3. 3EDITORIAL
L’ACUDIT
Tots tenim moltes expectatives respecte dels canvis i esdeveniments importants que es preveuen per
aquest nou any. El 2014 hauria de ser l’any de la consulta sobre el nostre futur més immediat com a
nació, el principi de la tan esperada recuperació econòmica i l’any de la implementació de la Llei Wert.
El nostre entorn sembla una olla a pressió i l’institut no queda al marge d’aquesta realitat, perquè
l’evolució dels tres temes exposats, també marcaran la vida al centre.
Per una banda, veiem de manera preocupant com els polítics es comporten com si fossin al pati de
l’escola. El diàleg que reclamem s’amaga darrere de rodes de premsa amb missatges enverinats. És
aquest el model democràtic que volem transmetre als joves?
Per altra part, assistim gairebé incrèduls a diferents compareixences on se’ns vol convèncer d’una
crisi que comença a superar-se. Això ens recorda el moment en què aquesta situació començava a
esclatar. Qui deia la veritat? Com sempre, els interessos de pocs són més importants que el benestar
de la majoria i veiem com es manipula la informació en benefici propi. És evident que alguna cosa
grinyola i que necessitem una societat civil forta i decidida a contrarestar les injustícies socials; la
corrupció no pot esdevenir el model dels nostres fills.
Des de l’escola tenim molta feina a fer. Els nois i noies han de saber que no tot s’hi val i han
d’aprendre a ser crítics amb el món que els envolta. El coneixement no és negociable. L’educació és
el puntal de la societat i amb això no s’hi juga. Les retallades continuades i la política de desprestigi
del nostre sistema educatiu provoquen un malestar que no beneficia ningú. El Ministre Wert hauria
d’entendre que els canvis en matèria d’educació no poden ser d’un sol color. És imprescindible un
acord de màxims per millorar resultats. No es tracta d’imposar, i menys de manera precipitada, una
llei que no convenç.
Hem de ser optimistes, compromesos i valents; com diuen els del Polònia “amb il·lusió”.
Un català estava tranquil·lament esmorzant en una terrassa d’un bar de Barcelona, quan un madrileny
mastegant un xiclet, s’asseu al seu costat. El català l’ignora, però el madrileny no gaire content amb
això, tracta de donar conversa preguntant:
-¿Ustedes se comen todo el pan? -Claro-contesta el català.
-Nosotros no, sólo comemos la migaja de dentro del pan y la parte de fuera
la ponemos en un container, la reciclamos, la transformamos en harina y la
exportamos a Cataluña.
El català escolta en silenci. El madrileny continua mastegant xiclet i insisteix:
-¿Ustedes se comen la mermelada con el pan? -Sí -contesta el català. -Nosotros, no. Nosotros en el
desayuno comemos fruta seca; la cáscara y las semillas, las ponemos en otro container, las reciclamos,
las transformamos en mermelada y las exportamos a Cataluña.”
El català, una mica fins els nassos, li pregunta:
-¿Y ustedes, que hacen con los condones después de usarlos? -¿Con los preservativos? Los tiramos
a la basura, lógicamente, ja ja ja. -Nosotros no, nosotros después de usarlos los ponemos en un con-
tenedor. Los reciclamos; los transformamos en chicles y los exportamos a Madrid.
Alumnes de 4t ESO C

4. 4NOTÍCIES
L’INS MIQUEL MARTÍ I POL DE
CORNELLÀ ENS VISITA
El dia 18 de novembre, cent alumnes de
l’Institut Miquel Martí i Pol de Cornellà van
venir aquí Roda perquè volien conèixer el po-
ble d’on és el poeta que també dóna nom al
seu institut. Van anar a veure l’actuació de L’
art dels mots que protagonitzen alumnes de
1r, 2n i 3r d’ESO del nostre institut i que està
dirigit per la Petra Martín i en David Gallardo.
Després van venir a veure l’institut i el mural
que es va fer per a la diada MMP. Com que va
ploure molt, no van poder veure l’institut. Ens
van obsequiar amb una litografia on hi ha un
poema inèdit de Miquel Martí i Pol.
Clàudia Martí
Marc Montaner
Tània Vilella
4t ESO A
LA COMUNITAT EDUCATIVA AL
CARRER CONTRA LA LOMCE
El passat dia 24 d’octubre hi va haver una vaga
convocada per la comunitat educativa (forma-
da per pares, professors i estudiants) contra la
LOMCE que afectava des de les llars d’infants
fins a les universitats espanyoles. La majoria
dels alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol no
van anar a classe: a 1r d’ESO va ser seguida
pel 20% dels alumnes, a 2n d’ESO pel 10%, a
3r d’ESO pel 80%, a 4t d’ESO pel 90% i a Ba-
txillerat va ser seguida pel 100% dels alumnes.
La comunitat educativa va organitzar diferents
manifestacions a totes les capitals de les pro-
víncies. I a Catalunya, a cada capital de co-
marca hi havia una manifestació paral·lela a la
de Barcelona.
Aquesta vaga es feia contra l’aprovació de la
nova llei de Wert: la LOMCE, té com a objec-
tiu reduir les despeses econòmiques destina-
des a l’educació; a l’ESO, el català seria con-
siderat com una llengua optativa i a primària
deixaria de ser la llengua vehicular. La reducció
d’assignatures d’humanitats i d’assignatures
destinades a l’atenció a la diversitat; la reincor-
poració de la religió com a assignatura del cu-
rrículum... Aquestes són algunes de les raons
per les quals la comunitat educativa està en
contra d’aquesta llei.
Carla Comella
4t ESO A

5. 5NOTÍCIES
SORTIDA DELS ALUMNES DE 1r DE
BATXILLERAT A BARCELONA
La sortida va tenir lloc el passat dinou de no-
vembre. Els alumnes del batxillerat tecnològic
van visitar el Cosmocaixa, i els del batxillerat
científic van visitar el Centre de Biotecnologia
Científica.
Aquest centre de biotecnologia està situat dins
el parc de recerca biomèdica de Barcelona. Els
alumnes van visitar el servei de Citromètrica
de flux i un científic del centre els va fer una
xerrada sobre una recerca que estan portant
a terme. En la seva exposició els va deixar la
porta oberta per aportar idees o hipòtesis.
Als alumnes els va agradar molt la visita i el
centre els va regalar una subscripció a la seva
revista El·lipsi.
En acabar la visita, van anar a esmorzar tots
junts en una cafeteria.
Irene Canal
Aina Vilardaga
4t ESO A
UN PATI ESPORTIU
Aquest primer trimestre, els alumnes de l’aula
oberta hem organitzat un torneig esportiu al
segon pati. La idea va començar quan pen-
sàvem idees sobre què fer a l’hora del pati, si
es podria fer una activitat, i entre tots vam de-
cidir que es podrien fer alguns esports, i millor
en el segon pati.
Vam triar tennis taula i futbol, com que pen-
sàvem que seria molt complicat organitzar-ho
bé vam decidir fer-ho només per als alumnes
de primer cicle.
Estem molt contents de com ha anat, hem fet
el calendari de partits i els hem arbitrat nosal-
tres mateixos . Tothom s’ha respectat i no hi ha
hagut cap problema durant els partits.
El torneig de futbol ha estat un èxit, s’han ju-
gat tots els partits, els alumnes que els toca-
va jugar es presentaven al camp sense haver
d’esperar o anar-los a buscar. Ha predominat
l’esportivitat. Han sortit 7 equips de 7 alumnes,
els quals els formen alumnes (nois i noies) de
diferents classes i cursos de 1r i 2n d’ESO.
El tennis taula no ha resultat un bon campio-
nat, ja que els alumnes sí que es van apuntar,
en total 12 persones, però no es presentaven a
l’hora del partit. Això va fer que no s’hagi pogut
portar a terme. Però, el més important encara
està per decidir: Quin serà l’equip guanyador
del Torneig de tardor-hivern 13-14?
Alumnes de l’Aula Oberta de 4t

