Quadern de tutoria de 1r

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 1r d'ESO
Pla d'acció tutorial
INS Damià Campeny
Curs 2011-2012

0


Índex de temes
Objectius
Primer trimestre
Rebuda i presentació del grup
Coneixement i cohesió del grup
Elecció de delegats
Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi
Tècniques d'estudi

Segon trimestre
Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors
Tècniques d’estudi
Autoimatge i autoconcepte
Les emocions
Rendiment acadèmic

Tercer trimestre
Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors
Tècniques d’estudi
Les emocions
Rendiment acadèmic

PAT de 1r d'ESO 1


Objectius
Els objectius del PAT de Primer d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i
cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a
treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter
transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida. La tutoria, en
aquest aspecte, connectarà amb la matèria d'Alternativa a la Religió.
Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la
competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal.
S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es
propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot
adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els
continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual
(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 1r d'ESO 2


Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant
SESSIÓ: 1 en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per
part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la
guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:
Què fem quan falta un professor/a?
Com presentem els treballs?
Com hem d'estudiar?
Com ens hem de planificar el temps?
Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?
Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?
Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?
...
Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per
tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que
calgui.

PAT de 1r d'ESO 3


La targeta de visita que va trobar el detectiu

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La targeta de visita que va trobar el detectiu

OBJECTIU: Descobrir aspectes de la personalitat del
SESSIÓ: 2
company que em són desconeguts

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Un foli i un retolador per l’alumne.

Desenvolupament de l’activitat:
1. Diem a l’alumne que escrigui, amb lletres grans en el centre d’un foli doblegat, tal
com s’indica en el dibuix, el nom per què li agrada que el cridin.

A dalt a la dreta, ha d’escriure dos adjectius que creu el descriuen amb bastant
exactitud (curiós, sincer, atlètic,…).
A dalt a l’esquerra, ha d’escriure paraules que indiquin el que li agrada fer (nedar, anar
al cinema, llegir...)
A la part de baix, d’esquerra a dreta, ha d’escriure, i en aquests ordre:
Un lloc que li agradaria visitar.
El programa de televisió que més li agrada.
El seu actor o actriu preferit.
Alguna cosa que ha fet i de què se’n sent orgullós/a.
Algun aspecte de la seva personalitat que sigui poc coneguda pels seus
companys i que li sembla interessant donar a conèixer.
Per la part del darrera pot escriure aquelles preguntes que li agradaria fer al seu tutor (
sobre la seva forma de ser, l’estil de portar la classe, etc.)
2. Tots els alumnes posen sobre la taula el seu foli, de manera que es pugui llegir. Es
demana als alumnes que durant uns 10 minuts, es fixin en les targetes, ja que
després es farà una prova de detectius basada en l’atenció que hagin posat en les
dades que hi ha en elles.
3. El professor recull les targetes. A partir d’una qualitat d’una targeta ( sincer per
exemple) o d’una afecció, s’ha d’endevinar de quina persona es tracta, amb un
màxim de vuit preguntes.

PAT de 1r d'ESO 4


Les preguntes han de fer-se de manera que, qui coneix la identitat de la targeta
només hagi de respondre “sí” o “no”.
A partir de la cinquena pregunta pot preguntar-se si el nom comença o acaba per
una lletra determinada.
És important que només es facin preguntes sobre les coses escrites a la targeta. Si
el que fa de detectiu ho encerta, escull una altra targeta i un altre alumne voluntari
passa a ser detectiu, i tracta d’endevinar el nou nom, mitjançant les vuit preguntes.
Si no l’encertés, es continuaria amb la mateixa targeta fins a aconseguir-ho.
És important que, un cop s’encerta el nom d’alguna de les targetes, es llegeixi
sencera, com a resum. Tractem així de reforçar el coneixement d’aspectes que
potser ens havien passat desapercebuts. El joc es pot continuar mentre es
mantingui l’interès.
4. El professor intentarà contestar a les preguntes que se li han fet darrera el foli. Cal
procurar contestar a totes les preguntes.

PAT de 1r d'ESO 5


Presentar l'altre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Presentar l’altre

SESSIÓ: 3 OBJECTIU: Presentació i autoconeixement.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumne

Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més (si no
volem).
Recollim els fulls plens.
Quan els tenim tots els repartim a l’atzar.
Diem: “Ara cadascú té el full d’un company o companya. Llegiu-lo bé. Després
cadascú tindrà un minut per a explicar què ha après llegint el que ha escrit el company
o companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Es
tracta sobretot de fer conèixer millor el company a tots els del grup".
Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.

PAT de 1r d'ESO 6


Em presento....

Em dic: _____________________________________________________________

Tinc ________ anys. M’agradaria ser més ________________________ del que sóc.

Cada dia ___________________________________________________________

En sortir del col·legi, jo

Hi ha alguns companys que

Jo penso que

Quan estic a classe:

Els mestres es pensen que jo

M’agradaria poder
_____________________________________________________________________

El que no sap ningú és que :

PAT de 1r d'ESO 7


Un missatge de mi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Un missatge de mi

OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentim
SESSIÓ: 4
malament a causa de la seva conducta

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Full de treball


Explicar als alumnes les diferències entre un “missatge de mi “ i un “missatge de
tu”. Posar alguns exemples.
Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que l’omplin individualment.
Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes.
Suggerir que s’identifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalment
es discuteix en gran grup allò que hem après.

Observacions:

Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives en què el
problema sigui només d’una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar
a terme l’activitat anterior.
També va bé de vegades, que els alumnes i professors s’asseguin en cercle i durant
deu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un “missatge de mi” positiu.

PAT de 1r d'ESO 8


FULL DE TREBALL

I. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1.Un pare està empipat perquè
la seva filla arriba a casa
després de mitja nit massa
sovint.

2.Un nen està empipat perquè el
seu germà gran no li vol deixar
la bicicleta.

3.Una mare està molesta perquè
el seu fill, en comptes d’ajudar-
la a casa, s’asseu a veure la TV.

4. Un professor està explicant
un tema a classe i un alumne
està xerrant tota l’estona.

5.En Joan arriba un quart
d’hora tard a la cita que tenia
amb la Maria i no es disculpa
ni dóna cap explicació.

6.La Neus deixa totes les joguines
de la seva germana escampades
per terra després d’haver-hi jugat.

7. Un grup d’alumnes que estan
fent un treball en equip, fan
tanta fressa que els altres no
poden treballar.

8.La Júlia promet tornar el
llibre al Manel. Després de
recordar-li-ho amigablement
se’n torna a descuidar.

PAT de 1r d'ESO 9


L'elecció de delegat/da I

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.

Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l’altre
grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el partirem per la meitat i
donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.
L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grup
en el segon objectiu.
Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus amics no puc
saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes que han pres.

PAT de 1r d'ESO 10


PROBLEMA

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un
noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important
que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:
 Li agrada estudiar i treu molt bones notes.
 És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.
 És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.
 Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:
 És el millor futbolista de la classe.
 Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament
al futbol i a més són força avorrides.
 És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.
 Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:
 No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està
distreta.
 És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla,
sigui amb qui sigui.
 Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.
 Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.

