3. EDITORIAL 3
De nou arribem a final de curs i és el moment de fer balanç. Aquest ha estat un any marcat per
les novetats importants que ens planteja el Departament d’Educació. La posada en funciona-
ment del Projecte Educat 1X1 suposarà un canvi en la metodologia d’ensenyament i aprenen-
tatge per part de tots el agents de la comunitat educativa: professors, alumnes i pares haurem
de modificar les nostres estratègies d’acompanyament i de treball. Aquest nou repte s’esdevé
en un moment d’incertesa i de preocupació general davant d’un futur marcat per una crisi que
afecta la globalitat del nostre entorn.
Hem de suposar que darrera de totes les dificultats serem capaços de trobar noves fórmules
més adequades a un context que demana austeritat i imaginació per seguir progressant. Els
nostres alumnes hauran de reinventar o estructurar un nou model social basat no només en la
tecnologia i el poder del diner. Haurem de tornar a creure en les persones i en la seva capacitat
per adaptar-se i canviar. I com ha passat en altres moments de la història, això pot contribuir a
desenvolupar la creativitat i a construir una societat més humana.
L’ACUDIT

4. NOTÍCIES 4
Concurs de Fotografia Matemàtica
Com cada any, a l’IES hem realitzat el concurs Giulia Mearelli i Marta Crosas (batxillerat) i
de fotografia matemàtica en el qual alumnes Montse Coll (professorat).
i professors hi han presentat fotografies rela-
cionades amb el món de les matemàtiques. El tribunal estava format per 2 alumnes de
Són premiades dues fotografies de cada curs cada curs i 5 professors. Una de les fotogra-
d’ESO, dues de batxillerat i una de professo- fies guanyadores de cada nivell seran envia-
rat. Els guanyadors són premiats amb una des al concurs de fotografia que cada any
samarreta o amb una estoreta d’ordinador organitza l’ABEAM (Associació de Barcelona
amb la fotografia que hi vulguin. Els guan- per l’Ensenyament i Aprenentatge de les Mate-
yador d’enguany han estat: Marc Sáez i Toni màtiques). Aquest any s’hi van enviar les foto-
Bautista (1r d’ESO), Ramon Pujol i Albert Se- grafies de l’Albert Serra, l’Alba Pérez, la Giulia
rra (2n d’ESO), Nicolau Prats i Joana Castella Mearelli i la Montse Coll.
(3r d’ESO), Alba Pérez i Laia Barea (4t d’ESO), Gabriel Alarcón i Josep Riera 4t B
Participació al Projecte Diversacat
El passat 4 de juny els alumnes de l’aula ció s’hi van poder veure tots els documentals
d’acollida juntament amb l’assessora LIC, i es va lliurar un diploma i un llibre de lectura
Emma Aliberch, i la tutora de l’aula d’acollida, per a cada alumne. També van obsequiar per a
Susagna Crosas, van assistir a la presentació cada centre una pilota del F.C. Barcelona sig-
dels documentals que diversos instituts, entre nada pel jugador Bojan Krikc. En acabar, van
ells el nostre, havien realitzat per al projecte Di- visitar el Moll i les Rambles de Barcelona. Si es
versaCat, organitzat pels Amics de la UNESCO vol veure el vídeo es penjarà al bloc de l’aula
de Barcelona. La presentació es va fer a les d’acollida:
Drassanes Reials de Barcelona. A la presenta- http://aulaacollidamartipol.blogspot.com.
Susagna Crosas

5. NOTÍCIES 5
Memòria Històrica
El dimarts dia 8 d’aquest mes, en Joan Prat i en Ramon Martí i Pol van visitar els alumnes de
4t per tal de fer-los una xerrada a la biblioteca de l’institut. La xerrada tractava de les vivèn-
cies del franquisme, especialment de l’escassetat d’aliments i de la mala qualitat de les es-
coles, que són els fets que devien marcar més la gent de la seva generació. Aquesta xerrada
és una de les eines que els alumnes de 4t utilitzen per fer el Projecte de Recerca (un treball
semblant al treball de recerca de batxillerat, però en grups), que tracta sobre el franquisme. Les
seves experiències van fer reflexionar els alumnes sobre les innovacions que hem viscut i el poc
que apreciem el valor del que tenim, com ara una bona qualitat en l’educació. Al final, els alum-
nes varen poder formular els seus dubtes als dos voluntaris, que van respondre amablement.
Laia Muntadas
4t C
Proves Cangur L’IES Participa al Pla Català de
l’Esport
El dia 18 de març de 2010 es van fer les proves
Cangur a Vic. Alguns dels alumnes del nostre El Pla Català de l’Esport consisteix a fer dife-
centre hi van assistir durant tot el matí del di- rents activitats que tenen com a objectiu pro-
jous. Les proves tractaven sobre la resolució moure l’esport a fora de l’institut. Està pensat
de problemes matemàtics. perquè algun dels esports es difongui i animi
Hi havia tres nivells. Els alumnes del nostre els alumnes a practicar-lo. L’únic esport que es
institut que van quedar en la primera quarta realitza a l’institut és el futbol sala. S’organitzen
part van ser els següents: diferents partits que es disputen entre classes
amb alumnes de primer i segon d’ESO, cada
3r d’ESO (1r nivell) de 5.885 participants: Júlia dijous al migdia.
Bas el 208è lloc, Ramon Freixe el 880è, Laura
Solans el 915è, Nicolau Prats el 948è, Roger A dins al Pla Català de l’Esport també
Vallès el 1087è i Maria Vallbona el 1281è. s’organitza un equip femení de futbol sala.
Aquest esport el practiquen alumnes de segon
4t d’ESO (2n nivell) Núria Rierola el 1144è i d’ESO. Aquest també es fa dijous a la tarda
Carla Miarons el 1339è. però com a activitat extraescolar.
Tots els alumnes participants del centre van re- David Alivia
bre un diploma el dia 23 d’abril en el marc de la Gerard Garrote
celebració de la diada de Sant Jordi. Eric Sangüesa
4rt B
Nina Espuña
Maria Vilaregut - 4tB

6. NOTÍCIES 6
Finalista del premi
Ficcions
L’alumna Laia Muntadas
de 4t d’ESO ha quedat
finalista al concurs litera-
ri FICCIONS. El concurs
consisteix a crear una
història de ficció dividi-
da en quatre capítols.
Pren com a punt de par-
tida un primer inici que
cal escollir d’entre cinc
propostes. En la tercera
edició s’han utilitzat tex-
tos de Maite Carranza,
Pep Coll, Imma Monsó,
Sergi Pàmies i Ferran To-
rrent. En aquest concurs
hi participen uns 2.000
joves de tot el territori de
parla catalana.
Taller de ràdio
L’AMPA de l’institut i Ràdio Roda han organitzat un taller de ràdio com a activitat extraescolar.
En aquest moments hi participen 2 grups, un grup de 1r d’ESO i un grup de 2n. El programa
s’emet en diferit els dissabtes a la una i el dimarts es repeteix a les set de la tarda. Es tracta d’un
programa molt espontani on el periodista fa unes preguntes molt generals i obertes i els alumnes
responen lliurement.
L’AMPA es qui coordina la relació entre els alumnes que volen participar i l’emissora de ràdio. La
representant de l’AMPA, Montse Pladelasala, està molt agraïda a Ràdio Roda i especialment a la
Montse Verdaguer per les facilitats que els ha donat per tal de dur a terme l’activitat.
Adrià Gil
Sergi Ruaix
4t B

