 anys i segueixo escrivint avui
Els americans, després de dues hores en el records que el temps no ha esborrat. Per què
camp de concentració, fos perquè era la seva necessito remoure aquells terribles i inacaba-
obligació o per deixar que els presoners es bles dies, els més tràgics de la meva vida?
vengessin, van marxar deixant així total lliber- Aquells anys, completament aïllat del món, de
tat als presoners. Una patrulla armada va re- la meva família, resistint bestialitats inexpli-
córrer tot el camp buscant els S.S. cables, amb la por al cos, patint gana, fred a
l’hivern i calor a l’estiu, aquells anys... Qui em
El dia següent van arribar les forces d’ocupació torna aquells anys?
americanes.
Qui em torna els meus amics morts injusta-
El tiet Ramon no fou repatriat fins al 17 de maig ment? Qui em torna la meva joventut? Qui em
de 1945. torna la innocència de la meva dona, els pri-
mers anys de les meves filles? Qui em torna
Quan van arribar a París, el primer que va fer la meva vida? De la guerra només diré que te-
fou escriure a la seva dona, esperant una res- nia raó, que pensava i segueixo pensant, més
posta. Aquesta resposta no trigà en arribar. que mai, que tant el nazisme, com el feixisme,
El tiet Ramon agafà les coses i es reuní amb la com el franquisme i altres règims totalitaris, no
seva família a Montauben. poden conduir a altra cosa que la negació de
la humanitat i que s’ha de combatre per evi-
Aquesta història és real. El tiet Ramon està tar que hi hagi pobles que pateixin les matei-
considerat un heroi a la meva família: una per- xes atrocitats que he patit jo. Han passat 35
sona que lluita pels seus ideals i que ni els S.S, anys i encara avui somio amb els barracons de
ni els camps de concentració, ni les xemeneies Mathausen, aquells que m’han robat l’orgull,
crematòries li feren canviar la seva manera de l’honor, l’esperança i les ganes de seguir en-
pensar. Admiració i orgull és el que sento cada davant”.
cop que recordo que persones nobles van llui-
tar per canviar aquest món i el coratge que ells Així és com el tiet Ramon acaba les seves me-
van tenir és l’esperança que ens queda a no- mòries d’aquells anys.
saltres.
Història original de Ramon Verdaguer Sala.
Amb una estada de quatre anys i mig a un dels Vic 01-03.1911/ Perpignan 19-12-1996.
camps de concentració on van matar més per-
sones, Mathausen, el tiet Ramon mai va poder Judit Soler
oblidar aquells barracons, aquell so de la cam- 4t d’ESO C
pana que els despertava cada matí quan en-
cara era ben fosc, però sobretot, no va poder
oblidar aquells llargs anys:
13. REPORTATGES 13
ELS MÒBILS A L’INS MIQUEL MARTÍ I els alumnes que no en tenen és perquè o bé
I POL els pares no els en deixen tenir o bé perquè no
el necessiten.
La relació que tenen els alumnes amb els mò-
bils a l’INS. La majoria dels alumnes amb mòbil l’utilitzen
per trucar, per enviar missatges de text i nave-
Aquest trimestre hem fet unes enquestes als gar per internet (Whats App, Facebook, etc).
alumnes d’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol per
conèixer-ne els hàbits d’ús del telèfon mòbil. La majoria dels alumnes han contestat que a la
De fet, l’objectiu principal de l’enquesta era classe no fan servir el mòbil. Però els alumnes
comprovar si l’alumnat del centre està sufi- de 3r i 4t d’ESO sí que fan servir el mòbil entre
cientment “engaxant” al mòbil. A l’enquesta els classe i classe.
demanàvem l’edat, el sexe, si tenien mòbil o no
i per què. Si en tenien ens havien de respondre Finalment amb la pregunta sobre com reaccio-
quan feia que en tenien, per a què l’utilitzaven, narien si es quedessin sense mòbil, hem com-
si el feien servir entre hores de classe i la seva provat que les noies hi estan més “enganxa-
reacció en quedar-se sense mòbil. des” que els nois.
Veiem que els alumnes de 15 i 16 anys són els
que tenen més mòbils, i sempre guanyen les
noies.
Amb aquestes enquestes hem comprovat que
alguns alumnes comencen a tenir mòbil des
de molt joves. Les raons que donen per tenir-
lo majoritàriament és per poder-se comunicar
amb els amics i familiars. I perquè els agrada.
Melani Martín
Íngrid Vila
4t ESO A
14. OPINIÓ 14
Pirateria Musical Extrema UN BÉ O UN MAL PER A
NOSALTRES?
Actualment la venda de discos musicals tant
a nivell de Catalunya com d’Espanya és Segons alguns especialistes en tecnologia, ha
mínima. Internet ens permet obtenir cançons augmentat molt el nombre de persones que
o àlbums dels artistes de forma gratuïta, tot compren, organitzen les seves vacances i fan
i haver-hi plataformes com Spotify o Itunes reserves per Internet. És evident que l’Internet
que ens permeten escoltar música de manera permet estalviar temps en moltes feines
semi-gratuïta. diàries, a més d’evitar desplaçaments, ja que
gairebé tot ho podem fer en qualsevol lloc a
La gent s’ha acostumat a no moure’s de través del nostre ordinador o fins i tot a través
l’ordinador i accedir a tota la música. Però les dels mòbils.
coses haurien de canviar ja! La comercialitza-
cio dels CD hauria de continuar existint ja que D’una banda, són moltes les coses que es po-
un disc físic és molt més agradable tenir-lo den fer per Internet: des d’una simple compra
perquè et permet gaudir de les cançons amb fins a fer complicades transferències. D’altra
més definició i, a part d’això, tenim un objecte banda, però, deixant a part la comoditat que
físic. ens aporta aquest avenç tecnològic, no hem
d’oblidar que l’ordinador està substituint el
Estic totalment d’acord amb el fet que es treball que hauria de fer una o moltes per-
tanquin totes les plataformes de descàrre- sones que possiblement deuen ser a l’atur.
ga il·legal ja que això és un atemptat contra També hem de tenir en compte que un ordi-
l’artista. nador no ens pot donar la seguretat ni les re-
comanacions que ens pot donar una persona.