PAT de 1r d'ESO 11


EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1
1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?
2. Guarden els torns de paraula o no?
3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?
4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres
coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2
1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?
2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen ha
anomenat el que ha dit un altre.
3. Han parlat tots o només uns quants?
4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 1r d'ESO 12


L'elecció de delegat/da II

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats
de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a

El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i
les funcions que han de tenir.
Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per
al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim
hauran de ser dos).
Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta
de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el
programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la
candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia
de l'elecció.
A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats
sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 1r d'ESO 13


Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden
ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.
El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu
drets.
Les seves funcions principals són:
Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els
òrgans de gestió i de govern del centre.
Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de
direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la
seva vida estudiantil.
Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els
exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.
A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els
estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats
És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre.
Està format per:
El conjunt de delegats de classe
Els representants al consell escolar del centre
Representants de les associacions d’estudiants
El consell de delegats ha de:
Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell
escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o
classes als quals representen.
Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé
per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.
Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.
Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 1r d'ESO 14


L'elecció de delegat/da III

CURS: 1r d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació

S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador
prèviament designat.
Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com
candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una
de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.
El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i
expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la
seva exposició.
Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci
les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que
aquesta part es faci amb ordre.
Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un
paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.
El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents
candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 1r d'ESO 15


Curs 2011-2012
ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:
Tutor : ___________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________

Primera votació
Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat i
sotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.
Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació
entre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 1r d'ESO 16


Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostres
SESSIÓ: 8 alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen
gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne

El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits
d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.
Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a
continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.
Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en
aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 1r d'ESO 17


Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:
Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?
Començo l’estudi amb exercicis de concentració?
Sempre estudio en el mateix lloc?
Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?
Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)
Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?
Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui
esquerrà/na)?
Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?
Subratllo i faig esquemes quan estudio?
Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?
Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?
Procuro tenir llum adequada?
Busco les idees fonamentals quan llegeixo?
Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?
Després de subratllar, confecciono l’esquema?
Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?
Consulto les paraules o expressions que no conec?
Tots els dies estudio a les mateixes hores?
Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?
Dins de l’horari d’estudi faig descansos?
Procuro mantenir una postura correcta?
M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?
No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel
xat...?
Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 1r d'ESO 18


La planificació del temps d'estudi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a
SESSIÓ: 9 les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i
del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)

El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un
horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que
l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb
amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars
(repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a
cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per
ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera
molt visual de veure la distribució.
Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas,
demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions
recomanades.
Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:
Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja
horària.
El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i haurien
d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha d’estudiar cada dia
(no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana).
Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o de
pràctica esportiva.
Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera
necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-
lo ben visible al seu lloc d’estudi.
La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per
al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada
alumne/a.

PAT de 1r d'ESO 19


Planificació del temps d'estudi
HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
8,00-
9,00
9,00-
10,00
10,00-
11,00
11,00-
11,30
11,30-
12,30
12,30-
13,30
13,30-
15,00
15,00-
16,00
16,00-
17,00
17,00-
18,00
18,00-
19,00
19,00-
20,00
20,00-
21,00
21,00-
22,00
22,00-
23,00

20


Tècniques d'estudi: Exercitar la memòria

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Exercitar la memòria

OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perquè l’alumne
SESSIÓ: 10
exerciti la memòria, tenint en compte un seguit de normes.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexes

El professor comença la sessió explicant que la memòria es pot millorar si tenim en
compte unes quantes normes:
1. Entendre el que volem estudiar. Per això ens servirem de diccionaris, llibres,
esquemes, apunts… per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem après,
les més difícils, etc.
2. Repetició d’aquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins que
assegurem que han quedat ben fixats. La repetició es pot reforçar, escrivint,
subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt bé, els anuncis publicitaris de
TV se t’acaben gravant a força de repetició.
3. Memòria associativa: La memòria associativa permet d’organitzar les coses per
agrupació o afinitats i així poder recordar més fàcilment: la pluja recorda el
paraigües.
Després d’aquesta petita explicació, el professor proposa diferents activitats per
exercitar la memòria.
Dins aquesta modalitat d’exercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a la
memòria auditiva, i el referent a la memòria visual. Per tal de treballar correctament el
tema de la memòria, és recomanable de treballar les dues amb diferents tipus
d’exercicis.
Activitat primera. Llista de 15 mots que han d’aprendre els alumnes en dos minuts
aproximadament. Es reparteix el full posat del revés. Quan tots els alumnes ja el
tenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir d'aleshores comença a comptar el
temps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full de
resposta escriure tots els mots que recordin. És recomanable fer aquest exercici el
primer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraules
recorden en el temps. Aquí hi intervé la memòria immediata i la de llarg termini. Un
aprenentatge significatiu repercuteix en una memòria a llarg termini més reeixida.
Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat però portant a terme la memòria
associativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semàntics diferents. L’èxit
de record és moltes vegades més exitós.
Activitat tercera. Aquesta activitat és de memòria visual. És del mateix tipus que la
primera però en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin i
enumerin.

21


Activitat quarta. De memòria visual. Després d’ensenyar el dibuix o fotografia fer
preguntes sobre el personatge o personatges que s’hi representen.
Quants animals surten a l’habitació?
Qui hi ha damunt el televisor?
Hi surt alguna serp?
Qui hi ha damunt el llit?
Etc.

Avaluació de l’activitat
Un cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat els
resultats obtinguts, i a partir d’aleshores que cada alumne potenciï la memòria menys
desenvolupada i utilitzi la que té més facilitat a l’hora de l’estudi.

PAT de 1r d'ESO 22


Activitat 1

Memoritza aquestes 15 paraules

1. CASA
2. PERA
3. VACA
4. OMBRA
5. COCA
6. BOCA
7. LLEÓ
8. DATA
9. TAULA
10. CARTA
11. PLUJA
12. CIGAR
13. NEGRE
14. HOME
15. TINTA

PAT de 1r d'ESO 23


Escriu aquestes 15 paraules memoritzades

1. _____________
2. _____________
3. _____________
4. _____________
5. _____________
6. _____________
7. _____________
8. _____________
9. _____________
10. _____________
11. _____________
12. _____________
13. _____________
14. _____________
15. _____________

PAT de 1r d'ESO 24


Activitat 2

Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar

1. Taula
2. Cadira
3. Llit
4. Armari
5. Prestatgeria

6. Margarida
7. Rosa
8. Clavell
9. Jacint
10. Tulipa

11. Aspirador
12. Planxa
13. Batedora
14. Fregidora
15. Rentadora

16. Clau
17. Martell
18. Serra
19. Taladradora
20. Taco

PAT de 1r d'ESO 25


Escriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar

1. _______________
2. _______________
3. _______________
4. _______________
5. _______________

6. _______________
7. _______________
8. _______________
9. _______________
10. _______________

11. _______________
12. _______________
13. _______________
14. _______________
15. _______________

16. _______________
17. _______________
18. _______________
19. _______________
20. _______________

PAT de 1r d'ESO 26


Activitat 3

Cavall, conill, gat, ratolí, gos, hàmster, lloro, serp

PAT de 1r d'ESO 27


Activitat 4

PAT de 1r d'ESO 28


A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hi ha a
Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les
seves necessitats.
Es pot anar treballant durant tot el curs.

PAT de 1r d'ESO 29


Preparant l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran
al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.
És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i
apreciacions innecessàries.
Guió dels alumnes:
1. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
Propostes dels alumnes.
2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.
Assistència, participació, incidències, etc.

Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 1r d'ESO 30


GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 1r d'ESO 31


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 1r d'ESO 32


Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 1r d'ESO 33


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 1r d'ESO 34


Segon trimestre

Es pot començar amb la valoració dels resultats de la primera avaluació, si no s'ha
pogut fer abans.
En aquest trimestre continuarem treballant els hàbits d’estudi. En funció dels resultats
de l’avaluació, ens replantejarem algunes qüestions que potser no hem sabut veure:
planificació del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primer
trimestre), el lloc on estudia l’alumne/a (és l’adient o caldria que s’ho replantegés
també), les diferents tècniques d’estudi. En aquest apartat, caldria anar consultant el
dossier que s’ha preparat per a les tutories i que està al despatx de Coordinació
pedagògica /Cap d’estudis.
A banda de les tècniques d’estudis, cabdal en aquest nivell de l’ESO, caldria treballar
les emocions i l’autoconeixement.
Al tercer trimestre, acabaríem per conèixer l’importància de l’autoregulació de les
emocions i acabaríem de treballar les tècniques d’estudi.