7. REPORTATGES 7
El comiat que obre un nou camí
El dia 11 de juny es va fer la festa de comiat i els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat amb les
entrega d’orles dels alumnes que aquest curs seves respectives famílies, els professors del
han deixat una etapa enrere; els alumnes de centre i els membres de l’AMPA.
4rt d’ESO i els de segon de Batxillerat.
L’acte s’havia de celebrar el dia anterior, el 10,
però a causa de l’endarreriment d’un dia de la
selectivitat per la vaga de funcionaris, es va
traspassar al divendres 11 quan els alumnes
de 2n de Batxillerat ja havien acabat tots els
exàmens de les proves d’accés a la universitat.
També hi va haver un altre canvi d’última hora,
i és que la festa, que cada any es fa al pati de
l’institut, aquesta vegada va haver de ser tras-
lladada a la carpa municipal de l’Ajuntament
per por de mal temps, i així evitar una trobada
passada per aigua.
En començar, la directora del centre va presen-
L’acte de comiat va començar a dos quarts tar els acompanyants de la taula: la presidenta
de deu del vespre amb la presència de tots de l’AMPA, la Pepa Lavilla, dues alumnes re-

8. REPORTATGES 8
presentants de 2n de batxillerat, la Bruna Autet power point abans projectat. Tot seguit també
i la Berta Sala, dues alumnes representants de es va realitzar l’entrega d’orles dels alumnes
4t d’ESO; l’Alba Molas i la Judit Cervera, i ella de batxillerat. La festa es va acabar amb un
mateixa. Cadascuna de les presents a la taula petit refrigeri per a tots els presents.
va llegir els respectius discursos per donar la
benvinguda als presents i fer una petita reflexió Aquest va ser el comiat que va tancar un curs,
sobre aquesta etapa ja acabada. una etapa, un final que obre moltes portes a tots
aquells que marxem. Pel que fa als alumnes
Tot seguit els alumnes de 4t van pujar a de 4t, uns amb només 16 anys s’incorporaran
l’escenari i van cantar una versió de “Cami- al món laboral, d’altres s’encaminaran cap al
nando por la vida” escrita per ells mateixos i batxillerat per poder arribar als estudis univer-
es va projectar la presentació del power point, sitaris, i d’altres faran cicles de grau mitjà per
també fet per ells, amb les fotografies de tots especialitzar-se en l’ofici que aspiren fer.
els alumnes. A continuació els de 2n de bat-
xillerat també van agafar el seu protagonisme Els nois i noies de batxillerat, després de 6
projectant el seu power point i cantant la seva anys en el centre, i alguns fins i tot més, que
cançó, una versió de la del Club Súper Tres entraran a la universitat o a fer algun cicle for-
titulada: “Tots som súpers”. matiu de grau superior, començaran una etapa
molt important en la seva vida.
Llavors es va iniciar l’entrega d’orles per part
dels tutors de 4t i la presidenta de l’AMPA. Es Va ser un comiat que va tancar una fase en
van cridar els alumnes de 4rt de sis en sis i la vida de tots nosaltres, però que serveix per
se’ls donava a cadascú l’orla, una estoreta per començar-ne de noves.
a ratolí d’ordinador amb l’escrit de Miquel Mar- Ariadna Freixa
tí i Pol “Només si ets exigent amb tu mateix i Ghizlane Ochan
respectuós amb els altres seràs veritablement Núria Rierola
lliure” com a record de l’AMPA, i el CD amb el 4t A

9. REPORTATGES 9
Un Sant Jordi passat per aigua
Els alumnes de 4rt artístic van fer
una actuació musical amb la flau-
ta. Seguidament es van lliurar els
premis de batxillerat:
POESIA: Dídac Carbassa Mia-
rons.
NARRACIÓ: Dídac Carbassa Mia-
rons.
ARTICLE D’OPINIÓ: Andrea
Freixa Benavente.
Es va repartir el premi de porta-
da i el va guanyar l’Èric Gómez
Garcia, i l’accèssit de portada
es va lliurar al pare d’un alumne
La diada va començar amb la lectura d’un text del centre, Jordi Pujol García. Els alumnes de
de Joan Maragall per part de la Petra Martín i en batxillerat van recitar un seguit de poemes de
Pau Muñoz, professors de castellà del centre, Joan Salvat-Papasseit. Després es va atorgar
amb motiu de la commemoració del 150è ani- el premi del “Joc Literari” a Marc Pujol Prat, de
versari del naixement del poeta. Seguidament, 1r ESO D.
un noi de Torelló, en Janoi, va fer un monòleg a Pel que fa al departament de Matemàtiques
partir de respostes enginyoses i divertides dels que també ha organitzat el concurs de fotogra-
exàmens. Als alumnes els va agradar ja que van fia matemàtica, ha atorgat els premis.
estar rient molta estona. Seguidament es van
atorgar els premis a primer cicle. Els guanya- A continuació es van atorgar els premis extraor-
dors van ser: dinaris:
POESIA: Mireia Orra de Salsas POESIA: Dídac Carbassa Miarons.
NARRACIÓ: Cristina Font Fernández NARRACIÓ: Cristina Font Fernández.
ARTICLE D’OPINIÓ: Marc Pujol Prat ARTICLE D’OPINIÓ: Gabriel Alarcón Casal-
Com cada any, els alumnes de primer d’ESO dàliga.
fan fer un recital amb la flauta. A continuació es Per concloure la jornada, un alumne de cada
van atorgar els premis a segon cicle: classe va pujar a l’escenari a recitar “La vaca
cega” de Joan Maragall, de forma conjunta.
POESIA: Ghizlane Ochan el Messaoudi Aquest Sant Jordi va anar acompanyat d’un
NARRACIÓ: Laia Muntades Bonilla plugim durant tota la celebració.
ARTICLE D’OPINIÓ: Gabriel Alarcón Casal-
dàliga.
En el còmic es van atorgar dos premis, un per
Neus Santamaria Ochoa i l’altre per la Laia Ba- Esther Barroso
laguer Vila. Carla Miarons
Paula Segalés
4t A

10. REPORTATGES 10
Després de l’ESO, què?
Sortides Laborals i/o formació acadèmica
En acabar el curs de 4t d’ESO els alumnes han de decidir una sortida laboral i/o acadèmica per
decidir el seu futur.
Hem fet una enquesta a tots els alumnes que aquest curs acaben 4t del nostre institut per tal
de saber els camins que emprendran l’any vinent. La gran majoria dels alumnes han escollit
batxillerat, ja que ara és realment important tenir estudis per a poder arribar a tenir, amb més
garantia, una feina. Un nombre important d’alumnes ha decidit, també, fer un cicle formatiu. I
com a última opció, hi ha una minoria que l’any que ve aniran directament al món laboral.
Aquests són els resultats:
Curs Batxillerat Cicle formatiu Món laboral
4tA 13 4 2
4tB 13 5 0
4tC 14 4 0
En total, uns quaranta alumnes faran batxillerat, uns tretze faran cicles formatius i dos alumnes
s’incorporaran al món laboral.
Laura Abajo
Juan González
4t A

