3. EDITORIAL
3
S’ha acabat el curs. Però seguim, seguirem.
Per a alguns és un punt i seguit: se’ls acaba un cicle de la vida acadèmica, ja sigui l’ESO o el
Batxillerat, i ara els caldrà pujar amb pas ferm un graó més, tal com va quedar palès en l’emotiva
festa del 6 de juny. Noies i nois, teniu la vida a les vostres mans, al vostre davant, ara convé no
aturar-se, caminar i anar endavant, sempre endavant.
Per a altres és una coma: només una simple pausa per gaudir del bon temps, per reposar i per
tornar a la càrrega el setembre, quan començarà un nou curs, un nou capítol que resseguirà els
mateixos vorals d’un camí ja començat antany.
Per als professors, el personal i la direcció del centre és un punt i a part: un paràgraf més que els
deixa la satisfacció d’haver completat, tot i les adversitats prou conegudes, la feina encomanada
de la millor manera que s’ha sabut i pogut. Des d’aquesta revista, volem agrair la dedicació de
tot el professorat i en concret dels interins i substituts que han estat amb nosaltres aquest curs i
que l’any que ve treballaran, si hi ha sort, en un altre institut. Així mateix, volem aprofitar l’ocasió
per refermar-nos com a comunitat educativa en la defensa del català com a llengua comuna i vehicular per un país de tots i totes i, en aquesta mateixa direcció, ens comprometem a continuar
combatent les lleis injustes i les retallades salvatges que ens vinguin d’aquí i d’allà amb el que
més sabem fer: educar. Per sobre de tot i sempre, eduquem, i sabem que ho sabeu, per això us
donem les gràcies, a les mares i als pares, per la vostra comprensió. Gràcies per entendre que
la lluita és de totes i tots, del conjunt de la societat i a fi de bé.
Res més, gaudiu de l’estiu i d’aquesta revista que teniu a les mans, i que el sol ens enlluerni fins
a albirar un futur millor per als nostres fills i les nostres filles. Només per això, junts i juntes, des
de l’Institut Miquel Martí i Pol us anunciem que s’ha acabat el curs, però seguim, seguirem.
L’ACUDIT
Maria S.
Paula V.
Xènia S.

4. NOTÍCIES
ART I ESCOLA
El dimecres 29 de maig, els alumnes de segon d’ESO del nostre institut van anar a l’Aula
Magna de la Universitat de Vic a participar a
la segona edició d’ART I ESCOLA, juntament
amb altres alumnes d’altres centres. Aquest
projecte consisteix a exposar treballs per tal de
promoure i donar valor a la presència de l’art a
l’escola, establir una xarxa de col·laboracions
entre diferents entitats de l’àmbit de les arts i
l’educació, donar suport als docents per des-
4
envolupar projectes transversals, mostrar i
difondre els treballs que es fan a partir d’un
eix temàtic comú i compartir recursos, metodologies i mecanismes d’avaluació mitjançant
la relació entre pràctiques artístiques contemporànies i pedagogia. L’exposició
es farà al ACVic Centre d’Arts
Contemporànies i
s’inaugurarà el dijous 4 de juliol a
les 7 del vespre.
El nostre centre
ha col·laborat en
el projecte a partir
d’un treball anomenat “Viatge al
passat.” Es tractava de recollir fotografies antigues
i de moments diferents, cercar-ne
informació i fer-ne
un breu escrit personal. Alguns protagonistes de les fotografies
van visitar els alumnes al nostre centre i els
van explicar les seves experiències.
Després, l’alumnat va escanejar les fotografies, que eren en blanc i negre, les van imprimir en un paper de pintura i les van pintar amb
aquarel·les, seguint la tècnica de les obres
d’Ouka Leel, artista madrilenya que tinta les
fotografies amb colors molt vius. Així van poder canviar el punt de vista de les fotografies
d’acord amb el que els agradava i recordaven.
Finalment han quedat unes bones fotografies i
esperem que l’exposició triomfi i tingui moltes
visites.
Pau Nogué i Morad Bouziane - 4t D

5. NOTÍCIES
5
Proves Cangur
El dijous 21 de març, uns quants alumnes de
tercer i quart d’ESO i batxillerat vàrem anar a
Vic a participar en les proves cangur, les proves de matemàtiques que es fan a nivell de tot
Catalunya.
Els alumnes del nostre centre que van tenir
més bon resultat de cada curs van ser:
3r. ESO: Sergi López Puertas, amb 90 punts,
en el lloc 458 de 6105.
4t. ESO: Jordi Pla Mauri, amb 78,5 punts, en el
lloc 292 de 5471.
Batxillerat: Ivan Contreras Espinar, amb 48.25
punts, en el lloc 2027 de 3777.
ha participat i quedat finalista en el premi de
Fotografia Matemàtica que es fa a nivell de tot
Catalunya i que és convocat per l’Associació
de Catalunya ABEAM. Per participar-hi cal haver quedat en primer lloc al concurs de fotografia matemàtica de l’institut respectiu.
Maria Coma va quedar finalista de 1r d’ESO
(hi ha premis per a diferents categories: ESO,
Batxillerat i mòduls) i va aconseguir un accèssit dels tres que es donaven. El premi va ser un
diploma i dos llibres.
Finalment, tot el públic assistent a l’acte va haver de votar la millor foto de totes les presentades, i la de Maria Coma va ser l’escollida. El
premi va ser un val per comprar material fotogràfic o escolar.
Martí Vallès i Adrià Carbasa 4t d’ESO D
Marta Perea, Mar Codinach
i Carla Toll - 4t ESO D
Maria Coma, premiada al
concurs de Catalunya de
fotografia matemàtica
Com cada any, al nostre institut, per sant Jordi, a més del certamen literari, es convoca un
concurs de fotografia matemàtica. La guanyadora d’aquest any de 1r d’ESO, Maria Coma,
Vaga a l’ensenyament públic
Els passats dies 5, 6 i 7 de febrer els alumnes de primer de batxillerat van participar a la
vaga d’estudiants organitzada pel SE (Sindicat
d’Estudiants) i l’AJEC (Associació de Joves
Estudiants de Catalunya). El motiu d’aquesta
vaga era protestar per l’augment del nombre
d’alumnes per classe, per la pujada de l’import
de les taxes universitàries, per la disminució de

6. NOTÍCIES
6
la dotació econòmica per al funcionament dels
centres i per la nova llei d’educació del ministre
Wert (LOMCE). Els alumnes de batxillerat que
es van sumar a la vaga van fer una cassolada
amb pancartes el dimarts 5 al matí davant de
l’institut, a l’escola Mare Déu del Sòl del Pont i
a la plaça Major de Roda. El dimecres 6 alguns
dels alumnes de primer de batxillerat van participar a la manifestació a Barcelona amb molts
d’altres estudiants.
Nico Scipione
i Maria Serra - 4t ESO B
Per altra banda, el dia 9 de maig hi va haver
una altra vaga per aturar l’aprovació de la
LOMCE, que va ser seguida per una part de
la comunitat educativa (mares, pares, professorat i estudiants). A més, es va organitzar una
manifestació als carrers de Barcelona, en la
qual va assistir molta gent.
La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de
la Qualitat Educativa), també anomenada “llei
Wert”, és una proposta de reforma de la Llei
Orgànica d’Educació que ha provocat una
gran quantitat de manifestacions en contra a
tot el país.
Adrià Vilalta
i Martí Garcia - 4t ESO D
Alumnes voluntàries
Aquest curs s’ha iniciat a Roda un nou projecte de voluntariat anomenat “Projecte Brúixola”. La Judit Soler, la Marta Bruguera, l’Anna
Parera, la Raquel Masmitjà, l’Aina Mayorga i
la Sohad Kou, totes alumnes de l’institut, van
decidir unir-s’hi quan els van venir a fer una
xerrada a la classe. El projecte consisteix a fer
un petit reforç a alguns nens de Roda que no
tenen prou ajuda de casa. El reforç es fa dos
dies a la setmana durant tot el curs.
Les voluntàries van pensar que era un bon moment per participar a les activitats solidàries
del poble ja que en aquests temps difícils les
famílies agraeixen l’ajuda que els proporciona
aquest nou projecte. També asseguren que la
resposta dels nens ha estat molt bona i que
han assistit positivament a totes les classes.
Per elles és una gran experiència que sens
dubte repetirien perquè -diuen- els fa sentir
molt bé amb elles mateixes.
Maria Serra
Paula Vizcaino
4t ESO B

