3. EDITORIAL 3
Tornem a tenir un altre número de la revista Rodalies a les mans. Aquest curs arriba més tard
perquè se n’editaran només dues. El motiu no és altre que reduir la despesa, però això no vol dir
que també reduïm les ganes que continuï sortint.
En la xerrada que Sebastià Serrano va fer a l’alumnat de Batxillerat va afirmar que “allò que es
valorarà molt en el futur és el talent, però també la creativitat, la imaginació i la innovació”. És
per això que en aquest primer número hem decidit d’incloure a la nostra revista unes entrevistes
a tres persones dedicades al món de l’art: Álvaro de la Peña (coreògraf i ballarí), Albert Ausellé i
Xavier Boada (actors).
També hi trobareu notícies relacionades amb el centre; reportatges diversos, com un sobre la
Ruta Literària Miquel Martí i Pol; l’escrit de l’AMPA i altres.
Esperem que passeu una bona estona llegint aquesta revista que tot l’alumnat de 4t ha elaborat.
L’ACUDIT

4. NOTÍCIES 4
ELS ALUMNES DE 4T PARTICIPEN A
LA MARATÓ DE TV3
El diumenge 18 de desembre del 2011 va ser
el dia de la Marató de TV3, aquest any dedi-
cat als trasplantaments d’òrgans i teixits. Els
alumnes de 4t d’ESO de la franja artística van
participar al concurs Pinta la Marató, en el qual
es tractava de crear un murals on s’expossés
el tema del programa amb una mica d’humor
i alegria. Els murals que hi han participat es
poden veure a la pàgina de la Marató de TV3.
Mélani Martín
4t d’ESO A

5. NOTÍCIES 5
SETMANA DE LA MOBILITAT va ser molt poc seguida, potser perquè la set-
SOSTENIBLE mana va coincidir amb la festa major de Roda.
La classe més participativa va ser 1r A i, en
La Setmana de la Mobilitat Sostenible és una segon lloc, 2n B.
d’aquelles iniciatives mundials per a cons-
cienciar la gent sobre els avantatges que pot A més, des de l’àrea de plàstica es va treba-
proporcionar l’ús dels mitjans de transport no llar la conscienciació tot fent murals que s’han
contaminants i que afavoreixin la salut. Un dels penjat en els suros dels passadissos.
punts forts d’aquesta iniciativa és potenciar
l’ús de la bicicleta mundialment. Al nostre centre ha estat organitzada per la co-
missió d’Escola Verda i la CIATE (encarregats
d’altres activitats esportives).
La comissió d’Escola Verda, l’alumnat de 4t
i totes les persones implicades us animen a
participar-hi el pròxim curs.
Arnau Alba
Mohamed Chouchou
Sergi Rueda
4t d’ESO A
Setmana Solidària
La Setmana Solidària es va fer del 21 al 26 de
novembre i va ser organitzada per l’ajuntament
de Roda i Càritas. La Setmana consisteix a
recollir aliments per a la gent necessitada. Al
nostre centre, per incentivar aquest projecte,
Roda de Ter també es va sumar a aquesta ini-
ciativa, i el nostre institut va apostar per animar
l’alumnat a venir al centre amb bicicleta. Es
van adequar unes tanques al pati per aparcar-
hi les bicicletes, i es van fer unes graelles per durant aquesta setmana hi va haver una com-
apuntar quants alumnes de cada classe venien petició entre totes les classes i els professors
amb aquest transport. Però aquesta proposta per veure qui duia més menjar. Es van fer unes

6. NOTÍCIES 6
INICI DE CURS
Aquest curs l’IES Miquel
Martí i Pol ha augmentat
el nombre d’alumnes, i
en total n’hi ha uns 430;
de professors, n’hi ha
48. Hi ha quatre primers
d’ESO, tres segons,
cinc tercers, tres quarts,
dues aules de primer de
batxillerat i una de se-
gon.
Les novetats d’aquest
curs són, per una ban-
da, que no hi haurà re-
cuperacions pel juny,
sinó que seran pel set-
graelles per apuntar cada dia quants productes embre, en concret els dies quatre i cinc; per
portaven els alumnes de cada classe. Aquest l’altra banda, el projecte EduCat 2.0 ja està
curs, igual que el passat, el professorat és qui implantat a primer, segon i tercer d’ESO. Una
va dur més aliments, però no participaven al altra novetat és que aquest any els alumnes
concurs. Les classes que van quedar primeres de quart també farem les proves d’Avaluació
van ser 1r ESO A i 2n ESO B, amb 29 paquets de la Generalitat. Pel que fa al Pla Català de
cadascun; segon va quedar 1r ESO B, amb 27 l’Esport, al centre s’ofereixen 2 esports: volei-
paquets i tercer, 4t ESO C, amb 22 paquets. bol femení i futbol sala.
L’últim va ser 3r ESO A, perquè no van portar
cap aliment, per tant, tenien 0 punts. Els professors que han entrat nous al centre
són: Rocio Poyato, Roser Matas, Guillem Sán-
A més a més, el mossèn de Roda de Ter, Ra- chez, Roger Casanoves, Gemma Sensadora,
mon Bufí, va venir voluntàriament a fer una xe- Núria Gallifa, Mercè Coromina, Maite Vall, Ra-
rrada a tot l’alumnat de 4t sobre el tema de la mon Ripoll i David Gallardo, Manel Gallart.
probresa a casa nostra.
Aquest any totes les aules tindran un ordina-
Aquests aliments es porten amb furgonetes a dor fix.
uns magatzems i d’allà es reparteixen a les fa-
mílies necessitades de Roda. Càritas assegura Txell Serrabassa
que ara hi ha moltes més famílies inestables Maria Vilar
econòmicament que abans. 4t d’ESO A
Ariadna Batlle
Konstantin Valentinov
4t d’ESO A

7. NOTÍCIES 7
DIADA MIQUEL MARTÍ I POL
A L’INSTITUT
El dia 10 de novembre del 2011, els alumnes
de l’institut Miquel Martí i Pol vam fer diferents
activitats per commemorar el 7è aniversari de
la mort del poeta que dóna nom al nostre cen-
tre.
DANSA, MÚSICA I POESIA A 1r D’ESO
Uns 26 alumnes voluntaris de 1r d’ESO van
participar en un espectacle de ball, música i
poesia per commemorar la Diada Miquel Martí
i Pol. Fou organitzat pel professor de socials
David Gallardo amb l’ajuda de la Montse Ca- L’espectacle anava acompanyat d’imatges di-
ñellas, la professora de música. verses, sobretot referents a l’explotació infan-
En primer lloc es va recitar el poema l’Elionor, til.
de Miquel Martí i Pol, i seguidament, el van El dijous 1 de desembre, es va repetir
ballar. Es va continuar amb la recitació de l’espectacle per a tots els pares de 1r d’ESO: a
dos poemes més, més balls i un concert amb més del recital, el concert i el ball, altres alum-
alumnes que tocaven els seus instruments. nes d’aquest curs van tocar la flauta.