6. 6NOTÍCIES
MITJA HORA DE LECTURA, MITJA
HORA DE CULTURA
Aquest curs, els alumnes de l’institut Miquel
Martí i Pol tenen com a nova assignatura la
lectura individual, cada matí de les vuit a dos
quarts de nou.
Durant aquesta primera mitja hora es fa lectu-
ra silenciosa. Cada alumne escull un llibre se-
gons els seus gustos i aficions. La llengua de
la lectura la tria el mateix alumne. A cada aula
hi ha un armari amb tot el material bibliogràfic
a disposició de l’alumnat. Una part d’aquest
el proporciona l’institut i l’altra part són llibres
cedits pels mateixos alumnes.
Com hem dit abans la tria del llibre és una op-
ció personal i s’admeten tots els gèneres pos-
sibles: novel·la, conte, teatre, poesia, còmic,
diaris, revistes...
Cada alumne té un punt de llibre amb el seu
nom i una llibreta que haurà d’incloure el re-
sum i la valoració de totes les lectures que fa-
ran durant la seva escolarització a l’institut.
Durant aquesta mitja hora de lectura, l’alumnat
d’ESO no pot llegir les lectures obligatòries
de les diferents assignatures, en canvi els
alumnes de batxillerat tenen aquest espai, si
s’escau, per a fer-ho.
Al principi semblava que aquesta mitja hora
hauria de servir per dormir, però ha agradat
força la idea de poder llegir un llibre propi i n’hi
ha que hi posen ganes i quan s’acaba aquesta
mitja hora encara continuen llegint perquè no
poden parar.
Els objectius del nou pla són millorar la com-
prensió lectora, ampliar coneixements i sobre-
tot aprendre a gaudir de la lectura.
ANEM AMB BICI?
Durant la setmana del 7 a l’11 de novembre es
va celebrar “La Setmana de la Mobilitat Segu-
ra i de la Sostenibilitat”. Al nostre institut, es
va convidar els alumnes a fer ús de la bicicle-
ta per poder venir al centre. Es van disposar
uns espais d’aparcament al patí i cada dia es
va portar un control de l’alumnat que feia ús
d’aquest mitjà de transport no contaminant.
Tot i que la proposta no va tenir un gran segui-
ment per part de l’alumnat, hi va haver un grup
de primer cicle que van complir les expectati-
ves de tota la setmana. Val a dir que també hi
va haver alguns alumnes valents que van fer
un llarg recorregut des del poble de l’Esquirol
per arribar al centre amb bicicleta.
Ésevidentquetantelprofessoratcoml’alumnat
estem massa ben acostumats i optem per la
via fàcil del cotxe per desplaçar-nos. La prova
la tenim a les entrades i sortides de l’institut.
Els pares col·lapsen la via amb els cotxes i fins
i tot hi ha dificultats per trobar aparcament.
Els alumnes i el professorat que van participar
en el projecte van rebre un petit obsequi que
acreditava la seva implicació en la proposta.
Un let per a la bicicleta servirà, potser, per en-
grescar l’any vinent altres nois i noies.

7. 7NOTÍCIES
FEM EMPRENEDORS
El nostre centre ha participat al Programa
Escola-Empresa elaborat per l’Associació
d’Empresaris Fem Cat i el Departament
d’Ensenyament amb l’ objectiu d’apropar el
món de l’empresa als alumnes. Per aquest
motiu, el Sr. Oriol Guixà, Conseller delegat i
Vicepresident de “La Farga Group” va venir el
passat dilluns, dia 18 de novembre a fer-nos
una xerrada formativa on es van explicar els
aspectes referents a la vida d’una empresa a
la societat, es van analitzar les característiques
i habilitats imprescindibles per a tot emprene-
dor. Aquesta xerrada va anar dirigida als alum-
nes de batxillerat.
HOMENATGE A FLOQUET DE NEU
Els alumnes de 2n d’ESO del nostre institut
hem participat en el concurs de dibuix “Home-
natge a Floquet de Neu” organitzat pel Zoo de
la ciutat de Barcelona. Enguany es commemo-
ra el desè aniversari de la seva mort.
Els finalistes del premi han estat els alumnes
Ferran Bosch, Raquel Ortega, Maria Sala, Mar-
ta Juanola i Jordi Aymerich. D’aquests, n’han
resultat guanyadors en Jordi Aymerich amb un
tercer premi i la Marta Juanola amb un primer
de la seva categoria.
L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc al
mateix Zoo, el dissabte 23 de novembre, amb
la presència de l’alcalde de Barcelona.

8. 8
PINTEM LA MARATÓ
Els alumnes de l’optativa de plàstica de 4t d’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol, un any més, hem
participat en el Concurs organitzat per TV3 “Pinta La Marató”.
De nou, els estudiants del 4t artístic hem presentat propostes per il·lustrar el tema d’enguany,
les malalties neurodegeneratives. Cada alumne va presentar un dibuix i de tots els que es van
fer se’n van triar tres. Tot i que només se’n van enviar dos al concurs.
Tot i la qualitat de les obres, cap d’elles va ser premiada. Malgrat tot, nosaltres ens sentim molt
orgullosos d’haver col·laborat en aquesta causa solidària. “La Marató diu molt de tu, la soli-
daritat no degenera”.
NOTÍCIES

9. 9
Els alumnes de 4t d’ESO van fer la ruta literària
Miquel Martí i Pol. Van recórrer els espais més
emblemàtics de la vida de l’autor i van llegir
alguns dels poemes més significatius.
Per acabar, els alumnes de batxillerat van as-
sistir a la xerrada que va fer el professor de
la UOC, Roger Canadell. En aquesta, es van
respondre una sèrie de preguntes que convi-
daven a la lectura de la poesia de l’autor i al fet
de llegir en general.
Al marge dels actes d’aquest dia, l’institut tam-
bé va preparar un espectacle titulat “L’art dels
mots”. L’estrena de l’obra es va fer, amb un
gran èxit de públic, el dissabte dia 16 de no-
vembre al teatre Eliseu.
DIADA MIQUEL MARTÍ I POL
El passat 11 de novembre es va commemorar
el desè aniversari de la mort del poeta rodenc
Miquel Martí i Pol. El nostre centre porta el seu
nom i la celebració va tenir un caire especial.
Són molts els actes que es van dur a terme
durant tota la setmana al poble i a d’altres in-
drets del territori per recordar la figura del poe-
ta. A l’institut, ho vam fer organitzant una sèrie
d’activitats en funció dels cursos.
Els alumnes de 1r i de 2n d’ESO van anar al
teatre Eliseu. L’obra que van veure estava ba-
sada en els poemes del llibre Bon Profit i la re-
presentació va anar a càrrec de la companyia
Teiatreros.
L’alumnat de 3r d’ESO va tenir l’oportunitat de
veure com es feia el grafit commemoratiu de
la diada, situat en una de les parets laterals de
l’institut, en honor i record del poeta rodenc.