7. NOTÍCIES
TREBALLS DE RECERCA PREMIATS
L’Adriana Palau, alumna de 2n de batxillerat,
va presentar el seu treball de recerca titulat
Ciència al servei de la cuina a la convocatòria
de premis organitzada per la Societat Catalana
de Química, que té com a eix temàtic l’àmbit
de la química. En aquest concurs s’hi van presentar un total de 89 treballs de recerca. Els 20
primers classificats eren premiats amb una estada científica a qualsevol universitat o centre
d’investigació de Catalunya durant dues setmanes a principis de juliol. L’Adriana va quedar
en 12ena posició; per tant va aconseguir entrar
dins els 20 primers i optar al premi. Assistirà a
7
d’un punt de vista científic. El tutor del treball
va ser en Guillem Sànchez.
Per altra banda, també a última hora, hem sabut que en Roger Vallès ha obtingut un premi
de la Universitat Autònoma de Barcelona pel
seu treball de recerca Disseny d’un espectacle
de so i llums de Nadal. El tutor del treball ha
estat en Ramon Vila.
Enhorabona a tots dos.
Kristof Jankowski
Nicolàs Scipione
Xènia Serrat
Xerrades de quart d’ESO
Durant el mes d’abril i el mes de maig, els
alumnes de quart d’ESO hem rebut una colla
de xerrades d’orientació acadèmica i laboral.
Una va ser sobre els cicles formatius, una altra
sobre el batxillerat i per acabar una sobre els
drets laborals dels treballadors.
aquesta estada científica a l’Institut de Química Avançada de Catalunya del Consell Superior d’Investigacions Científiques IQAC-CSIC,
a Barcelona.
L’objectiu del treball Ciència al servei de la cuina ha estat comprovar la relació entre ciència
i cuina tot experimentant diversos processos
científics que tenen lloc durant la transformació dels aliments. El treball es divideix en un
bloc teòric i un de pràctic. La part pràctica del
treball la va realitzar als restaurants Sambucus
i Can Jubany. La conclusió general del treball
és que tot acte culinari pot ser explicat des
Primer, ens va venir la Gemma, que té el càrrec
de tècnica d’educació a l’Ajuntament de Roda
de Ter, i ens va parlar dels cicles formatius:
quins tipus hi ha, en què es basa cada tipus, a
què ens podem presentar després d’haver fet
un cicle formatiu, i ens va resoldre els dubtes
que teníem.
Al cap d’uns quants dies, la Maria Dot, que es
professora de català al nostre centre, ens va
fer una xerrada sobre el batxillerat. Ens va explicar els tipus de batxillerat que es fan al nostre centre, les especialitats que hi ha en cada
tipus i les opcions a les quals ens podíem presentar i podíem fer amb el graduat del batxillerat. També ens va explicar el funcionament del
batxillerat.
Per acabar, dues persones de la UGT, l’Albert
i la Imma, ens van explicar tots els drets labo-

8. NOTÍCIES
8
rals que tenien els treballadors, les estafes que
ens podien fer a l’hora de firmar un contracte i
les coses en què ens havíem de fixar per tenir
una bona feina amb unes condicions normals.
Aquestes xerrades ens han ajudat a l’hora de
decidir el futur que volem, o bé seguint estudiant (cicles, carreres ...) o bé treballant.
amb un mapa, havien de buscar elements visuals amb característiques romanes.
Pau Nogué, Morad Bouziane
i Mohamed Amine - 4t D
Els alumnes de la modalitat social van visitar
el port i els van explicar el funcionament de la
zona logística i la de les mercaderies. Van veure les diferents parts del port des d’un vaixell.
També les seves extensions i els seus futurs
plans.
ELS DE L’HUMANÍSTIC I SOCIAL
SE’N VAN A BARCELONA
Segons l’opinió dels alumnes, va ser una bona
excursió i la seva part preferida va ser visitar
el Parc de la Ciutadella perquè hi abunden els
elements mitològics.
Tot seguit van visitar l’empresa Infojobs (empresa de selecció de treball) i se’ls va explicar
el seu funcionament.
A tots els alumnes els va agradar molt i coincideix que és una manera nova d’aprendre.
Bernat Pla i Paula Vizcaino 4tB
Els dies 25 de febrer i 12 de març, els alumnes
de l’humanístic i social de Batxillerat i 4t d’ESO
respectivament, van anar a fer una sortida a
Barcelona. Es van dividir en 2 grups segons la
modalitat que han cursat.
Els humanístics van anar a visitar el Parc de la
Ciutadella, on havien de buscar elements de
la mitologia, com la cascada o l’escultura El
desconsol, de Josep Llimona. També van anar
a veure l’Arc de Triomf. A la tarda, juntament

9. REPORTATGES
9
SANT JORDI 2013
El dia 23 d’abril es va celebrar la diada de Sant
Jordi de l’institut, al teatre Eliseu de Roda.
Aquest any la diada va ser dedicada a Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 –
Barcelona, 1985), perquè es commemoren els
cent anys del seu naixement. Per això es van
recitar alguns dels seus poemes i es va representar la seva versió d’Antígona.
música d’Adrià Carbasa amb el clarinet, i en
Xavier Riera i l’Ainhoa Alboquers van donar els
premis de batxillerat.
Després d’una pausa de 10 minuts, els
alumnes de llatí de
quart van representar l’obra Antígona
de Salvador Espriu,
adaptada i dirigida
per Rocío Poyato.
Llavors es van donar els premis de
portada, lletra capital i il·lustració d’un
poema, a càrrec de
la Clàudia Martí i en
Miquel Roca. Tot seguit els professors del departament de matemàtiques van entregar els
premis del concurs de fotografia matemàtica.
L’espectacle va començar amb una dansa
dels alumnes de 1r d’ESO dirigits per Maria
de Lluch. Després, la Laia Verdaguer i en Guim
Comajoan van entregar els premis de primer
cicle. A continuació es va fer l’espectacle
poètico-musical Paraula en dansa: de Martí i Pol a Espriu, a càrrec dels alumnes de 2n
d’ESO i dirigits per David Gallardo.
Abans que l’Armand Vilaregut i la Jennifer López entreguessin els premis de 2n cicle, tres
alumnes de 4t van recitar el poema “Assaig
de càntic en el temple”, de Salvador Espriu,
acompanyats per la guitarra de Gerard Vallejo.
A continuació, unes alumnes de segon de
batxillerat van recitar el poema d’Espriu “Amb
música ho escoltaries potser millor”, amb la
Per acabar, els alumnes de l’aula oberta van
fer una adaptació del musical anglès Rent,
dirigits per Laia Elizari i David Gallardo.
Toni Bautista
Sergi Salés
4t ESO D