11. ENTREVISTES 11
músics no es guanyen gaire bé la vida.
I així ho vaig fer, vaig fer una carrera de
químic, però mentrestant vaig anar tocant
la guitarra. En acabar la carrera, em vaig
posar a estudiar música i la veritat és que
mai m’havia plantejat de ser actor. Ana-
va sovint a veure obres de teatre aquí a
l’Esquirol, i em quedava embadalit, però
no m’imaginava a mi a dalt l’escenari, a mi
m’agradava des de baix.
Quan t’agraden les històries que t’explica
la gent de dalt, entres en el món de la ima-
ginació i és fantàstic.
Ha fet altres feines al llarg de la seva
vida fora del món de l’espectacle?
En acabar la carrera de química, vaig tre-
ballar a dues fàbriques, a Sant Hipòlit i
“S’aprèn més dels errors que dels
després en un laboratori a Barcelona. A
èxits”
mesura que passava el temps em vaig co-
mençar a adonar que el meu cap no estava
Joan Crosas Casadesús va néixer a
per laboratoris sinó que sempre pensava
L’Esquirol l’any 1947. És conegut sobretot
en cançons i en els “Esquirols”, fins que
per la seva actuació com a Gustau i Alfons
vaig decidir deixar-ho i a partir de llavors
a Ventdelplà, però al llarg de la seva vida
només m’he dedicat a cantar i a actuar.
ha fet moltes altres coses, teatre, sèries i
Què significa per vostè pujar dalt d’un
música. En aquesta entrevista intentarem
escenari?
que l’actor ens expliqui la seva experiència
Per mi és el millor que em pot passar. És
en tots aquests àmbits.
posar-me a la pell d’un personatge, que té
una vida i unes relacions molt diferents de
Quan es va posar davant d’una càmera
les meves i em puc oblidar de mi mateix i
per primera vegada?
donar vida a aquest personatge, i això per
Amb la pel·lícula “El capità Escalaborns”,
a mi, és meravellós.
com que em van veure pinta de pirata, em
La sensació de posar-te a la pell d’aquest
va triar, i així va ser el primer cop que em
personatge és fantàstica, perquè aprens
vaig posar davant d’una càmera. Fa uns
molt, et relaciones, tens molta complicitat
27 anys, al mateix temps estàvem treba-
amb altres persones i això és molt enriqui-
llant amb “Mar i Cel”.
dor, perquè mai pares d’aprendre.
Ha necessitat estudis per arribar al punt
Els nervis que tenia quan es posava da-
actual de la seva carrera?
vant la càmera, als inicis de la seva car-
Vaig fer estudis de música quan feia la mili,
rera, encara els té al dia d’avui?
però de teatre no n’he fet mai. Sempre he
Sí, (riure) potser diferents. Jo penso que
estat autodidacte.
també t’ajuden a concentrar. Abans sentia
Ser actor, era el seu somni des de petit?
nervis durant tota l’actuació; ara en canvi,
Jo de petit volia ser músic, però els meus
els sento només al principi i una vegada ha
pares em deien que primer fes una carre-
començat la funció, entro dins un altre món.
ra, perquè segons el seu punt de vista, els

12. ENTREVISTES 12
Ha protagonitzat alguna pel·lícula o que es vulgui dedicar a aquest ofici?
sèrie que l’hagi marcat? Estimar molt el que es fa i jo el que sempre
De “Mar i Cel” me’n recordo molt, perquè he fet és dir sí a tot, ser positiu i després,
suposo que és una de les coses més difí- quan t’hi veus involucrat ja et surten les
cils que he fet, i em va costar molt i al final coses.
va sortir molt maco. Això quant a teatre, i Observar i escoltar molt, escoltar-te a
quant a cine o televisió, “Ventdelplà” em tu mateix, ser molt crític amb un mateix.
va agradar molt perquè el meu personatge S’aprèn més dels errors que dels èxits.
només sortia al primer capítol i era molt Com va arribar al món del doblatge?
entranyable, no ho sé, n’hi ha molts. Com Per casualitat. Al grup “Els Esquirols” ens
que cada personatge és diferent, cada un van demanar que dobléssim la primera
d’ells t’ensenya coses. pel·lícula en català Les aventures de Toby
Ha treballat amb algun actor/actriu que Nelson, com que treballava amb el grup
admiri especialment? “Rialles” i hi estava implicat, ens va arri-
Tothom, molts. Més que persones con- bar l’oferta a “Els Esquirols” de doblar les
cretes suposo que amb tothom amb qui cançons de la pel·lícula i vam gravar-ho en
he treballat he intentat buscar complicitat. un estudi de música i un dia mentre do-
Recordo especialment el José Pedro Car- blàvem, va coincidir que hi havia un direc-
rión, que aquí no és gaire conegut, però a tor de doblatge i quan vam fer un descans
Madrid molt, és una persona que t’ho en- em va venir i em va demanar:
trega tot a l’escenari. La Vicky Peña, me- -Escolta, amb la veu que tens no voldries
ravellosa, dins l’escenari, i fora també. El fer doblatge?
José Pedro, per exemple, era professor i I jo no sabia ni què volia dir. M’ho va expli-
feia classes i alguna vegada m’havia fet car i em va donar una targeta, em va en-
explicar alguna cosa als seus alumnes i jo viar a un altre director de doblatge i hi vaig
com que no havia estudiat els deia com ho anar i vaig començar a fer doblatge.
faria jo... L’experiència l’ajuda a tenir les coses
És gratificant treballar en sèries molt més fàcils?
conegudes? Com l’afecta la fama? No, l’experiència és com si haguessis ju-
És curiós, alguns em diuen “fa uns anys gat moltes partides de cartes, però a cada
estaves fent teatre tan tranquil·lament, partida les cartes que t’arriben són dife-
ningú no et coneixia i de cop surts a “Vent- rents. El joc l’has de fer igual. L’experiència
delplà i et coneix tothom”. Suposo que és et pot ajudar a dir doncs aquesta carta no
gratificant per això, però no és pas que la tiro i tiro l’altra, però cada vegada el joc
em preocupi que la gent em conegui, a mi és diferent. L’experiència t’ajuda una mica
m’interessa més que la gent vingui a veure a triar com serà el personatge, a encarri-
una obra de teatre i s’ho passi bé, o vingui lar-lo, però cada vegada és diferent. És la
a escoltar un concert i en gaudeixi. Per mi gràcia d’aquest ofici.
això és molt més bonic que no pas anar Té algun objectiu o projecte de cara el
pel carrer i la gent em miri. Jo sóc educat, futur professional?
i saludo a la gent perquè penso que s’ho Ara estic fent un projecte amb el Manel
mereixen, són espectadors i al cap i a la Camp, El Comte Arnau, però per la resta,
fi, la meva feina és per a ells, però per la estic obert al que arribi. Ara estic fent dues
resta, jo sóc molt discret. pel·lícules, faré una obra de teatre que
Ens podria donar un consell per la gent tracta sobre la revolució de les dones, que

13. ENTREVISTES 13
la fan possible perquè els homes deixin de tothom és molt independent però que la
lluitar. És divertida, els neguen tot tipus de gent no deixa de tenir ganes de fer coses
relació, es tanquen i els homes es deses- i no hi ha prou llocs on trobar-nos; d’altra
peren. La farem a Mèrida. banda les autoritats tampoc actuen com
A part d’actor, sabem que ha fet treballs haurien de fer-ho.
al món de la música, segueix en els dos Però m’agrada molt viure aquí, sempre que
mons o ha decidit fer només una de les puc m’hi escapo, amb la gent m’hi trobo
dues coses? molt bé i són com la meva família.
Com a músic vaig fent perquè m’agrada
molt i m’agrada cantar amb els amics, etc. Íria Comajoan, Alba Molas
Per mi la música ha estat molt important a 4C
la meva vida, i sempre m’ha agradat expli-
car experiències, o coses que sents, que
veus, i això ho he fet a través de la música
i encara m’omple.
Guarda un bon record del grup “Els Es-
quirols”? Com va sorgir el grup?
El record no s’esborrarà mai perquè su-
poso que no et deixen que s’esborri. Gent
que canta les cançons, que això és el mi-
llor regal que m’hagin pogut fer. Grups de
tot tipus de música que les versionen i se
les fan seves, això m’emociona. En tinc un “No es pot aprendre literatura sen-
record molt maco. se llegir”
El grup va sorgir aquí a l’Esquirol, teníem
un cau per al jovent on ens reuníem tots i Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) ha estat
un dia vam convidar a un grup de folk de un dels crítics literaris catalans més des-
Barcelona perquè vinguessin a tocar allà i tacats del segle XX. Des de molt jove es
va haver-hi un malentès i només va pujar va dedicar a l’estudi de les llengües clàs-
en Jaume Arnella i els altres no. I bé, vam siques i a estructurar la literatura catalana.
fer una vetllada cantant cançons, i tota la Poeta, traductor i mestre de crítics i as-
colla que érem per allà ens vam engres- sagistes. Ha rebut premis com la Creu de
car i a partir d’aquell dia vam començar a Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor Jaume
cantar cançons, a buscar-ne i fins i tot a I (1982) o la Medalla d’Or de la Generali-
escriure’n. Com que va néixer a l’Esquirol, tat de Catalunya (2001), entre molts altres.
ens vam dir “Els Esquirols”. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis
Per vostè, quin significat té l’Esquirol? Catalans. És soci d’honor de l’Associació
Per a mi que és el meu poble. Les meves d’Escriptors en Llengua Catalana.
arrels, és a casa meva. Em sap molt greu
que al poble li falti una mica d’ànima, i això De jove, va ser un bon lector?
em costa molt i no barallar-me o convèn- Sí molt, sense llegir no hauria pogut arribar
cer les autoritats que fessin més per la cul- a aquí. És molt important, ara internet ens
tura, que en el fons és l’ànima del poble. ho ha tret. De seguida que vaig ser mestre
Per altra banda, aquí a l’Esquirol em fixo (als 16 anys) hi vaig donar molta impor-
que la gent continua pel seu compte, que tància.