10. 10DIADA MIQUEL MARTÍ I POL

11. 11FESTA DE NADAL
Com cada any, el 20 de desembre, vam cele-
brar la festa de Nadal. Algunes classes, abans
de començar els gags, van fer l’amic invisible.
En aquestes hores, la gent anava d’un lloc a
l’altre de l’institut observant els morals que ha-
via fet cada classe, situats al vidre gran que
dóna al passadís. Més tard vam saber que la
classe guanyadora pel moral més ecològic va
ser 2n de Batxillerat A; pel moral més treballat,
1r de Batxillerat A; pel moral més original, 3r
d’ESO B i, finalment, pel moral més divertit, 1r
de Batxillerat B.
Des de 3/4 de 10 fins a 1/4 d’11, s’anava re-
partint un got de xocolata desfeta i un parell
de talls de coca a tothom que havia comprat
el tiquet. Seguidament, els alumnes van nete-
jar les aules respectives, alguns ja anaven mig
difressats i tot, nerviosos per la representació
que els esperava.
A 2/4 d’11, cada alumne va agafar una cadira i
tothom feia via cap al gimnàs. Van començar
a representar-se els gags
a 3/4 d’11, un cop el xivar-
ri es va haver calmat. Tots
els gags van ser molt mu-
sicals amb poca interpre-
tació teatral.
Entre els guanyadors, 3r B
va quedar en tercera posi-
ció amb una representació
sobre la família reial amb
la interpretació destacada
d’en Nil Coma. Els alum-
nes de 1r de Batxillerat B,
van mèreixer-se el segon

12. 12FESTA DE NADAL
premi gràcies a una paròdia de diversos professors de l’institut. En primera posició, 2n de
Batxillerat B que van fer un treball espectacular. No cal dir que tots els gags estaven molt ben
treballats; el jurat devia tenir força feina a l’hora de triar els guanyadors.
Artur Pàmies
Adrià Balagué
4t ESO B

13. 13OPINIÓ
HEM EVOLUCIONAT, PERÒ HO HEM
FET BÉ?
Us heu parat mai a pensar que potser estem
evolucionant malament? Que estem fent servir
massa tecnologia? Que el món s’està tornant
una mica boig? Segurament que a la majoria de
gent els semblarà una bajanada fer-se aquest
tipus de preguntes. Vull dir: hem avançat mol-
tíssim, hem descobert i inventat moltes coses,
i per a què? L’objectiu inicial era facilitar i mi-
llorar la nostra qualitat de vida; però mireu les
notícies! Els morts i els ferits que veiem són,
majoritàriament, causats per màquines i ob-
jectes que hem creat nosaltres mateixos. Això
és el que volíem en crear-les? Gent morta per
armes, per guerres i conflictes entre nosaltres;
mala qualitat de vida, a uns llocs per sobrepès
i a d’altres per desnutrició; societats enganxa-
des a pantalles que al capdavall ens empitjo-
ren la vista i molts altres aspectes; gent que
pateix per la falta d’uns papers que a la nos-
tra societat són valuosos, però en realitat no
en tenen cap de valor. De quins papers parlo?
Dels diners, és clar. Un altre invent nostre que
em fa dubtar de si és bo o no. En moltes si-
tuacions els diners no ens servirien de res. Per
exemple, davant d’una malaltia incurable o si
visquéssim en un país pobre, etc. Però nosal-
tres hem decidit viure en aquest tipus de so-
cietat, evolucionar com ho hem fet i per tant
hem d’afrontar-ne les conseqüències. Amb tot
això no vull dir que visquem malament, simple-
ment que potser hem comès errors. I sort que
sempre hi haurà gent disposada a millorar la
nostra societat. Esperem que s’aconsegueixi.
Aina Martínez
4t ESO C
S’HA DE SEGUIR LA MODA?
Mango, Zara, Gap, Hollister, Calvin Klein, Nike,
Dolce & Gabanna, Benetton... Vagis a la ciu-
tat que vagis de la majoria de països del món,
les botigues i els aparadors són els mateixos.
Comprar i portar roba, sabates o complements
d’aquestes marques ens dóna un estatus. No
és el mateix portar roba del mercat que anar-la
a comprar als Champs-Élysées de París, a la
Galleria Vittorio Emanuele II de Milà o a Oxford
Street de Londres.
La roba d’aquestes marques, que són les que
imposen la moda, és de colors, dissenys, for-
mes i textures agradables i atractives que ens
fan sentir a gust. Un bon exemple serien les
sabates Converse. Cada temporada renoven i
proposen colors i detalls diferents que ens fan
venir ganes de comprar el model nou, tot i po-
der utilitzar el calçat de l’any anterior que, a
més, és gairebé idèntic. Al darrera d’aquestes
marques hi ha grans campanyes publicitàries
que defineixen la moda.
Cada dia més volem anar a la moda, sense
ser-ne massa conscients s’ha convertit en una
mena d’obligació. Avui dia, qui no segueix la
moda pot semblar antiquat, ridícul i fins i tot
pot arribar a estar marginat. Però alhora ens
pot portar a ser tot iguals i a perdre la nostra
personalitat. Aquestes tendències també po-
den ser negatives per la salut perquè d’alguna
manera ens mostren un model de persones
molt primes amb talles molt petites que poden
arribar a ser la causa de trastorns alimentaris
greus.
Seria important saber trobar l’equilibri entre
seguir la moda i tenir un estil propi. La moda
canvia, però la teva personalitat continua es-
sent la mateixa. Ser tu mateix és la millor ma-
nera d’anar a la moda.
Maria Serra Aguilar
1r BATX A

14. 14OPINIÓ
SOBRE LA LOMQE
El dia 28 d’octubre del 2013 es va aprovar al
Congrés espanyol la LOMQE (Llei Orgànica de
Millora de la Qualitat Educativa) promoguda
pel ministre Wert amb els únics vots a favor
del seu partit.
Aquesta llei és un viatge en el temps, i no pre-
cisament cap al futur. El ministre ha aconseguit
allò que no havia passat mai des de la transició
democràtica: unir els principals sindicats es-
tudiantils i de professorat, partits polítics i fe-
deracions d’associacions de mares i pares en
contra d’aquesta reforma de la llei d’educació.
I és que, de motius per rebutjar aquesta llei, en
sobren. Per tots cantons.
Per començar, aquesta llei suposa un nou atac
a la llengua catalana. Un atac que es mate-
rialitza en el pas d’assignatura troncal a espe-
cialitat al Principat de Catalunya, posant punt i
final a la immersió lingüística que des del 1985
ha garantit la bona salut de la nostra llengua,
relegant-la a un tercer pla. I al País Valencià i
a les Illes Balears i Pitiüses deixa en una si-
tuació encara més marginal la llengua pròpia
d’aquestes terres dels Països Catalans.
Ho va dir Ovidi Montllor fa uns anys, i és més
vigent que mai: “Hi ha gent a qui no agrada
que es parle, s’escriga o es pense en català. És
la mateixa gent a qui no agrada que es parle,
s’escriga o es pense”.
Tanmateix, la LOMQE no només afecta a
l’educació pública pel que fa a la llengua.
Aquesta llei fa trontollar els pilars bàsics del
model educatiu d’èxit actual: la religió catòli-
ca torna a planar perillosament per sobre les
aules, posant contra les cordes la laïcitat de
l’escola pública. Per primera vegada en vint
anys, la religió tornarà a comptar com totes les
altres assignatures a l’hora de fer la mitjana de
final de curs i haurà de ser oferida a tots els
centres d’ESO i Batxillerat. La llei del minis-
tre Wert, a més, obre la porta a la subvenció
d’escoles que segreguin els seus alumnes per
sexes amb recursos públics.
La LOMQE també canvia els criteris pel que
fa al repartiment de beques: es vinculen a
“l’esforç acadèmic” i el poder adquisitiu de
l’alumne sol·licitant queda en un pla secunda-
ri: un alumne que pugui permetre’s assumir els
costos econòmics íntegres de la seva carrera
universitària podrà continuar els seus estudis
obtenint una nota més baixa que un alumne
que es veu obligat a sol·licitar una beca per
poder estudiar; cosa que, al meu entendre,
va en contra de la igualtat d’oportunitats en
l’ensenyament que l’administració pública
hauria de garantir.
L’adoctrinament a les aules també té les portes
obertes amb aquesta llei. L’assignatura “Edu-
cación Cívica y Constitucional” n’és una prova,
així com també la interpretació de la història
que preveu la LOMQE. L’augment de les ràtios
per aula, l’increment d’hores docents del pro-
fessorat també són elements que porta el text
d’aquesta llei a l’ADN.
En resum, la LOMQE és un nou atac con-
servador i recentralitzador del govern del PP
als serveis públics, que elititza i privitatitza
l’ensenyament i posa contra les cordes el mo-
del educatiu públic actual, que si ara ja anava
coix, aquesta llei en fa caure alguns dels pilars
mestres.
Gerard Vallejo
1r BATX B