10. REPORTATGES
10
Festa de comiat de 4t d’ESO i de
2n de batxillerat
Com afecta l’atur a les famílies de l’institut?
El dijous dia 6 de juny, al nostre institut es va
celebrar la festa de comiat dels alumnes de 4t
d’ESO i dels de 2n de Batxillerat, a la qual van
assistir, aproximadament, unes 200 persones,
entre familiars dels alumnes i professorat.
L’acte va començar a ¼ de deu del vespre, al
pati de l’institut, amb un espectacle d’alguns
alumnes de 4t tocant, amb la flauta, la cançó
We are the world, de Mikel Jackson, acompanyats per la percussió que produïen els seus
companys i la melodia del piano. Seguidament la directora, la presidenta de l’AMPA, dos
alumnes de 4t d’ESO i dos de 2n de Batxillerat
van fer, cadascú, un interessant discurs sobre
els anys passats al centre i el futur que espera
a l’alumnat.
La celebració va continuar amb la recitació
del poema “Assaig de Càntic en el Temple”,
de Salvador Espriu, amb l’acompanyament de
la melodia d’una guitarra. Un cop finalitzat, les
alumnes de literatura catalana de 2n de Batxillerat van llegir el conte “Raspall”, de Pere Calders, acompanyats per un clarinet i una guitarra. Tot seguit els tutors van repartir les orles a
tots els alumnes de 4t i després van passar un
lip-dup i algunes fotos de tots els alumnes que
acabaven l’ESO. Després es va fer l’entrega
d’orles en els alumnes de 2n de Batxillerat i es
va projectar un vídeo on es veia la seva trajectòria per aquest institut aquest últim curs. La
festa es va finalitzar amb la cançó de “Camins”
de Sopa de Cabra i amb un petit refrigeri per a
tots els convidats.
Elisa Sobkanyuk
Íngrid Verdaguer
4t ESO D
El moment econòmic que estem vivint repercuteix en l’augment de l’atur. Així que nosaltres hem pensat fer una enquesta als nostres
companys de 3r i de 4t (141 alumnes) per saber com afecta l’atur a les seves famílies.
Hem comprovat que el percentatge de persones que estan a l’atur és d’un 21,9%. Percentatge que si el comparem amb la taxa d’atur
que hi ha a Catalunya, un 24,5%, veiem que a
la nostra població el percentatge és una mica
més baix. En els resultats de la mostra dels
cursos de 3r i 4t es veu que bastants pares treballen: 113 pares treballen i de mares, n’hi ha
115 que ho fan. Entre els alumnes que tenen
germans en edat laboral només 34 treballen i
els altres estan a l’atur. Cobren de l’atur 31 pares dels 141 enquestats. Cobren del PIRMI 7
pares. (El PIRMI és una ajuda de l’estat de 400
euros mensuals que es dóna quan ningú de
la família treballa i ja se’ls hi ha acabat l’atur).
Houssam Ochan
Mireia Orra

11. REPORTATGES
11
L’augment del consum de mòbils
Els adolescents cada vegada tenen un telèfon mòbil més aviat. Hem realitzat
una enquesta als alumnes
de 4t d’ESO del nostre
institut per comprovar si
l’augment del consum de
mòbils que s’ha donat en
els últims anys hi queda
reflectit. L’enquesta l’han
respost un total de 62 persones, i constava de dues
preguntes. En la primera,
preguntàvem pel nombre
de mòbils que els alumnes
havien tingut durant tota la
seva vida, i en la segona,
les causes dels canvis de
mòbil.
Amb les dades obtingudes podem constatar
que els mòbils cada vegada són més presents
en les vides dels adolescents, i cada vegada
s’hi accedeix abans.
Pel que fa a les causes dels canvis de mòbils
entre els alumnes del nostre centre, en destaquen dues: “el mòbil no funcionava” i “volia un
mòbil millor”.
Si ens centrem en aquestes dues causes, podem recórrer a diverses hipòtesis que les justifiquin.
Que els alumnes s’hagin canviat de mòbil per
tenir-ne un de millor és a causa de l’augment
del mercat dels mòbils que viu en una permanent innovació: cada setmana es presenten
noves funcionalitats i nous models que revolucionen el mercat.
Quant a la segona causa, que els mòbils deixin
de funcionar, cada vegada és més conegut
per tots nosaltres que els mòbils pateixen el
que coneixem com a “obsolescència programada”. Aquests dispositius estan programats
per deixar de funcionar al cap d’un temps de
ser utilitzats. D’aquesta manera, les grans empreses fabricants de mòbils s’asseguren que
aquestes persones els comprin dispositius nous.
Un cop dit això, podem afirmar que el mercat
dels mòbils és un mercat que ha canviat molt
en els últims anys, i ni els mateixos experts saben quina serà la seva evolució, ni si sempre
mantindrà el mateix ritme de vendes.
Crisantos Castella
Gerard Vallejo

12. OPINIÓ
12
Vacances d’estiu, amb els
pares o els amics?
Arriben les vacances d’estiu i a mesura que
van passant els anys, els fills tenim cada cop
menys ganes d’anar de vacances amb els pares i ja quan arribem als anys de l’institut ens
n’hi volem anar amb la nostra colla d’amics.
Anar de vacances amb els pares sol ser una
cosa bastant avorrida i que fa molta mandra.
Visites tots els museus que et creues, t’atures
a tot arreu i ho mires tot detalladament i fas la
mar de coses que no t’agraden.
deixaràs de fer moltes coses que sí que podries fer amb els pares, també pot ser que tantes hores amb els teus amics faci que hi hagi
petites discussions, etc.
En canvi si vas de vacances amb els amics,
gaudeixes més, pots fer les coses que tu vulguis, anar a llocs del teu interès... Però com
totes les coses, tot té avantatges i inconvenients. Anar de vacances amb els pares fa que
la relació amb ells millori, no has d’organitzar
res i si no hi vas, segur que els sabrà greu. Si
vas de vacances amb els amics has de vigilar
amb l’economia; depèn de l’edat que tinguis
Però hi ha una cosa que cal tenir molt en compte i que és la que em fa decantar cap una opció: quan vas de vacances amb els teus amics
aprens a anar per la vida, cosa molt important
i que no hem d’oblidar.
La solució podria ser fer uns quants dies amb
els teus pares i uns altres amb els amics, o bé
emportar-te una amiga que potser no va de
vacances amb els seus pares i així us ho passeu bé totes dues.
Maria Serra Aguilar
4t B

13. OPINIÓ
13
S’HA ENCERTAT CREANT ELS
INFORMERS?
Els “informers” són pàgines de Facebook on
els estudiants fan públiques les seves opinions, queixes sobre altres estudiants, personal del centre o sobre els serveis. L’informer
va néixer de les mans d’unes estudiants de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Segons
les creadores, la idea va sorgir quan una de
les noies es va interessar per un noi que va
veure a la biblioteca i va pensar que podia serli útil fer-li arribar els seus sentiments a través
d’algun lloc. Així van crear la pàgina.
Aquestes pàgines són molt útils si es fan servir correctament. El mecanisme és molt senzill:
només cal enviar, a través d’un missatge, allò
que un vol fer públic i els administradors de la
pàgina ho pengen de manera anònima. Podem
fer servir els informers per fer arribar missatges
a la persona que ens agrada, per dir alguna
cosa que no ens atrevim a dir-la sabent que la
gent sap qui ho ha dit, per diverses coses. Però
hi ha gent que no els fa servir per coses normals sinó que es dediquen a fer públiques intimitats d’altra gent o riure’s d’algú, fer bulling...
de manera anònima i la gent que rep aquests
missatges no sap qui ha estat. Això molts cops
se’n pot anar de les mans i descontrolar-se.
INDIGNATS
Ja n’hi ha prou! Estem cansats, o més ben
dit: els alumnes de batxillerat n’estem farts!
Després de comunicar-nos i estendre el nostre missatge, crec que no queda altra manera
per poder-ho fer saber, per tant, volem utilitzar
aquesta oportunitat de publicar-ho a la revista.
Tots els alumnes de batxillerat, (cal remarcar
aquesta última paraula) estem avorrits de repetir el mateix: necessitem tenir els lavabos
oberts del nostre passadís.
Ens està perfecte que els serveis dels passadissos de l’ESO no estiguin oberts a les hores
de classe, ja que durant els darrers anys han
succeït diferents atacs de vandalisme. Però
crec que un cop els alumnes estem cursant
els dos últims anys som prou madurs i tenim
cap com per saber respectar les instal·lacions
i fer-ne un bon ús (tot i que això no vol dir que
els nois i noies de l’ESO no haurien de ser-ho).
Una altra cosa que ens molesta és que els
alumnes més petits vinguin al nostre passadís
a fer les seves necessitats, quan cada curs té
el seu lavabo i pot anar a demanar la clau. No
teniu res més a fer que pujar al nostre passadís, quan el vostre o el de 1r està obert? No
perdeu el temps pujant les escales!
Penso que és força encertat haver creat els informers ja que pots fer públiques coses que
d’altra manera no diries però molta gent no els
fa servir de manera correcta.
Nosaltres desitgem que escolteu els alumnes i
ens deixeu el lavabo obert sí o sí! Penseu que
no pararem de fer-nos sentir fins que ho aconseguim!
Nicolás Scipione
4t B
Alumnes de 2n de Batxillerat B