PAT de 1r d'ESO 35


El cabdell de llana

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El cabdell de llana

SESSIÓ: X OBJECTIU: Treballar l’autoestima

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Cabdell de llana

Desenvolupament de l’activitat
Seurem en cercle
Un membre del grup llença un cabdell de llana mantenint la punta de la llana amb els
dits, al mateix temps diu una cosa que fa molt bé (no una cosa que li agradi fer!).
Cada persona que rep el cabdell, envolta un dels seus dits amb la llana, el passa a
una altra persona i diu la cosa que millor fa, fins que tot el grup participi.
El primer que comentarem és com ens hem sentit, si ens ha costat decidir-nos per una
de les nostres qualitats...
El segon és reflexionar sobre el que hem construït (una teranyina, un embolic, una
xarxa...). Quan es treballa en xarxa, com ens afectem mútuament, si una persona no
vol sostenir la llana, afecta al grup? I si es llença amb massa força? ...
Suggeriments:
Intentar ser ordenats i silenciosos per fer els cercles.
Reflexionar abans de començar per evitar copiar i tenir criteri propi.
Pensar sobre la nostra vida.
Escoltar de forma activa.
Reflexionar sobre el meu paper en el grup.
Extrapolar-ho a situacions reals del grup, avantatges i inconvenients.

PAT de 1r d'ESO 36


Les nostres virtuts

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Les nostres virtuts


DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Paper i bolígraf

Cadascú apunta el seu nom en un paper. Els barregem i cadascú n’agafa un. Ha de
pensar dues virtuts de la persona que li ha tocat. Les diu en veu alta i els companys
han d’endevinar de qui es tracta. El destinatari de les floretes diu si hi està d’acord o
no i diu una virtut més.
Aquesta activitat s’ha de fer després d’haver treballat els valors.

PAT de 1r d'ESO 37


Que circuli

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Que circuli


DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Paper i bolígraf

Posar el nostre nom al full i fer que circuli per totes les taules de la classe. L’alumnat
no s’ha de moure del seu lloc i els fulls canvien de taula cada 15 segons.
Quan ens arriba el full d’una persona a la nostra taula hem d’escriure un tret positiu
d’ella o alguna cosa que ens agradi de la seva forma de ser.
Un cop tothom ha escrit alguna cosa de tots els membres de la classe, el professor/a
recull tots els fulls i va cridant cada membre perquè llegeixi allò que més li hagi agradat
del que li han escrit.
Aquest exercici és molt efectiu per aquells alumnes que tenen un baix nivell
d’autoestima perquè els ajuda a veure les seves qualitats i a relacionar-se amb el
grup-classe.

PAT de 1r d'ESO 38


La cosa més maca d’aquest món

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La cosa més maca d’aquest món

OBJECTIU: Conèixer el nivell d’autoestima i conèixer com
SESSIÓ: X
ens valoren les persones.

DURADA APROX.: 20’. MATERIAL: Un a caixa i un mirall

En una caixa tancada introduirem un mirall. Els/les participants entraran un/a per un/a i
se'ls dirà que a la caixa hi ha la cosa més maca d’aquest món. Podran obrir la caixa,
de manera que s’hi vegin reflectits i se’ls preguntarà si dins la caixa hi ha la cosa més
maca d’aquest món.
Cal observar la reacció dels joves i, a partir d'aquí, treballar l’autoestima al nivell que
faci falta. Aquell jove que més segur estigui de si mateix menys es sorprendrà en el
moment d’obrir la caixa. De la mateixa forma, aquell que tingui una autoestima baixa,
possiblement tindrà la reacció de negar el que s'està dient en aquell moment.
Finalment, no cal que l'educador/a insisteixi en el fet de si el que es veu és veritat o
mentida. Només cal que es fixi en la reacció del participant i, alhora, cal tenir clar que
amb aquesta sola activitat no coneixerem el nivell d'autoestima dels i les joves, sinó
que ho haurem de completar on també es tracti aquest aspecte.

PAT de 1r d'ESO 39


Em sento satisfet/a

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Em sento satisfet/a

OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima,
SESSIÓ: X manifestant, davant els altres, les pròpies qualitats i
capacitats. Afavorir la cohesió del grup.

MATERIAL: Pilota de tennis o qualsevol objecte que es
DURADA APROX.: 30’.
pugui anar passant.

Els/les participants s'han de posar en rotllana i asseguts a terra. Un cop asseguts
tots/es s'aniran llençant la pilota. Qui la tingui haurà de dir a la resta de companys
alguna cosa que faci que se senti satisfet d'ell/a mateix/a (exemple: perquè sóc una
bona estudiant; perquè tinc molts amics/gues; perquè sóc molt responsable...).
Posteriorment es comentarà el que hagi sortit.
Hem d'intentar que la pilota caigui en les mans de tots/es els/les participants i,
d'aquesta manera, que ningú es quedi fora del joc.

PAT de 1r d'ESO 40


Una rosa és una rosa

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Una rosa és una rosa

OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima.
SESSIÓ: X
Afavorir la cohesió del grup.

DURADA APROX.: 30’. MATERIAL: Paper i bolígraf

A cada jove se li donarà un paper i un bolígraf. La consigna és que dibuixin una rosa i
escriguin una qualitat seva en els pètals. Després passaran la seva rosa al company/a
del costat. Aquest/a haurà d'escriure una qualitat de la persona a qui pertanyi la flor. I
així successivament fins que totes les roses estiguin plenes.
Totes han de ser qualitats positives i no han de repetir-se. Després es pot fer un
col·loqui debat sobre els diferents aspectes de la dinàmica.

PAT de 1r d'ESO 41


La balança

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La balança

SESSIÓ: X
Afavorir la cohesió del grup.

DURADA APROX.: 2h. MATERIAL: Paper i bolígraf

Es reparteixen tants paperets com alumnes hi ha a la classe a cada un dels alumnes.
Cada alumne ha d’escriure 3 coses bones dels seus companys i en l’últim paperet
hauran de dir tres coses dolentes d’ells mateixos. Un cop acabat l’exercici, es
recolliran els paperets, excepte el propi que el guardaran per a la propera sessió
En la segona sessió es repartiran els comentaris pertinents a cada un dels alumnes.
Es demanarà que els comparin amb el seu i que en treguin les seves pròpies
conclusions. Tenen més defectes o més virtuts?
L’objectiu es fer-los veure que el que opinen d’ells molts cops és fruit de la seva
inseguretat i que si posen els seus “defectes” en una balança amb les virtuts de l’altre
veuran que no n’hi ha per tant.
També cal que entenguin que ningú no és perfecte i que tenir defectes és humà.
Caldrà preveure una segona sessió, després que el professor hagi fet un filtratge per
tal d’evitar comentaris que puguin ferir.
És important insistir en el fet de potenciar les virtuts dels altres i no pas els defectes.

PAT de 1r d'ESO 42


Qualitats del caràcter

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Qualitats del caràcter

SESSIÓ: X Afavorir la cohesió del grup. Treballar el jo interior i el jo
públic.