15. 15REPORTATGES
COM APROFITEM LES TARDES?
Una de les novetats més importants que hi ha
hagut aquest curs a l’institut ha estat el canvi
d’horari, la jornada intensiva. Hem volgut saber
què en pensen els alumnes, com els va el nou
horari i de quina manera s’ocupen les tardes.
Ens han respost el qüestionari 363 alumnes. El
resultat ha estat el següent:
Dels 363 enquestats 335, un 93%, els sem-
bla bé el nou horari i 24 alumnes, un 7%, no
hi estan d’acord.
Sobre com ocupen les tardes:
169 alumnes -un 46%- fan algun esport;
futbol, majoritàriament.
Un total de 107 alumnes -un 29%- fan an-
glès.
Uns altres 41 alumnes -un 11%- fan música.
46 alumnes van a reforç escolar - un 12%.
I 67 alumnes fan altres activitats - un 18%.
També hi ha alumnes que no fan cap acti-
vitat, en són 75 i representen un 20% del
total. Alhora, també, hi ha alumnes que fan
més d’una activitat.
Com a conclusió, i veient el resultat d’aquestes
dades, podem comprovar que la majoria
d’alumnes aprofiten les tardes per fer formació
complementària.
Pol Lagunas
Francesc Palet
Jofre Palau
4t ESO C
I TU, ETS REPETIDOR?
Has repetit algun curs? Doncs pel que sembla
al nostre institut sí, exactament 34 alumnes han
repetit algun curs. Hem fet enquestes des de
primer d’ESO fins a segon de Batxillerat i us ex-
plicarem, des del punt de vista d’alumnes repeti-
dors, les seves experiències i us mostrarem una
gràfica dels detalls dels repetidors.
“Jo crec que des del primer dia que vaig co-
mençar 4t d’ESO tenia assumit que repetiria, la
sorpresa que per a un suposa repetir, a mi no
em va sorprendre, ja que m’esperava aquest re-
sultat.”
La repetició pot ser deguda a la manca de mo-
tivació pels estudis, ja que molts dels repetidors
no s’adonen de l’error fins que repeteixen.
“Valoro la segona oportunitat perquè em vaig
adonar que si no estudies no superes un curs.
No seria ningú si no tingués estudis.”
“Repetir no és gens dolent.”
En definitiva, el curs més repetit es 2n d’ESO,
seguit de 1r i de 3r. Creiem que a tercer també
hi ha un seguit d’alumnes que un cop han repetit
curs i no han aprovat van a fer un PQPI i aban-
donen l’ESO. També pensem que 2n d’ESO és el
curs més repetit perquè comença veritablement
la dificultat.
Laia Carbasa
Kristof Jankowsky
Ruth Prat
Xavier Vivas
4t ESO C

16. 16REPORTATGES
JUNTS CAP A LA INDEPENDÈNCIA
La independència és avui el somni de milers
de catalans.
“Mentre formàvem la cadena humana va pas-
sar, gravant, un avió contra la independència.
Volia trobar-hi buits”.
“Una noia joveneta mentre es formava la cadena
humana va passar amb la bandera d’Espanya
lligada al coll dient que per Espanya donava la
cara i per poc no en surt malparada...”
Aquestes són algunes de les moltes anècdo-
tes que ens explica un dels participants de la
cadena humana de l’11 de setembre. Aques-
ta cadena travessava tot Catalunya, des del
Pertús, a la frontera de França, fins Alcanar,
a tocar del País Valencià. Aquesta participa-
ció massiva creiem que ha accelerat el procés
cap a la independència i ha desembocat en un
gran canvi a l’escenari polític català.
Hem volgut saber la participació dels alumnes
de l’institut a la cadena i hem fet una enquesta
aleatòria a algunes classes.
Aquest és el resultat:
2n A: 7 alumnes
3rC: 5 alumnes
4tC: 3 alumnes
Aula Oberta: 1 alumne
1r Batxillerat B: 2 alumnes
2n Batxillerat B: 4 alumnes
Pel que fa als professors, dels 30 que hem
parlat 18 han participat a la cadena humana.
Alguns professors ens van dir que no hi havien
anat per qüestions de feina, però que van anar
un altre dia a una manifestació d’Osona.
Ivette Boix
Nagore Crosas
Aina Martínez
EL DIA A DIA DEL CÀNCER
“ Notava un bony a sobre el pit esquerre, cada
cop me’l notava més calent, feia tres mesos
que m’havia fet una mamografia i el metge em
va dir que no patís, que tenia els pits fibrosos,
però per quedar-me més tranquil·la vam deci-
dir fer-me una segona mamografia. Tenia 42
anys, m’acabaven de diagnosticar el meu pri-
mer càncer de mama. Em vaig entristir molt,
però vaig pensar que tampoc em podia enfon-
sar perquè sinó no podria superar-lo (...).
“M’havien trobat un tumor maligne al pit es-
querre, en aquest cas van decidir extreure’m
exclusivament el tumor (només la part afectada
del pit). Seguidament em van fer quimioteràpia
i me l’havia de fer un cop per setmana durant
6 mesos; aquest tractament em va afectar, pri-
merament, la meva salut ja que em provocava
nàusees, marejos, malestar,... A part, va ser un
gran impacte físic perquè jo apreciava la llarga
cabellera que tenia i la meva infermera, sense
gaires miraments, em va dir que em quedaria
calba. Per tant, vaig decidir tallar-me els ca-
bells curts fins que va arribar el punt que quan
em dutxava em queixen els cabells a grapats i
vaig decidir rapar-me. Tot i així, mai vaig deixar
de treballar. Finalitzat aquest tractament, vaig
haver d’anar cada dia a Barcelona durant un
mes a fer radioteràpia.
Al cap de 8 anys, en una revisió, em van trobar
cèl·lules malignes a una altra part del mateix pit
i per això van decidir extreure-me’l. Després, al
cap de 3 anys, em van trobar un gangli a l’altre
pit i igualment me’l van extreure. Aquests dos
últims tractaments no han estat tant durs com
el primer perquè ja sabia on anava. Estava molt
espantada per por que fos genètic i afectés els
meus fills. Actualment torno a estar en tracta-
ment perquè van trobar-me cèl·lules malignes
a la clavícula”.