14. ENTREVISTES
“A LA VIDA SEMPRE CAL SER
AUTOCRÍTIC”
14
Quin és el primer llibre que vas escriure?
El primer llibre que vaig escriure va ser L’enigma
fúcsia.
Quina és la teva novel·la preferida?
Qualsevol de Ferran Torrent. Un negre amb un
saxo, per exemple, és de les millors.
T’agrada treballar en aquest institut?
Sí. Tot i que ho tinc lluny de casa, hi ha un bon
ambient de treball amb un alumnat, uns companys i una directiva que ho fan possible. Hi
estic a gust, la veritat.
Quan vas decidir treballar de professor de
l’Aula d’Acollida?
Sóc professor de Català i mai no havia fet de
professor d’Aula d’Acollida. En el fons no ho he
decidit jo, sinó que ve donat, però m’agrada,
perquè s’educa des d’un altre vessant molt interessant.
L’Isaac Guilà és un professor de llengua catalana que aquest any està a l’Aula d’Acollida
del nostre institut. A més a més és escriptor:
té publicada una novel·la que es diu “L’enigma
fúcsia” i un recull de narracions que es titula
“Rutes en BTT per casa meva”. Alguns dels
seus relats han estat premiats en concursos.
Quants llibres has escrit?
He escrit dos llibres pròpiament meus i en alguns altres també apareixen poemes i relats
meus. El primer és una novel·la negra que es
titula L’enigma fúcsia; el segon, un llibre de relats anomenat Rutes en BTT per casa meva.
Quan et vas decidir a escriure llibres?
Des de sempre m’ha fet gràcia escriure ficció i,
evidentment, si escrius no hi ha res millor que
algú ho llegeixi i, si pot ser, li agradi. Per coses
de la vida, vaig trobar l’ocasió d’autoeditar dos
llibres i no ho vaig dubtar.
Quines aficions tens?
Ho resumiria en l’amor al país i al Barça, però
de forma més terrenal també hi puc afegir esports com el futbol sala i el pàdel, escriure,
viatjar, la música...
Què no t’agrada?
El feixisme i la mentida.
Què penses quan llegeixes els teus llibres?
No els solc llegir, perquè quan s’han editat ja
n’estàs fart de repassar-los i rellegir-los mil vegades. Amb tot, si algun cop ho he fet, penso
sincerament que ho podria haver escrit millor
i, per tant, que hi canviaria algunes coses. A la
vida sempre cal ser autocrític, perquè tothom
et diu coses bones del llibre i no és bo que t’ho
creguis tot si vols millorar.
Moltes gràcies, Isaac.
De res. Ha estat un plaer.
Mar Codinach
Mohamed Amine
4t D

15. FESTA FINAL DE CURS
15

16. FESTA FINAL DE CURS
16

17. FESTA FINAL DE CURS
17

18. FESTA FINAL DE CURS
18

19. ENTREVISTES
“Si la fama m’ha fet canviar,
que m’ho diguin, si us plau.”
19
insistint i vaig decidir anar a provar un assaig.
Vaig anar a l’assaig i tornant cap a casa estava
‘flipant’ del projecte i de les idees tan clares
que tenien.
Així va ser com em vaig endinsar en el món de
la música.
Tens algun ídol en el qual t’inspires?
No tinc cap ídol en concret, m’agraden molts
grups.
Si poguessis triar qualsevol professió, la
canviaries? Per què?
No, perquè estic treballant del que m’agrada.
L’Ivan López va néixer a Torelló el 1987. Va entrar al món de la música quan tenia 8 anys a
l’Escola Municipal de Música. Va passar dos
anys al Taller de Músics de Barcelona. Abans
d’endinsar-se al projecte de Txarango ha format part de dos grups, un de joves de Torelló
i un altre de músics de diferents pobles; també forma part dels grallers de Torelló. A part
de músic és monitor. Ara, però, només viu de
la música perquè no té temps de res més. És
tècnic de so.
Què volies ser de petit?
La veritat és que de petit el meu somni era arribar a tocar amb algun grup gran, i per sort he
pogut formar part d’un projecte musical, pràcticament des de zero.
Com i quan et vas endinsar en el món de la
música?
Vaig començar a tocar el saxo als vuit/nou
anys. Vaig tocar amb dos grups i hi va haver
un moment que ja no tocava amb ningú, només amb la banda del poble ‘Deixebles Band’.
Fins que un dia rebo una trucada de l’Àlex Pujols (baixista de Txarango) i em proposa que
m’afegeixi al grup. En aquell moment m’estava
independitzant i estudiant, i la veritat és que
em feia una mica de mandra. Però l’Àlex anava
Com es va formar el grup?
El grup es va formar a través d’unes vivències a Barcelona on tota la multiculturalitat
de la ciutat, les ganes d’intercanviar idees i
d’intercanviar música hi van influir molt. A partir d’aquí neix Txarango.
Com va sorgir el nom del grup?
Quan l’Alguer, en Sergi i en Marcel vivien al
barri gòtic a Barcelona sempre portaven al damunt un charango, que és com una guitarreta
tradicional dels Andes. I es va agafar el nom de
Txarango com a símbol d’aquella etapa.
Quins són els vostres plans de futur?
Aquest estiu anem a presentar el disc Benvinguts al llarg viatge fora de Catalunya. La nostra
música ens portarà a fer concerts per Holanda,
Anglaterra, França, Alemanya...
A qui es dirigeix, majoritàriament, la vostra
música?
La nostra música està dirigida a tot tipus de
públic, tant petits com grans.
Al principi, us vèieu tocant fora de Catalunya o al Palau de la Música?
Mai ens havíem imaginat poder tocar fora de
Catalunya i menys acabar la gira al Palau de la
Música Catalana.

20. ENTREVISTES
20
Una anècdota divertida del grup?
A Sant Antoni de Vilamajor vàrem menjar molt
bé i cada vegada que ens donen un sopar molt
bo diem que fem un Sant Antoni.
“QUE ELS BANCS NO VAGIN EN
CONTRA DE LES FAMÍLIES”
Qui fa les lletres i la música del grup? Us
inspireu en històries i fets personals per
escriure les cançons?
Normalment en Marcel, l’Alguer o l’Àlex porten
una idea al local d’assaig i després entre tots
l’acabem de vestir. Algunes lletres estan inspirades en fets reals i les altres en fets que ens
agradaria que passessin en aquest món que
ens hem trobat.
Cada quan i on quedeu per assajar?
Quedem cada setmana a Ripoll.
El fet de ser conegut t’ha fet canviar com a
persona?
Gens, i si he canviat que m’ho facin saber, si
us plau.
En Jordi Tolosa és membre de la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca (la PAH) d’Osona, és
de Roda de Ter però viu a l’Esquirol i fa poc
que ha estat pare.
Us relacioneu amb altres grups de música
catalans? Quins?
Sí, la Pegatina, Cesk Freixas, Bongo Botrako,
Gertrudis, Bonobos, Nyandú, la Troba Kung fu
i molts més.
Quant de temps fa que col·labores a la PAH
(Plataforma d’afectats per la hipoteca)?
Des del 2009. Quan va néixer la plataforma de
Vic, l’1 d’octubre de 2009.
Quin és el vostre gran objectiu com a grup?
Seguir com ara, poder escriure i compartir
les cançons cada cop a més llocs possibles.
D’altra banda, també ens agradaria anar superant petits nous reptes.
Kristof Jankowski
Nicolás Scipione
Maria Serra
Xènia Serrat
Paula Vizcaino
4tB
Quins van ser els motius pels quals vas començar a dedicar-t’hi?
Jo ja venia de participar en altres moviments
socials crítics com el Fòrum Social d’Osona
o també la Consulta pel Deute Extern. Això
passa l’any 2000 i estava format per gent que
anava dient que el model que teníem, sobretot en l’habitatge, estava malament i creava
molts desequilibris. Tot feia pensar que algun
dia acabaria petant. I ho va fer. Moltes persones es van trobar en una situació precària. Al
principi no es notava tant. A través de “Veus
diverses” es va detectar que moltes persones
immigrades procedents del Senegal, que passaven gana i misèria, venien aquí perquè havien contractat hipoteques i ells ni ho sabien.
Després quan es trobaven en el moment que