14. ENTREVISTES 14
Què es necessita per arribar a ser un De les crítiques que ha fet, de quina
bon crític? n’està més orgullós?
S’ha de començar per llegit molt, amb un Estic content de les que ajuden a donar a
paper al costat i apuntar les coses que et conèixer algun autor (Pere Calders).
criden l’atenció de la lectura. No es pot El paper del crític en el món de la cultu-
aprendre literatura sense llegir, no n’hi ha ra, és tan important com sembla?
prou sabent històries, anys i èpoques. Jo com a crític crec que sí.
Quan va començar a fer de crític, ho feia Què l’enorgulleix més de la seva feina?
com a un passatemps? A mi el que m’agrada més és fer de mes-
No, ho feia com a un temps afegit. La meva tre. El món de la crítica i de l’ensenyament
professió era l’ensenyament. No n’hagués s’ajunten a la classe.
pogut viure perquè les publicacions en ca- Com veu la situació actual de la cultura
talà estaven prohibides. i la llengua catalanes?
Quan va escriure la seva primera crítica Podria estar més bé, li manca el que tenen
reconeguda? Quina va ser? els estats. Fins que no ens independitzem,
La vaig publicar a una revista clandesti- no es donarà cap Premi Nobel, encara que
na l’any 1948, Ariel. He fet més d’un miler molts se’l mereixin.
d’articles, els que jo destacaria són: Tex- Ha millorat molt, però ara ja no progres-
tos i pretextos de pedagogia (1938-2008), sarà. No és perquè el nostre idioma sigui
Dies de memòria ( 1938-1940), Dies de petit, sinó que no som un estat indepen-
guerra, etc. dent. Eslovènia, per exemple, no té cap
Quina estructura ha de tenir una crítica? problema per molt petit que sigui el nom-
Ha de ser molt rigorosa sense ser rebenta- bre de parlants eslovens.
da, no té cap estructura. Si haig de fer una Segons el seu parer quin és el futur que
crítica dolenta d’algun llibre prefereixo no espera a la llengua catalana?
fer-la, però de vegades l’entrego a algun És un futur preocupant, no crec que es
autor/a sense publicar-la perquè moltes perdi, el parlen 7,5 millons de persones,
vegades la meva opinió pot ser útil. és oficial i hauria de tardar molt perquè es
Sempre és un bon moment per fer una perdés, no és que estigui a punt de morir,
crítica? sinó que s’ha de cuidar.
A mi m’agrada, no en faig a cada moment Quin paper juguen els mitjans de comu-
però un d’ells seria després de llegir un lli- nicació en la difusió de la cultura cata-
bre. lana? Quin és el futur que li hem de pre-
En què es basa per dir que una obra li- veure?
terària és bona o dolenta? Importantíssims, sempre són importants.
En part, en els gustos i en les tendències. El futur és preocupant.
És com quan estàs davant d’una persona
t’hi sents més amiga o no, amb les obres Anna Domènech
passa el mateix, ha de tenir un corrent. Aina Palacios
Sara Roura
Què és més fàcil com a crític, veure els 4t C
aspectes positius o els negatius?
De tot, si n’hi ha de negatius s’han de veure
i reconèixer, i els negatius els agafo com a
referència per fer una crítica.

15. ENTREVISTES 15
Qüestionari Proust Els poetes preferits?
Montse Biarnès No m’acaba de convèncer la poesia.
Els herois de ficció?
L’Aragon del Senyor dels Anells.
Les meves heroïnes de ficció preferi-
des?
Cat Woman.
Els meus compositors predilectes?
Rolling Stones.
Els pintors predilectes?
Picasso.
Els meus herois de la vida real?
No en tinc.
Les meves heroïnes històriques?
Cap.
Els noms que prefereixo?
El principal tret del meu caràcter? Maria i Oriol
Nerviós. Què detesto més que res?
La qualitat que prefereixo en un home? L’avorriment.
Que sigui honest. Quins caràcters històrics menyspreo
La qualitat que prefereixo en una dona? més?
Que sigui honesta. El nazisme.
Allò que més estimo en els amics? Quin fet militar admiro més?
Que sempre estiguin amb mi. Cap.
El meu principal defecte? Quina reforma admiro més?
Nerviosa. La revolució industrial.
La meva ocupació preferida? Quins dons naturals voldria tenir?
Llegir i dibuixar. Teletransportar-me.
El meu somni de benestar? Com m’agradaria morir?
Tranquil·litat. Dormint.
Quina fora la meva pitjor desgràcia? Estat present del meu esperit?
Quedar-me sense vista o sense algun sen- Força equilibrat.
tit. Fets que m’inspiren més indulgència?
Què voldria ser? Les equivocacions involuntàries.
El que sóc. El meu lema?
On desitjaria viure? “Fes i deixa fer.”
Estic molt bé on estic.
Quin color prefereixo? Andrea Ruiz
Ocre. Xavier Serrallonga
Quina flor prefereixo? 4t C
Les margarides.
Quin ocell prefereixo?
Els blauets.
Els meus autors preferits en prosa?
Ken Follet.

16. ENTREVISTES 16
Qüestionari Proust Els poetes preferits?
Petra Martin Kavafis, García Lorca i Salvat Papasseit.
Els herois de ficció?
Superman.
Les meves heroïnes de ficció preferi-
des?
Qualsevol dona que ha estat rere un home
important, com Madame Curie.
Els meus compositors predilectes?
Mozzart i Verdi.
Els pintors predilectes?
Kandisnky, Dalí i Miró a la primera època.
Els meus herois a la vida real?
El meu pare.
Les meves heroïnes històriques?
Isadora Duncan
El principal tret del meu caràcter? Els noms que prefereixo?
Paciència. Jordi, Maria i Alba.
La qualitat que prefereixo en un home? Què detesto més que res?
Sinceritat. Que m’enganyin.
La qualitat que prefereixo en una dona? Quins caràcters històrics menyspreo
Sinceritat. més?
Allò que més estimo dels amics? Hitler, Robespierre, Felipe el Hermoso.
Sinceritat. Quin fet militar admiro més?
El meu principal defecte? La setmana tràgica.
La impuntualitat. Quina reforma admiro més?
La meva ocupació preferida? El pas del franquisme a la democràcia.
Llegir, el cine i escriure. Quins dons naturals voldries tenir?
El meu somni de benestar? La facilitat de paraula.
Que tothom tingui un lloc per viure en con- Com m’agradaria morir?
dicions. Dormint.
Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Estat present del meu esperit?
Quedar-me sense éssers estimats. Tranquil·litat.
Què voldria ser? Fets que m’inspiren més indulgència?
Actriu. Les equivocacions.
On desitjaria viure? El meu lema?
On visc. Viu i deixa viure.
Quin color prefereixo?
El blau.
Quina flor prefereixo?
La tarongina.
Quin ocell prefereixo?
L’Àliga.
Els teus autors preferits en prosa? Judit Cervera
Emili Teixidor i Mercè Rodoreda. Neus Santamaria
4t C