17. 17REPORTATGES
El càncer
Les cèl·lules del cos són la unitat més bàsica de vida.
Normalment les cèl·lules creixen i es divideixen per formar noves cèl·lules que el cos necessita.
Quan envelleixen i moren són reemplaçades per les noves. A vegades aquest cicle es pot alterar:
les cèl·lules no moren quan ho haurien de fer i alhora se’n van creant de noves, de manera que
el cos disposa d’un excés de cèl·lules que no necessita. Aquestes cèl·lules poden formar una
massa o un teixit que es denomina tumor.
Hi ha dos tipus de tumors:
Tumors benignes: no són càncer. Les seves cèl·lules no envaeixen altres parts del cos, ge-
neralment es poden treure i no solen tornar a aparèixer.
Tumors malignes: sí que són càncer. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits
propers o bé escampar-se per altres parts del cos i les infecten. El fet d’escampar-se des
d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi.
Hi ha més de cent tipus de càncer i les principals CATEGORIES són:
Carcinoma: s’inicia a la pell o als teixits que envolten els òrgans interns.
Sarcoma: comença als ossos, als cartílags, al greix, als músculs, als vasos sanguinis o en
altres teixits connectius o de suport.
Leucèmia: s’inicia en el teixit formador de les cèl·lules sanguínies, com la medul·la òssia, on
es generen cèl·lules anormals que entren a la sang.
Limfoma i mieloma: s’inicien a les cèl·lules del sistema immunitari (de les defenses).
Sistema nerviós central: comença als teixits del cervell i la medul·la espinal.
El diagnòstic:
Determinació d’una malaltia pels signes o símptomes que li són propis. Es pot diagnosticar per
diferents maneres:
Antecedents mèdics i exploració física: es recull informació del pacient (hàbits de vida,
familiars)
Analítica (marcadors tumorals)
Diagnòstic per la imatge (radiografia, ecografia, ressonància magnètica...)
Medicina nuclear (gammagrafia, tomografia...)
Anatomia patolàgica (citologia, biòpsia)
TRACTAMENT:
- Cirugia
- Radioteràpia
- Quimioteràpia
- Hormonoteràpia
- Teràpies biològiques
- Trasplantament de medul·la òssia
- Medicaments
Berta Sabaniego
Marta González
Ainhoa Alboquers
Laia Verdaguer

18. 18ENTREVISTES
Quant temps fa que et dediques a
l’ensenyament?
Fa 35 anys, vaig començar treballant a
l’Acadèmia Europa, un centre d’ensenyament
nocturn que hi havia a Vic. Després vaig anar
a treballar 3 anys a l’escola El Carme de Man-
lleu, d’allà vaig anar a Torelló i hi vaig estar 5 o
6 anys, com a professora de llatí i de grec. A
continuació, vaig anar un any a l’institut Anto-
ni Pous de Manlleu, on també feia classes de
llatí i de grec. Després vaig anar al Callís, 3 o
4 anys, també com a professora de llatí i de
grec. Llavors me’n vaig anar a l’institut Blanca-
fort, a la Garriga. De nou, vaig tornar a l’institut
Jaume Callís a Vic i després vaig aprovar les
oposicions i vaig anar a fer les pràctiques a
l’institut de Centelles. Vaig tornar anar al Callís
i llavors em vaig incorporar a l’institut de Roda.
Quines assignatures has ensenyat?
Llatí, Grec i un cop vaig aprovar les oposicions
d’història, sempre he fet el mateix, història i
geografia. El primer any que vaig ser Roda vaig
fer història de l’art.
Quants anys has treballat en aquest institut?
16 anys.
- Quins càrrecs hi has desenvolupat?
Durant molts anys vaig ser cap de departa-
ment. Vaig estar quatre anys fent de directora
i un any, que quasi no el vaig aprofitar, per-
què va ser quan em vaig posar malalta, fent
de coordinadora pedagògica. Fora d’aquest
centre, vaig ser cap d’estudis, coordinadora
de batxillerat i coordinadora de 2n de BUP a
l’institut Jaume Callís de Vic.
Quins records i quines experiències tens
del temps que vas ser directora?
Els primers dos anys van ser una època durís-
sima per dos motius: primer, pel lloc on érem,
una nau que no donava la talla i llavors pel tras-
llat cap al nou edifici. Durant el primer any de
directora vam haver de fer tot el trasllat al nou
centre, on tot estava per fer i organitzar. Van
ser uns anys durs i complicats. Des de llavors,
no he tingut ganes de tornar a ser directora.
La Margarita Rusiñol ha esta una de les professores més respectades de l’institut Miquel
Martí i Pol. Durant anys, ha ensenyat història i geografia a moltes promocions d’estudiants del
nostre centre. El rigor i el compromís han estat dues qualitats reconegudes del seu treball.
MARGARITA RUSIÑOL

19. 19ENTREVISTES
Ens podries explicar alguna anècdota dels
anys d’ensenyament?
Vaig participar a la festa de Nadal a l’institut
de Vic en dèiem Instival. A Roda, no hi he par-
ticipat gaire. A Vic, un mes abans de la festa,
anàvem a assajar, cap a les 10 del vespre, dos
o tres cops per setmana.
Ha canviat molt la feina durant aquests da-
rrers anys?
Sí. Nosaltres vam començar amb unes condi-
cions que no tenen res a veure amb les que
hi ha ara. Abans, la càrrega lectiva no era tant
important. Les matèries eren de 4 i 5 hores
setmanals i això feia disminuir el número de
grups i per tant d’alumnes, ara, el professorat
té molts grups i molts nivells. Avui, això impli-
ca no estar tant a prop dels teus alumnes. A
més a més, no es feien tantes reunions, ni hi
havia tanta burocràcia com la que hi ha ara.
En aquests moments es fan moltes reformes
d’esquena a la comunitat educativa i amb in-
teressos polítics, per part de gent que no ha
estat mai dins del món de l’ensenyament. Els
polítics ens han de deixar temps i espai per
madurar les coses.
Quines diferències hi ha entre els alumnes
de quan vas començar i els d’ara?
Vaig entrar com a professora de batxillerat, es
feien les classes magistrals i els alumnes eren
allà perquè volien estudiar. Ara, els alumnes
cada vegada són més dependents, volen que
estiguis molt per ells, segurament perquè són
dins de l’ensenyament obligatori, però no ho
sé, és un lligam que no m’acaba d’agradar del
tot.
Has fet de professora de socials durant
molt temps, de 3r d’ESO i de Batxillerat. On
t’has sentit més còmode?
M’he sentit còmode als dos llocs, són dos ni-
vells diferents: l’ESO és molt interessant, s’ha
de treballar per estar per uns alumnes molt
menys centrats que els de batxillerat. Llavors
et trobes que hi ha nois i noies que no tenen
clar si volen fer batxillerat o no. Aquesta diver-
sitat és interessant. En canvi, a batxillerat els
alumnes ja vénen preparats, tenen unes pers-
pectives d’estudis universitaris i estan molt
motivats.
Com a professora de socials què t’agrada
més explicar, història o geografia?
Sempre m’he sentit d’història encara que úl-
timament em trobo molt còmode amb la geo-
grafia. La història és la meva carrera i és el que
sempre he volgut fer. Però ara gairebé et diria
que prefereixo fer geografia. Aprofundir la geo-
grafia de 2n de Batxillerat és molt interessant.
Creus que d’aquí a uns anys, els llibres
d’història parlaran de Catalunya com a nou
Estat d’Europa?
Això espero.
Quin futur espera a l’educació?
Això no ho podem triar, ha d’anar bé per for-
ça perquè és el futur de la nació, si no hi ha
una bona educació, la nació no progressa.
A mi em sembla que superarem aquest mo-
ment difícil de crisi, les coses tornaran al seu
lloc i em sembla que serem prou intel·ligents
com per trobar el camí per tornar a reconduir
l’educació.
Què t’emportes d’aquest institut?
Molts anys d’estabilitat, treballar amb la ma-
teixa gent i arribar a compartir coses amb
persones diferents, però en definitiva amb els
mateixos objectius. En aquest institut he com-
partit moments amb gent treballadora, amb
gent molt agradable, molt compromesa, que
tira el que val la pena endavant i que hi posa
molt esforç. Crec que l’institut de Roda és un
bon institut i que s’hi treballa bé amb els alum-
nes. És un bon lloc per treballar i per estudiar.
Rita Puigví
Artur Pàmies
4t ESO B