Apuntarem a la pissarra una sèrie de qualitats. Cada alumne haurà d’escollir tres que
els identifiquin.
Després en grup comentaran per qèe han escollit aquestes qualitats i si els companys
ho veuen igual.
Les qualitats poden ser:
Curiositat
Independència
Autocontrol
Constància
Sinceritat..etc.
Es tracta de treballar la importància de reflexionar sobre un mateix, autodefinir-se i
conèixer com es sent el company.

PAT de 1r d'ESO 43


Què vull ser de gran

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Què vull ser de gran

OBJECTIU: Reflexionar sobre les preferències professionals
SESSIÓ: X
i els valors que tenen.


Es formaran grups en funció del nombre de persones que de major vulguin tindrà la
mateixa professió.
Cada grup en primer lloc haurà de preparar una exposició explicant els aspectes
positius de la seva professió i després ho exposarà davant de la resta de la classe
nomenant un portaveu del grup.
El portaveu de cada grup haurà de vendre a la resta que la seva professió és la millor i
quin són els seus punts forts. La resta de la classe després de la intervenció haurà de
plantejar preguntes sobre els contres que entenguin que té aquella professió.
Es busca amb aquesta activitat que els alumnes aprenguin de la importància que té el
saber a la seva edat el que es vol ser, quan s’incorporin al món professional, a més de
conèixer informació de moltes professions que s’exposaran a classe.
Tothom ha de participar i nomenar la professió que vol tindre en el futur.
No només es tindran en compte els temes econòmics en les intervencions, sinó temes
de importància social de la professió, reconeixement de la resta...

PAT de 1r d'ESO 44


Preparant l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran
al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.
És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i
apreciacions innecessàries.
Guió dels alumnes:
3. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
4. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.

Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 1r d'ESO 45


GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment


Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 1r d'ESO 46


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 1r d'ESO 47


Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

6. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

7. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

8. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

9. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

10. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 1r d'ESO 48


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 1r d'ESO 49


Tercer trimestre

En aquest trimestre es treballaran diferents activitats que tenen com a tema central les
emocions: la seva regulació, l’autonomia personal, les habilitats socioemocionals i les
habilitats de vida i benestar.

PAT de 1r d'ESO 50


TEMA DE LA REGULACIÓ EMOCIONAL

ACTIVITAT: «REGULACIÓ EMOCIONAL?»
La regulació serveix per a respondre adequadament davant d’una situació alhora que
contribueix a prevenir els efectes nocius de les emocions, la qual cosa es durà a terme
mitjançant l’anàlisi i la reflexió de les respostes conductuals donades a una situació.
Objectius
Definir el concepte de regulació emocional.
Conèixer diverses estratègies de regulació emocional.
Reflexionar sobre les estratègies emprades per al maneig de les emocions.
Respectar les diverses respostes donades pels companys.
Procediment
Escriviu una pluja d’idees que contingui el que se us acudeixi sobre les preguntes que
se us formulen per reflexionar.
Seguidament, heu de veure dues pel·lícules en què apareixeran situacions en les
quals haureu d’identificar les emocions sentides pels protagonistes, així com també
identificar les diverses estratègies de regulació que utilitzen i analitzar el nivell de
conducta reguladora manifestada. Per acabar, plantegeu alternatives a la resolució de
les situacions visionades utilitzant les estratègies apreses.
Es recomanen les següents pel·lícules per tal de facilitar l’activitat:
Te doy mis ojos, d’Iciar Bollaín (2003), de nacionalitat espanyola i amb una
durada de 106 minuts.
Durmiendo con su enemigo, de Joseph Ruben (1991), de nacionalitat nord-
americana i amb una durada de 95 minuts.

Preguntes per reflexionar:
Què entens per regulació emocional?
Quines estratègies de regulació acostumes a utilitzar per a manejar les teves
emocions?

PAT de 1r d'ESO 51


Fitxa

Nom de la pel·lícula:

Estratègies de
Situació Emoció Anàlisi que en fas
regulació

.

Per saber-ne més
Quan parlem de regular les emocions ens estem referint gairebé sempre al domini de
les emocions desagradables (tristesa, por, ansietat...), perquè algunes d’aquestes, si
es mantenen estables en el temps, poden derivar en trastorns com ara depressió,
fòbies, estrès, etc. Resulta interessant treballar-les per a prevenir-ne els efectes
nocius. Tot i que alguna de les emocions positives, com ara l’eufòria, també s’ha de
regular.

PAT de 1r d'ESO 52


ACTIVITAT: «COM ACTUEM?»
Cada persona té les seves pròpies estratègies per a fer front a les diverses situacions
en què es troba. Cadascun de vosaltres podreu observar i analitzar diferents
estratègies per a fer front a un mateix esdeveniment.
Objectius
Respectar el fet que davant d’una mateixa situació cada persona pot pensar,
sentir o actuar de manera diferent.
Identificar les pròpies estratègies de regulació emocional davant d’un
esdeveniment.
Procediment
Se us plantejaran una sèrie de situacions i heu de buscar quina és la millor manera de
resoldre-les.

Preguntes per reflexionar
Situació 1
La Maria i jo som companyes de feina des de fa 8 anys; tenim una relació, a més de
professional, d’amistat. Avui, quan ha arribat a la feina, l’he trobada trista, com absent,
no tenia gaires ganes de parlar, li he preguntat què li passava i m’ha dit que s’havia
notat un bony al pit i que té por que sigui cancerós; la seva mare ja va morir de càncer
de pit.

ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I
EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVA
DE CONTROL

PAT de 1r d'ESO 53


Situació 2
En Pau és el meu fill, té un anyet i mig; mentre jo treballo se n’ocupa la seva àvia. He
anat a buscar el nen a casa de la seva àvia, era l’hora del berenar, i li he dit: «va ja ho
faig jo», i en Pau ha tancat la boca, no volia provar cap mos. No he pogut més i m’he
posat a plorar. He tingut un dia molt dur, pateixo molta pressió a la feina, i a més a
l’àvia li menja sense cap mena de problema.

DE CONTROL

Situació 3
Des de fa un parell de mesos sóc el nou cap de Recursos Humans de la meva
empresa, estic a prova durant sis mesos. El dia que em van nomenar vaig estar molt
content, feia cinc anys que treballava durament per aconseguir aquest càrrec. Avui el
meu cap immediat m’ha cridat al seu despatx i m’ha fet saber que s’ha de fer una
reestructuració de personal, i que cal acomiadar una vintena de persones, algunes de
les quals havien estat companys de feina fins fa poc temps i amb les quals m’uneix
una sincera amistat. Personalment, penso que cal estudiar altres possibilitats, però...

DE CONTROL

PAT de 1r d'ESO 54


Situació 4
Avui, finalment, ens han donat les claus del nostre petit apartament a la platja.
Estàvem tan il·lusionats; feia dos anys que ho esperàvem, i hi hem invertit els estalvis
d’una dècada. Però l’alegria ens ha durat poc, els acabats acordats i els que hem vist
no tenien res a veure. De fet, no havíem supervisat gaire les obres, confiàvem en el
promotor, però…

DE CONTROL

Resposta orientativa per a l’alumne/a
Les principals estratègies de regulació són: distanciament, meditació, reenquadrament
i planificació de la resolució del problema, reestructuració cognitiva, relaxació,
acceptació de la pròpia responsabilitat, relativització de les situacions mitjançant el
sentit de l’humor, actitud positiva, entre d’altres.