17. OPINIÓ 17
Eyjafjalla i l’espècie humana
Un volcà evidencia que l’home és molt poca cosa davant les forces de la natura. Els islandesos
estan molt acostumats als volcans. El seu territori està situat entre dues plaques i l’illa es va fent
gran gràcies al material aportat pels volcans. Aquesta vegada, els capricis del volcà han fet que
s’aboquessin a l’atmosfera tones i més tones de cendra que els corrents d’aire van transportar
cap Europa.
Resulta que la cendra pot posar en risc els motors dels avions de manera que el perill va acon-
sellar que no es pogués volar.
Els aeroports francesos, anglesos, alemanys i algun d’espanyol van tancar el trànsit aeri, cosa
que va fer que milers de persones quedessin fora del seu país, que moltes mercaderies no fossin
transportades als seus corresponents llocs i que es perdessin milers de milions d’euros.
El món està muntat amb el transport internacional. Avui en dia, no ens podem imaginar un món
sense avions. Hi ha gent que coneixen tots els països del món i no coneixen els veïns de la seva
pròpia escala. Això fa pensar que la societat ha canviat molt. Depenem molt de la tecnologia i
les persones i la relació entre elles ha quedat en segon terme. No sé si anem gaire bé. Malgrat
les desgràcies i els problemes, a veure si el volcà ens fa pensar com som les persones i cap a on
anem. M’ha agradat que passés aquest volcà tot i que no vull el mal a ningú, perquè ens ha fet
adonar que els homes som molt poca cosa. Potser ens hem de preocupar més de relacionar-nos
i de conviure que no pas de viatjar i guanyar diners. Poques vegades, una paraula tan estranya
ens havia dit tantes coses.
L’home vol controlar-ho tot però hi ha coses que mai podrà controlar, com per exemple dominar
un volcà. Encara ens falten moltes coses per aprendre. La força de la natura és una força incon-
trolable i així ens ho ha demostrat.
Josep Riera Sadurní
4rt ESO B

18. SORTIDES 18
Viatge de fi de curs de quart L’autobús que ens havia de venir a buscar a
l’aeroport es va fer esperar una estona, però fi-
Aquest any els alumnes de 4t han decidit anar a nalment va arribar i vam anar cap a l’hotel. Un
Menorca. En total seran 60 alumnes més quatre hotel petit però acollidor situat en un barri no
professores acompanyants: la Petra Martín, la gaire popular ni cèntric de Roma. En aquell ma-
Maria Ferrón, l’Eva Pèrez i la Marta Bartoló. teix moment una sensació estranya va recórrer
el meu cos pensant que aquell viatge era com
Marxaran el dia 14 de juny a les 4 amb vaixell i un comiat, cada un de nosaltres seguiria el seu
tornaran el 18 de juny a mitja tarda. Durant aquest camí i ben pocs continuaríem junts.
període de temps s’allotjaran a l’hotel Ferragut
que es troba a 3 o 4 quilòmetres de Ciutadella. Vam començar les visites turístiques per la gran
En el transcurs de la setmana faran diverses ciutat de Roma. Vam visitar la Roma antiga: el
activitats tant culturals com d’esbarjo. Algunes Colisseu, el Panteó, el Fòrum... i tot el centre. És
d’aquestes seran: La visita a Monte Toro, a les una ciutat realment gran, sort en vam tenir del
coves d’en Xeroi, i Biribeca, entre altres. transport públic, tot i que vàrem fer unes bones
cames. El que em va cridar més l’atenció va ser
Aquest viatge es fa amb motiu de poder passar la ciutat del Vaticà. Un país totalment a part, amb
uns dies tots els alumnes junts, ja que l’any que una riquesa increïble, però tot organitzat com a
ve no tots coincidiran en el mateix curs. Durant negoci.
aquest any els alumnes de 4t han fet diverses
activitats per anar recollint diners per tal de po-
der reduir el cost del viatge.
Laia Balaguer,
Iris Martínez i
Cristina Pérez 4t B
Roma 2010
De sobte vaig obrir els ulls i ja érem el 22 de
març, el dia tan esperat per tots els de segon
de batxillerat, el dia que fèiem el nostre viatge a
Roma. Realment és una ciutat espectacular, amb un
gran nombre d’edificis significatius, una ciutat
Tot va passar molt ràpid, un vol tranquil i ja ens amb una història que val la pena de conèixer-la.
trobàvem a la capital d’Itàlia. Era molt d’hora al Edificis enormes com el que es va fer construir
matí i tots teníem cara de cansats però també Mussolini amb un mirador al punt més alt amb
ho era de satisfacció pels dies que ens espera- vistes de tot Roma o llocs emblemàtics com la
ven. Miràvem al nostre voltant i ens fixàvem en Fontana de Trevi, les Catacumbes, el Campo de
aquells detalls tan insignificants com veure com Fiori...
es deien els elements que més ens cridaven
l’atenció: els mossos d’esquadra, els bombers.. A més, vam poder gaudir quatre dies d’exquisides
Tot i així, semblava que estiguéssim a Barcelona, pizzes i de plats de pasta italians.
que no haguéssim marxat tan lluny. Els dos únics punts desfavorables a destacar
de Roma són la quantitat de brutícia acumulada

19. SORTIDES 19
a tots els carrers de la ciutat i la conducció te- Van marxar a les 9:30 del matí cap al Parlament.
merària dels italians. Un cop allà van visitar la Sala de Sessions (que
és el lloc on es reuneixen els diputats). Un guia
Roma 2010. Un viatge inoblidable, amb un gran els va fer una visita per totes les instal·lacions i
nombre d’anècdotes i records que perduraran els va explicar quin era el funcionament del Par-
en nosaltres i mantindran les ganes de tornar-hi. lament i finalment els en va explicar la història.
Sandra Rierola Després van anar a fora per poder dibuixar-ne
2n batxillerat la façana. En acabar el dibuix van anar a dinar
davant del TNC (Teatre Nacional de Catalunya).
Per últim van anar al Museu de la Música a fer un
Sortida al Parlament taller per així poder posar en pràctica els seus
coneixements musicals.
El passat 17 de maig els alumnes de 3r d’ESO
van assistir al Parlament de Catalunya. Era una Gemma Bruguera
sortida organitzada pels Departaments de Cièn- Clara Muntaner 4rt B
cies Socials, Visual i Plàstica i Música.
DENUNCIEM
Volem referir-nos a dos fets que hem considerat d’importància i que creiem que són motiu
d’exposar-los en públic.
El primer és el mal enfocament de les càmares de seguretat, ja que es produeix de tant en tant
algun robatori en les motos dels alumnes que hi ha aparcades a fora. No és la primera vegada
que passa aquest esdeveniment i no creiem que sigui l’última, tampoc. I sense proves no es pot
denunciar un robatori.
La solució que proposem és un millor enfocament de les càmares que hi ha posades a fora del
centre, així es garantiria una seguretat total davant els lladres que hi pugui haver per fora de
l’institut i es podria presentar denúncia davant la policia.
L’altra denúncia a què volem fer referència és a l’alta temperatura que hi ha a les aules de l’IES,
sobretot en els mesos de febrer i de març. La temperatura exterior va començar a augmentar
durant aquests dos mesos i els radiadors seguien a la mateixa temperatura que a ple hivern.
Estar-se a la classe amb aquella temperatura tan elevada era complicat i quan sorties a fora no-
taves un canvi bastant gran.
Volem demanar que de cara a propers anys, quan es vegi que milloren les temperatures, es pari
la calefacció per fer més còmode per alumnes i professors l’estada al centre durant el dia.
Marc Guix i Xavier puig
4t A