20. 20ENTREVISTES
De petita ja tenies la idea de ser professo-
ra?
No, no volia ser professora. Es veu que des
de petita deia que volia ser modista. Fins que
no vaig haver fet batxillerat no em va pas-
sar pel cap ser professora. De tota manera,
d’adolescent i de jove vaig ser monitora dels
escoltes i de joves a la JOC. Això segur que va
marcar el meu interès per l’educació.
Què vas haver d’estudiar per accedir a
l’ensenyament?
Vaig estudiar Geografia i Història i em vaig es-
pecialitzar en història contemporània. Quan
vaig acabar d’estudiar, als anys 82-83, feien
falta molts professors de català perquè s’havia
acabat d’aprovar la llei de normalització lin-
güística i no hi havia prou filòlegs. Llavors, amb
aquests estudis i amb les convalidacions perti-
nents es podien fer classes de català. Després,
com que ja m’agradava i hi tenia experiència
em vaig preparar les oposicions i des de lla-
vors he estat sempre professora de català.
Has treballat en algun altre sector?
Sí. Vaig començar a treballar als catorze anys
en una fàbrica tèxtil; al cap de dos anys vaig
entrar com a administrativa en una empresa
de materials de construcció i més tard, abans
d’estudiar a la universitat, durant els anys 75-
76, vaig fer classes de català en una escola de
primària de Manlleu, a nens petits. Aquestes
classes no eren reconegudes oficialment, però
els ajuntaments de la comarca pagaven a gent
que tingués un títol que donava Òmnium Cul-
tural i amb aquest títol es podien fer classes de
català a primària. Més endavant vaig treballar
d’administrativa al Departament de Governa-
ció de la Generalitat, fins que vaig començar a
l’ensenyament.
A quants instituts has estat?
Vaig començar treballant un any a l’Hospitalet
de Llobregat, després 14 anys a Rubí i 8 més
a Castellbisbal, dues poblacions del Vallès Oc-
cidental, que és on he estat treballant la major
part de la meva vida. Llavors ja vaig tornar a la
La Maria Dot ha estat professora de català al nostre institut durant 5 anys fins que s’ha jubi-
lat aquest mes de desembre passat. Serà una professora recordada per la seva amabilitat,
per la seva constància i serenitat.
MARIA DOT

21. 21ENTREVISTES
comarca d’Osona; vaig treballar 2 anys a Man-
lleu i seguidament a Roda de Ter, on fa 5 anys
que hi sóc.
Com ha estat la teva estada a l’institut? Et
va costar adaptar-te?
No, no em va costar gens. Amb el rodatge que
portava vaig trobar molt fàcil de poder integrar-
m’hi de seguida perquè tot està molt ben orga-
nitzat. És una cosa que ressalta d’aquest insti-
tut, tot té un ritme de treball.
Si tornessis a néixer, a què et dedicaries?
Segurament que a l’ensenyament o a alguna
altra professió relacionada amb el servei a les
persones.
Com has arribat a la decisió de jubilart-te?
Hi he arribat perquè la llei actual permet fer-
ho. Si compleixes una sèrie de requisits com
és ara tenir un nombre d’anys treballats, pots
jubilar-te en fer seixanta anys. I amb la situació
que estem vivint ara no sabem què ens espera
al futur. És una altra oportunitat per fer coses
diferents.
Creus que serà una etapa inoblidable?
Segur. Serà inoblidable l’etapa de Roda de Ter
i la de tots els llocs on he estat treballant per-
què he après moltíssim durant tots aquests 30
anys de feina a l’educació. Considero que ha
estat un aprentatge continuat i, com passa a
Ulisses en el seu viatge a Ítaca, quan acabes
el viatge i arribes a casa, hi tornes ric de tot
el que has guanyat fent el camí. Em considero
molt afortunada. És clar que també hi ha hagut
moments difícils, com a tot arreu, però formen
part del viatge.
Quins plans tens per a la jubilació?
No ho tinc pensat encara, però segur que faré
coses perquè no sóc una persona sedentària i
tinc molts interessos. Potser aprendré més bé
una llengua, com el francès o l’anglès, i faré
algun voluntariat. M’agrada molt la muntanya
i segur que faré excursions. També tinc ganes
de llegir; ara tindré més hores per fer-ho.
Trobes que ha canviat el món de l’educació
des dels teus inicis fins a l’actualitat?
Ha canviat bastant. Hi ha hagut diferents refor-
mes, jo n’he viscut tres o quatre. Una de molt
important va ser la LOGSE, als anys 90. Es
va introduir l’escolaritat obligatòria fins als 16
anys. Abans, l’ensenyament secundari estava
separat entre formació professional i batxille-
rat. Va ser un canvi important per a tots. La
societat també ha canviat i això ha repercutit
en l’educació. Quan vaig començar estava més
prestigiada i amb el temps, ha canviat. Les fa-
mílies no tenen els mateixos valors. Hi ha hagut
un canvi social important.
Què en penses dels canvis que està patint
el món educatiu actual?
És una animalada el que s’està fent amb
aquestes retallades a tots els serveis socials,
i l’ensenyament n’és un. Això fa que hi hagi
menys recursos i que es vagin perdent els que
han costat tant de guanyar, que hi hagi tanta
precarietat laboral en els joves que s’incorporen
a la docència. Penso que l’educació ha de
ser prioritària en un país i, si la retallen, estan
perjudicant l’alumnat i de retruc tota la socie-
tat, perquè en són el futur.
Jennifer López
Sònia Bouyelam
Albert Carol
4t ESO B

22. 22ENTREVISTES
Pep Rosanes, poeta de l’Esquirol, ens explica
com va arribar al món de la poesia i com la lite-
ratura ha estat present en la seva vida.
Quina és la teva professió, a banda de la de
poeta?
Ara cap, era professor d’institut.
Com vas decidir dedicar-te a la poesia?
No ho vaig decidir, va anar sortint.
A quina edat vas començar a escriure’n?
Devia començar a escriure’n als 15 o 17 anys.
Si no t’haguessis dedicat a la literatura, a
què t’hauries dedicat?
Ni idea, no ho sé.
Què prefereixes, ser professor de català o
escriure poesia?
M’agrada molt escriure però també m’agrada
molt la feina de professor. Com a professor et
pots guanyar la vida; escrivint no.
Com t’inspires per escriure poemes?
Tal i com molts escriptors diuen: la inspiració
és la feina, és treballar, no és esperar que et
vingui una il·luminació. Es tracta d’anar escri-
vint, anar provant i anar estripant.
En què et vas fixar a l’hora d’escriure els
poemes dedicats als teus fills?
Observant-los.
Quants poemes deus haver escrit?
No ho sé, potser uns 2.000.
Quins creus que són els més coneguts?
Coneguts cap, suposo. Potser algun sí que és co-
negut, però no sé quina coneixença poden tenir.
Quants llibres de poemes has publicat?
Deu o onze.
El poema preferit que has escrit?
No n’hi ha cap de preferit, n’hi ha molts que
m’agraden però en tots sempre trobes que hi
falta alguna cosa.
Actualment continues escrivint?
No, ja no. Fa 5 anys que he plegat.
Quina relació tenies amb Miquel Martí i Pol?
El coneixia de quan vivia a Roda i el veia de
tant en tant. El vaig conèixer quan tenia 13 anys
perquè vaig fer un curset de català que pagava
la Diputació. Anava a les nits a casa seva i allà
ell feia classes a una colla. Era el principi de la
seva malatia quan encara podia parlar.
Després d’aquest curset l’anava a veure de tant
en tant i li portava algun poema que havia fet.
El poema preferit de Miquel Martí i Pol?
No ho sé pas.
Estàs satisfet del teu treball en la literatura,
o et falta complir alguna cosa per comple-
tar aquesta etapa?
No falta cap cosa per completar-la. L’etapa ja
està feta i ha estat una cosa per anar vivint,
però no per guanyar-te la vida. No tinc cap sa-
tisfacció en especial.
Berta Sanglas
Júlia Pérez
4t ESO B
PEP ROSANES