Ramon Pujol
4t ESO C Per tant, considero que és un avenç tecnolò-
gic que ens proporciona molta comoditat però
que potser no ens està fent cap bé en aquests
moments de crisi.
Carla Riera Castells
4rt ESO C
15. OPINIÓ 15
NECESSITEM MÉS CONTROL SEGURETAT I REPRESSIÓ
Drogues i alcohol, dues coses que associem En aquest temps de crisi, el poble ha aga-
a l”delictes”. És trist dir que els joves ja no fat el costum d’utilitzar les manifestacions
poden divertir-se sense aquests elements, col·lectives per expressar les seves queixes
però és així. És evident que no se saben o “defensar els drets”, però en molts casos
divertir ni controlar, abusen de l’alcohol i de les aquestes manifestacions acaben malament
drogues com si fossin un joc sense adonar-se per l’actuació policial. El que no s’entén és
dels perills que comporten. Això és un gran el perquè d’aquestes actuacions. Tots sabem
problema; les festes han passat d’aportar di- que en alguns casos l’actuació està justifica-
versió a ser un caos. És inevitable anar a una da i fins i tot és necessària, però tambè hi ha
festa i trobar-te més de la meitat de la gent in- hagut actuacions injustificades com el clar
tentant aixecar-se de terra o no parar de sentir exemple que tots coneixem: el 15M. La policia
ambulàncies que vénen i van. Arriba un punt va carregar sense justificació sobre una mani-
que no et pots divertir veient aquest panorama festació totalment pacífica. En d’altres casos,
i veure només dues persones comptades que en canvi, on part de la gent s’havia exaltat i
s’aguanten dretes intentant tenir cura de tots causat destroses, el 29F, la policia va carregar
els seus amics o amigues. Necessiten més amb raó.
control en aquest món o aquestes festes aca-
baran molt malament. Penso que ens hauríem de plantejar una pre-
gunta: Són realment per la seguretat o bé per
Nàdia del Olmo la repressió del poble aquestes actuacions po-
4rt ESO C licials? Com he esmentat abans, en casos és
justificada però en alguns altres no. Molts cops
la massa s’exalta, de mica en mica la gent se
sent mes forta i més segura, i és llavors quan
és desencadenen fets que porten a l’actuació
policial. Però tambè podem pensar que el go-
vern té por que les revoltes que estan succeint
al nord Àfrica i ara també a Grècia es puguin
moure fins aquí, a Espanya, i per tant el que
podrien intentar és reprimir “la veu del poble”
perquè d’aquesta manera la gent agafi por a
les manifestacions i accions col·lectives i de
masses i així poder evitar un conflicte social.
Paolo Mearelli
4t ESO B
16. SORTIDES 16
ALUMNES DE 2n d’ESO A L’ESTARTIT
El dilluns 5 de març d’aquest any, els alumnes
de 2n d’ESO de l’IES Miquel Martí i Pol van fer
una sortida a l’Estartit amb l’objectiu de recó-
rrer les Illes Medes i l’Alt Empordà amb un vai-
xell per recollir plàncton. Però degut a les ma-
les condicions meteorològiques, el vaixell no
va poder fer el recorregut que tenien planejat
i només van poder anar fins a les Illes Medes.
testava unes preguntes relacionades amb les
ciències socials pel casc antic de Torroella de
Montgrí.
Un cop van haver recollit el material, van anar
Carla Jurado
al Museu de la Mediterrània per analitzar-lo i
Andreu Serrano
fer altres activitats en grup.
4t ESO C
L’alumnat es va dividir en tres grups: uns ob-
servaven el plàncton i estudiaven les xarxes
i cadenes tròfiques; els altres observaven
l’exposició del Museu, i un últim grup con- (Segueix a la pàgina 20)
17. COMIAT 17
comiat de 4t d’ESO i 2n de de Ramon Pujol. Per finalitzar les actuacions
BATXILLERAT van cantar la cançó “Yo te esperaré”, en Carles
Carmona, l’Hector Miguel, l’Òscar Arumí i en
El passat dijous 7 de juny es va celebrar la fes- Ramon Pujol.
ta de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels Finalitzada l’entrega d’orles als alumnes de 4t
de 2n de Batxillerat de l’INS Miquel Martí i Pol. es va passar un vídeo d’ells. També se’ls va
L’acte estava programat a les 21:30 i no va tar- donar un petit obsequi: un clauer amb la frase
dar gaire a començar. A les cadires de davant de Miquel Martí i Pol que identifica l’institut: “Si
de tot hi havia els alumnes que van ser prota- ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els
gonistes aquella nit i a darrere professors, pa- altres seràs veritablament lliure”.
res i convidats.
En primer lloc la di-
rectora va fer un
discurs que parla-
va del futur i com
sense adonar-nos-
en ens anem fent
grans i anem deci-
din la nostra vida.