8. NOTÍCIES 8
2n I 3r D’ESO
Els alumnes de 2n i 3r d’ESO van
celebrar la Diada Miquel Martí i
Pol anant a Can Planoles a sentir
una xerrada d’un dels actors que
surt a la sèria de TV3 La Riera: el
manlleuenc Xavier Boada. Enre
altres coses, els va explicar com
va arribar a ser actor i com es re-
cita i representa la poesia sobre
un escenari. A part dels proble-
mes tècnics que hi va haver, va
poder explicar també com era el
món del cinema.
4t D’ESO: RUTA MIQUEL MARTÍ I POL
Els alumnes de 4t d’ESO vam anar a fer una
ruta literària pel poble de Roda de Ter, passant
pels punts més importants de la història del
poeta.
Mélani Martín
Miacela Omaza
Íngrid Vila
4t d’ESO A

9. NOTÍCIES 9
L’INSTITUT CELEBRA EL NADAL
Com cada any, el nostre centre va celebrar el divertida i ben treballada història en què sor-
Nadal l’últim dia abans de les vacances, aquest tien tot de contes clàssics enllaçats per un fil
any el dijous 22 de desembre de 2011. A les conductor.
El segon premi, se’l
va endur 4t d’ESO
A, que va fer un bon
espectable d’imitació
de videoclips.
1r d’ESO A va que-
dar tercer, amb un
espectacle de ball en
què es reproduïa un
videoclip.
Pel que fa als guarni-
ments de les aules –el
concurs de nadales–
es va endur el premi
dues primeres hores, es va fer l’amic invisible a la nadala més divertida 4t d’ESO B; el de la
entre els companys/es de classe i una mica més original, 3r ESO C, i la més treballada va
d’esmorzar; després es va deixar una estona ser per a 1r de Batxillerat A.
perquè tothom pogués veure els guarniments
de cada una de les classes. Però el plat fort de Cília Comella
la diada era el concurs de gags. Gairebé totes Konstantin Valentinov
les classes hi van participar amb gags engin- 4t d’ESO A
yosos, divertits, musicals...
La classe que va guanyar el primer premi va
ser el 1r de Batxillerat B. Van representar una

10. REPORTATGES 10
RUTES AMB BICI PELS VOLTANTS DE RODA
Encara que no ho sembli, Roda de Ter està bici a l’espatlla. Un cop a dalt, es veuen unes llo-
envoltat de camins que recorren el seu entorn ses planes i pelades molt originals. Llavors amb
amb relleus molt variats i aptes per seguir-los el camí de la dreta s’arriba a Santa Magdalena.
amb bicicleta. Com que ja fa uns anys que te- Entrem per la porta amb la bici, fem dues vol-
nim aquesta afició, coneixem un gran nombre tes pel claustre i continuem la ruta. A la baixada
de recorreguts per fer, de curts, de llargs, on hi es pot agafar molta velocitat però cal anar en
ha baixades bones o plans per anar-hi a l’estiu compte perquè els revolts són tancats i hi ha
sense suar gaire. N’explicarem els detalls, les perill de continuar en línea recta si no es frena
curiositats, les coses a tenir en compte i el millor prou. Després d’una altra pujada, s’arriba a un
moment per fer-les. Totes comencen des de la camp de tir mig abandonat. Cal agafar un camí
Plaça Catalunya de Roda. Només cal seguir els que passa just per la dreta del camp. Haurem
mapes que hem elaborat amb el Google Earth. d’obrir una tanca per al bestiar. La continuació
no té més secret fins a un curiós encreuament
-Roda - Salou - Santa Magdalena -Camp de tir entre 4 camins. Els dos de davant porten a
-Trencant St Feliuet - Tavèrnoles - Roda l’ermita de Sant Feliuet, tot i que si s’hi vol anar
Dificultat: mitjana-alta amb bici és millor agafar el de l’esquerra.
Etiquetes: propietat privada, bici a coll, camins Nosaltres hem d’agafar el de la dreta que baixa
poc concorreguts, baixada ràpida amb salts. pronunciadament. A baix de tot s’arriba a una
Requisits mínims: portar el mapa a sobre ja que casa de pagès molt ben acabada i ordenada.
el camí és bastant perdedor. A partir d’allà és necessari mirar bé el mapa
Si hi ha pressa es pot baixar contra direcció pel ja que és un tros molt perdedor. La cosa no té
carrer Ramon Martí fins al final del Pont Vell i més secret fins a arribar a Roda un altre cop.
anar fins al Serrat. L’opció legal és travessar
el riu pel pont Nou i seguir la carretera fins al
trencant que porta a Salou. Es passa per les
roques on s’hi fa escalada i al final del trencant
de l’esquerra, després d’un pontet, hi ha una
tanca que sol estar tancada però amb una porta
per a vianants. No hi passeu amb la bici perquè
els plats toquen amb el ferro i es fan malbé. Cal
travessar-la a peu i just darrere la porta, al cos-
tat esquerre, hi ha un interruptor com el d’una
bombeta. El premeu i la porta s’obrirà. Penseu
a deixar-la tancada quan hagueu passat. Se se-
gueix el camí de la dreta. Allà es pot contemplar Tot i això, quan es passa per una casa de pa-
com el pantà inunda els prats. Hi ha uns gossos gès on 20 metres abans hi ha una bassa, cal
que poden sorprendre algú però no cal patir ja frenar perquè hi ha perill d’atropellar algun gat.
que són tant vells que són totalment inofensius. Ho diem per experiència.
Al final de les últimes cases, ens desviem cap Si voleu descarregar les rutes amb mapes po-
amunt. El camí es va enfilant fins a arribar a un deu trobar-les al blog:
punt en què ja no puja més. Llavors cal saber www.rutesbiciroda.blogspot.com
veure un petit camí que puja per l’esquerra. Allà Òscar Arumí
costarà molt avançar sense haver de baixar de Pere Girbau
la bici. Per fer el tros final recomanem pujar la 4t d’ESO B

11. REPORTATGES 11
ESTADA A L’EMPRESA treballant o fent pràctiques a les empreses que
van triar. Aquest crèdit es fa a partir del tercer
“A mi m’agradava anar a treballar perquè es- trimestre, o durant l’estiu. Es necessiten com a
tava envoltada de xocolata” ens diu l’Andrea mínim 70 hores d’estada. Són pràctiques for-
Ruiz, alumne de 2n de Batxillerat que és una matives però no són retribuïdes.
dels alumnes que han participat en el crèdit Normalment, els alumnes trien la feina depe-
“Estada a l’Empresa”. Aquest crèdit es fa per nent del que es volen dedicar en un futur o bé
donar una formació complementària als alum- per la comoditat de tenir-ho a prop de casa.
nes de batxillerat, serveix per tenir una expe- Tots els alumnes estan contents del tracte que
riència laboral i per fer el treball de recerca. No han tingut amb l’empresa, tot i que alguns van
compta nota però és un valor afegit per al cur- remarcar que preferirien haver cobrat. Reco-
rículum. Segons la Mercè Palau, que és la pro- manen fer el crèdit a les pròximes promocions
fessora que coordina el crèdit “els resultats de per omplir currículum, per aclarir una mica
l’estada a l’empresa dels últims alumnes han el seu futur i perquè és una experiència que
estat molt positius, les notes han estat molt t’acosta a la vida real.
bones i les empreses ho han valorat molt bé”.
Els alumnes trien el sector o empresa on vo- Aina Mayorga
len per fer les pràctiques i la Mercè hi contacta Violeta Casadesús
directament. Després, si l’empresa ha accep- Sohad Ifkiran
tat, planifica les tasques que l’alumne ha de Paolo Mearelli
fer a partir de les seves necessitats. En alguns Helena Jordà
casos hi ha hagut alumnes que han continuat 4rt.B