23. 23
l’altre amb la força de la paraula, ens hi acos-
ta; recórrer a la sanció punitiva o al càstig dis-
ciplinari n’allunya, a parts iguals, qui l’exerceix
i qui el pateix. El jove adolescent, de la seva
banda, tampoc és més feliç perdent el respec-
te, saltant-se les formes, maldant per anul·lar
l’adult, ignorant-ne la saviesa i menystenint la
seva experiència.
Reconec la dificultat de transmetre, en temps
de globalització, immediatesa comunicativa
i tecnologia veloç, missatges per fer pensar
amb el cor. Però potser sigui necessari fer-ho,
de tant en tant, per no perdre, precisament, el
món real de vista. Potser valgui la pensa re-
cordar, avui que tant es parla d’un país sense
dependències, que només les persones lliures
són capaces de construir societats més lliu-
res. I justes.
AMPA
Els humans som animals de costums que ens
debatem, com a espècie, entre la conserva-
ció i el progrés, l’aferrament al que coneixem
i la descoberta del que és nou. El confort de
l’immobilisme i la por a la llibertat. Sigui com
sigui, els humans ens adaptem als canvis.
Els que s’han produït a la darrera dècada, en
el camp tecnològic, ens han obligat a assimi-
lar informació, coneixement i ús de nous apa-
rells a un ritme trepidant. Paral·lelament, hi
ha hagut una creixent laxitud, a les societats
avançades, associada a la conquesta de drets
i llibertats, en les normes de comportament
social que ha afectat, especialment, la rela-
ció entre joves i adults. I aquesta ens afecta
de ple. Valgui aquest preàmbul per convidar
tots els que integrem la comunitat educativa
-professorat, mares, pares i alumnes- a re-
flexionar sobre aquests canvis i un sistema
de normes que ens ha vingut donat i que se-
guim aplicant d’esma potser sense pensar si
s’adequa als temps que vivim.
Que hi ha d’haver preceptes, escrits o no,
que regulin la convivència és de sentit comú.
Ara bé, si no aconseguim que les normes que
regulen la relació siguin compreses, accepta-
des i practicades sense coerció, es converti-
ran en un fi en sí mateixes i els seus efectes
cauran en un sac buit. Les normes, per dir-ho
d’una altra manera, no haurien de funcionar
com el teló d’Aquiles que penja sobre el cap
dels subordinats, sinó com el marc de rela-
ció entre adults i adolescents que ens ajudin
a uns i altres a ser més humans i més lliures.
Raonar allò que volem assolir i convèncer
Pep Palau
peppalau.blogspot.com
NORMES PER SER LLIURES

24. 24ESCOLA VERDA
El dia a dia a l’institut està ple de nous estímuls
que, sovint, porten a l’oblit projectes de llar-
ga durada com és el d’Escola Verda. Precisa-
ment per fer-ne memòria i donar-ho a conèixer
s’organitzen periòdicament trobades de cen-
tres educatius que tinguin aquest distintiu. Les
trobades tenen com a principal objectiu com-
partir experiències ben diverses que escoles
i instituts emprenem sota lemes i campanyes
mediambientals.
El 17 d’octubre de 2013 vam ser convidats al
II Fòrum de la Xarxa d’Escoles per a la Sos-
tenibilitat de Catalunya (XESC, www.xesc.cat),
trobada que es va realitzar a l’Escola Munici-
pal de Música de Vic. La jornada va permetre
conèixer activitats i actuacions presentades
per instituts d’Osona i del Ripollès. Com a
projectes endegats recentment van destacar
les rutes o camins escolars a Ripoll, la rehabi-
litació d’elements patrimonials en el paisatge
del Montseny i l’anàlisi de qualitat dels rius de
l’Anella Verda de Vic. Enguany el fil conductor
va ser “l’actuació transformadora del territori”
i la jornada va servir de marc on poder com-
partir, debatre i consensuar els criteris que ha
de tenir una bona actuació transformadora
del territori. Es va fer evident que la comunitat
educativa hi té molt a dir, com a agent trans-
formador i modificador de l’entorn dels centres
on estudiem, treballem i vivim.
L’intercanvi d’idees i experiències va suposar
poder contactar en directe amb alumnat i pro-
fessorat d’altres centres i així fer viva la xar-
xa d’Escoles Verdes. Hem estat un dels 440
centres educatius que han participat en els
13 fòrums que la XESC ha realitzat arreu de
Catalunya des del 16 d’octubre fins al 10 de
desembre de 2013. Tenint en compte els ta-
llers i les dinàmiques de treball que s’ofereixen
als alumnes, veiem que al nostre institut ens
cal fomentar la participació en jornades com
aquesta.
Comissió Escola Verda
II FÒRUM A VIC DE LA XARXA D’ESCOLES PER A LA SOSTENIBILITAT DE
CATALUNYA

25. 25
categoria és una entrada a Portaventura per a
tot l’equip i el premi per a l’equip guanyador de
la categoria de 18 a 25 anys és un viatge a una
ciutat europea.
Les inscripcions seran fins el divendres 11
d’abril a L’Espai i cal pagar 4€ per participant,
en el cas de la 1a categoria de 13 a 17 anys,
i 5€ per participant en la categoria de 18 a 25
anys.
*Si hi ha algun equip que vulgui participar en
nom de Les Masies de Roda, cal que ho co-
muniqui al moment de fer la inscripció.
Aquest és un projecte cofinançat pel Consell
Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Roda de
Ter, a més de l’aportació econòmica de la ins-
cripció dels participants i la gestió és a càrrec
de l’empresa Anigami Aventura SL.
Doncs amb això acabem, només animar-vos
des d’aquí a participar al Raid, ja que fer-ho
vol dir viure experiències noves, conèixer gent
i conèixer-se una mica més a un mateix i això
sempre val la pena!
Salut i aventura!!
PUNT JOVE
Com cada any, des de ja en fa 8, quan veiem
més enrere l’hivern -malgrat que encara tenim
fred- i tenim els ulls posats ja en el bon temps,
des de L’Espai ens posem a treballar per a la
realització d’El Raid dels Ausetans.
Molts/es de vosaltres ja el coneixeu, però vol-
dríem aprofitar aquest espai de la revista “Ro-
dalies” per fer-ne difusió, ja que per altra ban-
da, enguany hi ha novetats.
El Raid dels Ausetans és una competició de
grups de joves de diferents pobles de la co-
marca d’Osona, en la qual es fan diverses pro-
ves puntuables com: orientació, paintball, es-
calada al pal, tir amb arc, coneixements sobre
el poble, etc.
S’estableixen dues categories: la primera de
13 a 17 anys i la segona de 18 a 25 anys i per
a cada categoria es pot participar en grups de
4 a 6 joves.
El Raid començarà a Roda de Ter, el dimarts
22 d’abril, just a la tornada de les vacances de
Setmana Santa, i durant 4 dies hi haurà temps
de fer una petita prova d’orientació pel poble;
la competició seguirà el dissabte 26 d’abril a
Montesquiu durant el matí. El mateix dia a la
tarda hi haurà una festa amb tots els partici-
pants.
L’Equip o els equips de cada poble que ha-
gin obtingut la millor puntuació passaran a la
fase comarcal, a competir directament amb els
equips guanyadors de la resta de municipis.
La final comarcal tindrà lloc el cap de setmana
del 24 i 25 de maig (si el temps ho permet) a
l’emplaçament de Les Comes (L’Esquirol). El
premi per a l’equip guanyador de la primera
EL RAID DELS AUSETANS