21. ENTREVISTES
no podien pagar, se’ls quedaven el pis i a més
a més els continuaven reclamen un deute. La
llei era aquesta i tot això va passar perquè la
majoria de gent no la coneixia. Una persona
sola no podia amb totes aquestes injustícies,
així que la gent afectada es va agrupar i va
sorgir, a Osona, la Plataforma.
Per què es fan tants desnonaments?
Per la crisi, és clar, per la crisi i la bombolla
immobiliària. Es va ajuntar la crisi amb la bombolla immobiliària. A l’Estat espanyol, amb la
crisi, la gent va començar a no poder pagar
casa seva; per tant, la van perdre i a més han
de continuar pagant-la.
Quina funció fas quan hi ha el desallotjament d’una família?
El desallotjament és només la part final d’un
procés. Hi ha molts dels casos d’embargament
que no acaben amb desnonaments. En tot Catalunya hi ha hagut uns 20.000 embargaments
hipotecaris i 25.000 desnonaments. El paper
de la PAH, mentre no hi ha l’ordre judicial, és
ajudar la família afectada, però quan l’ordre ja
està dita i escrita ja no podem fer res excepte
intentar aturar el desnonament i arribar a un
acord amb el comitè judicial. La nostra plataforma intervé més quan encara l’orde no s’ha
donat i la família està ja al límit de perdre la
casa.
Suposem que has participat en bastants
aturades de desnonaments. Quantes se
n’han fet a la comarca?
De desnonaments molts, no se sap la xifra. Les
vam demanar al jutjat i no ens les han donat,
però potser uns 500 o més. Que s’han intentat
aturar n’hi ha dos i prou. Un va fer fallida i van
desnonar-los igualment, en canvi el segon es
va poder aturar. En molts desnonaments no hi
hem pogut intervenir perquè els propietaris tenen el típic problema de ser la vergonya i tenen
el costum de callar. Hi ha moltes persones que
per culpa d’això entreguen les claus al banc i
21
se’n van a viure amb els pares o a casa d’algun
amic.
Com se sent una família en el moment que
la policia la fa fora del pis?
No ho sé. Seria interessant que ho preguntéssiu a una persona afectada. Jo penso que
més que res la gent ho viu amb molta vergonya. Hi ha dos tipus de persones: les que per
vergonya o sentit de culpabilitat simplement
entreguen les claus de la casa al banc, que és
una situació totalment comprensible, i l’altre
és la de qui planta cara. El sentiment que se
sent quan et passa una cosa com aquesta és
de molta ràbia, t’has de sentir en una sensació
de fracàs molt gran.
És cert que una persona desnonada ha de
continuar pagant la hipoteca i tots els deutes al banc?
En molts països, quan la família no pot pagar la
hipoteca, s’entrega el pis i ja queda compensada de saldar el deute. En canvi aquí tenim una
llei molt antiga i el raonament que feien ells era
que si no es podia pagar la hipoteca, et venies
el pis i ja recuperaries els diners. Però arriba el
moment que els pisos comencen a baixar de
preu, no hi ha compradors, la subhasta queda
deserta perquè ningú hi compra els pisos i llavors el banc se’l queda a meitat de preu.
Com respon la gent del carrer davant
d’aquest problema?
Hi ha de tot. Majoritàriament, la gent simpatitza amb les plataformes. Es pensa que no és
culpa de la gent sinó que estem en una societat molt injusta.
Què fa la plataforma dels afectats per canviar les idees dels polítics?
Jo diria que més que canviar les idees dels polítics és pressionar i crear mobilització perquè
democràticament es vegin legislats d’una manera o altra, tot i que és molt difícil que canviïn
les seves idees. Però si una gran majoria de

22. ENTREVISTES
la població demana alguna cosa, per llei democràtica en principi s’hauria de complir. Per
aquest motiu la cosa no està en el fet de canviar les idees dels polítics, sinó un canvi democràtic que permeti que els beneficis dels bancs
no vagin sempre per sobre de les possibilitats
de les famílies.
Com respon la gent del carrer davant les
famílies que han perdut casa seva?
Això és molt difícil de valorar perquè t’has de
trobar en la situació per entre-ho. A la plataforma hi ve a parar un percentatge molt petit
de les famílies que s’han quedat sense poder
pagar la hipoteca, moltes famílies ho viuen en
secret. Només el seu entorn més immediat sap
la seva situació.
Què en saps de la família que ha perdut la
casa i actualment viu al carrer?
Per exemple, la família que ha estat molt de
temps al carrer Verdaguer i lluita per la casa
seva és de Manlleu i està vivint a Vilanova i
la Geltrú. La seva hipoteca tenia una clàusula,
com moltes altres, en la qual constava la possibilitat d’un embargament extrajudicial. Van
embargar el pis i ara deu fer un mes i mig que
se’n va fer la subhasta; es va intentar pararla amb una colla de gent però no van deixar
entrar ningú, només els afectats, i quan van
entrar la subhasta ja estava feta, va quedar deserta i el Banesto es va quedar amb la hipoteca i el pis al 60% del preu d’adquisició d’una
forma molt més ràpida perquè va ser a través
d’un notari. Juntament amb les plataformes
del Garraf i d’Osona no es va poder parar el
desnonament. Els afectats es van tancar un
dia i mig dins el banc fins que va arribar l’ordre
judicial de fer-los fora; van decidir quedar-se
al carrer acampats davant del banc juntament
amb la gent que els donava suport.
El cas és que el banc en cap moment va voler
negociar. Tot i que els mossos van estar a favor
dels afectats perquè també es van sentir enga-
22
nyats pel fet que es va presentar la negociadora de la plataforma i el mediador dels mossos,
però de l’empresa Banesto no es va presentar
ningú, l’únic que van fer va ser una oferta que
era totalment inacceptable pel preu.
Després aquesta gent quan els fan fora no
tenen cap recurs?
No. Hi ha coses, però de moment totes insuficients. En les situacions d’emergència els serveis socials poden intervenir trobant un espai
d’emergència o que Càritas pugui aportar el
que han recollit. Totes les opcions que hi ha
són comptant amb la bona col·laboració d’un
banc, i com que els banc no en tenen... Intentem obrir una llei que el banc no vagi en contra
de les famílies i canviant aquesta llei els problemes se solucionaran.
Alícia Cantero
Xènia Comas
Edu Estrella
Mar Segalés

23. ENTREVISTES
“VOLIA SER MÚSIC, PERÒ VAIG
ACABAR AMB UN CONTE A LA MÀ”
23
L’any 2003 vas obtenir un premi, oi? Quin?
Sí, a la fundació de l’Enciclopèdia Catalana i
el 2006, un altre.
Xavier Varnetta és un escriptor català de Vilanova i la Geltrú que viu a Barcelona i que
T’has plantejat mai tenir un pseudònim
ha escrit un llibre que recentment han llegit
per escriure?
els alumnes de primer, “Sense Adreça Co-
Sí. De fet, vaig tenir un sobrenom durant una
neguda”. Fa poc va venir a fer una xerrada
temporada, Nevas Brid, i amb aquest pseu-
al nostre institut i vam aprofitar per fer-li una
dònim havia fet crítica literària. Nevas proce-
entrevista.
dia de “riu”. Llavors, després de fer articles,
vaig pensar ficar el pseudónim a la novel·la
que han llegit els de primer, Sense Adreça
Coneguda però l’editorial no em va deixar
perquè em va dir que el meu nom ja era conegut.
Quins estudis t’han ajudat a aconseguir
escriure els llibres?
Ara no me’n recordo de qui ho va dir, però
per escriure una novel·la no és necessari estudiar, simplement has de viure experiències.
I llavors, jo crec que el que m’ajuda a escriure els llibres és fixar-me en les coses, anar a
llocs, viure. Crec que això és el més important. Ser escriptor no requereix cap estudi
específic però el que m’ha ajudat bastant ha
estat que he fet història i suposo que això ha
influït que pogués escriure millor els llibres.
On treballes i quina professió tens ac-
A part de tot això, sóc filòleg català.
tualment?
Per una part sóc escriptor, és clar, i per l’altra
En què t’inspires per escriure?
treballo a Vilanova i la Geltrú com a profes-
En res; en un moment determinat et ve de
sor. De fet visc entre Vilanova i la Geltrú i
gust explicar un tema i llavors comences a
Barcelona.
donar-hi voltes; però d’on surt no ho he sabut mai de veritat.