20. BIBLIOTECA PUNT EDU 20
Elogi de la lectura
El plaer d’encomanar el vici de llegir.
Una nit qualsevol d’hivern. Una casa de poble gallec menut, tan pobra com la resta de
les que hi ha al seu voltant. A la casa hi ha un home assegut a la taula de la cuina, que
recolza un llibre en l’hule desgastat. Ha estat tot el dia treballant a la fusteria, potser
ocupat en les peces d’un llit, o d’un armari, mobles fets amb la voluntat de vèncer el
temps. Ara té un llibre obert i, mentre passa les pàgines, parla amb el fill més menut
de les meravelles que, com si fos una làmpada màgica, conté aquell volum <<Ben
aviat podràs llegir-lo>>, li diu al noi, <<i aleshores veuràs com és veritat tot el que t’he
contat>>. I el noi, encomanat per l’entusiasme que desprenen els ulls i les paraules
del pare, desitja que passin ràpidament els dies, per poder entrar a l’espai de L’illa
misteriosa de Jules Verne, ja que aquest és el llibre, un dels que formen la biblioteca
paterna, si és que es poden anomenar així els dos prestatges que guarden uns pocs
volums, un tresor llavors.
Aquell noi dels anys cinquanta era jo, i aquell fuster, que a més tocava la trompeta en
una de les dues orquestres del poble, era mon pare. D’ell vaig aprendre que llegir, per
damunt de tot, ens ajuda a viure; però també que ens serveix per a conèixer altres
mons i altres vides.
Amb aquells escassos títols, durant les poques hores lliures que li deixava la feina,
ens va transmetre, als meus germans i a mi mateix, el vici de llegir. L’enginyós Ciro
Smith, el capità Grant, lady Mariana i tants altres personatges de paper van ser per a
mitjans tan reals com les persones del món que convencionalment anomenem ver-
tader.
Encara avui, cada vegada que recordo aquells anys, escolto el fragor de les ones i el
soroll del vent en les veles, i tinc por perquè em trobo en una selva on habita el perill,
i contemplo astorat un espai lunar carregat de silencis... Aquest primer estadi, el de
l’entusiasme davant d’allò que llegeixes, semblant al que descriu d’una manera tan
encertada Michael Ende a la Història interminable, me’l va encomanar mon pare. Per-
què la lectura és un plaer que s’encomana, com la grip o la rubèola. I potser aquest
és un aspecte sobre el qual hem de reflexionar avui, ja que solament el poden enco-
manar aquells que abans hagin experimentat en la seva pell aquest mateix plaer.
Traducció d’un fragment extret de “Como quien bebe agua”,
d’Agustín Fernández Paz,
“Quadern didàctic commemoratiu 2010”
de l’editorial Bromera

21. ESCOLA VERDA 21
Caminada i bicicletada
El dijous 13 de maig es va repetir una camina-
da i una bicicletada com l’any passat. El motiu
de fer-la és per celebrar el dia de la mobilitat
sostenible, per conèixer millor altres tipus de
mobilitats que no siguin els cotxes, i les mo-
tos, és a dir, qualsevol manera de desplaçar-
nos sense despendre energia ni contaminar.
En aquest acte hi participaren tots els alumnes
de l’institut, menys els de segon de batxillerat
perquè estaven en època d’exàmens . Els de
la bicicletada van anar fins a Rocaprevera, i els
de la caminada anaren als voltants de Roda.
El grup de la bicicleta va tenir més sort amb el
temps que no pas el de la caminada, estava
núvol i va ploure una mica al principi, però des-
prés es va aguantar. En canvi a la caminada va
ploure molt i no es va poder fer l’esmorzar al
lloc on s’havia de fer i el van haver de fer quan
van arribar a l’institut. Sota el paraigua, la Pe-
tra Martín va llegir el següent manifest:
En el món actual el fet de desplaçar-nos provo-
ca un estrès constant: circulació densa, conta-
minació, perill d’accidents...
Hauríem de fer estop i gaudir de les petites
savieses de generacions anteriors: el besavi
coneixia la natura perquè s’hi movia. El fet de
decidir fer tots junts una caminada és recor-
dar que caminar sense presses relaxa i que és
agradable fer-la petar mentre el ulls s’omplen
d’una diversitat de colors impressionant, al-
hora que ets del tot respectuós amb el medi.
Antonio Machado, que sabia descriure de ma-
nera brillant el paisatge de la seva terra, deia:
“Caminante no hay camino, se hace camino al
andar”.
Nosaltres volem fer un camí que cada vega-
da sigui més net, més viable i que no es perdi
en la memòria sinó que formi part de la nostra
realitat. Xavier Rifà
Marc Royo
4t B

22. AMPA 22
El tabac i la salut
Hi ha una imatge que diàriament em colpeix. d’aquelles diabòliques armes de destrucció
És la d’aquells estudiants que, a quarts de massiva que va inventar el trio de les Açores. I
nou del matí, ja duen la cigarreta als dits camí diuen que el pitjor està per arribar. La ministra
de l’Institut o bé l’encenen fent parada abans Jiménez prepara una llei que farà difícil fumar
d’arribar-hi. És una d’aquelles situacions en si no és d’amagatotis.
què el fet de fumar em causa repulsió. Segura-
ment que en aquella hora no fa gaire que s’han A mi, aquesta manera d’entendre la salut dels
llevat, potser molts amb prou feines si han es- ciutadans no m’agrada gens. Més ben dit, em
morzat i, eixint de casa, ja encenen la primera provoca una certa urticària que els poders pú-
cigarreta del dia. Francament, no li trobo cap blics s’immisceixin tan a fons en la vida de les
gràcia. No és gens saludable i sospito que poc persones, en la de cadascú i en la que pactem
plaent. No és aquesta l’única situació que em entre tots, en la nostra forma natural d’entendre
desplau del fet de fumar. Hi ha espais, mo- el temps i les activitats de lleure. D’una cultura
ments i edats que trobo incompatibles amb el que fonamenta la relació entre les persones,
tabac. Em sembla inadmissible fumar en llocs en la idea del pacte, que vol dir del respecte de
tancats i petits, no entenc que algú pugui en- l’altre, dels seus gustos i fòbies. En definitiva,
cendre una cigarreta just eixint de llevar-se, o em disgusta que es vagi forjant un concepte
a taula entre plat i plat, per posar tres casos de convivència encotillat i rígid, basat en lleis
clars. prohibitives de model ianqui que podem usar
els uns contra els altres, més que no pas en
Deuen pensar que qui escriu això és un ex- codis ètics i bones pràctiques. Que ens vul-
fumador empedreït i ara ressentit amb el món guin fer viure en un món on la salut i el plaer
que ha convertit el seu antic vici en l’esca de sembli que estiguin renyits per sempre més.
tots els mals. Ai ca!, s’equivoquen. Ni fumo, ni Per aquest camí s’arriba a l’absurd que expli-
he fumat mai. Però he conviscut tota la vida, cava Joan Ollé que es va veure increpat per un
sense problemes, amb persones que sí que ho guàrdia a Nova York perquè fumava a menys
fan. Demanant que obrissin finestres, ventilant de 100 metres d’una escola....un diumenge,
habitacles tancats, fugint de la proximitat d’un sense classe.
caliquenyo, no suportant la pudor de fum a la
roba o, encara menys, la del tabac fred en un Crec fermament en la llibertat d’elecció dels
cendrer. Tot sense traumes ni escarafalls. individus, més que en la coerció. I em dona-
ria per ben pagat poder compartir aquesta re-
Llegeixo que fumar perjudica greument la salut flexió i que la poguessin subscriure, fumadors
dels que fumen i dels que estan a prop; que el i no fumadors. Dialogant civilitzadament, com
fum conté benzè, nitrosamines, formaldehídic és bo i és gust. Prohibir fumar no solucionarà,
i cianur d’hidrogen; que fumar pot ser causa probablement, els problemes que ocasiona el
d’una mort lenta i dolorosa; que fumar, ras i tabac, però fer-ho de bon matí, en plena ado-
curt, mata. Aquestes frases de to macabre lescència, abans d’entrar a classe, segur que
estan escrites en els paquets de tabac, amb no fa cap bé.
l’estil propi d’una novel·la –dolenta- de terror.
Els guionistes encara no han acabat la feina,
sembla que passat l’estiu les il·lustraran amb
fotos de sang i fetge. Assimilant el tabac a una
Pep Palau