Un cop finalitzat
aquest discurs el va
iniciar el president
de l’AMPA; seguida-
ment ho van fer dos
representants de 4t
d’ESO i tres de 2n
de Batxillerat. Els
discursos van ca-
cabar d’una manera
molt divertita i emo-
cionant.
Seguidament es va fer l’entrega d’orles als
La celebració va continuar amb una demos- alumnes de 2n de Batxillerat, als quals també
tració de flauta per part dels alumnes de 4t, es va donar el clauer; després, el vídeo d’ells.
amb la cançó Siyahamba i l’acompanyament
de la professora amb el xilòfon. Quan es va La festa va finalitzar amb la cançó Camins,
haver acabat van sortir alumnes a recitar dos del grup Sopa de Cabra perquè ens adonés-
poemes acompanyats amb una guitarra: el pri- sim que haurem de fer camins sols però que
mer, “Vora les barques, quan passa l’amor”, aquesta tapa de la vida no l’oblidarem.
de JM de Sagarra, recitat per Helena Jordà i
Marta Pla, amb guitarra de Pere Girbau, i el se- En acabat, hi va haver un petit refrigeri per a
gon, “Na Ruixa Mantells”, de Miquel Costa i tots els convidats.
Llobera, recitat per Òscar Arumí, Bilal Cocou, Nil Rodríguez
Ester Gutiérrez i Aina Mayorga, amb guitarra 4t ESO C
20. SORTIDES 20
SORTIDES PEL CRÈDIT DE SÍNTESI
A 1r D’ESO
L’alumnat de 1r d’ESO del centre, el dimarts
11 de juny, va fer una excursió a Ulldeter per
estudiar l’entorn (la flora, la geologia...) del
naixement del riu Ter.
El dimarts 19 de juny van fer una altra sortida a
la gola del riu Ter, per acabar de recollir dades
i completar el crèdit de síntesi.
Els alumnes de 4t D’ESO van
a Barcelona.
El dia 23 de febrer els alumnes de 4t d’ESO En Guillem Sanchez i en Basili Martinez, els
van fer una sortida a Barcelona, repartits se- dos professors de física, juntament amb els
gons els itineraris: artístic, científic i tecnològic seus alumnes de 4t d’ESO, van anar al Cos-
i humanístic. Els alumnes d’Educació Visual i mocaixa, on els van demostrar algunes lleis
plàstica van anar a visitar el Museu Picasso, físiques dins d’un taller.
acompanyats per la Rosa Terradelles, ja que
dies abans havien vist i comentat quadres Gina Mearelli
seus. Els alumnes de Rocío Poyato, la profes- Alba Vidal
sora de llatí, van fer una ruta per la Barcelona 4t ESO C
romana, on havien de trobar diferents coses
relacionades amb l’assignatura.
21. SORTIDES 21
VIATGE DE FI DE CURS DE 2n DE
BATXILLERAT
Aquest any els alumnes de 2n de Batxillerat perillós i van agafar un ferri fins a una illa, on
han anat de viatge de final de curs a Holan- van estar tot el dia. Van tornar, van sopar i la
da, Amsterdam. Van marxar de Roda de Ter nit va tornar a ser lliure per a tothom. Dimecres
amb un autocar fins a Barcelona, on van aga- van anar a visitar la casa d’Anna Frank, el mu-
far l’avió destinació Amsterdam a les 6 de la seu Rijksmuseum i després els van deixar el
matinada. Hi van arribar a les 9 del matí i van dia lliure. El següent dia tenien una excursió
anar a un parc molt gran amb moltes espècies programada en una subhasta de flors però van
de tulipes, Keukenhof, on es van estar tot el arribar tard, així que van decidir anar a veure
dia. L’autocar els va recollir i se’n van anar a Marken i Volendam, que són pobles pescadors
l’alberg on es van instal·lar. Després van anar on hi ha molins de vent, fàbriques de formatge,
a donar una volta per situar-se, van visitar el fàbriques d’esclops... Després, tots molt can-
Barri Roig i van tornar a l’alberg. Al dia següent sats i contents, van agafar un autobús cap a
van visitar el museu Van Googh, la fàbrica de l’aeroport i van tornar cap a casa.
cervesa de Heineken, i després van anar a un
mercat molt típic amb tot tipus de productes Violeta Casadesús
alimentaris d’allà. La tarda cadascú va anar Helena Jordà
pel seu compte i a la nit els alumnes van po- Aina Mayorga
der sortir fins a una hora que els professors 4 ESO B
els marcaven. El tercer dia van decidir fer una
excursió amb bicicleta però van veure que era
22. ENTREVISTES 22
“Les cançons d’Esquirols han
esdevingut del poble”
En Josep Casadesús és de l’Esquirol de tota Quins van ser els components d’Esquirols
la vida, té 65 anys i en fa nou que està jubilat. al llarg de la història?
Tot i això encara continua fent moltes activitats Per aquest grup hi va passar molta gent però
relacionades amb la música. Entre altres co- només se’n van quedar cinc. De l’Esquirol, en
ses, canta amb la coral Lorelei, dirigeix el cor Joan Crosas, en Jaume Font, la Montse Coro-
parroquial, toca amb Safareig, va a cantar al mina, la Rosa M. Sadurní, en Josep M. Molas,
casal dels jubilats i, quan li ho demanen, va a l’Anna Molas i jo; de Folgueroles hi havia en
l’escola de primària a fer animació. Joan Vilamala; d’Olost, en Rafael Sala; de Vic,
la Dolors Roca; de Manresa, en Ramon Estra-
Com va començar aquest grup? da i de Castellbell i el Vilar, la Carmina Tàpia.