12. REPORTATGES 12
XERRADA D’ARCADI OLIVERES
D’entre els actes duts a terme durant la se- el 30% que paguen les empreses. Els més be-
gona Setmana Solidària cal destacar la xe- neficiaris són Emilio Botín del Banc de Santan-
rrada-col·loqui que amb el títol Pobresa local, der, Amancio Ortega… Per tant no tenim di-
pobresa global va fer el dia 1 de desembre ners perquè s’ha ajudat la banca. Els bancs no
Arcadi Oliveres, professor d’Economia de la s’han de salvar perquè els protegeix el Banc
UAB i president de Justícia i Pau a la qual una d’Espanya, s’han de deixar caure com qualse-
colla d’alumnes d’Economia i de Revista vam vol altre negoci que no va bé. En general, els
assistir. Digué coses com aquestes: polítics són servils dels banquers.
La més gran pobresa és la més antiga: la cri- Algunes alternatives: Fer créixer la banca èti-
si alimentària, la fam. Quantes vides humanes ca perquè no especula mai, no va a borsa ni
s’emporta la fam? Unes vuitanta mil perso- negocia amb armes, ni drogues, ni res d’il.le-
nes moren de gana cada dia. En el terratrè- gal. Aposta per inversions destinades a gene-
mol d’Haití moriren 360.000 persones. En tres rar ocupació, a millorar el medi ambient o a
dies moriran la mateixa quantitat de persones l’educació i cultura. Lluitar contra l’atur; no es
a causa de la fam. pot donar feina a tothom. Una solució seria re-
duir la jornada laboral a 35 h i mirar de superar
La FAO, en una cimera al juny del 2008, de- la crisi sense créixer més; ja hem consumit el
manà als països rics cinquanta mil milions de 70% de recursos disponibles. La crisi, va dir,
dòlars per satisfer la fam durant un any. No hi tampoc no l’han de pagar els immigrants. I no
van donar suport. Per altra banda, al setem- només per raons humanitàries. Tant a França,
bre del mateix any esclata la crisi financera. Els com a Itàlia o Espanya hi ha un envelliment de
governs donaren diners a la banca per valor de la població; no hi ha prou gent que treballi. Ens
quatre bilions sis-cents milions de dòlars. Amb fa falta la immigració perquè ens aporten sis
aquests diners s’hagués pogut eliminar la fam mil milions d’euros l’any de benefici. És un tre-
noranta-dues vegades. Per què els governs te- sor econòmic i cultural.
nen diners per a la banca i no per eradicar la
fam? Perquè la banca i el govern són el mateix. Òscar Arumí
Hi ha altres pobreses: Les retallades. Cada Pere Girbau
dia n’hi ha alguna. L’argument és que falten 4t ESO B
diners; es podrien, però, tenir més diners. Se-
gons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra
el frau fiscal a Espanya és d’uns 80 mil milions
d’euros. Amb aquests diners es podrien estal-
viar les retallades.
A França es va processar la propietària d’Oréal.
És la primera evasora d’impostos, però va do-
nar diners a la campanya de Sarkozy i un De-
partament del mateix govern la va assessorar
per fer l’evasió. A Espanya hi ha les SICAV.
Conjunt de cent grans fortunes que només
tributen l’1% en l’impost sobre societats i no

13. REPORTATGES 13
RUTA LITERÀRIA A la Blava hi treballaven 410 treballadors i en
MIQUEL MARTÍ I POL aquells temps era la major part de la pobla-
ció. Sembla ser que era de les fàbriques de
El 10 de novembre del 2011, els alumnes de la comarca que pagaven més bé els seus tre-
4t d’ESO de l’institut vam anar a fer una ruta balladors. Pel que fa a la sirena, a més a més
literària pel poble de Roda de Ter, passant pels d’avisar els treballadors del principi i el final de
punts més importants de la història del poe- cada torn, feia de rellotge al poble i avisava
ta que dóna nom al nostre centre. És arran dels bombardejos aeris.
d’aquesta sortida que hem decidit fer un re-
portatge sobre la Ruta Literària Miquel Martí i Hi ha tres teories que justifiquen el nom la
Pol. Blava: una és perquè les finestres de la seva
façana eren blaves; l’altra és perquè les bates
CASA NATAL DE MIQUEL MARTÍ I POL que portaven les treballadores com a uniforme
La Ruta sol començar a la casa on Miquel Mar- eren blaves, i per últim perquè deien que el co-
tí i Pol va néixer el 19 de març de l’any 1929 i lor que utilitzaven per tenyir era el blau.
on va viure durant 27 anys. És al carrer Sòl del
Pont, número 18. Durant aquesta època Miquel Martí i Pol va
anar a viure a una casa del carrer de sobre la
Allà va escriure diferents poemes referents a
la tarda (el seu moment del dia preferit), a la
malaltia que va patir quan tenia 20 anys (una
tuberculosi) i a la soledat que li portava aques-
ta malaltia. Alguns d’aquests poemes estan
aplegats sota el títol “Paraules al vent”, recull
amb el qual va guanyar el premi Óssa Menor.
LA BLAVA (fundada al 1925 per Tecla Sala)
La fàbrica la Blava és un lloc important per a
Miquel Martí i Pol, ja que la seva mare treba-
llava a la part tèxtil i ell va entrar-hi a treba-
llar quan tenia 14 anys i s’hi va estar fins l’any
1972. Ell estava a les oficines, perquè era dels
pocs en la seva època que sabia llegir i escriure.

14. REPORTATGES 14
Blava, amb la seva dona i els pares d’ella. Miquel Martí i Pol anava sovint.
A l’any 1970 li van detectar l’esclerosi múltiple, Per això ara, quan anem a la plaça Major de
una malaltia que el va fer plegar al cap de 2 Roda de Ter, trobarem una placa amb una ins-
anys de la feina. cripció d’un tros del poema seu El poble.
PLAÇA DEL POETA
Mossèn Espinalt i Josep Clarà van crear La
Penya Literària Verdaguer per tal de fomen-
tar l’estudi i promoure la literatura catalana.
Miquel Martí i Pol en formava part. És on es
reunien per fer-hi xerrades i on van celebrar el
premi Óssa Menor que va guanyar el nostre
poeta.
CEMENTIRI
Miquel Martí i Pol va morir l’11 de novembre de
2003. Està enterrat amb la seva primera dona,
la Dolors, i els pares de la Dolors, al cementiri
Molts dels poemes més coneguts d’ell parlen de Roda de Ter, tal i com ell havia demanat.
del temps treballat a la Blava.
L’ESGLÉSIA MARE DE DÉU DEL SÒL DEL PONT
Un altre punt de la Ruta és l’església de la Mare
de Déu del Sòl del Pont. Miquel Martí i Pol s’hi
va casar el maig del 1956 amb la seva primera
dona, la Dolors.
ESGLÉSIA GRAN
Abans, al costat de l’església, hi havia l’escola
del mossèn Espinalt, on Miquel va anar quan
tenia 4 anys, va aprendre a llegir i a escriu-
re i on va agafar la passió per la literatura i
l’escriptura. En aquells temps formava part del
centre catòlic, perquè al principi era creient,
però amb el pas del temps, va anar perdent
les seves creences; alguns afirmen que pel fet
que la seva dona morís abans que ell, quan era
ell el que tenia la malaltia i havia assumit morir
abans.
PLAÇA MAJOR
És el centre del poble, on se celebraven totes
les festes importants de Roda. La plaça estava Ester Gutiérrez
envoltada d’edificis de gran importància com Júlia Prats
ara el teatre, l’ajuntament o la biblioteca, on 4t ESO A

15. ENTREVISTES 15
“Espero arribar als 80 i poder fer el Rei Lear”
m’agafarien, i em van agafar. A partir d’aquí, ja
m’he anat dedicant això.
-Quina preparació psicològica, física i emo-
cional fa abans de cada actuació?
Alguns estiraments sí que els faig, sobretot es-
calfar la veu. És una tècnica de fer uns sons
amb el coll, així la veu no es trenca. També
faig estiraments perquè el cos estigui en con-
dicions, i, sobretot, concentrar-me. També és
molt important tenir una hora de concentració
abans de cada actuació.
-En quin personatge se sent més còmode?
Xavier Boada neix a Manlleu l’any 1961. La seva
N’he fet molts, però m’agrada molt fer de ca-
formació com a actor està vinculada al grup de
pellà.
teatre independent El Rusc des del 1976 fins al
1980. Des del 1986 al 1997 realitza tasques de
-Algun paper ha estat especialment difícil
direcció, programació i gestió al teatre Centre
per a vostè?
de Manlleu. El 1997 ingressa a la companyia
Sí, vaig haver de fer de toro una vegada. Era
Els Joglars i participa com a actor en vuit es-
difícil perquè era un toro que parlava, i ho feia
pectacless d’Albert Boadella, com Daaalí i la
d’una manera molt especial. Va suposar un
trilogia: Ubú, Pla, Daaalí, entre altres.
treball amb el cos, havia de fer uns moviments
que recordaven l’animal.
-Com es va començar a interessar pel teatre?
Als 11 anys, quan estudiava al col·legi de la
-Hi ha algun paper o obra teatral que li agra-
Salle de Manlleu. La gent de la meva edat feia
daria interpretar?
futbol o bàsquet i els altres anàvem al teatre
Sí home, n’hi ha molts. Espero arribar als 80
Centre de Manlleu. Allà hi havia un senyor que
anys i poder fer el Rei Lear de Shakespeare. Si
es deia Carles que ens va introduir al món del
no hi arribo, mala sort, però encara em queda
teatre. I jo, la veritat, és que faig teatre des
molt temps.
d’aquell moment.
-Ha pensat a dedicar-se a una altra cosa?
-En quin moment va arribar a la convicció
Sí. En aquesta feina hi ha molts moments de
que podria professionalitzar-se en això de
crisi; a vegades no et contracten i no arribes
la interpretació?
a final de mes. En aquests moments et pre-
Jo sempre havia pensat que el teatre era una
guntes per què no em vaig dedicar a una altra
cosa de més a més, un hobby, una afició. Era
cosa. A vegades sí que tens la temptació de
funcionari de la Generalitat, em vaig cansar
deixar-ho, però mai és una temptació prou im-
de fer de funcionari i em vaig assabentar que
portant perquè en el fons això és la teva pro-
feien unes proves per entrar a la companyia
fessió i com que t’agrada molt penses que cal
Els Joglars. M’hi vaig presentar, més que res
passar aquesta època i que ja en vindran de
per saber com funcionava. Mai pensant que
més bones.

16. ENTREVISTES 16
-Què sent quan la gent el reconeix pel car- “NO S’HA DE PARAR MAI
rer?
Fa gràcia. Passa, però, que a la llarga es fa una
D’APRENDRE”
mica pesat perquè hi ha gent que és molt res-
pectuosa, però n’hi ha d’altres que quan estàs
menjant o fent alguna cosa en privat et vénen
allà a xerrar i és clar, aquell no és el moment.
-Hi ha alguna escena o personatge que no
interpretaria per qüestions morals, principis
o senzillament perquè no vol?
Segurament que hi hauria personatges que no
interpretaria per raons morals, sobretot si el
discurs de l’obra busca una finalitat immoral.
Quan el discurs és immoral no ho faria. En can-
vi, quan els personatges són immorals, però la
finalitat de l’obra és una altra, sí que ho faria.
-Quins vincles manté amb la comarca, amb
Manlleu?
Hi tinc la meva mare. Jo estic casat, la meva
dona també és de Manlleu, però vivim a Bar-
celona. Per tant, aquí hi tinc la meva mare, el
vincle emocional més gran que hi tinc. També
L’Albert Ausellé Croses és actor. Va néixer el
hi tinc amics de l’època d’estudiant i tot això,
23 de setembre de 1976 a la Cellera de Ter. Ac-
que encara ens veiem de tant en tant i recor-
tualment resideix a Barcelona. És una persona
dem batalletes.
alegre, però sempre ha estat bastant indecís,
ja que abans d’estudiar teatre va fer un curs
-Quins consells donaria a algú que vol co-
d’Humanitats i un de Disseny gràfic; és hipo-
mençar interpretació?
condríac.
Aconsello que s’ho agafi com un ofici, que no
estem parlant de l’èxit per l’èxit ni la fama per
-Com es definiria?
la fama, que són coses que van bé perquè et
Doncs normal. A vegades la gent es pensa que
contracten, però que és un ofici que es fa bé a
els que treballem en aquesta professió som di-
mesura d’anys i anys d’anar-lo practicant.
ferents, però jo crec que no, jo em trobo nor-
mal, si és que hi ha algú normal. Bé, hi ha de
Iris Parés
tot, com a tot arreu. Crec que sóc introvertit,
Judit Soler
vergonyós. Encara que sembli estrany, però
4t d’ESO C
conec molts actors vergonyosos.
-Quan era petit ja volia ser actor?
No, no volia ser actor. Crec que ni m’havia
passat pel cap, però tampoc recordo què volia
ser. Sempre he estat molt indecís.

17. ENTREVISTES 17
-Què el va motivar per estudiar teatre? Grec’07; Panorama des del pont, d’Arthur Mi-
Em vaig posar a estudiar teatre amb dos amics ller, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional
del poble, amb qui fèiem teatre junts ... I ens de Catalunya, entre altres.
ho passàvem tan bé que volíem aprendre’n
més. I un cop comences, és un món tan fas- I de televisió:
cinant que ja no pots parar. Posar-te a la pell Club Super 3, personatge: Fluski.
dels personatges, viure moltes vides. Cada Càsting, personatge: Ivan; Via Augusta, perso-
personatge és una vida. Els personatges et fan natge: Horaci; Jet Lag, sèrie de TV3.
aprendre, et fan entendre coses de la vida que
potser tu no ho entens d’aquella manera. Pots -Ha fet cap paper de dolent?
viure moltes coses que a la vida real, segura- No. Però m’encantaria! Els dolents són els millors.
ment, no et permets viure.
-Quins són els seus actors predilectes?
-Quin va ser el seu primer contacte amb el Sean Penn, Kate Winslet i d’aquí, Pere Arqui-
teatre? llué i Rosa Renom.
El primer contacte van ser Els Pastorets. Des
de petit els feia perquè els meus germans en -Canviaria de professió?
feien. Després ells van anar a una escola a Gi- Tal i com està tot plegat, no sabria quina
rona a estudiar teatre i quan vaig tenir 18 anys triar. Sí que tinc clar que no s’ha de parar mai
vaig fer com ells. Amb uns amics del poble vam d’aprendre. Cada any faig d’un a tres cursos
fer una companyia de teatre i vam començar a per aprendre més. I em penedeixo de no ha-
fer-ne. Ens dirigia el meu germà... Ens ho pas- ver fet uns estudis en paral·lel als estudis de
sàvem molt bé! teatre. Que la vida del teatre és molt insegura,
i complicada.
-Quina va ser la seva primera obra de teatre
i quin paper va protagonitzar? Andreu Serrano
La primera obra professional que vaig fer va ser Marc Serrallonga
Panorama des del pont al Teatre Nacional de Joel Capdevila
Catalunya. El personatge es deia Rodolfo. Era 4t ESO C
un immigrant italià que arribava a Nova York
als anys 50, buscant un futur, una vida millor.
Allà m’enamorava d’una noia però el seu pa-
drastre s’hi oposava perquè ell també n’estava
enamorat...Llegiu-la, que és molt interessant!!
-Quines són les obres més importants que
ha fet?
Nit de Reis, de W. Shakespeare, al Teatre Na-
cional de Catalunya;
Nunca estuviste tan adorable, de Javier Daulte,
al Teatre CDN Madrid i al Festival Grec;
El senyor Perramon, de JM de Sagarra, al Tea-
tre Romea;
Conte d’hivern, de W. Shakespeare, dirigi-
da per Ferran Madico, al CAER i al Festival

18. ENTREVISTES 18
“Les coses s’han de fer -Com i quan li va sorgir l’interès per la dansa?
Quan vaig venir a Barcelona, tenia pensat estudiar a
per plaer” la universitat. Però vaig fer un curs de teatre, em va
agradar molt i vaig començar a fer-ne. Llavors, em
va semblar que era molt teòric i molt psicològic, i jo,
que ja m’agradava l’esport, sentia que hi faltava una
mica de moviment. Sovint, anava a veure uns amics
que feien dansa, i va ser quan m’hi vaig aficionar.
-Quines qualitats ha de tenir una persona per po-
der-s’hi dedicar?
A diferència del ballet clàssic que es necessiten uns
requisits molt determinats, la dansa no requereix
cap qualitat específica. L’única qualitat important
que considero que ha de tenir una persona per fer
Álvaro de la Peña Munoa es dedica professionalment dansa, és el voler.
a la dansa des de fa més de 20 anys. És titulat per
l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de Barcelo- -Quan es va crear la companyia “Iliacan” i amb
na (Institut del Teatre) i especialitzat en pedagogia de quins objectius?
la dansa. Ha participat a les obres: La boda (1978), El La companyia la vam forma a l’any 93 i la idea era fer
sopar (1977) i El consumidor (1978). Després, va co- espectacles i és el que més hem fet. O sigui la vam
mençar a coreografiar amb els seus mateixos com- crear per casualitat, perquè en aquell temps ningú
panys i fora de l’escola. de nosaltres, els de la meva generació, teníem la in-
tenció de crear companyies o crear empreses; el que
-Es dedica professionalment a la dansa? volíem era fer coses. Però l’administració t’obliga a
Sí, ja fa més de 20 anys que m’hi dedico. una formalitat oficial. Els objectius eren els que es-
tem fent des de no sé quants anys; fer espectacles
-Què significa per a vostè ballar? i fer projectes.
Quan vaig començar a ballar, per mi era un repte ja
que veia dificultat en els moviments de la gent que -A quins llocs ha actuat?
ballava. Després, vaig veure que la dansa era una A molts llocs, hem actuat molt a Catalunya i tam-
manera que tenia de comunicar-me i d’expressar- bé a Espanya. A l’estranger sempre ens ha costat
me. M’agrada cantar, escriure i xerrar, però on millor una mica més. Hem actuat a Portugal i a llocs més
penso que ho faig és amb la dansa, amb el movi- exòtics, com Armènia, Bulgària, una mica llunyans.
ment. També a Suïssa o Alemanya.
-Quins projectes ha fet últimament? -Fan servir només el llenguatge del cos o l’oral
Fins fa dos anys, treballava en espectacles, però també?
com que el món de l’espectacle va minvar, vaig co- Depèn de l’espectacle. En general no parlem, si cri-
mençar a fer projectes de dansa social que ja ha- des, cantes. Ho podem fer i de fet ho hem fet, però
via fet anteriorment. La idea destacada en aquest la nostra base és el moviment. Encara que la paraula
projecte és que es dóna l’oportunitat de mostrar la és un element més que tens.
dansa en un espectacle. D’aquests projectes en dic:
“danza para cualquiera”. Sempre he tingut la sort de -Què creu que és el més important per fer dansa?
col·laborar en altres coses. Voler, la voluntat. Això no vol dir que no siguis exi-

19. ENTREVISTES 19
gent amb tu mateix, però has de voler, n’has de tenir poden sorprendre o et poden defraudar. Però en ge-
ganes, perquè les coses s’han de fer perquè en tens neral, ja es veu.
ganes.
-Quin tipus de dansa sol ballar més?
-Què en pensa del fet que la dansa sigui conside- Jo formo part de l’Escola de la Dansa Contemporà-
rada com un art més aviat femení? nia Catalana. Personalment, dins la dansa contem-
Jo crec que això té a veure amb un prejudici social. porània, sempre he estat molt eclèctic, m’he basat
Perquè la dansa té una sensualitat amb el cos i una en tot. Vaig estudiar molt clàssic i vaig aprendre molt,
sublimació que no encaixa en les nostres societats però el treball que faig és com resoldre en moviment
“repressives”. Les noies tenen molta més facilitat una idea o una emoció.
per moure les caderes, en canvi els nois, si ballen,
normalment mouen les caderes com si fossin un ar- -I fan servir molts objectes per expressar aquests
mari. Encara que això no els passa als cubans ni als conceptes?
dominicans. Però aquí, en aquesta societat sí perquè Depèn, però en general no. No és com en una obra
crec que considerem que la sensualitat és per a les de teatre que se sol usar molta escenografia i es fa
dones. Com deia el llibre de Vocé “LOS HOMBRES molta “parafernàlia”. Potser de vegades fem servir
NO LLORAN”. També és un tema cultural d’aquesta algun element que en un moment determinat, però
societat; perquè quan diuen “-Què farà el nen? -fut- normalment no.
bol o tennis -I la nena ? -Ballet”.
-Aquest projecte que fa ara on el representen?
-Quins són els principals problemes físics que El projecte és aconseguir fer moure persones que
comporta fer dansa? no han fet mai res. Ho representem als mateixos po-
Un és el quotidià. Un metge especialitzat en balla- bles. Ara per exemple ho estem fent a Canovelles i
rins me’l va explicar. Una persona normal doblega a Cardedeu.
els genolls uns 400 cops, per exemple, i un ballarí Quan vam fer el projecte a Osona va coincidir amb
1000; hi ha una desgast major, tant de les articula- la festa major de Vic i de Sant Hipòlit i vam aprofitar
cions com de la musculatura i els tendons. Això pot per incloure-ho al programa de les festes.
generar lesions menors com esquinços, pot accele-
rar l’artritis... -Quina música solen fer servir més?
Per altra banda, els ballarins en tenir el cos molt Una mica de tot. Personalment tinc una predilecció
preparat físicament també el tenen més protegit. I per la música popular.
també les dones que han estat mares tenen una re- Per exemple, en el projecte Santa Coloma-Osona hi
cuperació més ràpida. ha músiques que m’han passat la gent i que m’han
agradat, hi ha semiflamenc, una cançó d’ECDL. O al
-Quantes hores assaja? poble de Cardadeu hi participa el cor del poble i hi
A la pràctica, en aquest projecte que estic fent ara ha cançons de Brams i de Glucs. Això està bé per-
són tres hores al dia. Però el meu cap treu fum, ja què tens una visió musical molt àmplia.
que has de fer molt treball previ, molta preparació;
per saber com va la música, quan entra cada perso- Raquel Masmitjà Marín
na, etc. Per tant, en total hi dedico unes deu hores Anna Parera Boixasa
diàries. Alba Vidal García
4t d’ESO C
-És veu de seguida si una persona té aptituds per
la dansa?
Jo crec que sí, també que hi ha persones que et

20. OPINIÓ 20
COP DE ROCK
El director de l’obra teatral Cop de Rock inicia
la presentació descrivint-la com a “missatge
d’amor, d’admiració i d’agraïment a les bandes
mítiques que van fer possible el miracle del
rock català”. I és que no hi ha millor manera
que aquesta per descriure l’obra, ni millor ma-
nera d’homenatjar la música del nostre país.
L’obra són les cançons, i al seu entorn han
creat l’argument; una trama que potser no és
gaire profunda, però sí que ho és allò que ens
vol fer sentir a través de la música.
Els personatges que hi apareixen són força
plans, però molt reals i, tot i que la història no
fa referència a cap personatge del rock cata-
là ni a cap grup existent, sí que podria haver
D’espais interiors hi ha el magatzem, on es
estat verídica. El grup Cop de Rock podria
veu clarament la participació econòmica de
haver estat real, els seus components ho po-
l’empresa Estrella Damm en la producció de
drien haver estat, i els seus sentiments, més
l’obra; el bar, amb una barra; l’oficina, i la casa
que dir que podrien haver estat reals, crec que
de la protagonista. Aquests espais, doncs, els
puc afirmar que ho són. Els personatges estan
identifiques ràpidament, però sense la utilitza-
molt ben interpretats: els actors treballen amb
ció de gaire decoració. La informació de la si-
molta expressivitat corporal i gestual, també a
tuació de cada escena ens la proporciona molt
l’hora de cantar els temes.
la il·luminació i els fotogrames que es projec-
ten a l’escenari tot representant un paisatge
Vull parlar concretament de la llengua dels per-
o una mateixa pantalla. El vestuari i l’atrezzo
sonatges ja que és un aspecte que crec que
són també molt acurats i detallats, però alhora
està molt ben aconseguit i acurat; tots parlen
molt naturals.
català de la zona central, exceptuant quatre
personatges. El pare del protagonista, pel fet
La música té el paper protagonista en aques-
d’haver viscut molt de temps a ses Illes, té
ta obra teatral i, a cada escena, s’hi veuen re-
aquell accent tan particular que els caracterit-
presentades algunes de les mítiques cançons
za. I les tres noies, que representen ser de la
del rock català. Crec que se situa en un
zona del Delta de l’Ebre, també tenen la fonèti-
punt d’equilibri perfecte, ja que la varietat de
ca del parlar occidental molt ben aconseguida.
cançons fa que l’obra sigui amena i, sobretot,
És un aspecte molt positiu i a tenir en compte
també que només en representin fragments;
de l’obra, ja que així agrupa tot el territori que,
aquells que més s’adiuen amb l’argument, ja
d’una manera o altra, va restar sota l’encant
que si interpretessin les cançons completes,
del rock català.
l’argument perdria el fil. La selecció de temes
considero que ha estat molt encertada i molt
La decoració està molt treballada, sense ésser
ben encaixada en la trama argumental.
recarregada ni barroca. Constantment es juga
amb tres grans rocs penjants, els quals sem-
Finalment, com a valoració global de
blen reals, i que simulen les escenes d’exterior.
l’espectacle, diré que m’ha emocionat. M’ha

21. OPINIÓ 21
emocionat perquè he crescut en un ambient EL MÍNIM D’EDAT
on han estat aquestes les cançons que m’han
acompanyat, unes cançons amb les quals em El mínim d’edat és una mesura de seguretat de
sento identificada, no només pel que diuen, cara als menors per evitar que facin activitats
sinó amb la llengua amb què ho diuen. o freqüentin llocs que, socialment, són inapro-
piats per la seva edat.
I per acabar, dir que jo també “canto en la llen- Crec que, pel que fa al treball i al permís
gua en què somio!” d’entrada a locals com les discoteques, la res-
tricció d’edat s’hauria de reduir als menors de
Ariadna Freixa catorze, ja que tant per poder guanyar un petit
2n BATX. sou treballant a l’estiu o aprenent un ofici com
per poder assistir a concerts i altres activitats,
els catorze són més que suficients.
RETALLADES SOCIALS
Els pares són els que han de decidir si els fills
El dia 15 de juny es van començar a debatre al poden o no assistir a activitats per a majors
Parlament de Catalunya els nous pressupos- i, per tant, si un fill enganya un pare per fer
tos de la Generalitat per a l’any 2012. Amb la activitats de les quals no té permís hauria de
crisi, la classe política havia de triar entre reta- quedar dins l’àmbit familiar, sense que la llei
llar els drets socials de la ciutadania o seguir hi estigués implicada. Per altra banda, també
afavorint el benefici empresarial i de la banca, és cert que el mínim d’edat serveix per evitar
i per descomptat, ha triat les retallades socials l’explotació infantil, però en el país en què vi-
que carreguen sobre els ciutadans la sortida vim, en el qual això no és gens freqüent, una
d’una crisi que ells no han creat. I a més a més, reducció d’aquest mínim aportaria un gran
tenen la cara de dir que això no és culpa seva, benefici per a tota la població adolescent, ja
que això s’ha de fer, i donen altres excuses per que en aquesta etapa de la vida moltes famí-
provocar més retallades. lies ja consideren que els fills s’han de guanyar
els diners per a les seves necessitats menys
Les retallades estan afectant a tota la pobla- importants (roba, saldo del mòbil, diners per
ció, tant pel cantó de l’educació com pel de la a l’autobús, cine, etc.), i si l’Estat no dóna la
salut (llargues llistes d’espera per ser atès per possibilitat que els joves comencin a fer els
un dels pocs metges que han quedat, ja que seus propis estalvis, després, de més grans,
els altres han sigut despatxats per culpa de les aquests han de començar de zero i amb més
retallades). Les retallades també fan que gent necessitat de la que tindrien si haguessin po-
marxi del país per trobar un lloc amb més bo- gut començar abans.
nes perspectives laborals.
En canvi, crec que el mínim d’edat s’hauria
Nosaltres demanem un pressupost sense reta- d’aplicar més estrictament en la venda de pro-
llades en el servei social. Protestem perquè la ductes com l’alcohol i el tabac, ja que més
crisi no l’hàgim de pagar nosaltres. que treballar o assistir a festes, aquestes són
les coses més perilloses per als joves i que
Estanislao Ortiz s’haurien de moderar a la població de totes les
4t A edats.
Clara Teixidor
4t d’ESO A

22. SORTIDES 22
Sortida de Batxillerat Navegant per Barcelona
El dimecres 9 de novembre els alumnes de 1r El passat 30 de novembre els alumnes de 1r
i 2n de batxillerat van fer una sortida a Bar- d’ESO van fer la sortida Navegant per Barce-
celona, més concretamente van anar a veure lona. Aquesta excursió té per objectiu que els
l’obra de teatre anomenada Cop de Rock. Se- alumnes se sàpiguen orientar per la ciutat mi-
gons el director, Joan Lluís Bozzo, l’obra és un tjançant plànols, que utilitzin el transport pú-
missatge d’amor, d’admiració i agraïment a les blic, treballin de manera cooperativa, es com-
bandes mítiques que van fer possible el mira- portin de manera civilitzada i que vegin alguns
cle del “rock català”. En aquest musical surten dels llocs més emblemàtics de Barcelona. El
temes compostos per grups catalans, com els recorregut va començar al castell de Motjuïc,
Pets, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Gossos, va continuar pel barri Gòtic i van acabar a la
Sau, etc. Sagrada Família.
A la tarda van assistir a la Universitat de Bar- Judith Crous
celona (UB), a una xerrada sobre la comuni- Laia Jordà
cació, a càrrec de Sebastià Serrano. Ell és un 4t d’ESO A
famós lingüista català, doctor en lingüística
matemàtica, catedràtic de lingüística general i
de teoria de la comunicació a la UB.
Laia Arenas
Marta Bruguera
4t d’ESO A
Sebastià Serrano

23. AMPA 23
PENSAR AMB LES MANS
Vivim sovint amb el cor partit, entre allò que a estudiar ara i a seguir formant-se més en-
pensem i allò que sentim, allò que diríem i davant, maldant per no perdre mai el cuc del
el que acabem dient. Ens passem la vida en saber.
permanent batussa interior, procurant que
s’entenguin el cervell i el cor, harmonitzant I posats a parlar clar, dir-los també que hi ha
la raó i els sentiments. Fent un paral·lelisme moltes sortides professionals a la vida –qui sap
-salvant totes les distàncies- ens passa una si cada vegada més- que no tenen res a veure
cosa semblant a l’hora d’encarar la vida en amb els estudis superiors. Que hi ha oficis que
la vessant professional, primer acadèmica i perviuen, d’altres que ressusciten de les cen-
finalment laboral. Estudiem per aprendre, per dres i algun de nou que treu el nas. Comencen
formar-nos, per instruir-nos, convençuts que a donar-se casos, sortosament, de noies i nois
aquells estudis són el germen de l’ocupació molt joves que es guanyen la vida molt digna-
professional de la nostra vida. Això és el que ment en sectors que experimenten una revifa-
sovint transmeten els adults quan aconsellen lla, amb el valor afegit del prestigi social. Hi ha
els joves sobre la via d’estudis a triar, gene- gent ben jove que presumeix de treballar de
rant, de retruc, unes expectatives sobre la cuiner o de cambrer, o que va amb el cap ben
sortida professional que, a l’hora de la veritat, alt fent formatge o pa, per posar alguns casos.
costen déu i ajut d’assolir. Tot, òbviament, amb Que el llegir no ens faci perdre l’escriure, pen-
tota la bona fe i a fi de bé però oblidant, alhora, sem també que tenim mans.
que la realitat és fluctuant, variable, inestable i,
fi al cap, tossuda. I que per més que ens obs- Pep Palau
tinem a creure que obtenint tal o qual titulació peppalau.blogspot.com
tindrem garantit un lloc de treball on desenvo-
lupar els nostres coneixements i ens pagaran
en conseqüència, pot molt ben ser que ens ha-
guem de conformar a trobar una feina que no
tingui res a veure amb el que hem estudiat, ni
en especialització, ni en rang, ni en sou. I en-
cara gràcies. El mercat laboral està supeditat
a l’oferta i la demanda i subjecte a uns vaivens
imprevisibles, que s’infla i es desinfla i provoca
sotragades.
No escric això per desanimar ningú, ans al
contrari. Ni pretenc que mares, pares i pro-
fessorat declinin responsabilitats, ni deixin de
fer el paper de mentors que els pertoca i fills i
alumnes esperen d’ells. Ni, menys encara, vol-
dria desmoralitzar la gent jove que tenen al da-
vant un horitzó, pel cap baix, prou ennuvolat.
Ara bé, potser fóra bo, sense tirar aigua al vi,
advertir-los de tot plegat i que anessin prenent
consciència de quin pa hi donen. Animar-los

24. PUNT JOVE 24
2012, any de traspàs... també a L’Espai
Abans de res, desitjar-vos més que mai un Un dels primers canvis que ja es va anunciar a la
molt bon any 2012 a totes i a tots! tardor passada és la figura del dinamitzador/a
de L’Espai. A finals del passat mes d’octubre
Segurament que ja estareu al cas: aquest tor- ens vàrem haver d’acomiadar de l’Alba Pa-
na a ser un any de traspàs, ho marca el ca- rareda i volem aprofitar aquestes ratlles per
lendari...Felicitats per avançat als que hagueu donar-li les gràcies per tota la feina feta i els
nascut el 29 de febrer!! moments que vàrem compartir amb ella. En-
guany comptem amb en Jesús Hoyo, el nou
Que estem en crisi ja fa un temps que ens ha dinamitzador que trobareu a L’Espai cada tar-
quedat molt clar; el que molts voldríem saber da de dimarts a divendres. Amb ell reactivarem
és quan en sortirem. A L’Espai no ens n’hem el punt d’informació de L’Espai a l’Institut, els
pas salvat, però sabem agafar-nos les coses dijous a l’hora del pati. El trobareu al passadís
amb optimisme quan cal i hem decidit que es- de l’entrada de l’IES, on podeu acostar-vos per
demanar informació de
qualsevol tema que si-
gui del vostre interès o
bé per fer inscripcions,
propostes d’activitats,
etc.
Com dèiem, és un any
de traspàs i des de
L’Espai estem treballant
ja per encaminar la re-
novació, però necessi-
tarem també l’aportació
de tots/es vosaltres, de
tots els joves de Roda
per definir cap on hem
d’encarar aquest canvi
i per dur-lo a terme. Es-
perem poder comptar
tem també de traspàs. No, no tanquem bar- amb vosaltres, que el futur és cosa de tots, i
raca, que ens ha costat molt d’aixecar! Diem els joves hi teniu molt a dir!
que estem de traspàs perquè sabem que les
crisis són oportunitats que porten el canvi i de I ho deixem aquí. Recordeu d’encarar les co-
ben segur que ara aquest canvi fa falta... Com ses amb esforç i optimisme. Ens veiem per
diu el refrany: “renovar-se o morir” i és que el Carnaval!!!
filòsof espanyol Unamuno ho tenia molt clar: el
progrés consisteix a renovar-se. Ens adonem,
doncs, que ho tenim tot a favor, així que ens
toca arromangar-nos!