23. VIATGEM 23
Destinació: Sevilla
País: Espanya
Ciutat: Sevilla
Llocs d’interès: la Giralda, la Catedral, l’Alcázar,
el Archivo de Indias, la Torre del Oro, la Plaza
España I el Parque de las Palomas.
Dies d’estada recomanats: una setmana.
Transport d’anada i tornada: cotxe, avió o tren.
Transport de l’estada: transport públic o cotxe
particular.
Sevilla és la quarta ciutat espanyola amb més
població. És la capital de la comunitat autonò-
mica d’Andalusia i un gran punt de turisme per
molta gent de dintre i de fora del país.
El sol, la calor, els monuments àrabs i l’encant d’aquesta ciutat fa que moltes persones quedin sa-
tisfetes de la seva visita.
Cal destacar que la millor època per visitar aquesta bonica ciutat és per Setmana Santa. En aquest
temps trobem les famoses processons, la “Feria de abril” i la temperatura estable..
Un dels monuments emblemàtics i bonics de visitar és la Giralda. La Giralda és el campanar de la
catedral de Santa Maria. Els dos terços inferiors de la catedral corresponen a l’època dels àrabs, i
la part superior és un afegit de l’època cristiana que van utilitzar per posar-hi les campanes. Fa 97,5
metres d’altura i s’hi pot pujar caminant tot i que no hi ha escales, sinó uns plans inclinats perquè
els àrabs hi pujaven amb cavall. També un lloc bonic per visitar és la Plaça Espanya, aquesta té
una forma circular i s’hi troben totes les províncies a les parets de la plaça. Si busques el nom de la
nostra província; Barcelona, et trobaràs que hi ha algun poble d’anomenada com és Rupit.
Marta Pascuet Gonfaus
4t C
Destinació: Malta
País: Malta
Capital: la Valletta
Llocs d’interès: el Museu de Belles Arts, el Museu d’Arqueologia, el Fort Sant Elm i el Museu de
la Inquisició.
Dies d’estada: 10 dies.
Transport d’anada i tornada: Avió o vaixell.
Transport de l’estada: autobús o cotxe de lloguer.
El territori de Malta està format per un grup de set illes situat al centre del Mar Mediterrani. Només
estan habitades les tres més grans, Malta, Gozo i Comino. El terreny és baix i rocós, amb costes i
penya-segats.
La llengua nacional és el maltès, l’anglès també ho és i molts maltesos parlen també l’italià.

24. VIATGEM 24
La gastronomia tradicional maltesa està composta per sopes (minestrone i sopa de peix), pastes i
rebosteria. Són típics els farcits, i l’estofat de conill (Stuffat Tal-Fenek).
Pots anar a visitar la “ventana azul” que és una mena de forat amb forma de finestra que s’ha for-
mat a les roques, els temples megalítics de Malta. També pots anar a Gozo, l’illa del costat, amb
ferri. Pots visitar els pobles que són de cases
blanques i les platges majoritàriament rocoses.
A La Valletta es troba el Museu de Belles Arts, el
Museu d’Arqueologia, el Fort Sant Elm i el Mu-
seu de la Inquisició.
Ivet Rodríguez Hidalgo
4t C
Destinació: La República Dominicana
País: República Dominicana
Capital: Santo Domingo
Llocs d’interès: Altos de Chavon, Reserva
Natural Lago Enriquillo, Reserva Natural Isla
Cabritos... (gaudeix de la naturalesa i la fauna
d’aquest país).
Dies d’estada: 2 setmanes.
Transport d’anada i tornada: avió.
Transport de l’estada: “guagües” autobusos i
cotxe de lloguer.
La República Dominicana es troba situada a
l’Amèrica Central. És un estat de la Regió del
Carib que ocupa les dues terceres parts de l’illa
de la Hispaniola. Aquesta és una illa dividida en
dues: en una de les parts es troba Haití i a l’altra,
l’estat que nosaltres et recomanem de visitar; la
República Dominicana.
La llengua oficial és el castellà i la seva moneda
és el peso (1 euro = 46,8365 DOP).
Podem descriure aquest país com un estat pobre econòmicament, però en canvi molt ric en natu-
ralesa i fauna. Una de les coses més curioses de la seva naturalesa són els manglars. Els manglars
són uns arbres que creixen dins a l’aigua del mar i allà es troben una gran diversitat d’espècies
animals.
També, una de les excursions més boniques i més interessants per a la gent que li agrada molt la
fauna marina és anar a la “Isla Coralina”. És una petita illa que es troba el mig de l’oceà que està
envoltada de coralls, i si tens la sort que hi hagi bona mar i et deixin sortir a fora de la barrera de
corall, hi podràs veure i trobar una gran quantitat de peixos de colors, estrelles de mar...
Marc Coromina Batlle - 4t C

25. RECOMANEM 25
TÍTOL: Death Race TÍTOL: Resacón en Las Vegas
DIRECTOR: Paul W.S. Anderson DIRECCIÓ: Todd Phillips
ACTORS: Jason Statham, Joan Allen, Tyrese Gibson, Ian ACTORS: Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galifianakis,
McShane, Natalie Martinez, Max Ryan, Jacob Vargas, Fre- Justin Bartha, Heather Graham
derick Koehler, Justin Mader, Jason Clarke, Robert LaSardo, ANY: 2009
Robin Shou. GÈNERE: Comèdia
ANY: 2008 DURADA: 100 minuts
DURACIÓ: 89 minuts. ARGUMENT: Dos dies abans del casament, en Doug i els
GÈNERE: Acció. seus tres amics viatgen a Las Vegas per gaudir d’una nit sen-
ARGUMENT: Jensen Ames és un excorredor de carreres se control. Però quan els tres padrins es desperten al matí se-
que treballa en la indústria de la siderúrgia. És pare de família, güent amb molt mal de cap, no poden recordar res. L’elegant
té una filla i viu amb la seva dona. Un dia un fugitiu entra a suite de l’hotel és un desastre, en Doug no apareix per enlloc
casa seva i li mata la dona. En marxar l’adorm i li deixa l’arma i la cosa és complica encara més quan hi descobreixen un
del crim. Acusen en Jensen de ser-ne l’autor. El tanquen en nadó abandonat, un tigre al lavabo i un cotxe patrulla apar-
una penitenciària on els presos participen en carreres de vida cat al seu pàrquing, que suposadament han robat. Sense cap
o mort per guanyar-se la llibertat. Jensen entra en el món de pista i amb poc temps per perdre, els protagonistes aniran
les carreres amb el nom de “Frankenstein”, heretant la fama descobrint el que els ha passat a la nit.
de l’excorredor que va ser assassinat per la seva companya. Podran finalment trobar en Doug per portar-lo al seu casa-
Ell va guanyant però sap que encara que guanyi no serà lliure. ment a temps?
A la presó es troba amb el presumpte autor del crim. Llavors RECOMANACIÓ: Recomanem aquesta pel·lícula perquè
és quan s’ha de fer un lloc en el món de les carreres per esca- és de les poques comèdies bones que s’han fet últimament,
par-se com pugui. Haurà de derrotar la directora de la presó, manté en intriga l’espectador per saber què ha passat la nit
la dona que l’ha inculpat i que l’ha tancat sent innocent. anterior i poder relacionar-ho amb el que s’han trobat al matí.
RECOMANACIÓ: Us recomanem aquesta pel·lícula per-
què ens ha agradat molt. Una pel·lícula d’acció molt innova- Robert Masdevall
dora però una mica sanguinària. Val la pena mirar-la fins al Aleix Serrallonga
final ja que té un desenllaç inesperat. Cal destacar els espec- 4t C
taculars gràfics de la pel·lícula. No recomanada per a menors
de 13 anys.
Ernest Puntí
Oriol Sala 4tC