Aquest grup va començar a l’Esquirol per-
què fèiem unes colònies/campaments que Quin paper tenies dintre d’Esquirols?
vam organitzar nosaltres: en Jaume Font, en Primer tocava la bandúrria; també vaig tocar
Joan Crosas, altra gent de fora com en Joan la guitarra i la flauta, però ens faltava un baix
Vilamala i jo. Nosaltres érem els monitors perquè en tots els grups n’hi ha d’haver un que
d’estiu d’aquestes colònies; agafàvem gui- aguanti l’harmonia. A mi em va entusiasmar i
tarres i fèiem cantar cançons als nens. Quan en vam comprar un de segona mà. El meu pa-
s’acabaven les colònies fèiem un festival amb per principal era baix i veu.
totes les cançons que els havíem ensenyat
al llarg de l’estiu. A part, els monitors també Quina influència d’altres músiques i gène-
fèiem alguna cançó i aquí va començar l’inici res vau tenir?
d’Esquirols. Durant els dos primers anys, el rock i sobretot
23. ENTREVISTES 23
la música importada dels EUA; després ja vam Quin motiu va fer que es desfés el grup?
passar a música nostra. En Joan Crosas com- Com tots els grups, perquè ho vius tan inten-
ponia les cançons i vam passar de la música sament que hi ha fregament entre els compo-
folk popular a la música nostra. nents. Tot i així, vam durar gairebé 20 anys i
mai ens vam barallar però a vegades hi havia
Quants discos vau gravar? tensions. També hi va haver un moment en què
De discos gravats n’hi ha 8, però de publicats això s’anava eixamplant tant que ens vam ha-
6 i altres peces, perquè els últims dos discos ver de plantejar qui volia dedicar-s’hi profes-
els vam fer conjuntament amb la Maria del Mar sionalment i qui no. Al final tots vam dir que ja
Bonet i amb en Rafael Subirachs, però no ens havíem arribat molt lluny i que ja era el moment
vam posar d’acord i encara s’han de publicar. de deixar-ho.
On assajàveu? Quina importància ha tingut Esquirols en la
Primer assajàvem aquí a l’Esquirol, després història de la música catalana?
a Barcelona perquè alguns components es- Déu n’hi do. Ha estat important perquè les
tàvem estudiant allà, i al llarg de la temporada cançons que hem anat cantant han perdurat,
d’Esquirols a Vic i a Manresa. han passat de pares a fills i han esdevingut del
poble.
Vau fer molts concerts?
Sí, en vam fer molts. A tota la península, a les Violeta Casadesús
Illes Balears, a Andorra, a Alemanya i a França. Helena Jordà
En total en vam fer uns 600, aproximadament. Aina Mayorga
4tB
Teníem entès que vau fer algunes cançons
reivindicatives. Van portar moltes conse-
qüències?
En aquell temps que vivíem en el franquisme,
hi havia la censura i per suposat hi van haver
moltes cançons que no vam poder publicar.
Però un dels tècnics que es va enamorar de
la cantant, distreia els grisos i mentre se’ls
emportava a fer un cafè, nosaltres gravàvem
alguna cançó que no ens haguessin deixat pu-
blicar.
Què ha significat per tu formar part
d’Esquirols?
Molt. Tota una vida. M’ocupava la major part
del temps ja que actuàvem divendres, dis-
sabtes, diumenges i de vegades, fins i tot, al-
gun dia entre setmana. M’ha significat viure
una gran amistat amb tota la colla i m’ha mar-
cat molt.
24. ENTREVISTES 24
AJUDA MOLT MIRAR LES ESTRE- després d’això em vaig trobar durant tres
LLES I VEURE QUE SÓN LES MATEI- anys col·locant botigues per tot Espanya, les
XES QUE VEIEM DES DE CASA Canàries i Mallorca i com que el resultat era
positiu van voler estendre’s a altres països
com Finlàndia i el Japó. Necessitaven algú per
ensenyar, a la gent d’allà, com anaven les bo-
tigues i quan m’ho van proposar no vaig saber
dir que no.
També he estat en països com el Nepal, l’Índia,
el Marroc, Mauritània, Mali, el Senegal, Guinea
Bissau...
Quin és el que més t’ha agradat? Per què?
Tots m’ han agradat molt, tots tenen coses bo-
nes i dolentes, només has de voler-les veure.
Però sens dubte el que més m’agrada és Ca-
En Jaume Morató viu a Roda de Ter, té 33 anys talunya. És el país més complet que fins ara he
i és fuster, però té una gran afició, que és via- conegut.
tjar. Per això hem trobat interessant fer-li una
petita entrevista per donar a conèixer les seves Què t’han aportat els viatges com a perso-
experiències arreu del món. na?
Aprens a valorar molt més tot el que tens, les
D’on t’ha sorgit aquesta afició de viatjar? coses realment importants de la vida. Viatjar
Fa uns 9 anys. Quan ho proves, et va en- t’ajuda a trobar-te amb tu mateix.
ganxant cada cop més, vas agafant nous rep-
tes. Hi ha moltes coses diferents del lloc on Ha sigut molt difícil viatjar sol?
vius i gent que pensa totalment diferent de tu, No, la veritat és que al principi fa una mica de
et pica la curiositat voler-ho veure amb els teus cosa i se’t fa una mica estrany, sobretot quan
propis ulls. També gràcies a la feina va sorgir la estàs dalt d’un avió amb una destinació que
possibilitat de continuar descobrint món. no coneixes; però has d’aprendre a relaxar-te
i fer servir l’ètica i veus que les coses van sor-
Quants viatges has fet durant tota la teva tint. Ajuda molt mirar les estrelles i veure que
vida? A quins llocs? són les mateixes que veiem des de casa.