PAT de 1r d'ESO 55


ACTIVITAT: «ME’N RECORDO DE...»
Es facilitarà el procés de reflexió sobre l’aplicació de diverses estratègies de regulació
emocional en situacions personals viscudes.
Objectius
Reflexionar sobre la pròpia regulació emocional.
Analitzar diverses alternatives de resposta i possibles conseqüències de l’ús
d’una estratègia o una altra davant d’un mateix esdeveniment.
Adquirir noves estratègies de regulació emocional.
Respectar la diversitat d’opinions i valoracions donades pels companys pel que
fa a les situacions plantejades i les experiències viscudes compartides.
Procediment
Exposa per escrit una experiència personal en què es requeria regulació emocional.
Analitza si la resposta donada va ser l’adequada o no a la situació plantejada tot
seguint la plantilla. Posteriorment, proposa altres alternatives i analitza’n les possibles
conseqüències.

SITUACIÓ:

EMOCIÓ:

RESPOSTA DONADA:

CONSEQÜÈNCIES:

POSSIBLE RESPOSTA ADEQUADA:

POSSIBLE CONSEQÜÈNCIA DE LA RESPOSTA ADEQUADA:

PAT de 1r d'ESO 56


ACTIVITAT: «RESPIREM, ENS RELAXEM I ESCOLTEM MÚSICA»
Per aprendre a relaxar-nos és important que aprenguem a respirar correctament. La
relaxació és una estratègia útil per a reduir el nivell d’estrès i regular la resposta
emocional i conductual davant d’un fet que provoca ansietat. La música és un element
que tenim al nostre abast que pot contribuir a aconseguir aquesta relaxació.
Objectius
Prendre consciència de com respirem i la seva influència en el nostre benestar.
Aprendre a regular el ritme, la durada i la intensitat del procés respiratori.
Conèixer els beneficis de la relaxació en la reducció de l’estrès i de l’ansietat.
Valorar l’experiència de la relaxació.
Utilitzar la música com a element afavoridor de la relaxació.
Introduir-se en les tècniques de visualització.
Procediment
Per realitzar aquests exercicis, seria interessant disposar d’un espai on fos possible
regular la intensitat de la llum, sense sorolls externs i amb ventilació natural. També
podem posar una música de fons en què, per exemple, es reprodueixin sons naturals:
pluja, cascades d’aigua, vent, etc. Podem fer-lo asseguts en una cadira. En primer lloc,
us convido a fixar-vos en com respirem. Seguidament, us donaré indicacions de com
fer-ho correctament, és a dir, agafant l’aire pel nas i enduent-nos aquest aire fins a la
zona abdominal (si us poseu la mà a la panxa, notareu que s’infla) i, tot seguit, deixant
anar l’aire molt lentament per la boca. Seguidament, realitzarem una sèrie d’exercicis
de respiració.
Pausadament: inspirem... expirem, tornem-hi: inspirem... expirem. Cada vegada que
inspirem o prenguem aire, sentim com entra l’aire i, mentre l’expulsem, sentim com a
poc a poc va sortint del nostre cos. Continuem, ara prenent aire i expulsant-lo de forma
lenta, rítmica i profunda. Ara tornem a fixar l’atenció en la nostra respiració i respirem
lentament i profundament, agafant aire pel nas i expulsant-lo per la boca. Mentre
expulsem l’aire, fem atenció als nostres músculs, i notem com es van afluixant.
Continuem respirant profundament i rítmicament, notant com se sent a través de tot el
cos. Repetim aquest exercici diverses vegades, lentament i rítmicament. Mentre
expulsem l’aire, fem atenció al nostre cos, especialment als nostres músculs. És
possible que hi notem una sensació de calor (per exemple, mans i braços calents), o
també és possible que els notem més lleugers o, al contrari, més pesats. Siguin quines
siguin les sensacions que notem, en gaudim mentre continuem respirant lentament i
profundament.
A continuació, el que treballarem en aquest exercici serà la tensió-distensió de
diversos grups musculars. Anirem seguint les indicacions que donarem tot seguit, les
quals aniran marcant quina part del cos hem de tensar i destensar. Començarem per
les mans, els braços, l’esquena, l’abdomen, els peus, les cames, les cuixes, per
acabar amb el cap.
Un exemple de com treballar una part del cos seria la següent: ara tensarem les mans,
premem el puny amb força, notem la seva tensió, comptem fins a cinc I, seguidament,
destensem, notem com el puny es destensa; centrem-nos en aquesta sensació de
relaxació i comptem fins a cinc. Aquest exercici de tensió-distensió es repeteix tres
cops amb cada part del cos, després es canvia de part del cos, continuem amb els
braços, i així successivament.

PAT de 1r d'ESO 57


Per acabar introduirem un exemple de visualització. Us convido a tancar els ulls i
imaginar-vos una imatge que us resulti molt agradable; evoqueu els detalls d’aquesta
imatge, retingueu-la a la ment, gaudiu-ne, amb la finalitat que cada cop que tingueu un
moment en què us sentiu nerviosos, angoixats, tristos, etc., pugueu fer ús del record
d’aquesta imatge significativa, que simbolitza pau, tranquil·litat, benestar i felicitat.
Podeu optar per posar un CD en què es desenvolupi una sessió de relaxació.
Suggerim com a material el curs pràctic de Técnicas de relajación y autocontrol
emocional, d’Escudero, de TEA Edicions.
Aquesta activitat es podria repetir en altres moments. Es tractaria d’escoltar durant uns
minuts música relaxant, i que lliurement féssiu en silenci els exercicis de respiració i
relaxació treballats, o que simplement sentíssiu els efectes que produeix la música en
el vostre cos i en la vostra ment, i en gaudíssiu. És interessant anar canviant els tipus
de músiques: naturals, ètniques, clàssica, etc., a fi que cada persona pugui anar
descobrint els efectes que cadascuna li produeix, i així poder decidir quin tipus de
música ens interessa en un moment determinat.

En acabar els exercicis de relaxació i visualització, reflexioneu i responeu les
preguntes següents:
Quines han estat les sensacions experimentades durant les activitats?
Com us heu sentit?
Què heu après fent aquestes activitats?

PAT de 1r d'ESO 58


ACTIVITAT: «RIU-TE’N!»
L’humor ens pot ajudar a suavitzar situacions, a relaxar tensions, a valorar els fets des
d’una altra perspectiva, a facilitar la comunicació. Hem de tenir present que de
vegades l’ús que es fa de l’humor és justament el contrari; s’utilitza per a ridiculitzar,
humiliar, etc. Cal diferenciar el terme humor d’altres termes afins: ironia, sàtira, etc.
Objectius
Reflexionar sobre el sentit de l’humor com a estabilitzador emocional.
Procediment
Per tal de desenvolupar aquest tema, veureu dues pel·lícules que proposarem a
continuació, amb l’objectiu d’entrar en un altre concepte del sentit de l’humor, com a
habilitat de vida:
Planta 4ª, d’Antonio Mercero (2003), de nacionalitat espanyola i amb una
durada de 100 minuts.
Patch Adams, de Tom Shadyac (1999), de nacionalitat nord-americana i amb
una durada de 113 minuts.

Preguntes per a reflexionar
A continuació plantegem una sèrie d’interrogants per a encetar la reflexió sobre el
sentit de l’humor.
Com es pot definir el sentit de l’humor?
Per què hi ha persones amb més sentit de l’humor que d’altres?
Quina influència tenen les variables de personalitat i situacionals amb el sentit
de l’humor?
Quins efectes té el sentit de l’humor en les nostres vides?
Fer ostentació de sentit de l’humor fa que els altres et vegin com una persona
immadura, irresponsable, divertida?
Si es vol donar una imatge de seriositat, responsabilitat, això està renyit amb el
sentit de l’humor?
Què t’han suggerit les pel·lícules?

Idea Clau
Una de les tècniques de relaxació que més s’utilitza és: la relaxació progressiva de
Jacobson. Els supòsits bàsics de la relaxació progressiva de Jacobson són els
següents: és una tècnica fisiològica centrada en la relaxació de la musculatura
esqueleticomotriu.