26. 26RECOMANEM
TÍTOL: El diari vermell de la Carlota
AUTORA: Gemma Lienas
EDITORIAL: Empúries
ANY D’EDICIÓ: 2004
NÚM. PÀGINES: 250
GÈNERE: Narrativa juvenil
ARGUMENT: La Carlota és una noia que estudia 1r de
batxillerat i un dia decideix escriure un diari sobre la
sexualitat de la dona. Allà hi escriurà tot el que ja sap
i el que anirà aprenent. Un dia coneix en Flanagan a la
parada de metro. Ella li explica que fa el diari i ell, com
que troba que és una bona idea, decideix escriure’n un
també, però sobre els homes. La Carlota busca un munt
d’informació a molts llocs: a llibres, a amics i familiars, a
xerrades sobre sexualitat... Mentrestant, ella i en Flana-
gan van quedant per veure com va el diari i junts viuen
diferents experiències relacionades amb el sexe i les
emocions que aquest provoca.
RECOMANO aquest llibre a noies d’entre 14 i 18 anys,
ja que és un llibre que fa comprendre moltes coses que
ens passen al cos i no sabem ben bé què és i estan re-
lacionades amb la nostra sexualitat. Penso que pot ser
beneficiós per totes i, a més, tenir un bon coneixement
sobre les relacions sexuals i el nostre propi cos.
Laia Arimany
4t ESO A
TÍTOL: La Huérfana
DIRECCIÓ: Jaume Collet Serra
ANY: 2009
GÈNERE: Terror
DURADA: 123 minuts
ACTORS: Vera Farmiga, Peter Sarsgaard, Isabelle Fuhr-
man, CCH Pounder.
ARGUMENT: Kate i John,un matrimoni amb un fill i una filla,
esperen un altre fill però deafortunadament mor al ventre
de la Kate. Ella pateix una depressió i cau a l’alcoholisme.
Jonh, per animar-la, proposa fer una adopció. Arriben a
l’orfenat i es queden meravellats amb una nena, l’Esther.
Max, la filla petita que és sordmuda, està molt contenta de
l’arribada de l’Esther, en canvi en Daniel, el fill gran, li fa
una benvinguda freda i distant.Al començament tot sembla
anar bé fins que un dia comencen a tenir problemes amb
l’Esther, uns problemes que no són habituals en nenes de
nou anys. Això també comporta que els visita la germana
superiora del col·legi on van ella i la seva germana. Al final
acaben descobrint tota la veritat sobre la nena.
RECOMANEM aquesta pel·lícula perquè està molt ben feta,
tot i que és de por l’argument està molt ben escrit i dirigit.
La recomanem sobretot als joves a partir de 12-13 anys,
ja que és de terror. En aquesta pel·lícula hi ha molta intriga
perquè saps que alguna cosa passa amb l’Esther, però fins
al final no descobreixes què.
Sara Aguilar
Miquel Vallbona
4t ESO A

27. 27
TÍTOL: Sí pero no pero sí
AUTOR: Pasqual Alapont
EDITORIAL: Algar Joven
NÚMERO DE PÀGINES: 186
ARGUMENT: la història ens parla d’un viatge de final
de curs a Palma que fan uns alumnes de València. S’ho
passen molt bé i tot comença amb el fet que es dei-
xen a la Mariona, una alumna, al port. A partir d’aquí
comencen les aventures del grup. Hi ha històries d’amor,
d’intrigues, de drama per part d’algun personatge, i so-
bretot, d’aventura i de diversió.
RECOMANO aquest llibre perquè l’he trobat molt inte-
ressant i divertit ja que ens parla d’un grup d’alumnes
de la nostra edat i com viuen el viatge de final de curs.A
mi m’ha agradat molt. En alguns moments també et pot
ajudar a enfrontar-te a diferents situacions en les quals
tu et pots trobar a la vida i que passen als personatges
de la història.
Cristina Balaguer
4t ESO A
RECOMANEM
TÍTOL: No està escrit a les estrelles
AUTOR: John Green
EDITORIAL: Estrella Polar
COL·LECCIÓ: Vostok
NÚMERO DE PÀGINES: 294
SINOPSI: Tot i que la medicina ha aconseguit reduir molt
el tumor i ha regalat una quants anys més de vida a
l’Hazel, segueix sent una adolescent amb una malaltia
terminal. L’aparició inesperada d’Augustus Waters al
grup de suport dels nois amb càncer, canvia radicalment
la seva vida.
RECOMANO aquest llibre perquè et fa reflexionar
d’algunes coses que mai t’haguessis parat a pensat.
Fa veure al lector que s’ha de gaudir més dels que
t’estimen però sobretot viure la vida el màxim perquè no
saps quan es pot acabar i perquè té una trama interes-
sant que fa que aquest llibre provoqui moltes emocions.
Carla Comella 4t ESO A

28. 28ENTRETENIMENTS
ENCREUATS
IDENTIFICA LES LLETRES DELS PROFESSORS
1 Adjectiu que defineix millor la Neus.
2 Adjectiu que defineix millor la Maria Bruch.
3 Obsessió de la Carme Rossinyol
4 Paraula que acostuma a dir la Maria Bruch
5 Adjectiu que defineix millor la Maria Àngels Vasco
6 La Marta Bartoló arriba...
7 Barbarisme que diu sempre en Marc Lucas.

29. 29ENTRETENIMENTS
ENDEVINA QUI ÉS A PARTIR DELS ULLS
Marc Montaner
Ramon Ripoll
Toni Pagès
Xavier Vives
Paula Montserrat
Ferran Montserrat
Gala Forero
Otman Aslimani
Jordi Segovia
Arnau Serra
Marc Montaner
Àlex Prat
Carles Puig
Armand Vilaregut
Josep Pallarès
4t ESO A

30. 30
COL·LABORADORS:
C. Miramarges, 7, 1r 4a
08500 Vic
Barcelona (España)
Tel. +34 938 869 733
Fax +34 938 834 994
info@itramhigiene.com
www.itramhigiene.com
C. Bac, 2
08510 Roda de Ter
Tel. i fax: 93 850 00 71
E-mail: canmanolito@gmail.com
PIZZERIA TRATTORIA
CUINA SICILIANA
C. Arquebisbe Alemany, 24
Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC
Passeig Generalitat, 17
08510 RODA DE TER (Barcelona)
Tel. i fax 93 850 03 87
Mòbil 609 767 165