Vaig començar el primer viatge d’un mes a
Cuba ja fa 9 anys i vaig descobrir que era una Has tingut mai algun problema greu en al-
illa amb molts recursos i que era un lloc per gunes de les teves sortides?
tornar-hi. Però el següent any, quan em vaig Sí, sempre n’hi ha algun o altre. Però un pro-
plantejar tornar a fer un viatge, vaig descar- blema gros va ser quan entrant a l’Índia amb
tar Cuba perquè vaig veure que hi havia molts bus em van intentar robar. No va passar res,
llocs on anar i vaig anar a la Patagònia xilena però l’espant ja me’l vaig emportar perquè
(Argentina). anava tot sol. Al Tercer Món generalment tens
més problemes amb la policia corrupta que
Després d’aquí em va coincidir que la fei- amb la gent del país.
na muntava moltes botigues per França, i
25. ENTREVISTES 25
Alguna anècdota divertida... Un altre record bonic seria un cop que em vaig
És molt divertit quan estàs en pobles petits del banyar en un riu del Nepal amb elefants i des-
Nepal o de l’Àfrica on de cap manera et pots prés veure que un tros més avall hi havia co-
entendre amb la gent d’allà, ja que parlen idio- codrils.
mes molt diferents, però no saps com els aca-
bes entenent. I ells a tu, i de seguida t’ho donen Hi ha algun viatge del qual et penedeixis
tot. Un cop, a l’Àfrica vam haver de travessar d’haver fet?
un riu amb cayuco, i per culpa d’un malentès No me’n penedeixo en absolut de cap. Penso
amb l’idioma vam arribar a un poble que no que les coses també t’ajuden a créixer, tot i
era el que ens havien dit. Un cop vam ser allà que sí que hi ha llocs on no tornaria, com a
ens van dir que el poble que buscàvem estava l’Índia.
a 20 km. Devien ser les 7 o les 9 del vespre, ja
era fosc, i ens van venir a buscar a les 12 de la Tens pensat de fer algun viatge d’aquí poc?
nit. Vam haver de fer 20 km pel mig de la selva Al cap, hi tinc molts viatges, però si tot va bé,
amb unes motos petites, ben fosc, per poder pel gener de l’any vinent m’agradaria molt anar
arribar al poble que buscàvem. També vam a Bolívia. El món és molt gran i hi ha moltes
trencar l’embragament del cotxe al mig del no oportunitats de veure’l.
res. L’endemà vam haver d’arrossegar-lo amb
un altre cotxe per una via de tren fins arribar a Ariadna Morató
la ciutat més propera, a 140 km. Cristina Viladelbosch
4t d’ESO B
Amb quins transports has viatjat? Quin és
el més còmode per a tu?
Per a mi el més còmode és l’avió. Però de-
penent del país on estàs, els recursos no són
com els d’aquí i el transport públic s’omple
molt més de gent o el transport no arriba on
has d’anar i et pots trobar d’haver de continuar
amb camió, amb cayuco, amb camells, amb
elefants... I si no hi ha més remei, a peu.
Per què t’agrada viatjar en països poc des-
envolupats?
Primer de tot m’ajuden a fer-me veure que on
vivim tenim excedents de recursos per viure
que altres països no es poden ni imaginar i,
segon, són llocs que la meva economia em
permet si vull fer unes vacances més o menys
llargues.
Algun record bonic...
Molts, moltíssims. Quan arribes a un lloc que
t’has proposat des d’abans de començar el
viatge i t’ha costat molt arribar-hi és una gran
satisfacció.
26. ENTREVISTES 26
COM VEUEn L’EQUIP RIVAL 6. Què valora del joc del seu equip? I del rival?
FCB: Del Barça tot, però sobretot el joc de passades
Entrevistem a dos seguidors del futbol, un del Barça que fan, és impressionant! En canvi, el joc del Madrid,
i l’altre del Madrid. A cadascun li hem demanat què el trobo pèssim.
opina del seu equip contrari. Això és el que diuen. RM: Jo mirant el Barça gaudeixo més que mirant el
Madrid perquè es veu millor futbol i juguen molt més,
en canvi el Madrid mai juga bé però mentre guanyi ja
està bé.
7. Com creu que serà el pròxim clàssic de lliga?
FCB: Serà normal, guanyarem 3 a 1 al nostre camp i
ja està.
RM: El pròxim clàssic, crec que ja li toca guanyar-lo el
Isidre Costa: President de la penya blaugrana de Madrid. Però no ho sé, perquè en els partits de futbol
Roda de Ter (Barcelonista). no es pot predir res.
Ivan López: Alumne de 1r A de batxiller (Madridista).
8. Qui creu que guanyarà la lliga aquest any?
1. Creu que el Madrid és el pitjor rival del Barça? FCB: Ja fa dies que està arreglada: el Madrid, perquè
FCB: Sí. arriba un moment que ens n’atipem de guanyar sem-
RM: Sí, ja que és el clàssic del futbol espanyol, i a més pre.
hi ha molta rivalitat futbolística. RM: Aquest any si el Madrid no s’equivoca gaire, jo
crec que pot guanyar fàcilment, ja que té una gran
2. Què critiques del teu club? I del club rival? diferència de punts. Però com ja he dit abans, en el
FCB: No critico res del meu club, ja que millor ja no futbol no es pot predir del tot què passarà.
hi podem anar, i fa anys que hi anem. Millor que no
opinem del club rival perquè hi ha massa coses per 9. Quins creus que són els dos millors equips del
criticar. món, actualment?