24. ENTREVISTES
24
Quan vas decidir començar a escriure?
Quan fas una obra, la fas per diversió o
Tampoc ho sé. De cop i volta, un dia em vaig
per transmetre un missatge?
trobar amb un conte a les mans, un conte
En totes les novel·les sempre hi ha d’haver
infantil, que suposo que havia escrit per a
diversió; si més no, interès. Si no, la gent no la
les meves filles, i vaig decidir presentar-lo
llegeix. Però més que transmetre un missat-
a un concurs. Per sort no va guanyar, però
ge jo parlo sobre una cosa que m’interessa,
l’editorial Cruïlla s’hi va interessar i va de-
que em preocupa, i acabo fent una mena de
cidir editar-lo. Per la mateixa època, més o
resum que és el llibre.
menys, vaig escriure també una obra de teatre. De fet jo volia ser músic, i feia cançons,
On escrius normalment?
però vaig acabar amb un conte a la mà.
Mira, et diré on no escric mai: en una taula amb un ordinador i diccionaris. Sempre
Quin autor t’ha influït més en les idees?
m’agrada més escriure en llocs diferents: a
Quan agafes idees d’autors, les agafes més
la platja, al tren, a l’avió, en un bar... Sempre
aviat negativament, és a dir, estàs escrivint
porto alguna llibreteta o algun full a sobre i
una cosa i penses: -Això ja ho ha fet algú
quan em ve la inspiració escric.
altre, no ho faré jo.
Quin creus que és el teu millor llibre?
No sé dir-vos-ho, perquè jo ja he fet uns
quants llibres, i quan acabo d’escriure’n un
sempre penso que aquell és el millor, així
que no sabria dir-vos-ho.
Has fet o has pensat fer alguna novel·la
autobiogràfica?
Mira, fins fa un any, t’hauria dit que no, però
mira per on, ara n’he fet una. No és ben bé
autobiogràfica, però hi ha personatges que
estan inspirats en persones que conec, i
també els passen coses que els han passat,
i fins i tot a mi, i d’això se’n podria dir ‘’autobiogràfic’’.
Marta Perea
Toni Bautista
Martí Garcia
4t D

25. AMPA
25
El cas de l’esportista que
volia estudiar
El suspens en Educació Física d’una estudiant
de segon de batxillerat de l’IES de Santa Eugènia de Ter, al Gironès, ha provocat un temperi
considerable. El suspens deixava Sílvia Diao
- nascuda ara fa 18 anys a Girona, de pares
senegalesos – sense opcions a una beca per
anar a estudiar a Edimburg (Escòcia) el curs
que ve. El fet no hauria merescut, de ben segur, tant ressò als mitjans de comunicació si
no fos perquè l’estudiant suspesa és una brillant jugadora de bàsquet de l’Uni Girona amb
notable projecció envers l’elit del bàsquet català i estatal. Pocs dies després d’iniciar-se el
rebombori, el director del centre, Jordi Vilarrubí, va anunciar que, d’acord amb la inspecció
del departament d’Ensenyament, es repetirien
les proves d’Educació Física, no només per a
ella sinó també per als altres alumnes que les
havien suspeses. I com pot ser que la mala
nota sigui en Educació Física, us preguntareu,
si en allò que excel·leix és, precisament, en
un esport tan complet com ho és el bàsquet?
Perquè, segons sembla, la prova de la discòrdia era de natació i Sílvia Diao és una pèssima
nedadora.
L’afer és polièdric com ho han estat les reaccions. D’una banda, des de la comunitat docent s’han alçat veus demanant respecte per
als ensenyants, entomant la decisió com una
degradació de la professora, Maria Anglada,
i recordant que en els conflictes amb pressió
social sempre els toca el rebre. D’altra banda,
des de l’entorn esportiu, s’ha defensat la jugadora a capa i espasa tot adduint el seu talent pel bàsquet i al·legant que són les raons
econòmiques pròpies d’una família humil que
li permetien optar a la beca per estudiar a Anglaterra. Dit sigui de passada, l’estudiant domina, a més del català i el castellà, l’anglès, el
francès i un idioma de la regió senegalesa d’on
són originaris els pares.
Qui té raó? Potser sigui un cas en què la raó absoluta, com passa sovint a la vida, no existeixi.
La pitjor conclusió del cas seria, sens dubte,
que una part, la que sigui, alcés la bandera de
la victòria sobre l’altra. L’alumna hauria pogut
fer un esforç i estudiar més (en aquest cas una
disciplina esportiva, la natació); la professora potser hauria pogut estalviar-se l’escàndol
sent flexible amb les proves; l’entorn del bàsquet de la jugadora haurien pogut ser menys
possessiu i ajudar a donar a l’esport, més enllà
de la competició, un aire més humanitzant; el
centre s’hauria pogut estalviar aquesta mesura tan poc edificant amb una actuació prèvia,
col·legiada i de consens.
Ens costa déu i ajut entendre realitats de moltes
cares, avesats com estem i educats com hem
estat a veure-ho tot en blanc o negre. Defugim
els matisos que són els que fan decantar balances, aquelles hores més d’estudi, aquelles
dècimes que condemnen al suspens, treuen o
atorguen una matrícula. Els exàmens, com els
rànquings, són les proves del tot o res, la justícia de la balança. Les capacitats, les aptituds,
els talents són virtuts de llarg recorregut. Els
gran reptes ens fan oblidar els petits detalls.
Encenem la llanterna de Diògenes i que l’estiu
ens serveixi per agafar-nos l’estudi, l’esport i la
vida amb una mica més de filosofia!
Pep Palau
peppalau.blogspot.com

26. ESCOLA VERDA
26
Què és el fracking?
El “fracking” consisteix en l’extracció de gas o
de petroli per mitjà de la fracturació del sòl. El
procediment consisteix en la injecció d’un material a pressió, normalment amb aigua i sorra
barrejat amb productes químics. Tot això amb
l’objectiu d’ampliar les fractures existents en
el substrat rocós que tanca el gas o el petroli.
El terme fracking també el podem definir com
la tècnica d’extracció nova que es basa amb
la fragmentació de les capes profundes del sòl
on hi ha petites bombolles on es troba
d’extracció ha petites bombolles de gas i petroli.
A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils que ha fet econòmicament rendible aquest mètode, el fracking s’està popularitzant a molts llocs del món aquests darrers
anys, sobretot a Estats Units d’Amèrica.
Problemes que pot causar el fracking:
•
•
•
•
•
•
•
Contaminació de l’aigua superficial i subterrània.
Contaminació de l’aire.
Afectacions en la salut de les persones.
Alteracions del paisatge i del terreny.
Contaminacions dels sòls en tancar els pous.
Augment de la radioactivitat natural de fons.
Risc sísmic.
L’objectiu del fracking és aconseguir explotar i allargar al màxim les reserves de petroli i de gas,
però el benefici que pot aportar és molt petit ja que la taxa de retorn (energia que s’ha d’invertir
per obtenir un producte energètic) és de les més petites que hi ha; en canvi l’impacte ambiental
en la zona d’extracció és molt elevat.
Jordi Freixa
Jana Maier
Blanca Monteis
Ruth Prat
Gorka Salomon