25. ESCOLA VERDA 25
2012: Any Internacional de les Cooperatives i Any Internacional
de l’Energia Sostenible per a Tothom
Les Nacions Unides són un ens intergoverna- des en aquest sentit, a banda de les habituals
mental d’abast mundial dedicat a promoure la programades. Una d’aquestes serà oferir i re-
cooperació entre els països, mantenir la pau comanar la realització d’un treball de recerca
i vetllar pel respecte dels drets humans. Ha- dedicat a fer un estudi sobre l’optimització
bitualment, l’Assemblea General, el seu prin- energètica del centre. A nivell personal, més
cipal òrgan de govern, proclama una diada, enllà d’entrar a valorar si funciona o no, si con-
any o dècada amb la finalitat de sensibilitzar vé o no, si és escaient o no; simplement què
la societat sobre temàtiques diverses d’interès hi puc fer jo independentment del que facin
mundial. Val a dir que la dedicatòria anual no els altres. És a dir, aportar el meu granet de
és excloent d’altres propostes. Per exemple, sorra col·lectivament o individual. Sense anar
l’any passat va ser declarat per les Nacions més lluny, i continuant amb la setmana de la
Unides l’Any Internacional dels Boscos per mobilitat, podem fer més racionals els nostres
sensibilitzar sobre la conservació i gestió de desplaçaments, cosa que es tradueix en un ús
tots els tipus de boscos, en el marc del des- més sostenible per a tots. Va, penseu com hi
envolupament sostenible (http://www.un.org/ podeu contribuir; segur que trobeu la manera!
en/events/iyof2011/). Alhora, el 2011 no no-
més estava dedicat als boscos, també a altres Per si esteu interessats en els propers “Anys
qüestions com la química, els afrodescendents Internacionals”. http://www.un.org/en/events/
o el voluntariat. observances/years.shtml
Enguany l’Assemblea General de les Nacions Comissió d’Escola Verda
Unides tot reconeixent la importància de
l’energia per al desenvolupament sostenible
ha proclamat l’any 2012 com l’Any Interna-
cional de les Cooperatives (http://www.sustai-
nableenergyforall.org/ ) i Any Internacional de
l’Energia Sostenible per a Tothom (http://www.
un.org/es/events/sustainableenergyforall/).
Aparentment, hom pot creure que són dues
temàtiques força diferenciades. Però si ens hi
fixem bé tot el conjunt de sinergies que es des-
envolupen en el treball cooperatiu tenen molt
de sostenible. De tota manera, la temàtica de
l’Energia Sostenible ens toca més de ple com
Escola Verda que és l’Institut Miquel Martí i
Pol.
Què voldrà dir això? O dit d’una altra mane-
ra, quines implicacions ens pot suposar com
a centre o, a nivell particular, com a persona?
Com a Escola Verda que som, algunes de les
propostes per a aquest curs aniran encamina-

26. RECOMANEM 26
TÍTOL: Si tu em dius vine ho deixo tot...Però digue’m TÍTOL: El Club de los Corazones Solitarios
vine. AUTOR: Elizabeth Eulberg
AUTOR: Albert Espinosa EDITORIAL: Alfaguara
GÈNERE: novel.la NÚMERO DE PÀGINES: 333
EDITORIAL: Rosa dels Vents
NÚMERO DE PÀGINES: 203 ARGUMENT: Penny Lane és una noia a punt de co-
mençar 1r de batxillerat. Durant l’estiu ho ha passat molt
ARGUMENT: El llibre ens explica la història d’en Dani, un malament per culpa d’un noi i veu que l’únic que li han
noi que es dedica a buscar nens desapareguts. Al princi- portat tots els nois amb qui ha estat són tristeses. Per
pi de la història a en Dani l’ha deixat abandonat la seva això decideix crear un club de solteres; no voldrà tornar
dona i torna a reviure la seva infància mentre busca un a anar amb cap noi fins al cap de molt temps.
nen desaparegut. Aquest cas el portarà fins a Capri on va A l’institut les noies se n’assabenten i de mica en mica
ser-hi quan era petit i recorda dos dels personatges que es van afegint a les trobades i festes que organitzen. El
van marcar la vida i li van ensenyar moltes coses: el Sr. grup anirà canviant i totes van descobrint que el més im-
Martín i en George. Tornarà a viure el passat i el portarà portant són les amigues i que hi ha nois que es merixen
a una reflexió sobre la seva vida, sobre la seva història una altra oportunitat.
d’amor i sobre coses importants en la seva vida.
RECOMANO aquest llibre a la gent de la nostra edat per-
RECOMANEM aquest llibre perquè fa reflexionar sobre què parla sobre com n’és d’important l’amistat. És un
la vida i pots aprendre’n molt. Fa entendre com se sen- llibre fàcil de llegir i d’entendre.
ten les persones que han patit la mort d’algun membre
de la seva família. A partir de petites coses del present Marta Pla
pots arribar a reviure escenes del passat. És ràpid de 4t ESO-B
llegir, fàcil d’entendre i està destinat a tots els públics.
Elisabeth Raya Sayago
4t ESO B

27. RECOMANEM 27
TÍTOL: Un Funeral de Muerte TÍTOL: The Hurt Locker.(En tierra hostil)
DIRECCIÓ: Frank Oz DIRECTOR/A: Kathryn Bigelow.
ANY: 2007 ANY: 2008.
GÈNERE: Comèdia ACTORS: Jeremy Renner: Sergent William James
DURADA: 90 minuts Anthony Mackie: Sergent JT Sanborn
Brian Geraghty: Owen Eldridge
ARGUMENT: Una família anglesa prepara el funeral del
pare. La tensió va creixent de mica en mica quan les En terra hostil (títol original en anglès The Hurt Locker) és
antigues baralles sorgeixen de nou entre els fills; a més, guanyadora de 6 premis Oscar, incloent-hi els de millor
l’aparició d’un desconegut que afirma que el difunt ocul- directora i millor pel.lícula.
tava un secret obscur empitjora les coses. Això obliga
la família a prendre mesures dràstiques per evitar que ARGUMENT: Durant el període posterior a la invasió
l’enterrament es converteixi en un desastre absolut. de l’Iraq de 2003, el sergent de primera classe William
James (Jeremy Renner) es converteix en el líder d’una
RECOMANO aquesta pel·lícula a tothom que tingui ganes unitat EOD (desactivació d’explosius) amb la companyia
de fer-se un tip de riure i passar una bona estona mirant Bravo de l’exèrcit dels Estats Units, reemplaçant el ser-
aquesta comèdia que ha tingut tantes bones crítiques. gent en cap, Matt Thompson, el qual va morir a causa de
l’explosió d’un artefacte improvisat a Bagdad. L’imprudent
Helena Jordà comportament d’aquest farà que els seus dos subordi-
4t ESO B nats, el sergent Sanborn (Anthony Mackie) i l’especialista
Eldridge (Brian Geraghty), valorin seriosament el risc que
corren en el seu treball i es plantegin si realment els val
la pena continuar. Quan una missió rutinària en una ciutat
es converteix en una autèntica ratera per James i els seus
homes, la veritable personalitat del sergent es mostrarà.
RECOMANO aquesta pel·lícula perquè em va agrada molt,
està molt ben feta i sembla que hagi passat de veritat. És
veu perfectament com trebllen, com viuen i com se sen-
ten els militars de l’exèrcit de nord-americà.
Ivan Contreras
4t B

28. ENTRETENIMENTS 28
Nom d’animal
HE COMPLERT
NORANTA ANYS!
O

29. ENTRETENIMENTS 29