El programa d’entrenament es basa en la discriminació dels senyals de tensió en els
diversos músculs del cos per mitjà d’exercicis sistemàtics de tensió i relaxació. La
relaxació de la musculatura esqueleticomotriu comporta automàticament la relaxació
del sistema autonomovegetatiu i la relaxació del sistema nerviós central. La relaxació
fisiològica produeix efectes paral·lels de relaxació emocional i de relaxació cognitiva.

PAT de 1r d'ESO 59


TEMA DE L’ AUTONOMIA PERSONAL

Autoconcepte, autoestima, autoconfiança
El tema s’inicia realitzant una activitat pràctica que afavoreix la comprensió del
contingut que es desenvoluparà posteriorment. Un cop presentats els diferents
continguts de forma teòrica, s’ofereixen tres activitats més que s’integren dins
d’aquesta temàtica.
Objectius
Distingir entre l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconfiança.
Conèixer el concepte d’autonomia emocional i les seves implicacions
psicopedagògiques.
Fomentar l’automotivació.
Descobrir l’autoeficàcia emocional.
Conèixer el concepte de responsabilitat i llibertat.
Aproximar-se al coneixement del terme de resiliència.

PAT de 1r d'ESO 60


ACTIVITAT: «SÓC QUI SÓC»
Aquesta activitat permet reflexionar sobre un mateix i conèixer-se amb qualitats
positives que siguin significatives per a un mateix i reconegudes pels altres. És
interessant que parlem de la nostra aparença física, les coses que fem, la manera de
ser i el nostre comportament.
Objectius
Promoure l’autoconeixement.
Desenvolupar l’autoconcepte positiu.
Estimular el reconeixement de les qualitats positives.
Procediment
Per fer aquesta activitat cal que tanquem els ulls i ens relaxem, que ens posem
còmodes, i que pensem quin és el nostre nom, dient-lo en veu baixa. Llavors pensem
en alguna qualitat positiva de la nostra aparença, les coses que fem, la manera de ser
i el nostre comportament. Quan ho hàgim pensat ho podem anotar en el full
d’exercicis, segons la pauta donada.

Escriu una qualitat positiva de cadascun d’aquests aspectes:
Aparença física
Coses que faig
Manera de ser
Comportament

PAT de 1r d'ESO 61


ACTIVITAT: «HISTÒRIA PERSONAL»
Aquesta activitat convida a pensar sobre la pròpia història personal, i s’hi poden evocar
records del passat, vivències del present i projectes de cara al futur.
Objectius
Marcar fites personals realistes.
Augmentar el sentiment d’eficàcia.
Procediment
Imagineu-vos que teniu 95 anys i que esteu contemplant un meravellós paisatge.
Permeteu que la vostra ment faci un repàs de la vostra vida. Quan ja ho tingueu
pensat, escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en la
vostra vida.
A continuació, us heu de situar en el vostre present, però tenint una visió de cara al
futur. Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Per
exemple, d’aquí a 20 anys.
Ara que ja heu pensat en el vostre passat i heu pensat en el vostre futur, es tracta de
comparar les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen a
veure amb el futur.

Preguntes per a reflexionar
Escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en la
vostra vida.
Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Per
exemple, d’aquí a 20 anys.
Compareu les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que
tenen a veure amb el futur:
a. Són coincidents?
b. Són canviants?
c. Quin grau de dificultat pot haver-hi perquè s’assoleixin les futures?
d. Quines han estat les emocions viscudes en aquestes visualitzacions?

PAT de 1r d'ESO 62


ACTIVITAT: «LA BELLESA ÉS EN ELS TEUS ULLS»
Aquesta activitat pretén fer reflexionar sobre com veieu les altres persones i prendre
consciència que totes tenen qualitats i característiques que no tenen per què coincidir
amb les nostres.
Objectius
Integrar el propi coneixement i el pensament creatiu.
Promoure la comprensió d’anar més enllà de les qualitats físiques de les coses
i de les persones.
Desenvolupar la comprensió envers les persones diferents de nosaltres
mateixos.

Procediment
Agafeu algun objecte que tingueu al vostre abast (un clip, un adhesiu, un full de paper,
un llapis, una targeta o una ampolla buida).
Observeu aquest objecte que teniu al davant, mireu-lo, toqueu-lo, oloreu-lo, sentiu-lo,
etc. Després, doneu a aquest objecte una qualitat humana:
Objecte:
«És......»
També haureu de reflexionar entorn a altres aspectes com els que es presenten a
continuació:
Decideix dues raons per les quals l’objecte escollit és meravellós.
Pensa tres maneres en què l’objecte pot resultar útil.
Dóna quatre raons que expliquin per què vols i respectes el teu objecte.
Indica dues maneres d’incrementar l’autoestima de l’objecte i fer que se
senti valuós i necessari.
Un cop reflexionats aquests aspectes sobre l’objecte, cal que en prengueu nota en un
full, per tal que no se us oblidin.

PAT de 1r d'ESO 63


ACTIVITAT: «QUÈ EN PENSES, D’AIXÒ?»
En aquesta activitat es permet reflexionar sobre aspectes de la pròpia vida personal i
professional.
Objectius
Afavorir l’autoconeixement i l’autoconcepte.
Ser conscient de quines coses fan que un mateix se senti d’una determinada
manera, sigui vivint-les de forma agradable o de forma desagradable.
Procediment
Ara haureu de pensar en algunes coses que formen part de la vostra vida i que tenen
a veure amb diverses dimensions personals i professionals. Són les següents:
L’aspecte físic (ulls, color de pell, cabells, constitució física, etc.).
L’èxit escolar (expedient acadèmic, currículum, relacions escolars, motivació,
etc.).
L’èxit professional (grau de satisfacció a la feina, estatus, tipus de professió,
lideratge, etc.).
L’èxit personal (família, parella, amics, aficions, etc.).
Seguidament, anoteu a la fitxa de l’activitat les vostres vivències emocionals al voltant
de cadascun d’aquests aspectes. Si ho creieu convenient, es poden agrupar en els
aspectes que tinguin a veure amb vivències emocionals agradables (+) i els que
tinguin a veure amb vivències emocionals desagradables (-).
Per acabar, redacteu un compromís d’acció per canviar algun aspecte concret que
vulgueu millorar.
Què en penses, d’això?
Descriu aquests aspectes segons les vivències personals.

Aspecte físic Èxit escolar

+ - + -

Èxit professional Èxit personal

+ - + -

PAT de 1r d'ESO 64


Compromís personal

Jo, ................................................................, em comprometo a canviar sobre

...............................................................................................................................

I ho faré d'aquesta manera:..............................................................................................

Data

Signatura i Nom

PAT de 1r d'ESO 65


TEMA DE LES HABILITATS SOCIOEMOCIONALS

ACTIVITAT: «COMUNITAT DE PROPIETARIS»
Molt sovint se’ns fa difícil intentar resoldre un problema, i possiblement en el moment
d’actuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i a posar-nos
en el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per tal d’encertar
més fàcilment la solució.
Objectius
Reflexionar sobre la necessitat de conèixer diferents punts de vista.
Aprendre a posar-se en el lloc d’una altra persona.
Identificar les emocions que sentim en unes determinades situacions.
Procediment
Llegeix la primera carta que et presentarem (només la primera, no llegeixis la segona
carta encara) i redacta una possible resposta al problema que s’hi planteja, adoptant el
rol de president de la Comunitat de Propietaris. Quan hagis acabat de redactar la teva
resposta a la primera carta, hauràs de fer el mateix amb la segona carta.