27. PUNT JOVE
27
A L’ESPAI, CONTINUEM!
Hi ha coses que comencen i acaben; hi ha coses que no sabem quan van començar però
sí quan acabaran i portaran coses noves, i hi
ha coses que tan sols comencen i segueixen.
L’Espai és d’aquestes últimes. A L’Espai, no hi
ha cap dubte: seguim!
Aquest primer semestre de l’any hem tingut
força moviment i la novetat ha estat la incorporació de l’Eduard Morató a l’equip de treball,
com a dinamitzador, i pensem que no només
s’ha notat en la tasca diària interna de l’equip,
sinó que també ha tingut una notòria repercussió fora de L’Espai. A ell li agraïm tota la feina
feta fins al dia d’avui.
Fent un repàs del que hem fet, doncs, durant
aquests cinc mesos de feina, volem destacar
la renovació del facebook de L’Espai, que ha
passat de ser perfil a pàgina, n’hem millorat
l’estètica i també l’actualització de continguts. Pensem que és tasca primordial tenint
en compte la importància de les xarxes socials
virtuals en l’actualitat. Ben aviat també revisarem la web per tal de millorar-ne l’estètica,
però sobretot la funcionalitat.
Pel que fa a activitats, el més destacat han estat la Setmana Jove i el Raid dels Ausetans. La
primera va tenir lloc del 17 al 26 d’abril amb
una programació d’activitats ben variades
(des de campionats online fins a la nit de dj’s
a la carpa, passant per tallers de Sant Jordi,
futbol sala, cinema, jam session de música i
campionat de tennis taula) per tal de celebrar
el 3r aniversari de L’Espai. Per altra banda, un
any més, Roda va participar a El Raid dels Ausetans, amb 4 equips que van sortir d’aquest
institut: Els Esquerdats, Jejesdcampo, Les
Malaltes i Tanmecarda. Aquests últims van ser
guanyadors de la fase local i van passar a la
competició a nivell comarcal, encara que sense sort. Segur que alguns de vosaltres conei-
xereu l’experiència d’alguns dels participants.
Us animem a participar-hi a la propera edició.
I arriba l’estiu i, tal com hem dit al principi, a
L’Espai seguim: ja tenim a punt les activitats
previstes per a aquestes vacances:
• Programa de pràctiques(*). Inici el dimarts
25 de juny. Places limitades als serveis municipals (llar d’infants, casal, Ajuntament,
biblioteca, museu, mitjans de comunicació)
• Curs de monitor de lleure infantil i Juvenil
(*). Inici el dimarts 25 de juny. Indispensable
tenir 18 anys o complir-los durant del curs.
• Taller de voluntariat(*). Dijous del 4 al 19 de
juliol. Presentació del taller el divendres 28
de juny.
• Nits a les piscines. Del 28 de juny i 26 de
juliol
• Sortida a La Selva de l’Aventura(*). Dissabte 6 de juliol.
• Cursa d’orientació(*). Divendres 19 de juliol.
Cursa per a totes les edats, per Roda i voltants amb dos circuits de diferent dificultat.
Premi per als equips guanyadors.
(*) Activitats amb inscripció.
Per més informació i inscripcions heu de passar per L’Espai
Amb aquesta informació ens acomiadem tot
desitjant-vos un molt bon estiu a tots i totes.
Ens veurem per Roda, a la piscina, a la plaça,
a la botiga... o bé potser en alguna platja del
país o qui sap en quin racó de món...
Molt bon estiu!!!

28. RECOMANEM
28
TÍTOL: Diari d’un Skin
DIRECTOR: Jacobo Rispa
ACTORS: Tristán Ulloa, Juana Acosta, Fernando Cayo,
Macarena Gómez
PAÍS: Espanya
ANY D’ESTRENA: 2005
DURADA: 85 minuts.
SINOPSI: La pel·lícula està basada en el llibre del periodista Antonio Salas. Mostra la vida quotidiana dels
neonazis que hi havia a Espanya a principi del 2000.
Un periodista s’infiltra en un grup neonazi de Madrid
després de presenciar l’assasinat del seu company, que
també era el seu cunyat, per part d’un grup de neonazis
que el maten pel simple fet de ser sudamericà. El periodista s’uneix a ells, vesteix com ells i actua com ells per
a descobrir quins van ser els assassins i axí poder-los
detenir.Tant la pel·lícula com el llibre estan basats en
una història real.
TÍTOL: Bitllet d’anada i tornada.
AUTOR: Gemma Lienas
EDITORIAL: Empúries
COL·LECIÓ: La Via Làctia
NÚMERO DE PÀGINES: 224 pàgines
Sinopsi: La Marta és una noia jove que viu molt pendent de descobrir l’amor amb el seu xicot, en Ricky, anar
amb la seva millor amiga, la Clàudia o estar amb els
seus germans bessons. L’anorèxia i la bulímia són dues
paraules que a ella i als seus pares no els resulten gaire
familiars, però per culpa de l’entorn en què viu comença
a tenir trastorns amb el menjar i ho manté en secret. En
poc temps, després que el psicòleg amb qui va ho digués als seus pares, la Marta ha d’ingressar a l’hospital
perquè té anorèxia nerviosa.
CRÍTICA: Crec que és una bona pel·lícula perquè et fa
reflexionar com una persona es pot arribar a convertir en
neonazi. És una pel·lícula dura i impactant, però també
realista.Està basada en fets reals. La recomano a totes
aquelles persones que els agradin les películes realistes
i a aquelles persones que rebutgen els actes dels grups
racistes i neonazis d’arreu del món.
Recomano aquest llibre ja que pot fer veure al lector
tot el que pot causar aquesta malaltia i tot el que pateixen les persones que la tenen. A més, està molt ben
reflectida a la història de la Marta. Sobretot el recomano
als adolescents perquè normalment som nosaltres els
que tenim més facilitat a fer “tonteries” amb temes delicats com el menjar sense saber-ne tots els riscos. És
un llibre interessant i, sobretot, des del primer moment
tens ganes de saber com acabarà la salut de la Marta i
si se’n sortirà.
Bernat Pla
4 ESO B
Blanca Monteis
4r C

29. RECOMANEM
29
Títol: Blanca como la nieve, roja como la sangre
Autor: Alessandro d’Avenia
Editorial: Grijalbo
Col·lecció: Best Seller
NÚMERO DE PÀGINES: 246
TÍTOL: Històries del paradís
AUTOR: Xavi Sarrià
ANY: 2008
EDITORIAL: Bromera
NÚMERO DE PÀGINES: 160
Sinopsi: Leo, un jove immers en un remolí de
l’adolescència entre missatges de mòbil, deures, pòsters, cançons, partits, motos, mirades i somriures es troba que té un enemic: el color blanc. Perquè per a ell totes
les emocions tenen un color, i el blanc és l’absència, la
solitud. El blau és el color de l’amistat i el dels ulls de
Sílvia, la seva millor amiga, lleial i serena, el seu suport
constant. El vermell, en canvi, és el color de l’amor, de
la passió, de la sang: vermell és el color dels cabells de
Beatrice. Quan Leo descobreix que Beatrice està malalta
i que la seva malaltia està relacionada amb aquest blanc
que tant l’espanta, haurà de buscar en el seu interior,
sagnar i renéixer per entendre que els somnis no tenen
fi i que sempre s’ ha trobar el coratge per creure en
alguna cosa més gran.
SINOPSI: A través de petites històries curtes, Xavi Sarrià,
escriptor valencià i cantant d’Obrint Pas, explica diverses
històries realistes que podrien estar passant ara mateix
en algun racó del món on vivim. Totes les històries van
acompanyades d’alguna cita famosa i parlen de temes
i emocions molt diversos: por, equilibri, fragilitat, suburbis, calfreds, desficis, guerres, esperances, llàgrimes,
avorriment, ambició, alliberament, oblit, terror, coratge,
il·lusió, orgull, fam, silenci...
Recomano aquest llibre perquè el noi es mira la realitat
d’una manera diferent i descobreixes coses que potser
mai no pensaries. A mi personalment m’ha agradat molt
perquè és un llibre molt real i molt sincer. El recomano a
totes les persones que vulguin passar una bona estona
llegint.
Naual Asbai
4t C
VALORACIÓ: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè
posa de manifest les desigualtats que hi ha en aquest
món i que, com diu el títol amb la seva ironia, creiem que
vivim en un paradís, però en realitat no ho és.
Les històries d’aquest llibre són reals, són coses que
passen dia a dia arreu del planeta, a les quals no podem
girar l’esquena fent veure que no passa res.
Gerard Vallejo 4t C