RM: Del Madrid critico sobretot el seu entrenador per- FCB: El Barça i el Manchester City.
què crec que és massa fatxenda. També crec que és RM: Està clar, el Barça i el Madrid per a mi són els
així perquè diu en tot moment el que pensa, encara millors.
que de vegades es passi. Del club rival no critico res,
però sí que critico els retransmissors de TV3 perquè 10. Mires partits d’equips que no siguin del Barça
crec que haurien de ser més objectius. o del Madrid?
FCB: Sí, normalment tots, però és diferent de quan
3. Cristiano Ronaldo o Leo Messi? Per què? miro el Barça.
FCB: Home, per suposat el nostre “nano”, en Leo RM: Sí, però pocs. Miro per exemple derbis (Atlètic de
Messi. En Ronaldo és d’una altra galàxia. Madrid – Getafe), partits interessants, més o menys
RM: Encara que jo sigui del Madrid, penso que en bons.
Messi és millor jugador i és més humil.
11. Què opina de l’arbitratge?
4. Quin és el teu jugador preferit? Per què? FCB: Dolents! Ja estan manegats, ja ho has vist aquest
FCB: Clarament en Xavi, és el millor del Barça i de la any: al Barça aquest any no ens donen res, ens ho
resta. treuen i els ho donen a ells.
RM: L’Iniesta: encara que jo sigui del Madrid veig la RM: Jo crec que cap dels dos. Ni el Barça ni el Madrid
realitat i sé reconèixer els millors i l’Iniesta per a mi és es poden queixar perquè els acaben beneficiant a tots
el millor. dos. S’haurien de queixar els equips més petits que
sempre els perjudiquen i ningú no diu res d’ells, en
5. Valora algun jugador de l’equip rival? Per què? canvi si perjudiquen el Barça o el Madrid s’està tota la
FCB: Deixem estar els del Madrid, perquè no sé què setmana parlant de les polèmiques.
hi tinc però em fa una mica de cosa. No en parlo, Òscar Arumí
d’aquests. Aniol Vilaregut
RM: L’Iniesta, com he dit abans. 4t ESO B
27. AMPA 27
Tisores sense mà esquerra
Els hights de les notícies canvien periòdica- irritant. Es tracta de la suposada culpa que vo-
ment. Són els termes de moda, els que donen len que tots sentim per allò que està passant.
lloc a més titulars als mitjans de comunicació i Fa dècades que ens venen l’Estat del benestar
creen etiquetes d’actualitat candent a les xar- com el paradís a la terra i ara resulta que és
xes socials. Es repeteixen fins a l’avorriment, l’esca del pecat. Fins fa quatre dies l’objectiu
perden el seu sentit original i s’extingeixen per era aconseguir els nivells de benestar social
desgast. N’hi ha molts que moren d’inanició; de Suècia i de cop ens volen fer creure que
són els que han servit per explicar realitats in- la causa de la bancarrota és la sanitat per a
ventades, alimentar mitomanies o disfressar tothom i la gratuïtat de l’escola pública, quan
grans mentides (aquelles que es repeteixen mil han estat, justament, els pilars d’un sistema
vegades perquè semblin veritats). Per exem- social que els seus postors –a dreta i esque-
ple, ara fa deu anys, el famós “eix del mal”, del rra- ens presentaven com a idíl·lic.
qual ja ningú parla, va ser el motor ideològic
de la guerra d’Irak que va causar desenes de Ara, doncs, què ens explicaran? Que era una
milers de morts per aconseguir el control del fal·làcia? Potser sí, però mentrestant els retalls
petroli al país asiàtic. ens toquen el voraviu. Tant se val que vinguin
de l’ensenyament o la sanitat, perdent drets hi
La repetició provoca, de vegades, l’efecte perd tothom. I encara tenen la barra de dir-nos
contrari. Un problema greu, esmentat repeti- que és que abans estiràvem més el braç que la
dament, acaba semblant banal. És com l’ase màniga. Això sense comptar l’augment cons-
que a força de cops es torna mesell. És el que tant de persones de les capes baixes de la po-
ens pot acabar passant a tots plegats amb les blació amb dificultats per cobrir les necessitats
retallades. Un dia retallen en construcció de més elementals, menjar i sostre. Però aquesta
carreteres o d’equipaments urbans; un altre és una altra història, carregada de dramatis-
en festes i celebracions; tot seguit vénen els me, que mereix atenció a part.
retalls en promoció econòmica i en comerç;
després arriben les restriccions als ajuts so- peppalau.blogspot.com
cials i familiars i, finalment, les tisores toquen
os, arriba el torn a sanitat i ensenyament. Ens
diran que la culpa és de Madrid, que no liquida
els deutes contrets amb Catalunya i a sobre
amenaça d’intervenir-nos. Entesos, part del
problema ve d’aquí, però no eximeix de res-
ponsabilitat a qui pren unes mesures i no pas
unes altres. Bona part de les retallades afec-
ten de ple o de retruc els més desfavorits. Han
deixat engreixar sense mesura especuladors
i banquers desvergonyits i ara volen socialit-
zar el sacrifici i fer-nos pagar a tots plegats els
quasi 9000 milions de dèficit del país.
Hi ha, en totes aquestes mesures, una certa
cançó de l’enfadós que trobo particularment
28. PUNT JOVE 28
OLOR D’ESTIU
A les portes de l’estiu, deixem enrera aquest A tot això, cal afegir-hi el programa de pràcti-
curs escolar amb un últim esforç per guanyar- ques en serveis municipals. Us recordem que
nos la pròpia satisfacció i una bona continuïtat les places d’aquest programa són limitades.
dels estudis de cara a la tardor vinent; però
també per encarar l’estiu, l’època de l’any més Ja sabeu que si esteu interessats a fer alguna
esperada per tots i totes, que sempre volem de les activitats o tallers proposats caldrà que
aprofitar per desconnectar i descansar del feu les inscripcions corresponents (excepte
ritme pesat del curs. Des de L’Espai felicitem a nits a la piscina).
tots i totes aquells qui han aconseguit un bon
resultat final i alhora encoratgem els qui no han Amb tot, no teniu excusa per no aprofitar
assolit el que s’esperaven. aquest estiu i tornar amb les piles carregades
Sigui com sigui, l’estiu a Roda arriba igual per el curs vinent. Ens veiem pel poble. Bones va-
a tots i totes amb un munt d’activitats per fer, cances!!
de tots els gustos i per a totes les edats, amb
una programació específica per a joves. Tor- No sentiu ja olor d’estiu?
nen els dies i les nits a la piscina (Nit Boja i Nit
Chillout), la Gimcana Nocturna i la sortida al Per a més informació us podeu dirigir a:
parc aquàtic. A més, d’altres propostes com L’Espai
tornejos de futbol, algun concert, una revetlla Av. Diputació, 7
de sant Joan diferent i moltes altres activitats. lespai@lespai.cat
I tornen també els tallers; aquest any us pro- facebook: l’espai zona jove
posem: T. 93 854 04 57
- Cuina: per aprendre receptes noves i sor-
prendre d’una manera senzilla i amb molt de
gust;
- Horticultura i jardineria: perquè tal i com
estan les coses ens veiem cultivant els nos-
tres propis horts per a l’autoconsum i plantant
alguna planta o bé per al consum, o bé per
donar color.
- Voluntariat: amb una aposta ferma per a
les tasques desinteressades. Coneixerem i
col·laborarem amb algunes entitats i ho expli-
carem al poble, perquè els joves també sabem
ser solidaris.
- Esports: Si una de les ocupacions per
excel·lència dels joves és l’esport, amb tots els
beneficis que aporta, nosaltres hi apostem per
fer un estiu també esportiu.
29. AULA D’ACOLLIDA 29
EL BLOC DE L’AULA
D’ACOLLIDA
Els alumnes de l’Aula
Acollida del nostre cen-
tre hem tornat a posar
en funcionament el bloc
que es va crear fa un any,
però ha estat aquest curs
quan l’hem desenvolupat
més. Hi hem participat
tots, fins i tot l’últim en
arribar, l’Ivo.
A través del bloc hem
treballat les festes tradi-
cionals catalanes com la
castanyada, el carnes-
toltes (cadascú va fer la
seva màscara) i el Sant
Jordi. Els meus com-
panys també han fet pre-
sentacions dels oficis, de
fruites, d’animals verte-
brats, etc. A més, entre
tots vam fer un mural de
la tardor i dels arbres ge-
nealògics de les nostres
famílies.
Us deixo l’adreça “http://
aulaacollidamartipol.
blogspot.com.es/ “ per si
voleu consultar-la, i tam-
bé imatges dels nostres
treballs:
Nouhayla Aazane
3r ESO E
30. RECOMANEM 30
Títol: 8 Mile Títol: El diari d’Anna Frank
Director: Curtis Hanson Autor: Anna Frank
Actors: Eminem, Kim Basinger, Brittany Murphy Editorial: De bolsillo
Any: 2002 Número de pàgines: 375
Duració: 110 minuts Argument: El 12 de juny de 1942, Anna Frank fa tretze
Gènere: Drama (Recomanat a partir de 12 anys) anys i rep, entre altres regals, un diari al qual decideix
Sinopsis: La pel·lícula tracta sobre la biografia del fa- confiar tots els seus secrets. L’anomena Kitty, i el tracta
mós cantant de rap Eminem. Rabbit (Eminem) és un jove com si fos la seva amiga íntima. Ella era filla d’una famí-
blanc de Detroit que té un somni reservat per als negres: lia jueva, vivien a Amsterdam (Holanda). Durant aquells
arribar a ser el millor rappero. També és pobre i viu en anys eren perseguits pels nazis. Quan la situació es va
una carabana amb la seva mare alcohòlica (Kim Basin- anar complicant, els seus pares van decidir amagar-se
ger). La parella d’ella, és un ex-company de l’Eminem a la part de darrere d’on treballava el seu pare. La fa-
a l’escola. La seva petita germaneta és víctima de la mília d’Anna Frank ja feia dos anys que estava tancada
deixadesa i de la misèria que es viu al seu voltant. 8 Mile allà, fins que els nazis van descobrir l’amagatall. En veure
és el nom del carrer on viu i simbolitza el viure quotidià els vuit jueus (la família d’Anna Frank, una altra famí-
d’en Rabbit, els seus amics i el seu barri, és el carrer lia i un vell dentista del poble), els van detenir i els van
que representa el millor d’ells, els seus codis i els seus enviar a diferents camps de concentració. Anna Frank
llaços, però que alhora no els agrada. Per aquesta via va recórrer molts camps de concentració, i al final va
també corre violència, delinqüència i odi. En la pel·lícula ser deportada amb la seva germana mitjançant una ope-
es detalla tota la història que va passar Eminem abans ració d’evacuació d’Auschwitz a Bergen-Belsen, al nord
de pujar a la fama amb el rap, la pel·lícula s’ambienta als d’Alemanya. Però a conseqüència de les males condi-
barris pobres de Detroit on ell va passar la seva infante- cions higièniques, hi va haver una epidèmia de tifus que
sa i la seva adolescència. els va costar la vida.
Recomano aquesta pel·lícula perquè et fa viure el que Recomano aquest llibre perquè realment és commove-
el cantant de rap va sofrir en la seva infantesa i adoles- dor. Es pot entendre, a través d’una nena de tretze anys,
cència. el terror i la por que va portar la segona guerra mundial.
Et fa veure la rapidesa amb què ha hagut de madurar la
Carles Carmona 4t ESO C protagonista i que no pot gaudir de la seva adolescència.
És un llibre fàcil d’entendre i, si t’agrada la història, és
ràpid de llegir.
Iris Parés 4t ESO C
31. RECOMANEM 31
Títol: Soledades de Ana Titol: Law Abiding Citizen (Un ciudadado ejemplar)
Autor: Jordi Sierra i Fabra Director: F. Gary Gary
Editorial: Algar Joven Actors: Gerard Butler (Clyde Shelton), Jamie Foxx
Número de pàgines: 190 (Nick Rice), Colm Meaney (Detective Dunnigan), Leslie
Bibb (Sarah Lowell)
Argument: L’Anna té 15 anys i tota la vida per davant. Any: 2009
Diuen que la mala sort no existeix, que te la fas tu, doncs Duració: 108 min
bé, l’Anna va ser la protagonista d’una fatídica cadena Gènere: Acció. Intriga
de dolor.
Argument: Clyde Shelton canvia radicalment pel fet de
La seva germana gran, Victòria, que viu a Londres, es no haver pogut impedir l’assassinat de la seva dona i
veu obligada a avançar el seu viatge de tornada per co- filla petita a mans de dos delinqüents. Els criminals són
mençar un viatge molt dur a la recerca de respostes per- detinguts, però el fiscal Nick Rice proposa un pacte a un
dudes; ella serà l’encarregada d’investigar la terrible mort dels implicats perquè declari en contra del seu company
-per avortament- d’una nena de tan sols 15 anys. a canvi de rebaixar la seva pena. Deu anys després, el
personatge principal ha après lleis i moltes coses que
Recomano aquest llibre perquè trobo que tracta un faran que la seva venjança sigui implacable. La frustra-
tema que pot afectar a molts adolescents d’arreu del ció s’apodera de Shelton i mata l’home que va aconse-
món. És un llibre molt interessant per a tots els públics. guir la llibertat. Clyde, tancat a la presó, amenaça Rice
Als grans els ajudarà a entendre la ment del joves i als que si no arregla els errors del passat, tots els que van
joves els pot ajudar a ser una mica més responsables intervenir en el cas de la seva família moriran.
amb els seus actes.
Recomanació: Aquesta pel·lícula la recomano als ma-
Carla Jurado jors de 14 anys. És una pel·lícula que et fa reflexionar i
4t d’ESO C adonar-te de la dura injustícia que ens envolta. Encara
que hi pugui haver algú a qui no agradi massa aquest
tema, crec que la pel·lícula pot agradar molt per la in-
triga que hi ha i la diversió de les ironies del personatge
principal.
Anna Parera
4t d’ESO C
32. ENTRETENIMENTS 32
A partir d’aquests jeroglífics endevina els noms d’alguns
professors de l’institut:
ENDEVINA QUI SÓN ENDEVINALLES
- Amb un líquid bo per
beure i un altre per amanir
es fa un instrument sim-
pàtic, que dóna goig de
sentir.
- Si em vols cercar un mo-
ment veuràs que la lluna
en té; tota moneda també,
del segell ja no diguem i la
persona igualment.
- Són dos germans i dues
germanes. La primera ale-
gre, el segon fogós, la ter-
cera és trista i el quart de
la colla avorrit del tot.
33. ENTRETENIMENTS 33
Uniu amb una fletxa cada professor amb la seva activitat
preferida:
PROFESSOR HOBBY O ACTIVITAT QUE SOL FER
1-Carme Rossinyol a) Fer creure a tothom que pot aparcar el cotxe davant la porta
de l’institut
2-Judith Juvanteny b) Rossinyolar poemes
3-Maria Àngels Vasco c) Anar de compres
4-Dolors Aymerich d) Recórrer els Estats Units amb moto
5-Maria Bruc e) Tenir personalitats diferents quan canvia d’idioma
6-Marta Bartoló f) Robar tisores i mòbils als seus alumnes
7-Carmina Cabanes g) Fer-se passar per noble
8-Núria Fernández h) Deixar el xicot plantat per una calculadora
9-Dolors Agut i) Camuflar-se amb guix
10-Lluís Tomàs j) Organitzar la mini-revolució
11-Montse Batlle k) Mirar documentals al canal 33
12-Joan Carles Abella l) Es lamenta cada dia de no poder ser la profe de gimnàstica.
13-Basili Martínez m) Practica el llançament de la pilota tova
14-Montse Cañellas n) Dissecció i caça furtiva de gavines per Roda
15-Gemma Castaño o) Klingon
16-Rosa Terradellas p) Somelier de cafè amb llet
17-Maria Martínez q) Ajudant d’explosius a Cazadores de Mitos
18-Ramon Ripoll r) Mirar programes de culturisme
19-Manel Gallart s) Je m’apelle
20-Manoli t) Intents de fumar-se una flauta
21-Tere v) Explotar els joves sense futur perquè comprin bolleria al bar.
22- Joan Carrillo w) Controlar el wow des del seu mòbil, i mentre es carrega, mirar
“cuantocabrón”