PAT de 1r d'ESO 66


Carta 1
Senyor President de la Comunitat de Propietaris
c/ Bellfoc 76
BARCELONA
Em permeto adreçar-me a vostè com a president de la comunitat, per exposar-li uns
fets que afecten la bona convivència que des de fa 40 anys ha caracteritzat aquesta
comunitat.
Des que fa cinc anys es van traslladar al pis de sobre del nostre els nous veïns, els
senyors Rocamora, la pau i la tranquil·litat s’han acabat en les nostres vides.
Al principi, semblava que no havien de ser uns veïns gaire molestos, tot i que,
acostumats a la senyora Carme, l’anterior propietària, que com ja deu saber vivia tota
sola, vam començar a notar la diferència. Però el pas del temps està fent la situació
insostenible. Les criatures ploren a qualsevol hora del dia i de la nit, sembla que
arrosseguin objectes pel terra, se senten cops de coses que cauen, i per acabar-ho
d’adobar, tenen un gos que borda contínuament.
Com pot comprendre, no estem disposats a tolerar aquesta situació, ja que ens
pertorba el descans i ens està afectant la salut, prou deteriorada per la malaltia que,
com vostè ja coneix, pateix la meva dona des del febrer d’enguany.
Es per tot això que li preguem que prengui les mesures oportunes, bé sigui solucionant
el problema per la via del diàleg, o bé exercint la potestat que li atorga el fet de ser
president de la comunitat per iniciar les accions legals oportunes.
Quedem com sempre a la seva disposició.
Molt atentament,
Signat: Joan Solà i Maria Esteve

Senyor President de la Comunitat de Propietaris
c/ Bellfoc 76
BARCELONA

PAT de 1r d'ESO 67


Carta 2

Barcelona, 5 de setembre de 2004
Senyor Roca,
Ens dirigim a vostè com a president de la comunitat per exposar-li un seguit de fets
que pensem que ens poden portar problemes, en primer lloc a nosaltres, i
possiblement més endavant a la resta de propietaris de l’edifici.
Com vostè ja coneix, ens vam traslladar a aquest pis fa aproximadament uns cinc
anys, arran de la mort de la nostra tieta Carme, que fins aleshores havia ocupat el pis
propietat de la nostra família.
Tot i intentar tenir molta cura, els veïns del pis de sota del nostre de seguida van
començar a queixar-se dels sorolls que, segons ells, fèiem. Al principi no hi vam donar
importància, perquè pensàvem que era normal que notessin la diferència amb la
nostra tieta, que sempre, des que es van habitar els pisos, fa pràcticament 40 anys,
havia viscut sola.
Però el pas del temps, en comptes d’arreglar la situació, l’ha empitjorada. Nosaltres
procurem que els nostres fills (3 mesos i 2 anys) siguin al llit abans de les nou del
vespre, però no podem evitar que algun dia a un dels dos o a tots dos els costi una
mica més de dormir i facin una mica més de soroll. Quan això passa, el senyor Joan
Solà comença a colpejar el sostre de casa seva amb l’escombra, com per dir-nos que
callem. Quan el nostre gos sent els cops, evidentment es posa a bordar, amb la qual
cosa els nens no poden dormir i ploren, el senyor Joan s’enfada i pica més al sostre, el
nostre gos borda més fort..., i això no s’acaba mai.
Per acabar-ho d’arrodonir, darrerament quan ens el creuem a l’escala, ens insulta i ens
amenaça, dient-nos que estem atemptant contra la seva salut, que ja és prou delicada.
Pensem que cal posar les coses al seu lloc, i confiem en vostè, com la persona més
adequada per fer-ho. Confiem en el seu bon criteri.
Molt atentament,
Pere Rocamora

Després d’haver llegit i donat resposta a les dues cartes, respon les preguntes
següents:
Per quin motiu s’ha generat aquest conflicte?
Com et senties quan veies que la versió de l’altra part afectada pel problema
era absolutament diferent de la versió que coneixies?
Quina ha estat la teva reacció? Ha estat correcta?
Quina o quines conclusions pots extreure d’aquesta activitat?

PAT de 1r d'ESO 68


ACTIVITAT: «EL VIATGE DE L’ANNA»
Prendre decisions no és fàcil. Tenir clar per què triem una opció i no una altra, i saber
avaluar l’alternativa triada, ens pot ajudar en aquest procés.
Objectius
Ser capaç d’analitzar els factors que intervenen en una presa de decisió.
Saber exposar de manera clara i coherent els nostres arguments.
Utilitzar adequadament les tècniques de negociació per a arribar a un consens.
Exercitar l’hàbit d’avaluar les nostres decisions.
Procediment
En primer lloc, llegireu la història de l’Anna. Tingueu en compte que no tenim més
dades que les que hi ha en aquesta història.
Un cop llegida la història, cadascú decidirà a quin dels personatges de la història
donaria el paracaigudes. Argumenteu detalladament la vostra decisió.

EL VIATGE DE L’ANNA
L’Anna fa molts anys que és hostessa d’avió. És una feina que li agrada moltíssim. De
fet, de petita sempre ho havia somiat i deia que aquesta seria la seva feina.
És una persona molt responsable, sempre comprova que tot sigui al seu lloc, i que no
falti res quan sigui el moment d’enlairar-se l’avió.
Aquell dia feien la ruta Barcelona – Almeria; era un trajecte curt.
Quan els passatgers comencen a pujar a l’avió, l’Anna sempre és a la porta saludant
tothom, i intentant memoritzar els passatgers.
Avui ho te fàcil; com que és molt d’hora, no viatja gaire gent. Comencen a pujar.
El primer és un noi jove a qui l’Anna creu identificar com a jugador de futbol. Va sol, i
durant el viatge comenta que va a veure els seus pares, que viuen en un poblet prop
d’Almeria.
En segon lloc puja un matrimoni de mitjana edat i que semblen molt contents de
poder viatjar. Van parlant dels fills i dels néts.
El tercer és un capellà, vell conegut de l’Anna que fa moltes vegades aquest trajecte.
La quarta és una noia jove amb una criatura petita als braços. Se la veu molt
atabalada, i explica a l’Anna que és la primera vegada que puja en un avió, però que la
seva parella encara no coneix el seu fill, i va a trobar-se amb ell, i a passar uns dies
tots tres plegats.
En cinquè lloc, un operari de l’aeroport del Prat, que ha d’anar a supervisar unes
feines a l’altre aeroport.
I com que ja no hi ha ningú més, es tanquen les portes de l’avió, que porta només 10
persones: els set passatgers, el comandant, el seu ajudant i l’Anna.
Tot anava molt bé, com sempre, però quan estan sobrevolant Castelló, l’avió comença
a tenir problemes i el comandant demana que tothom es posi un paracaigudes, que
han de saltar de l’avió.
I és aquí quan apareix el problema, perquè s’adonen que només tenen dos
paracaigudes. L’Anna ha de decidir a qui els dóna.

PAT de 1r d'ESO 69


ACTIVITAT: «DIFERENTS CONDUCTES»
No sempre és fàcil dir què és el que ens agradaria, manifestar els nostres desitjos,
demanar allò que ens fa falta… És per aquest motiu que val la pena parar-se a
reflexionar, per adonar-nos que normalment la solució passa per dir-ho, demanar-ho,
expressar-ho d’una manera correcta.
Objectius
Discriminar entre asserció, agressió i passivitat.
Expressar desitjos, sentiments, opinions…, tant positius com negatius, sense
molestar els altres i sense avergonyir-nos-en.
Trobar estratègies que ens ajudin a poder exercitar els nostres drets, d’una
manera apropiada i efectiva.
Procediment
Aquesta activitat està dividida en dues parts que, tot i que tenen relació entre elles, es
poden treballar de manera separada.
En la primera part s’exposaran tres situacions, en les quals haureu de pensar i escollir
quina seria la resposta més probable en el vostre cas. No s’ha de fer cap comentari ni
cap explicació fins després de la tercera situació. Un cop arribats a aquest punt,
tornarem a veure les respostes de les tres situacions i haureu de decidir quina seria la
resposta més adequada en cada situació. Les tres situacions són les següents:

PAT de 1r d'ESO 70


Situació 1
Estàs preparant un control per l’endemà i la teva parella entra a l’habitació i et diu:
"Corre, porta’m oli del súper abans que tanquin!!!"
T’enfades i crides: "Sí, és clar, sempre esperes que estigui ocupat per
demanar-me alguna cosa!"
Et molesta haver de deixar de fer el que estàs fent, però vols evitar discussions
i hi vas immediatament.
Tranquil·lament respons: "Estic enfeinat. Si no et fa res, ho acabaré abans.
Encara falta més de mitja hora perquè tanquin la botiga."

Situació 2
Vas a comprar a una botiga que han obert nova al teu barri, i en sortir t’adones que
t’han tornat el canvi de 10 €, quan tu havies donat un bitllet de 20 € per pagar.
Tranquil·lament, entres a la botiga i li expliques al venedor que t’acabes
d’adonar que el canvi no és correcte. Li expliques el que li has donat i el que
t’ha tornat.
Et talla tornar a la botiga per si el venedor pensa que el vols enredar
Entres enfadat a la botiga, interromps un client i li crides al venedor: "Escolti,
que m’ha donat malament el canvi. És que no pot parar atenció al que fa?"

Situació 3
Has quedat amb un amic per anar a un concert del teu cantant favorit, ell s’entreté i hi
arribeu tard.
Et molesta arribar tard al concert, però no vols molestar el teu amic i no dius
res.
En arribar al lloc del concert i veure que ja ha començat, t’enfades: "Sembla
mentida, sempre fem tard per culpa teva."
En la segona part, llegireu el full de treball «Drets assertius» que exposem a
continuació. Primerament omplireu la primera taula i, a continuació, fareu el mateix
amb la segona taula.

PAT de 1r d'ESO 71


LLISTA ASSERTIVA DE DRETS
Tens el dret de:
Fer el que vulguis, sempre que no fereixis els altres.
Mantenir la teva dignitat, fins i tot quan facis mal a algú.
Demanar alguna cosa a una altra persona, tot sabent que l’altra persona té el
dret de dir que no.
Aclarir i discutir problemes amb les persones involucrades.
Ser tractat amb respecte.
Tenir i expressar els teus propis sentiments.
Ser escoltat i pres seriosament.
Fixar les teves pròpies prioritats.
Dir NO sense sentir-te culpable.
Demanar el que vulguis.
Tenir allò que pagues.
Demanar informació a professionals.
Cometre errors.
Mostrar la teva pròpia posició.

DRETS ASSERTIUS

A casa meva crec que tinc dret a Això em provoca una sensació, emoció, sentiment...
tenir i tinc

Això em provoca una
A casa meva crec que tinc
sensació, emoció, Què podria fer? Què faré?
dret a tenir i NO tinc
sentiment...

PAT de 1r d'ESO 72


TEMA DE LES HABILITATS DE VIDA I BENESTAR

ACTIVITAT: «QUINS SÓN ELS MEUS LLADRES DE TEMPS?»
M’imagino que la majoria de nosaltres compartim la insatisfacció que sovint
experimentem en relació amb el temps, o més ben dit, amb l’ús del temps de què
disposem. Tanmateix, la majoria també estarem d’acord quan afirmem que el temps es
fa curt quan fem activitats plaents i que es fa etern davant d’activitats poc agradables.
Objectius
Prendre consciència de la vivència individual del temps.
Reflexionar sobre les nostres actituds i comportaments relacionats amb l’ús del
temps.
Analitzar els principals factors que ens condueixen a una mala gestió del
temps.
Adoptar actituds favorables a la millora de la gestió del temps.
Procediment
En aquesta activitat ens centrarem en el temps. Es tracta que acabeu cadascuna de
les frases que hi ha a continuació:
Em passa el temps volant quan ............
El temps se’m fa etern quan ..............
Aprofito el temps quan .................
Perdo el temps quan ..................
Voldria donar-me més temps per .......................

Aprofitarem l’activitat per a recordar que hi ha molts tòpics i prejudicis en relació amb
el temps. Per il·lustrar-ho es pot recórrer al refranyer popular o a les frases cèlebres. A
continuació, us en recollim uns quants exemples:

PAT de 1r d'ESO 73


REFRANYS I FRASES SOBRE EL TEMPS
El temps és or.
Val més tard que mai.
El futur no és un regal, és una conquesta.
Tots som insignificants i obsolets en el temps.
Només manca temps a qui no sap aprofitar-lo.
Pel carrer del «després» s’arriba a la plaça del «mai».
No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu.
No és el temps allò que passa; som nosaltres els qui passem.
Viu el present i fixa’t el mínim possible en el demà.
Oblidem el que ja va passar, ja que podem lamentar-nos-en, però no refer-ho.
Un avui val per dos demàs.
El present, com una nota musical, res no significa si no està lligat al passat i al
que ha de venir.
La vida ben emprada és llarga.
No podeu fer retrocedir el rellotge, però sí que podeu tornar a donar-li corda.
Il·lumina el demà amb el dia d’avui.
Avui és sempre encara.
Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí, no com a sofà.
El que faci avui és important, perquè estic utilitzant un dia de la meva vida en
fer-ho.

Algunes reflexions que podem fer a partir d’aquestes frases:
Cadascú disposa cada dia d’un regal meravellós que consta de vint-i quatre hores
de vida que cal gestionar de la millor manera possible.
Es tracta d’un recurs concret, no es pot ampliar ni minorar. Es insubstituïble i
irreversible. Podrem comprar més materials o aconseguir més diners, però el
nostre temps personal només pot tenir 24 hores cada dia, ni una més.
L’home des de sempre ha sentit la necessitat de controlar el seu temps; tenim
calendaris i rellotges, i això fa que de vegades ens estressem per fer tot el que
volem fer en el temps acotat que tenim; en canvi, altres vegades el temps ens
sembla una eternitat i no li trobem sentit a la vida, ni sabem com ocupar aquest
temps, l’avorriment és patent.
Afortunadament, tenim moments en què fruïm d’allò que fem; en aquests moments
el temps sembla passar en un instant i ens envaeix una sensació de benestar o
satisfacció amb allò que fem.
El que està clar és que no podem quedar-nos estàtics; el temps passa per a
tothom i constantment reelaborem les experiències del passat per poder afrontar
millor el present i el futur. Tots ens fem i canviem amb el temps. Aturar-se en el
passat seria un error molt greu i viure de la nostàlgia també. Tot flueix i no ens
podem quedar enrere si volem créixer.
Cal aprendre a gestionar bé el temps, sense angoixar-nos per la seva manca i
sense deixar-nos portar per la rutina i el deixar passar. Cal aprendre a gaudir del
temps, a fruir en el temps, i això requereix una actitud activa, un posar fil a l’agulla
en cada moment.

PAT de 1r d'ESO 74

Quadern de tutoria de 1r

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (9)

Destacado

Destacado (8)

Similar a Quadern de tutoria de 1r

Similar a Quadern de tutoria de 1r (20)

Más de Inma López

Más de Inma López (20)

Quadern de tutoria de 1r