26. RECOMANEM 26
TÍTOL: Memòries d’una geisha
AUTOR/A: Arthur Golden
EDITORIAL: Edicions 62
NÚMERO DE PÀGINES: 440
ARGUMENT: Chiyo Sakamoto és una nena japonesa de
deu anys que viu d’una manera pobra i senzilla en un poblet
TÍTOL: Malgrat la boira de pescadors anomenat Yoroido. Tot això canvia quan, des-
AUTORA: Glòria Llobet prés d’una llarga malaltia, la seva mare està a punt de morir.
EDITORIAL: Edicions del bullent Llavors el seu pare, amb l’ajuda de l’home més ric i influent
de la zona, decideix enviar les nenes a ciutat per aprendre
Malgrat la boira és la història d’una família de Manlleu forma- l’art de ser una geisha. Quan arriben a Kyoto, però, separen
da per dues germanes, un germà i la mare. Els dos germans les dues germanes. Després de viure en un infern, Chiyo i la
grans narren les seves pròpies històries. En Pau és el germà seva germana es retroben i decideixen escapar-se. Malaura-
gran, està estudiant BUP, aproximadament té uns 15 anys. En dament, atrapen a Chiyo quan està escapant-se i li neguen la
Pau coneix una noia, la Núria i la seva relació comença una possibilitat d’esdevenir una geisha. Uns anys després, coneix
mica fluixa però a mesura que avança el temps va estren- el senyor Iwamura Ken, que per ella sempre serà el seu Presi-
yent-se més. D’altra banda, la Marta també comença una dent, l’home que marca la seva vida i farà que anhe-li conver-
relació amb l’Albert, un noi que coneix un dia que va al cine tir-se en geisha per tal de poder complir el seu somni: estar
acompanyada de la seva nova amiga, la Berta. Les dues rela- amb ell. I llavors, de cop i volta, se li presenta l’oportunitat de
cions, la de la Marta amb l’Albert i la d’en Pau amb la Núria, ser aprenenta d’una de les geishes més eminents del país...,
avançaran de maneres molt diferents. oportunitat que aprofitarà per tal d’esdevenir una geisha ca-
paç de robar el cor al President.
RECOMANO aquest llibre a tota la gent jove, perquè és RECOMANACIÓ: aquest és un llibre on es parla de
molt entenedor i qualsevol es pot sentir identificat amb algun l’ambient de les geishes, però també d’un amor incondicional,
dels protagonistes. És una novel·la de lectura molt àgil perquè irrevocable i vertader. No només tracta de la vida de la Chiyo
no és gaire extensa i està escrita en un llenguatge quotidià. –que després passa a dir-se Sayuri– sinó que també explica
la vida al Japó entre la pobresa i la derrota, i la importància
Alba Pérez de perseguir els somnis encara que per aconseguir-los triguis
4tC tota una vida. El recomano a gent amb una certa maduresa
perquè pugui entendre la màgia de la novel·la i les crueltats
que s’hi mostren, però que també siguin somiadors –capaços
de qualsevol cosa per fer realitat els seus somnis.
Laia Muntadas
4t C

27. CUINA REFRESCANT 27
Gaspatxo
Ingredients:
-1 cogombre
·700 grs de tomàquets madurs
· 1 ceba petita
· 1 litre i ½ d’aigua mineral
· 1 gra d’all
· ½ pebrot vermell
· 4 culleradetes de cafè de sal
· 150g de pa dur
· 2 gots i ½ d’oli
· ½ got de vinagre
Procediment:
Dins un recipient, poseu-hi ½ litre d’aigua amb el pa. La resta de vegetals poseu-los dins un re-
cipient amb l’aigua restant i tritureu-los tan fins com pugueu. Esmicoleu el pa amb aigua fins que
quedi ben fi. A sobre del recipient de pa reduït a sopa, poseu-hi el colador xinès amb la batedora
a dins, hi aneu afegint el liquat de verdures amb la batedora en marxa per ajudar a passar. Quan
estigui tot ben colat, doneu una passada de batedora al resultat i ja es pot amanir amb la sal,
l’oli i el vinagre.
Serviu-lo a 7-10º.
Amanida de formatge de cabra, tomàquets i magrana
Ingredients:
·Fulles barrejades (escarola, enciam...)
·Formatge de cabra tipus rull
·Nous
·Tomàquets
·Magrana
·Vinagreta (Oli, sal i vinagre)
Procediment:
Renteu les fulles barrejades i tot seguit barregeu-hi els ingredients. Finalment amananiu-lo i
serviu-lo.
Fàcil i econòmic!!!

28. CUINA REFRESCANT 28
Llenguado amb pinya
Ingredients:
· 4 llenguados
· Farina per arrebossar
· Oli
· Pot de pinya de quilo
· 200g d’ametlla triturada
· 3 granes d’all
· Julivert
Procediment:
Enfarineu els llenguados i poseu-los a la paella. Quan estiguin fregits poseu-los en una safata
de forn, seguidament agafeu les rodanxes de pinya i poseu-les a sobre els llenguados. A con-
tinuació, amb el suc de la pinya barregeu-hi les ametlles triturades, l’all i el julivert. Llavors, la
salsa poseu-la sobre els llenguados i després ho poseu a gratinar. Quan els llenguados estiguin
rossets traieu-los del forn i serviu-los.
Boníssim!!!
Broquetes de fruita recobertes amb xocolata
Ingredients:
·16 boletes de síndria
· 16 boletes de meló
·16 boletes de préssec
·16 boletes de maduixa
· 250g de xocolata
· 4 pals de pinxos
Procediment:
Amb l’ajut d’un estri per fer boletes, feu les 16 boletes de cada fruita. Un cop fetes, punxeu-les
als pals i alterneu-les al vostre gust. Llavors foneu al bany maria la xocolata, quan estigui fosa
recobriu les broquetes amb la xocolata desfeta.
Per llepar-se els dits!!!
Núria Bagaria
Ivette Pagès
4t C

29. ENTRETENIMENTS 29
Busqueu dos professors camuflats entre els alumnes.
Entren a la travessa: Olga Carandell, Maria Ferron, Alba Pérez, Íria Comajoan, Xavier Serrallonga,
Oriol Sala, Ivette Pagès i Ernest Punt.

30. 30
COL·LABORADORS:
Congelats a granel
Refrescos
Gra cuit
Gra sec
Pa
Plats cuinats
Menjars per a celíacs
Pollastres a l’ast