30. ENTRETENIMENTS
CRÒNIQUES D’UN DETECTIU
Fa temps, a la meva agència, va arribar una
senyora que des del principi em va semblar
que tenia una estranya aparença. Les úniques
paraules que li sorgiren de la boca foren les següents: “Et contracto perquè vull que investiguis la meva mort i detinguis el culpable”.
Després, se’n va anar tot deixant un bocí de
paper escrit i un bon feix de bitllets a sobre la
meva taula, de sobres pels meus honoraris normals i una bona propina. Es veia de lluny que
era de casa bona, però em vaig pensar que es
tractava d’una mena de broma pesada, típica
dels rics; mai m’hauria pensat que aquest cas
anava de debò i que, més endavant, jo mateix,
per culpa d’aquella visita, em convertiria en el
principal sospitós.
Em vaig oblidar completament d’aquell cas
fins que setmanes després del meu encontre
amb la dona, la policia va irrompre formalment en la meva propietat i em va detenir per
ser el presumpte assassí de la dona que m’havia
ofert la feina. Això va ésser molt impactant per
a mi, sobretot perquè estic acostumat a anar a
l’altra banda de la reixa en els cotxes de policia. Em van prendre declaracions i, com que
no hi havia cap persona que pogués demostrar
la meva coartada, em van arrestar. Després de
passar-me tota la nit pensant, vaig adonar-me
que la víctima no m’havia donat una propina: en realitat, aquells diners sobrants eren els
necessaris per poder pagar la fiança que em
permetés sortir de la presó, però en llibertat
condicional.
Els dies anteriors al judici van ésser els pitjors
de la meva vida: em sentia vigilat tot el dia i no
podia pensar. Fins que dos dies abans del judici tot va canviar, perquè vaig aconseguir informació valuosa sobre el cas, ja que un company
d’ofici que encara confiava en la meva innocència va ésser destinat a treballar en el crim i
em va poder informar sobre l’estat de l’escena
30
del crim, sobre el cadàver i moltes més coses.
Però no vaig tenir prou temps per analitzar-ho
tot en aquest curt termini de temps, fet que
va provocar que perdés el judici i, finalment,
m’internessin a la presó fins que no es demostrés que era innocent o es trobés l’autèntic assassí.
Durant els dies del meu internament vaig
investigar les notes que em va passar el meu
company. Sobretot vaig trobar informació
sobre la vida personal de la dona: tenia uns
40 anys, era mare vídua amb una filla de 17
anys que estava a punt d’entrar a la universitat per estudiar medicina i, la víctima, després
de moltes relacions fallides, va deixar la seva
vida amorosa de banda i va dedicar-se essencialment a cuidar la seva filla d’una manera
molt estricta i protectora. També vaig esbrinar,
d’altres contactes, que el seu marit era un gran
programador molt capacitat i que va fundar
una empresa que ràpidament va obtenir grans
beneficis, fins a l’assassinat desafortunat del
seu fundador, que va provocar que la família es
vengués l’empresa. Aquesta última informació em va ajudar a comprendre la qüestió que
m’havia rondat molt pel cap: “D’on va treure tants diners la víctima?”. Durant els últims
dies vaig descobrir la fatídica informació de la
causa de la mort: va ésser per culpa d’una sobredosi d’insulina. Una informació que em va
donar una gran pista: l’assassí havia de saber
que prenia insulina i, per tant, havia de ésser
tan proper a ella com per poder subministrar-li
la sobredosi.
La meva estada a la presó es va acabar quan
van posar fi a la vida de la usufructuària de
la fortuna, la germana de la víctima, amb els
mateixos mètodes que l’assassí havia utilitzat
en el primer cas, i el meu advocat em va poder
aconseguir la llibertat, però amb la condició
que investigués els dos casos. Aquest segon assassinat em va resultar molt estrany, perquè volia dir que era també una persona propera a la

31. ENTRETENIMENTS
resta de la família, ja que també va tenir accés
a subministrar una dosi del medicament a la
usufructuària.
En un principi vaig pensar que es tractava d’un
assassí extern que volia heretar la fortuna, així
que vaig fer entendre a la policia que s’havia
de protegir la filla durant poc més d’un mes,
fins que ella fos major d’edat i pogués heretar
la fortuna, i que calia impedir que qualsevol
s’acostés a ella, ja que la podria enganyar i es
podria convertir en usufructuari i, finalment,
després de la mort de la filla, en hereu. Vaig
afegir que, si això passés, seria massa tard per
poder-lo atrapar, perquè si disposava de tants
diners seria molt difícil. Respecte als familiars
de les víctimes, tots tenien una coartada, igual
que els amics propers.
31
La meva visió no va canviar fins un mes després i no vaig veure l’autèntic assassí fins que
vaig reflexionar sobre la seva vida personal i la
manera en què va morir la dona. Qui m’havia
de dir que per tres dies i una decisió meva fatídica, quasi aconsegueixo el propòsit de l’assassí
d’heretar la fortuna? Ara que hi penso, per a
l’assassí va ésser molt fàcil aconseguir aquella
substància tan pura; ni jo m’ho pensava que
l’assassí la tingués tant a l’abast!
Qui és, en realitat, l’assassí?
amitcív al de allif al sé íssassa’L
Jordi Pla Mauri 4t A
1. A les 10:25 el tenim i mai no ens hi avorrim.
2. Sort en tenim però per culpa d’ella amb el cul quadrat sortim.
3. Molts números hi ha i els exàmens de mates ens ajuda a aprovar.
4. Ens els van fer comprar per poder-nos modernitzar.
5. Per viatjar l’utilitzem però igualment ens perdem.
6. Tots els papers hi pengem però mai ens els mirem.
7. L’esquena ens trencarem si més pes hi portem.
8. Els llibres ens hi fan guardar perquè així no ens els puguin robar.
Finalment forma una paraula les lletres que trobes en els requadres més foscos.
G _ _ _ _ _ _ _ _
Ingrid Verdaguer i Elisa Sobkanyuk 4t ESO D

32. ENTRETENIMENTS
32
LOGOS
Relaciona el núm. de logo amb el disseny que correspongui:
1. Escola verda
2. Staedtler
3. Stabilo Boss
4. Ins Miquel Martí i Pol
5. Barra de cola
6. Sindicat d’estudiants
7. Fundació de la Marató
8. L’educació és futur
9. Prohibit fer servir
Mar Segalés i Pol Gómez
4t B
Busca a la sopa de lletres el cognom dels professors que habitualment utilitzen aquestes frases:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A veure, nens!
Què us penseu, que podeu venir aquí a aixecar-me la camisa?
Avui farem activitats amb el That Quiz.
Los dictados han sido desastrosos.
Hem de conèixer l’etimologia de les paraules per entendre el seu significat.
Jacint Verdaguer tenia un vocabulari molt ric, molt treballat i apassionant.
Hauríeu de poder continuar fent francès a batxillerat en aquest institut!
Eh, eh, eh!
Els actimels i les cremetes no serveixen per res.
Crisantos Castella
Gerard Vallejo

33. ENTRETENIMENTS
33
Relaciona els somriures amb
el seu nom:
Sellua Talbi
Margarita Rusiñol
Meritxell Marin
David Fàbregues
Sara Aguilar
Raquel Baides
Marta Perea,
Mar Codinach
i Carla Toll

34. 34
COL·LABORADORS:
C. Bac de Roda, 47
08510 Roda de Ter
T. 93 854 38 82
Urgències 619 22 85 11
Veterinària
CRISTINA SALLÉS TORRENT
HORARI
matins de 10.00 a 13.00 h
tardes de 17.00 a 20.00 h
TANCAT dilluns i dimecres matí
C. Miramarges, 7, 1r 4a
08500 Vic
Barcelona (España)
Tel. +34 938 869 733
Fax +34 938 834 994
info@itramhigiene.com
www.itramhigiene.com
CUINA SICILIANA
PIZZERIA
TRATTORIA
C. Arquebisbe Alemany, 24
Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC