Quadern de tutoria de 4t

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 4t d'ESO
Pla d'acció tutorial
INS Damià Campeny
Curs 2011-2012


Índex de temes

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Coneixement del grup

Treball en grup

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació acadèmica i laboral

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació acadèmica i laboral

Rendiment acadèmic

PAT de 4t d'ESO 1


Objectius

Els objectius del PAT de Segon d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i
cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a
treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter
transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida, l'autoconeixement
i l'acceptació d'un mateix. A partir del segon trimestre es treballaran de manera
paral·lela l'orientació acadèmica que necessitarà l'alumnat a l'hora de decidir per quina
via optar en els estudis postobligatoris, i laboral, si el que decideix és inserir-se en el
mercat laboral.
Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la
competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal.
S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es
propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot
adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els
continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual
(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 4t d'ESO 2


Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant
SESSIÓ: 1 en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per
part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la
guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:
Què fem quan falta un professor/a?
Com presentem els treballs?
Com hem d'estudiar?
Com ens hem de planificar el temps?
Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?
Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?
Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?
...
Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per
tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que
calgui.

PAT de 4t d'ESO 3


Cercles dobles

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Cercles dobles

OBJECTIU: Desinhibir el grup. Estimular el
SESSIÓ: 2
coneixement interpersonal.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Llista de preguntes

Desenvolupament de l’activitat:
Consta de dues fases:

1a fase:
Els/les alumnes es posen drets. Es copien a la pissarra algunes preguntes de
coneixement personal (seleccionar de la llista del final). Els alumnes poden afegir
alguna pregunta més. En total, hi ha d’haver tantes preguntes com alumnes al grup/2.
Es divideix la classe en dos grups iguals en nombre, utilitzant el procediment de
numerar-se (1, 2, 1, 2). Tots els números 1 formen un grup mirant a fora. Els números
2 formen un cercle exterior a l’altre, mirant els primers i formant parelles entre ells.
Es donen les següents instruccions: “Si no saps el nom de la teva parella, pregunta-li i
digues al teu company què faries amb 30 euros”. Una vegada resposta aquesta
pregunta, el cercle exterior avança un pas i es formen noves parelles. Es fa la següent
pregunta de la llista de la pissarra. Es contesta. S’avança un nou pas. Es forma la
nova parella. Això es fa amb totes les preguntes fins que s’arriba a la pregunta final.

2a fase:
Es fa un diàleg general amb posada en comú.
Es pot enfocar com a un diàleg espontani o bé anar, alumne per alumne/a, fent que els
altres comentin què han esbrinat.

PAT de 4t d'ESO 4


Llista de preguntes:

1. Descriu el lloc on vivies quan tenies 4 anys.
2. Professió del pare i de la mare.
3. Si t’haguessis de canviar el nom, quin triaries? per què?
4. Quin és el teu personatge preferit? per què? (pot ser de ficció o real)
5. El record més feliç de la teva vida és...
6. Quina assignatura t’agrada més i quina t’agrada menys?
7. Quines han estat les millors vacances que has passat?
8. Si tinguessis la possibilitat d’estar durant 1 hora parlant amb una persona famosa,
a qui triaries?
9. Digues una cosa que et faci feliç.
10. Si haguessis de viatjar a un altre planeta i només poguessis dur tres coses, quines
triaries?
11. Digues una o diverses aficions que tinguis i practiquis.
12. Si et donessin un premi que consistís a anar a viure un any a qualsevol lloc del
món, quin triaries? Per què?
13. Digues una cosa bona que t’hagi passat fa poc.
14. Quin és el teu millor amic o la teva millor amiga?
15. Com descriuries el teu país a una persona estrangera que te’n demanés
informació?
16. ...

PAT de 4t d'ESO 5


Qui és qui al grup

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: Qui és qui al grup

OBJECTIU: Conèixer els companys i/o aprofundir en el seu
SESSIÓ: 3
coneixement des d’altres punts de vista

DURADA APROX.: 45’ MATERIAL: Qüestionari


Cada un dels alumnes (i també el professor, si es vol) omplen el qüestionari annex.
Tots els noms que s’utilitzin com a resposta han de correspondre a gent del grup i no
es pot repetir cap nom.
Una vegada realitzat el qüestionari, els alumnes se situen en cercle i el posen en
comú, seguint la pauta següent:
Quina ha estat la pregunta més difícil de contestar?
Què has après?
Què t’ha sorprès?

PAT de 4t d'ESO 6


Qüestionari “Qui és qui al grup”

Escriu el nom de:

1. Una persona del grup que mai hagi sortit d’Espanya: .............................

2. Que tingui un nom que comenci amb la mateixa lletra que el meu:
.............................

3. A qui li agradin els mateixos esports que a mi: .............................

4. Que no va néixer a Mataró: .............................

5. Que tingui el cabell del mateix color que el meu: .............................

6. Que tingui els ulls del mateix color que els meus: .............................

7. Que hagi llegit el mateix llibre que jo: .............................

8. Que sigui més jove que jo: .............................

9. Que compleixi els anys el mateix mes que jo: .............................

10. Que calci el mateix número de peu (talla de calçat) que jo: .............................

11. Que sigui més alt/a que jo: .............................

12. Que tingui la mateixa afició que jo: .............................

13. A qui li agradi el mateix programa de televisió que a mi: .............................

14. A qui li agradi venir a l’institut: .............................

15. A qui m’agradaria conèixer més: .............................

16. Amb un cognom que comenci per la mateixa lletra que el meu: .............................

17. Que sempre ha viscut al mateix habitatge: .............................

18. Que tingui el mateix nombre de germans i germanes que jo: .............................

19. A qui li agradin més les matemàtiques que la literatura: .............................

20. Que jugui en algun equip esportiu o practiqui esport regularment: ............................

PAT de 4t d'ESO 7


La colla d'amics

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: La colla d’amics

OBJECTIU: Unificar criteris sobre les colles d’amics i la
SESSIÓ: 4
importància que tenen en aquestes edats.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxes dels alumnes

Per portar a terme aquesta sessió, els explicarem la importància que té la colla d’amics
en aquestes edats, i que això està molt bé, però que també hem de ser conscients de
les eleccions que fem i que aquestes no sempre han de ser incondicionals.
Primer, els alumnes faran una reflexió en petit grup sobre el que és una colla d’amics i
quins condicionants ha de tenir.
Posteriorment, es posarà en comú els pensaments de cadascun dels petits grups, i
s’iniciarà un debat entre els membres de la classe, anotant els resultats en els fulls de
resultats.
A continuació, hi ha una activitat per començar a tenir un llenguatge comú, compartit i
exacte, no per a tothom un amic vol dir el mateix, de vegades confonem termes com
amic i company, etc.
Finalment es presenten diferents casos d’alumnes i hem d’escollir a qui faríem el
nostre amic o amiga i per tant quina és la nostra preferència pel que fa a les relacions
que triem.

PAT de 4t d'ESO 8


Qüestionari a omplir en petits grups:

1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_________________________________________________________

2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o
quatre raons).
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________________________________

3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres.
Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser
popular dins d’una colla:

 Ser simpàtic.

 Gaudir fent bromes.

 Tenir iniciatives per fer coses noves.

 Tenir molta “marxa”.

 Ser guapo/a. El físic.

 L’habilitat esportiva.

 Estar al dia en qüestió de música.

 La roba.

 Ser un bon amic.

 Que els pares el deixin sortir.

PAT de 4t d'ESO 9


Full de resultats de qüestionari

Curs: ________ Tutor/a: ________________________________

Per fer el buidatge cal que el portaveu de cada grup doni els resultats i es vagin
apuntant a la pissarra. A la tercera qüestió cal apuntar cada factor, per veure quins són
en general i tenen més importància per el noi/a. Cal que en parlin una mica.
Els sorprenen els resultats?
Hi està d’acord la majoria?

A partir d’aquí pot començar el debat.
1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?
2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o
quatre raons).
3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres.
Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser
popular dins d’una colla:

 Ser simpàtic.
 Gaudir fent bromes.
 Tenir iniciatives per fer coses noves.
 Tenir molta “marxa”.
 Ser guapo/a. El físic.
 L’habilitat esportiva.
 Estar al dia en qüestió de música.
 La roba
 Ser un bon amic.
 Que els pares el deixin sortir.

4. Resum del debat
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
__________________________________________________________________

PAT de 4t d'ESO 10


Els amics:
Tots necessitem amics a qui explicar els nostres problemes i sentiments, amb qui
compartir les coses quotidianes i especials.
A l’adolescència els amics són molt importants, però sovint utilitzem la paraula amics
amb poca exactitud.
Completeu les següents frases:

 Per a nosaltres un CONEGUT és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
______________________________________________________

 Per a nosaltres un COMPANY és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
______________________________________________________

 Per a nosaltres un AMIC és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________

PAT de 4t d'ESO 11


Ara et descrivim un cas: CARME, 15 ANYS

“Anem juntes a quasi tot arreu. De vegades dorm a casa, i parlem fins a altes hores de
la nit. També parlem llargues estones per telèfon. Sé que és capaç de guardar un
secret. És sincera i em diu si em comporto com una “tonta” o he jugat malament a
basquet. Ens agraden les mateixes coses i riem juntes. És la meva millor amiga”.

Valora els fets de l'escrit que creus que són importants per a una bona amistat.

I ara numera per ordre d’importància els que s'han de tenir per una bona amistat.

Respectar les opinions. Riure i divertir-se junts.

Comunicació. Donar suport l’un a l’altre.

Confiança. Aconsellar-se.

Lleialtat. La sinceritat.

Està al teu costat quan ho necessites. Parlar-hi sense por de fer el ridícul.

PAT de 4t d'ESO 12


L'elecció de delegat/da I

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de
delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.

Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es
plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el
partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.
L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el
segon grup en el segon objectiu.
Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus
amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes
que han pres.

PAT de 4t d'ESO 13


PROBLEMA

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un
noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important
que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:
 Li agrada estudiar i treu molt bones notes.
 És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.
 És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.
 Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:
 És el millor futbolista de la classe.
 Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament
al futbol i a més són força avorrides.
 És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.
 Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:
 No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està
distreta.
 És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla,
sigui amb qui sigui.
 Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.
 Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.

PAT de 4t d'ESO 14


EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1
1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?
2. Guarden els torns de paraula o no?
3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?
4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres
coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2
1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?
2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen
ha anomenat el que ha dit un altre.
3. Han parlat tots o només uns quants?
4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 4t d'ESO 15


L'elecció de delegat/da II

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els/les alumnes, abans d’escollir els
delegats de classe, coneguin les seves funcions i les seves
tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a

El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i
les funcions que han de tenir.
Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per
al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim
hauran de ser dos).
Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta
de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el
programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la
candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia
de l'elecció.
A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats
sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 4t d'ESO 16


Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden
ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.
El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu
drets.
Les seves funcions principals són:
Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els
òrgans de gestió i de govern del centre.
Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de
direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la
seva vida estudiantil.
Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els
exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.
A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els
estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats
És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre.
Està format per:
El conjunt de delegats de classe
Els representants al consell escolar del centre
Representants de les associacions d’estudiants
El consell de delegats ha de:
Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell
escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o
classes als quals representen.
Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé
per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.
Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.
Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 4t d'ESO 17


L'elecció de delegat/da III

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats/des

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació

S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador
prèviament designat.
Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com
candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una
de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.
El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i
expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la
seva exposició.
Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci
les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que
aquesta part es faci amb ordre.
Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un
paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.
El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents
candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 4t d'ESO 18


Curs 2011-2012
ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:
Tutor : ___________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________

Primera votació
Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un/a alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat/da i
sotsdelegat/da el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.
Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació
entre els/les quatre alumnes que hagin més vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 4t d'ESO 19


Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi del nostre alumnat i,
SESSIÓ: 8
d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne

El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits
d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.
Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a
continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.
Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en
aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 4t d'ESO 20


Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:
Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?
Començo l’estudi amb exercicis de concentració?
Sempre estudio en el mateix lloc?
Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?
Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)
Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?
Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui
esquerrà/na)?
Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?
Subratllo i faig esquemes quan estudio?
Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?
Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?
Procuro tenir llum adequada?
Busco les idees fonamentals quan llegeixo?
Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?
Després de subratllar, confecciono l’esquema?
Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?
Consulto les paraules o expressions que no conec?
Tots els dies estudio a les mateixes hores?
Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?
Dins de l’horari d’estudi faig descansos?
Procuro mantenir una postura correcta?
M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?
No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel
xat...?
Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 4t d'ESO 21


La planificació del temps d'estudi

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a
SESSIÓ: 9 les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i
del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)

El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un
horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que
l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb
amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars
(repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a
cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per
ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera
molt visual de veure la distribució.
Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas,
demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions
recomanades.
Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:
Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja
horària.
El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i
haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha
d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de
setmana).
Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o
de pràctica esportiva.
Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera
necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-
lo ben visible al seu lloc d’estudi.
La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per
al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada
alumne/a.

PAT de 4t d'ESO 22


Planificació del temps d'estudi
HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
8,00-
9,00
9,00-
10,00
10,00-
11,00
11,00-
11,30
11,30-
12,30
12,30-
13,30
13,30-
15,00
15,00-
16,00
16,00-
17,00
17,00-
18,00
18,00-
19,00
19,00-
20,00
20,00-
21,00
21,00-
22,00
22,00-
23,00

23
PAT de 4t d'ESO


Tècniques d'estudi: Atenció i concentració

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Atenció i concentració

SESSIÓ: x OBJECTIU: Evidenciar que per realitzar qualsevol feina, tant
escolar com d’un altre tipus, cal que s’estigui atent i
concentrat en allò que es fa.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls d’activitats que s’annexen.


Seguint les orientacions que es van donant a les diferents fitxes, cal que les intentin
treballar individualment i en silenci.
Per començar podem fer-ho amb un exercici de relaxació d’aquest tipus:

Exercici de relaxació:
Col·loca els palmells de les mans damunt de la taula i seu bé. Tanca els ulls i respira a
poc a poc i profundament, de manera que notis com entra l’aire als pulmons. Durant un
minut més i menys, faràs aquest exercici concentrant-te a notar com respires, com
entra l’aire, les sensacions que tens, com es dilaten els pulmons, etc..sense pensar en
res més. Aquest exercici de relaxament és molt útil que el realitzis abans de començar
feines que necessiten la teva atenció.

A partir d’aleshores, podem fer la proposta de les activitats. Se n’ofereixen diverses i
cal fer un recull de les que es considerin més interessants.

24


Activitat 1

Busca els quadrats que siguin iguals i vigila amb les ratlles i els punts.

25


Activitat 2

On és el tros del gerro amb el mateix dibuix?

26


Activitat 3

Troba els cercles amb les mateixes fraccions i vigila la posició

27


Activitat 4

Troba les figures amb cercles iguals i vigila la posició dels cercles

28


Activitat 5

Quines figures són exactament iguals?

29


Activitat 6

Busca els mateixos dibuixos

30


A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hi ha a
Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les
seves necessitats.
Es pot anar treballant durant tot el curs.

31


Dinàmica de queixes

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Dinàmica de queixes

OBJECTIU: Ensenyar al nostre alumnat com fer i adreçar
SESSIÓ: x
correctament una queixa.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxes de l’alumnat

Entre els adolescent, és molt usual trobar alumnes que sempre es queixen de tot i tot
està malament.
Després de fer un raonament als nostres alumnes sobre l’aspecte positiu de saber
valorar aquelles coses que no ens agraden i tenir la valentia de dir-ho, també cal
treballar tots aquells aspectes que cal tenir en compte, per exemple:
"Està molt bé dir que alguna qüestió no funciona, però no ens hem de quedar amb
això tan sols, també cal que diguem que podem fer per millorar-ho.
Podem dir que alguna cosa no funciona, però també ens podem plantejar el perquè i
què hauríem de reconduir perquè funcionés."
El que hem de pretendre és no quedar-nos amb la superficialitat de les situacions que
ens desagraden o limitar-nos a criticar-les negativament. Cal saber adreçar una queixa
formalment i, a la vegada, cal que siguem constructius i intentem veure quina possible
solució hi podem trobar.

32


Queixes formals

Escriu a continuació tres “queixes”, és a dir, tres coses que t’agradaria que canviessin
en aquest institut:

M’agradaria canviar: Signatures:

Escriu ara tres coses que t’agradaria que canviessin a la teva classe:

M’agradaria canviar: Signatures:

 Mira de trobar companys i companyes del grup que pensin com tu sobre algunes de
les queixes que formules i demana que les signin al costat.
 Subratlla les queixes per a les quals has trobat com a mínim cinc persones del grup
que els donin suport.
 Tria entre les subratllades, la queixa que tu consideris més important.
Busca les persones que pensen com tu i EMPLENA el full següent en petit grup.

33


Dinàmica de queixes. Treball en petit grup

1. Ens agradaria canviar:

2. La persona o persones que se n’haurien de fer càrrec és/són:

3. Esperem que faci el següent:

4. Sabem que es trobarà amb aquestes dificultats:

5. El que nosaltres podem fer per ajudar a fer el canvi que demanem és:

34


Preparant l'avaluació

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per a l’alumnat.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran
al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.
És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i
apreciacions innecessàries.
Guió de l’alumnat:
1. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
Propostes dels alumnes.
2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.
Assistència, participació, incidències, etc.
Propostes dels alumnes.

Cal insistir als/les alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

35


Guió de l’alumnat

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup

Assistència, participació, incidències, etc.

Propostes de millora dels alumnes

36


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als/les alumnes.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

37


Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

38


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

39


Segon trimestre

Comencem l’orientació que ha de servir l’alumnat per triar l’opció de Batxillerat que els
és més adient. Al final del segon trimestre hauran de decantar-se per una opció, i és
interessant que estiguin informats de les qüestions principals que se li plantejaran a
final de curs.
Farem servir com a material complementari els dossiers que CamiNet ofereix
(http://www.diba.es/web/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet), depenent de
la Diputació de Barcelona.

40


Presentació
Aquest material que comences a llegir ara, està fet per a ajudar-te una mica en totes
les decisions que hauràs de prendre molt aviat.
Tenir l'oportunitat de prendre decisions és una cosa que està bé, perquè per una part
ens permet fer el que ens ve més de gust, però d'altra banda, és difícil, perquè
implica renunciar a allò que no escollim.
S'apropa el moment en que compliràs 16 anys i podràs tenir oportunitats a les que fins
ara no podies accedir. Aquestes oportunitats variaran depenent del que finalment
decideixis.
Quan una persona compleix 16 anys ha de decidir si continua estudiant i què
estudiarà, o si vol treballar i en què. També ha de decidir si vol treballar només en
moments puntuals, com els estius, les vacances de Nadal, els caps de setmana, o al
contrari, si vol dedicar totes les seves energies als estudis o a la feina. Si decideix
treballar, ha de veure en què, com i on buscarà. Per tal de fer tot això ha de
desenvolupar habilitats per agradar a les persones que poden contractar-la. Com pots
veure, hi ha molt per a fer, per aprendre, moltes possibilitats per escollir i també
moltes per descartar.
Aquestes presentacions i activitats tenen la finalitat d'ajudar-te a saber més de tu
mateix/a i del que t'envolta abans de començar a prendre decisions. Dues d'elles
tenen a veure amb els estudis i tres amb la feina. Cadascuna contesta a unes
preguntes principals, que són les que tens a continuació:

1
1

A vegades em pregunto…

És important tenir el De què em
serveix estudiar?
Graduat en ESO?
LOGO
AJUNTAMENT

1
1

I ara…

Què vull fer quan acabi
QUÈ
l’ESO?
LOGO
AJUNTAMENT

41


1
1

Què he de saber abans de Buscar feina.
Estàs
començar a buscar feina? preparat/da
per a això?

LOGO
AJUNTAMENT

1
1

Qui em pot donar feina?
On he d’anar
On es troben aquestes per trobar
feina?
persones?
LOGO
AJUNTAMENT

Què puc fer per a causar 1
1

una bona impressió a la
Una ENTREVISTA
persona que pot donar-me de feina ?

feina? i això com es fa?

LOGO
AJUNTAMENT

Esperem que el tot plegat et serveixi d'ajuda a l'hora de prendre les decisions que
hem parlat, tant d’estudis com de feina.

Sigui com sigui ja saps que si tens algun dubte, pots preguntar a la teva família, als
teus professors/es i també als Tècnics d'Ocupació de l'ajuntament de la localitat on
vius, que estaran encantats d'ajudar-te.

Recorda el més important:
NO ET QUEDIS AMB CAP DUBTE.
PREGUNTA!

42


1
1

A vegades em pregunto…

De què em
serveix estudiar?

LOGO
AJUNTAMENT

És important tenir el Graduat en ESO?

43


ACTIVITAT 2 - FITXA 1

QUINES COSES FA QUI TREBALLA EN UNA PERRUQUERIA?
Sovint creiem conèixer una professió perquè hem vist treballar les persones que s'hi
dediquen. Però el cert és que, habitualment, cada ofici o professió és més complicat
del que sembla.
El que es veu és la part pública, però no es consideren altres coses que poden ser
més o menys atractives i que semblen quedar una mica ocultes.
Per exemple, si preguntéssim al carrer, segur que la majoria de les persones ens
dirien que saben quines són les tasques que comporta treballar en una perruqueria. I
tu? Saps quines són aquestes tasques?
A continuació et proposem que escriguis a la taula quines creus que són les coses
que es fan en una perruqueria.
Un cop hagis acabat, ho posareu en comú amb el grup per veure quines idees heu
tingut, perquè pugueu tenir una imatge més completa de la professió que exerceixen
les persones que treballen en una perruqueria.

COSES QUE FA QUI TREBALLA EN UNA PERRUQUERIA

44



PER A QUÈ EM SERVEIX EL GRADUAT EN ESO SI JO VULL TREBALLAR?
Moltes persones creuen que poden accedir al mercat laboral amb facilitat i la majoria
de les vegades és cert; però al contrari del que se sol pensar, fins i tot les tasques
més senzilles requereixen una mínima formació. Aquesta mínima formació és el
Graduat en ESO.
A continuació, se't mostraran una sèrie d'ofertes de treball reals, que han estat
publicades en portals d'ocupació d’Internet.
El que has de fer és molt fàcil: llegeix cada oferta i, a la taula que trobaràs en aquesta
fitxa, senyales si creus que és necessari o no tenir el Graduat en ESO per treballar en
aquesta professió concreta.
Un cop hagis acabat, ho posareu en comú amb tots els teus companys/es i
comentareu els resultats obtinguts.
Seria també interessant que durant aquesta activitat et fixessis si, a més del Graduat,
es demanen altres requisits per poder accedir a les ofertes que llegiràs.

Aclareix els dubtes que tinguis sobre l’activitat o les professions que s’hi relacionen
per poder-la fer correctament.

45


Les empreses demanen, com a mínim, el Graduat en ESO per treballar de...

FEINA SÍ NO

Venedor/a a El Corte Inglés per a la campanya de Nadal  

Venedor/a de pisos  

Administratiu/va  

Dependent/a de botiga (Stradivarius)  

Responsable de magatzem  

Teleoperador/a  

Repartidors/es  

Demostradors/es  

Auxiliar de càrrega i descàrrega  

Auxiliar de sala ( saló recreatiu)  

Vigilant nocturn hotel  

Muntador/a d’estructures metàl·liques d’obra  

Guia de museu  

Mosso/a d’equipatges  

Assistent/a de reprografia  

Cambrer/a  

Mosso/a de magatzem  

Dependent/a de videoclub  

46


TOT TÉ EL SEU PERQUÈ...

Com has pogut veure en l'activitat anterior, a la majoria de feines demanen com a
requisit mínim tenir el Graduat en ESO.
Això és així perquè les matèries que s'estudien durant l'ESO tenen una aplicació real
al món laboral.
No tan sols les matèries, sinó que anar primer a l’escola i després a l'institut fa que
adquireixis una sèrie d'hàbits que són molt valorats en el mercat laboral.
La següent activitat consisteix a veure quina aplicació real tenen les coses que aprens
a l'institut a l'hora de treballar.
En aquesta fitxa apareixen els noms d'algunes matèries que estudies i d'una sèrie de
coses que et demanen que facis a l'institut. Intenta escriure quina utilitat pot tenir quan
comencis a treballar.
Un cop hagis acabat, hi haurà una posada en comú amb la resta del grup per veure si
els teus companys i companyes han estat capaços de veure coses que tu no hagis
vist i viceversa.

47


MATÈRIES APLICACIÓ EN UNA FEINA

La llengua catalana

La llengua castellana

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

HÀBITS APLICACIÓ EN UNA FEINA

Utilitzar l’agenda

Endreçar els apunts

Fer treballs

Anar cada dia a l’escola i ser puntual

Estar amb gent que no m’agrada a la
classe

48


Què vull fer quan acabi l’ESO?

49



SEGUR QUE AQUESTA FEINA ÉS LA MEVA?

Hi ha moltes raons per triar una professió determinada. Mitjançant aquest exercici
veurem quines són les teves professions favorites i veurem per què et semblen
atractives.
El que has de fer és molt fàcil:
1. Escrius a la columna "FEINA" les feines que t'interessen.
2. A la columna "MOTIVACIÓ" escrius perquè t'agrada exactament, la raó que tens
per triar-la.
3. A la columna "A", has de posar un número a cada una de les professions, sent la
número 1 la que més t'agrada i així fins a la que menys t'atreu, que tindrà el
número més baix, però que serà sempre una professió que tu hagis triat.
4. Un cop ho hagis fet, tu i els teus companys i companyes posareu en comú els
resultats i el vostre professor/a us farà unes preguntes, després de les quals
podràs decidir si desitges incloure-hi alguna professió més i canviar l’ordre de la
taula, segons la nova informació que tinguis.
5. Si desitges canviar les puntuacions, ho pots fer a la columna "B".
Recorda que no es tracta que els resultats estiguin bé o malament, sinó de fer una tria
amb la major quantitat d'informació possible, per tenir més probabilitats de fer una
bona elecció.
Si no necessites canviar res, felicitats, perquè probablement tens les coses clares.
Si has fet canvis, significa que l'exercici t'ha ajudat en alguna manera a prendre
decisions noves.

50


FEINA MOTIVACIÓ A B

51


JO PER A QUÈ “SERVEIXO”?
La majoria de les persones, un cop han arribat a l'edat adulta tenen necessitat de
treballar per sobreviure. Això és una cosa que segurament ja saps, ja que moltes
persones adultes del teu voltant tenen diferents professions. Te n’agrada alguna
d'aquestes?
Mitjançant aquest exercici veurem:
Les professions que exerceixen les persones adultes de la teva família.
Les professions que exerceixen altres persones adultes que coneixes i que no
són membres de la teva família.
Les professions que t'agraden i que no són les de cap de les persones que
hem esmentat fins ara.
Les professions que potser no coneixes però que et poden encaixar:
o Perquè t'agraden.
o Perquè tens les habilitats necessàries per exercir-les.
o Perquè desitges fer estudis que hi estiguin relacionats.

Un cop tinguis tota aquesta informació, pots pensar en quina t’agradaria o series una
persona adient per a exercir-la.
Part d'aquesta activitat la faràs amb alguna persona que t'ajudarà a veure les coses
positives que tu tens i que de vegades pots tenir dificultats per veure. En tot cas
sempre pots preguntar al teu tutor o tutora.

52


DESCRIPCIÓ (tasques i formació que
PERSONA PROFESSIÓ
requereix)

Pare

Mare

Germans

Germanes

Oncles

Tietes

Avis

Àvies

53


QUI ÉS QUÍ

Les diferents professions exigeixen uns requisits per poder exercir-les. Aquests
requisits fan referència a: formació, experiència, coneixements i altres coses que les
persones que aspirin a una feina han de tenir per poder-la fer ben feta.
De tots aquests requisits, alguns són imprescindibles, d'altres són desitjables i d'altres
no són requisits, sinó capricis, o fins i tot manies de les persones que decidiran a qui
se li dóna la feina.
En aquesta fitxa trobaràs, per una banda, una descripció molt breu i general d'una
sèrie de persones. Per l’altra, hi trobaràs els noms de diferents professions.
El que se't demana és que aparellis els elements d'una part amb els de l'altra.
Un cop ho hagis fet, faràs una posada en comú amb els teus companys/es en què
explicareu els resultats i perquè heu decidit fer aquestes "parelles".
Després d'això el teu tutor/a et donarà informació addicional sobre els llocs de treball
que s'esmenten en l'activitat i se't demanarà que revisis la informació.
A continuació, el grup parlarà sobre si el resultat és el mateix o no, i per què creieu
que és així.

54


Una gitana
Cangur

Un romanès

Telefonista
Una noia

Un home
Lampista

Una noia

Seguretat
Una noia grassa

Un home negre
Esteticista

Un noi amb
tatuatges
Massatgista

Una noia amb
pírcings
Dependent/a

Un home

Una noia Auxiliar de vol

Treballador/a familiar

55


1
1

Buscar feina.
Estàs
preparat/da
per a això?

LOGO
AJUNTAMENT

Què he de saber abans de començar a
buscar feina?

56


LES MEVES EXPERIÈNCIES D’ÈXIT

Totes les persones tenen habilitats i talents que els permeten realitzar unes tasques
millor que d'altres. De cara al treball, és molt important esbrinar quines coses se't
donen bé i, a més, quines coses, d'aquelles que se't donen bé t'agraden, perquè no
sempre coincideixen.
De vegades, durant l'adolescència, és difícil valorar-se a un/a mateix/a, i és encara
més complicat ser capaç de dir davant d'altres persones què és el que un/a sap fer bé
i perquè; tanmateix, si busques feina, encara que sigui de forma temporal, és
important que et coneguis i puguis parlar d’aquelles coses que fas bé i mostrar proves
d'això davant de qui et pugui contractar u oferir una feina.
Aquest és, precisament el contingut d'aquesta activitat, que té dues parts:
1. Fer un inventari de les coses que se't donen bé a l’escola, inclou les
diferents matèries que estudies, els hàbits de treball, estudi i disciplina que
has desenvolupat, activitats extraescolars i relació amb companys/es, etc.
2. Fer un inventari de coses que podrien suposar experiències properes a les
laborals, explicar en què consisteixen i enumerar fets que provin que vas
fer la feina ben feta.

Per exemple: un veí em va demanar si el podia ajudar a pintar la tanca de casa seva.
En haver acabat va quedar tant content del ben pintada que estava i del poc que havia
embrutat que em va pagar molt bé i va comptar amb mi quan va pintar portes i
finestres.
La prova que la feina estava ben feta és que la persona que te la va encomanar et va
tenir en compte per futures ocasions.
És molt important fer aquesta reflexió, perquè una vegada feta, pot ser molt útil per fer
un currículum o per poder fer un bon paper en una entrevista de feina.
Podria ser molt útil que, per fer aquesta activitat, repassessis els continguts de l'última
activitat del mòdul "A vegades em pregunto...de què em serveix estudiar?", doncs et
pot ajudar a detectar les teves habilitats en el camp escolar. No és necessari que
omplis totes les caselles, només aquelles en les quals creus que pots aportar mèrits.

57


A- EXPERIÈNCIES D’ÈXIT A L’ESCOLA.

MATÈRIES COSES QUE FAIG BÉ

El català

El castellà

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

L’esport

58


HÀBITS DE TREBALL A L’ESCOLA COSES QUE FAIG BÉ

ALTRES ACTIVITATS COSES QUE FAIG BÉ

59


B- EXPERIÈNCIES D’ÈXIT EN FEINES (O ACTIVITATS SIMILARS)

NOM I DESCRIPCIÓ DEL QUE HE FET PROVES DE QUE HO HE FET BÉ

60


QUINES FEINES PUC FER?
L’estiu és una bona oportunitat d’invertir el temps de manera diferent. Per aquells i
aquelles de vosaltres que ja tingueu 16 anys pot ser un bon moment per començar a
fer feines de temporada que es poden fer mentre s’estudia.
Ens referim a les feines d’estiu i Nadal. Hi ha algunes feines que tenen molta
demanda i busquen gent per treballar-hi de manera temporal. Sovint són feines que
no necessiten d’una preparació concreta i per tant representen una bona
oportunitat per als i les joves que treballen per primera vegada.
Una feina us pot permetre tenir una experiència que es podeu posar al vostre
currículum, guanyar uns “calerons” per ajudar a casa fent-vos càrrec de les vostres
despeses i estalviar per comprar-vos una cosa que us fa il·lusió.
Per fer aquesta activitat, heu de pensar en quines feines podríeu fer i perquè us
sembla que les podríeu fer.
Us pot ajudar pensar en els vostres germans i germanes, cosins i cosines amics i
amigues més grans que ja treballen. Quines feines fan? Quines feines feien quan
van començar a treballar?
Hi ha feines en les que no es cobra però que les empreses també valoren, es diuen
feines de voluntariat. Per exemple, si us agraden els animals i al vostre poble hi ha
gossera, hi podríeu donar un cop de mà. Ja sabeu que, malauradament a l’estiu hi
ha molta gent que abandona les seves mascotes i en aquests llocs sempre es
necessita gent.
A les empreses els agrada veure que hi ha joves que aprofiten les vacances per
treballar encara que sigui durant un mes i també valoren que hi hagi algú capaç de
dedicar esforços a una cosa, encara que sigui sense cobrar.

FEINES D’ESTIU PER QUÈ LA PODRIA FER?

1

2

3

FEINES DE NADAL PER QUÈ LA PODRIA FER?

1

2

3

61


LA MEVA CARTA DE PRESENTACIÓ

Quan de forma definitiva et llencis a buscar una feina, serà important saber com es fa
el curriculum vitae i la carta de presentació.
Si desitges fer un curriculum vitae, seria recomanable que demanessis hora al Servei
Local d’Ocupació de la població on vius. Els i les professionals que hi treballen estan
acostumades a fer-ne i t’ajudaran a extraure dades que són interessants per
l’empresariat encara que no disposis d’experiència professional o que en tinguis poca.
Una vegada tinguis el teu curriculum vitae, tu mateix/a pots elaborar una carta de
presentació.
Aquesta activitat consisteix en escriure la teva primera carta de presentació. En
aquest moment és probable que no la facis arribar a ningú, però et pot servir per
saber com es fa.
Durant la presentació se t'ha indicat els passos a seguir, i són els que se't demanarà
que segueixis.
A la fitxa, s'espera que facis el següent treball:
1. Primer paràgraf: escull una empresa en la qual t'agradaria treballar, i explica
perquè t'agradaria treballar en ella i què en saps, sense estendre’t molt. Si no
coneixes cap empresa, pots escriure les característiques que hauria de tenir
l’empresa en la que t’agradaria treballar.
2. Segon paràgraf: has d'escriure en què voldries treballar i perquè penses que
series vàlid/a per fer aquesta feina. Aquí et pot ser de molta utilitat el que has
esbrinat sobre les teves capacitats i habilitats i les proves objectives que has
obtingut del que saps fer. El lloc de feina que pensis pot ser algun al que puguis
aspirar ara, amb la teva formació, com els que hem vist en l'activitat anterior, o bé
algun relacionat amb els resultats que vas obtenir en el test d'orientació
professional que vas dur a terme en el mòdul "I ara què?".
3. El tercer paràgraf és de comiat i en ell pots sol·licitar també una entrevista
personal.
4. El teu nom ha d'estar escrit al final amb la teva signatura.

62


La meva carta de presentació
Nom i cognoms:
Adreça:
Codi postal i població:
Telèfon:
Adreça electrònica:

Nom de l’empresa
Departament de personal
Nom de la persona (si el
coneixem)
Adreça
Codi postal i població
Població i data

Benvolgut/da,

1r paràgraf.

2n paràgraf.

3 paràgraf. Comiat

Signat: el teu nom i cognoms

63


1
1

On he d’anar
per trobar
feina?

LOGO
AJUNTAMENT

Qui em pot donar feina?
On es troben aquestes persones?

64


ACTIVITAT 1 – FITXA 10
LA MEVA XARXA DE CONTACTES

¿Sabies que la majoria dels contractes que es firmen ho fan perquè algú tenia una
persona coneguda que el/la va a presentar com a candidat/a a una empresa? Les
estadístiques indiquen que això és així, en ocasions en un 70% o més de les
contractacions. Això et dóna una idea de la importància de demanar ajuda a la gent
quan es busca feina.
La majoria de les persones no poden donar-te una feina, però si que coneixen a altres
que, d’alguna manera, podrien ajudar-te directament amb aquest tema.
Moltes vegades a les persones no els agrada utilitzar aquest mitjà de trobar una feina
perquè senten que estan demanant ajuda, però la veritat és que cap empresa,
generalment, no contractarà a ningú que no li sembli vàlid/a per al lloc de treball que
busca cobrir.
L'activitat que se't proposa és escriure la teva xarxa de contactes, perquè tu també
tens una xarxa de contactes, ho creguis o no.
A la fitxa, tal com s'indica, has d'escriure els noms de les persones que et podrien
ajudar a trobar una feina i perquè creus que et podrien ajudar.
Recorda que no es tracta de que pensis només en aquelles persones que puguin
donar-te feina directament. Poden ser persones que estan treballant en llocs on hi ha
demandes freqüents de personal, pot ser que coneguin algú que tingui una empresa,
pot ser simplement que s'interessin per tu i que puguin estar pendents de si sorgeix
alguna oportunitat.
Una vegada acabada l'activitat, hi haurà una posada en comú en la que parlaràs amb
la resta dels membres de la teva classe del que heu escrit. Pot ser que del que hagin
escrit ells/elles, puguis agafar bones idees.

65


NOM DE LA PERSONA QUE EM POT DE QUINA MANERA POT
AJUDAR AJUDAR-ME

66


UN PASSEIG PEL WEB DEL S. O. C.

El servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) és una de les organitzacions que més et pot
ajudar en la teva recerca d'ocupació.
El SOC té oficines a les que tots els ciutadans i ciutadanes hi poden accedir. El seu
nom són Oficines de Treball de la Generalitat (OTG).
Davant d’altres canals de recerca de feina, el SOC té l'avantatge que comptaran amb
tu si t'inscrius, tinguis l'edat que tinguis. Moltes altres organitzacions o empreses que
ajuden a buscar feina solen deixar fora les persones menors d'edat, ja que no
desitgen assumir riscs de cap tipus.
A l'Oficina de Treball et poden donar molta informació sobre ofertes de treball, cursos,
etc.
El SOC té un portal web, mitjançant el qual es pot accedir a tota aquesta informació.
En aquesta activitat se't proposa fer un tomb pel portal web del Servei d'Ocupació de
Catalunya, buscant unes dades determinades, seguint les indicacions que et donarà
teu tutor/a.
Per començar, hauràs d'introduir a la barra de direccions el següent enllaç:

www.oficinadetreball.net

67


A. On i en quina professió hi ha més feina a la comarca?

B. Quins cursos es poden fer a la nostra localitat?

C. Quina oficina d'ocupació em correspon?

68


1
1

Una ENTREVISTA
de feina ?

i això com es fa?

LOGO
AJUNTAMENT

Què puc fer per a causar una bona impressió
a la persona que pot donar-me feina?

69


LES PORS DE LA PERSONA QUE ENTREVISTA

Quan una persona desitja trobar una feina passa per diverses "proves", la finalitat de
les quals són demostrar que és la persona idònia per al lloc de treball o que pot fer les
tasques de manera satisfactòria.
L'entrevista, habitualment, no és una conversa d'igual a igual, almenys en els
següents casos:
Quan hi ha moltes persones interessades a treballar en una mateixa
professió.
Quan hi ha moltes persones interessades a treballar en una mateixa empresa.
Quan hi ha poques places i molta gent que s’hi presenta.

El seleccionar alguna persona per a un lloc de treball és una gran responsabilitat, ja
que una contractació fallida suposa un cost per a l'empresa.
La persona que selecciona, és un ésser humà com tu, i té certes pors quan s'apropa
al seu treball, ja que assumeix riscos per a l'empresa en la qual treballa.
Amb aquest exercici et proposem que "et posis el barret" de qui entrevista, és a dir,
que et posis al seu lloc i intentis imaginar quines pors té la persona que entrevista.
Has d’escriure les "pors" que vagis descobrint a la taula que trobaràs a continuació,
en aquesta fitxa.
Un cop hagis acabat, tindràs l’oportunitat de posar-ho en comú amb el grup per tal de
veure quines idees heu tingut, perquè pugueu tenir una imatge més completa de
l'entrevistador/a, com a ésser humà.

70


PORS QUE TÉ LA PERSONA QUE ENTREVISTA

71


SI JO... LA PERSONA QUE M’ENTREVISTA PENSARÀ...

Moltes persones tenen por o es posen nervioses quan han d'anar a una entrevista de
feina. Això és molt normal, doncs el que està en joc és la possibilitat de tenir una feina
que es desitja.
Durant l'entrevista és molt important causar una bona impressió, i per a això cal
preparar-la, com aniràs veient. Fóra bo que durant tot el temps que durin aquestes
activitats "tinguis posat el barret de qui entrevista i del/de l'empresària", ja que per
preparar bé l'entrevista, és fonamental que puguis veure les coses com ells/elles les
veuen i entendre perquè pensen com ho fan. Això és el que habitualment anomenem
"empatia".
Al següent exercici parlarem de coses que pots fer abans de l'entrevista i que poden
causar una bona impressió de tu a l’entrevistador/a, que com ja hem dit, té certs
temors a equivocar-se.
Qui t’entrevisti no et preguntarà directament aquestes coses però notarà si les has fet
i si tens clares les teves idees en relació a perquè vols treballar. Ja veus que l’opinió
que tingui aquesta persona depèn, en gran mesura, de tu mateix/a, per tant crear una
opinió positiva pot ser relativament fàcil, no?
A continuació et proposem algunes d'aquestes coses que pots fer i et convidem que,
posant-te al lloc de qui t'entrevista, decideixis quina opinió tindries si veiessis que una
persona s'ha preparat d'aquesta manera per a l'entrevista.
Pots anotar les teves respostes a la taula. Després, durant la posada en comú, pots
afegir aquelles coses que no se t'han acudit.

72


SI JO... LA PERSONA QUE M’ENTREVISTA
PENSARÀ...

m’informo sobre l’empresa...

miro on hi és i com hi aniré...

calculo el temps que trigaré per
arribar-hi a l’hora...

repasso bé el meu currículum i
relaciono els meus coneixements
amb la feina que m’ofereixen...

vaig a l’entrevista amb bon ànim...

tinc clar el que vull i que m’agrada
a l’hora de treballar...

tinc clar perquè seria la persona
idònia per aquesta feina...

73


QUÈ S’ESPERA DE MI EN UNA FEINA?

Com estàs veient, "posar-se el barret" de qui entrevista pot resultar molt útil de cara a
donar-li la informació que necessita i crear-li una bona impressió.
Molt probablement, qui t'entrevista és capaç de posar-se al teu lloc, també "es posa el
teu barret" per intentar conèixer-te i comprendre el que significa el que dius i com et
comportes.
La llei prohibeix treballar aquelles persones que no tenen 16 anys complerts, excepte
si s'és actor/actriu o model.
Això és una cosa que les empreses saben, per això tenen clar que qualsevol persona
jove que contractin, probablement no tingui coneixements sobre la feina que se li
ofereix.
El que sí que saben les empreses és que l’única “feina” de tota persona fins als 16
anys, també per llei, és estudiar i assistir a centres educatius. Que un/a jove no tingui
el Graduat en ESO ja els diu alguna cosa de la persona que aspira al lloc de treball
que ofereixen.
A més del certificat en ESO, a l'institut s'aprèn a ser responsable i s'adquireixen hàbits
que t’ajuden a relacionar-te amb altres persones i et preparen per una feina.
Tenint en compte això i "posant-te el barret" del/de l'empresària, escriurem a la
següent taula, què suposes que espera de tu el teu o la teva cap en un primer treball
i quines coses no li agradarien.
Quan hagis escrit les teves respostes, ho posaràs en comú amb els teus companys i
companyes, i podràs veure més coses que probablement no se t'han acudit.

74


EL QUE ESPERA DE MI QUI EM CONTRACTI

EL QUE NO LI AGRADARÀ A QUI M’ENTREVISTI

75


COSES QUE PUC PREGUNTAR EN UNA ENTREVISTA

Com has pogut veure al llarg d'aquestes activitats, l'entrevista consisteix en un
intercanvi d'informació entre dues persones. Ambdues busquen conèixer si una
col·laboració entre elles pot resultar beneficiosa per a tothom.
Tractant-se d’un intercanvi d'informació, és veritat que tu dónes informació, però no és
menys cert que també pots obtenir informació i que a més, és el teu dret sortir de
l'entrevista sabent les condicions laborals en les quals treballaries.
De nou, és molt important que siguis conscient que del que preguntes i de com ho
preguntes, perquè la persona que t'entrevista traurà una sèrie de conclusions que
poden afavorir-te.
A continuació se't proposen una sèrie de preguntes que podries fer i has d’escriure
quines coses creus que pensarà qui t’entrevista quan les facis. Per a això seria bo
que tornessis a posar-te el barret que portava el teu interlocutor/a i intentessis pensar
com ell/ella ho fa.
Pots anotar les respostes a la taula i compartir-les després amb els teus/teves
companys/es i tutor/a.

76


SI JO PREGUNTO... L’ENTREVISTADOR/A PENSARÀ...

Puc veure el taller o el lloc on hauria de
treballar?

De les feines que estem veient, quina
s’assembla més a la que jo hauria de
fer?

Hi ha possibilitats de renovar el
contracte? (en cas de contracte
temporal).

Si tinc algun dubte sobre com fer la feina
a qui ho hauria de preguntar?

Quan tindré vacances?

A quina hora se surt?

77


Avaluació de les activitats

78


Fitxa d’avaluació de les activitats

Esperem que tot la feina que has fet et sigui útil a l’hora de decidir els estudis que
continues i també a l’hora de treballar. És per això que volem conèixer la teva opinió:
Puntua de l’1 (No ho he trobat gens útil) al 5 (ho he trobat molt útil), marcant-ho amb
un cercle, cadascuna de les activitats que has fet segons si et sembla que et serviran o
no pel teu futur.

1
1

Què he de saber abans de I ara… 1 2 3 4 5
començar a buscar feina?
QUÈ

LOGO
AJUNTAMENT

1
1

Qui em pot donar feina? 1 2 3 4 5
On es troben aquestes Buscar feina.
Estàs
persones? preparat/da
per a això?

LOGO
AJUNTAMENT

1
1

1 2 3 4 5
Què puc fer per a causar una
On he d’anar
bona impressió a la persona per trobar
que pot donar-me feina? feina?

LOGO
AJUNTAMENT

1 2 3 4 5
1
1

És important tenir el Una ENTREVISTA
de feina ?
Graduat en ESO? i això com es fa?

LOGO
AJUNTAMENT

1 2 3 4 5
1
1

Què vull fer quan acabi A vegades em pregunto…

l’ESO? De què em
serveix estudiar?

LOGO
AJUNTAMENT

79


Finalment ens ajudaria molt que contestessis aquestes preguntes:

Ara... Sí No

Tinc més clar que abans l’important que és tenir el Graduat en ESO a l’hora
de treballar.

Penso que val la pena fer un esforç i aprofitar el curs.

Sé que tinc moltes possibilitats de fer cursos a part dels Batxillerats i dels
Cicles.

Tinc més clar que abans el que vull fer.

Sé millor el que he de fer per buscar feina.

Podria fer un currículum.

Sé que hi ha persones, als Serveis Locals d’Ocupació, que em poden
ajudar si necessito trobar feina.

Conec millor que abans els llocs on he d’anar per buscar feina.

Tinc més clar com he de fer una entrevista de feina.

Penso que l’escola em prepara per a treballar.

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

80


El meu rendiment acadèmic

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: El meu rendiment acadèmic

OBJECTIU: Fer reflexionar sobre aspectes determinats de la
SESSIÓ: X
seva situació acadèmica

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fitxa de l’alumnat


Aquesta activitat serveix per a fer reflexionar als alumnes sobre la seva resposta
educativa i els resultats que obtenen. Tanmateix també deixa un espai per a poder
debatre amb tot el grup els resultats que han obtingut.
Individualment l’alumne/a omple la fitxa que s’annexa a continuació. Un cop omplerta
es comparteixen les respostes amb el grup i s’inicia un debat.
El professor/a pot avaluar la sessió valorant la participació i actitud de l’alumnat, tant
en el treball individua, com el de debat.
Cal tenir en compte que sovint els joves tenen una idea molt imprecisa de la seva
trajectòria acadèmica. L’autoconcepte acadèmic és un aspecte molt concret de
l’autoconcepte global. El tutor o tutora pot detectar desajustaments en analitzar les
respostes entre aptituds i rendiment, tant a nivell individual com grupal.

81


Fitxa de l’alumnat

Nom: _____________________________________
Data: ___________________ Curs: _____________
Contesta amb sinceritat. Fes una creu a l’opció proposada:
Hi véns a gust a l’institut? Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________
T’agrada estudiar? Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________

Quina àrea t’agrada més? _________________________
Per què? ____________________________________________________________

 N’has de fer pocs exercicis.
 L’has d’estudiar poc
 S’hi fan experiments i observacions
 S’hi fan sortides, enquestes, etc.
 T’agrada com explica el professor/a
 Altres motius………….
Quina àrea t’agrada menys? ________________________
Per què? _____________________________________________________________

 N’has de fer molts exercicis.
 L’has de memoritzar molt
 No hi ha ni observació ni experimentació
 No l’entens quan explica el professor/a
 Altres motius………….
Les teves notes corresponen al teu esforç en l’estudi i en el teu treball?
Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________

82


Interessos. Test de Holland

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: Els meus interessos

OBJECTIU: Que els alumnes vagin coneixent els seus propis
SESSIÓ: X
interessos professionals

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxes de l’alumnat

Cal començar a treballar amb els nostres alumnes, tot el que refereix als interessos
professionals que tenen, per tal de seguir amb la línia que continuarà a quart. Cal que
donem a conèixer tipologies d’interessos. Nosaltres farem servir les de Holland i són
en resum les següents:

TIPOLOGIES DE HOLLAND:

Tipus realista
Ambient d'oficis: Ets una persona que demostra interès per activitats pràctiques,
mecàniques, que sovint exigeixen esforç físic; o bé activitats que comporten el
contacte amb la natura (conrear cultius, tenir cura d'animals, etc.). Prefereixes treballar
amb eines i objectes en lloc de treballar amb paraules i persones. Desitges construir
coses i veure resultats pràctics del teu treball. Normalment no busques el contacte
social i evites fer-te notar. Entre les ocupacions típiques d'aquesta categoria trobem:
agricultura, mecànica, fusteria, conducció de vehicles, etc.

Tipus intel·lectual
Ambient científic: T’agrada observar i experimentar per comprendre els fenòmens que
t’envolten. Resols els problemes amb l'ús de les idees i el llenguatge. Valores altament
les matemàtiques i el treball científic en general. Tendeixes a ser una persona curiosa,
reflexiva, analítica, teòrica, crítica, estudiosa i metòdica. Sovint t’agrada treballar sol. Et
sents atret per professions relacionades amb la química, l'arquitectura, la biologia, la
medicina, etc. , i la investigació en general.

Tipus artístic
Ambient artístic: Et relaciones amb l'entorn o ambient físic i social emprant els teus
sentiments i la teva intuïció i imaginació. Demostres interès per activitats creatives.
Freqüentment prefereixes un estil de vida no convencional, valores molt la
independència i cerques activament oportunitats d'autoexpressió. Tendeixes a ser
introspectiu. Et solen mancar habilitats de tipus administratiu. T’agrada el contacte
amb els altres. Entre les ocupacions corrents d'aquestes persones hi ha les d'escriptor,
decorador, músic, actor o actriu, etc.

83


Tipus social
Ambient social: Et preocupes pel benestar dels altres i mostres el desig d'ajudar-los.
Generalment et relaciones bé amb tota mena de persones, tens bona habilitat de
comunicació interpersonal. Ets comprensiu, generós i sensible als problemes dels
altres. Busques oportunitats d'expressar el teu interès social a través d'ocupacions
com les d'assistència social, infermeria, educació, etc.

Tipus emprenedor
Ambient de direcció-negocis: T'enfrontes amb el món mitjançant una actitud audaç,
dominant, enèrgica i "agressiva". Ets dinàmic, segur. Sents atracció per activitats que
et proporcionen l'oportunitat de guiar els altres, persuadir-los i influir en la seva manera
de pensar, o bé, convèncer-los perquè comprin els teus "productes". Valores els
diners, el poder, la posició social. Ocupacions típiques: executius, càrrecs públics,
empresaris, venedors, etc.

Tipus convencional
Ambient de treball d'oficina: Adoptes pautes de conducta i normes sancionades pels
costums establerts per la societat. Prefereixes ocupacions amb deures clarament
definits, tasques de caràcter rutinari, activitats verbals o numèriques pròpies del treball
d'oficina. Ets ordenat, sistemàtic, perseverant i conformista. Els camps ocupacionals
més escaients a aquest tipus de personalitat són els de comptabilitat, arxius,
telefonistes, carters, etc.

Amb totes aquestes tipologies, podem fer que els/les alumnes es posicionin en dues
d’elles per ordre de preferència, i que després reflexionin sobre si els pot anar bé o no
segons són d’aptitud i personalitat.

84

Quadern de tutoria de 4t

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (7)

Similar a Quadern de tutoria de 4t

Similar a Quadern de tutoria de 4t (20)

Más de Inma López

Más de Inma López (20)

Quadern de tutoria de 4t