unitat 3 El llenguatge de la imatge

1. Unitat 3. EL LLENGUATGE
DE LA IMATGE
És la imatge un llenguatge?

2. Què és açò?
NEGACIÓ IMATGE-REALITAT. És una dibuix,un grafisme,no és una realitat

3. Açò
tampoc
és
una
dona
bonica

4. Ja saps què és açò?

5. Conclusió
És la imatge la realitat?
És la imatge un llenguatge?
Anem a veure 7 raons suficients
per considerar la imatge un llenguatge.

6. 8-.PROPIETATS DE LES IMATGES
Polisèmia i monosèmia
Iconicitat i abstracció
Grau de simplicitat o complexitat
Grau d'originalitat
Estereotips
Manipulació de la realitat
Parcel.lació

7. Grau de polisèmia o monosèmia: Una imatge sempre es realitza pensant
en una finalitat.
Direm que és monosèmica quan expresa un únic significat.Però si el
missatge és més complexe ,podem interpretar-la de maneres distintes , o
té més d'un significat, direm que la imatge és polisèmica.
Imatge monosèmica Imatge polisèmica
Conten el mateix aquestes imatges?

8. Imatge polisèmica
tots sóm diferents
tots sóm iguals
imatge
monosèmica

9. Grau d'iconicitat o abstracció: La iconicitat és el grau de coincidència
entre allò representat i allò real. Una imatge té un alt nivell d'iconicitat
quan el seu sentit és obvi i directament identificable amb l'objecte
representat, sinò diem que s'acosta a l'abstracció..

10. Imatges icòniques

11. Imatge abstracta
Imatge amb un cert grau
d'abstracció

12. Grau de simplicitat o complexitat:
La quantitat d' elements que conformen una imatge, la seua estructura i
composició determinen la seua simplicitat o complexitat.
Des del punt de vista de la percepció visual la inclusió de més de quatre
elements diferents en color, forma i textura no permeten observar la
imatge d' una sola mirada, i diguem en aquest sentit que una imatge és
complexa perceptualment.
Però, a més, si els elements que apareixen tenen relación semàntica, la
complexitat de la imatge augmenta també semànticament.
Poden donar-se imatges simples
perceptualment, que siguen
complexes semànticament.
Imatge simple

13. Imatge complexa tant
perceptualment
com semànticament
Imatge simple però
complexa semànticament

15. Grau d'originalitat o redundància
Una imatge pot ser considerada "original", quan és capaç de
transmetre un missatge més o menys complexe a través de
mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant
paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera
especialment adequada al moment històric en el que s'ofereix.
Serà redundant quan la seua representació o significat abunde
en la repetició de patrons o models ja establertes i acceptats.

18. Estereotips
Els estereotips són models que es repeteixen de manera recorrent i que
tenen un significat molt simple i directe, així com universal. Tendeixen a
simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint
categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d'
entendre la realitat.
Estereorips de bellesa

19. Estereotip de parella i amor Estereotip de joventut

20. MANIPULACIÓ DE LA REALITAT
Quina d'aquestes imatge t'agrada més?
Per què?
Amb les noves tècniques digitals podem
canviar una imatge en funció dels nostres
interesos

21. Parcel.lació: L'espai que abarca una imatge, l'enquadre,no és un espai
total. Quan captem la realitat o si fraccionem una imatge ja creada,
estem dotant-la de nous significats.
Conten el mateix aquestes imatges?

22. Activitat
Busca exemples d'imatges que responguen a les següents
característiques i explica la teua elecció.
- imatges que juguen amb el retall de la realitat
- imatges on l'emissor expresse clarament la seua postura
o opinió.
- imatges que aporten un significat complexe o simbòlic.
- Imatges on apareguen estereotips.
- Imatges on es manipule directament la realitat.
- Imatges que transmeten diferents significats.

23. La imatge i el text
El text adquireix en determinades ocasions un protagonisme
important i sense cap dubte les lletres per sí mateix, segons el
seu tamany , forma i color i disposició espacial,transmeten un
missatge, és a dir una lletra funciona com un missatge.
En la publicitat i el disseny gràfic, el text diu tant pel seu contingut
Com pel seu format visual. Però a més el text pot de vegades variar
de manera significativa la interpretació que tingam d'una imatge.
El text en la seua relació amb la imatge pot acomplir les següents
funcions:
- Funció d'anclatge
- Funció de relleu
- Funció de parasitisme

24. FUNCIÓ D'ANCLATGE:
El text restringieix i llimita el significat de la imatge, condicionant i
dirigint la nostra atenció i interpretació.

26. FUNCIÓ DE RELLEU:
Es dona quan el text desenvolupa un paper complementari. Exemple: còmic,
il.lustracions..

27. FUNCIÓ DE PARASITISME:
El text ofereix altra informació diferent a la que ens aporta la imatge,anul.lant
o tornant ambigüa la realitat .

28. COM ANALITZEM UNA IMATGE?
Quan analitzem una imatge devem tindre presents dos
paràmetres,
l'objectiu i el subjectiu.Aquestes dues visions reben el nom de :
● LECTURA CONNOTATIVA I LECTURA DENOTATIVA:
Les imatges, poden llegir-se de dues maneres diferents,
denotativament, és a dir, enumerant i descrivint cadascun dels
elements de la imatge, ajustant-se a allò que es veu objectivament;
i connotativament, tractant de “llegir” allò que ens suggereix i que
podem interpretar .
La connotació suposarà sempre l' associació de la imatge amb
determinats sentiments, experiències personals , coneixements
previs...

29. LECTURA DENOTATIVA: DESCRIU OBJECTIVAMENT EL QUE VEUS
1. Tipus d'imatge : Pintura, escultura,disseny,fotografia,còmic....
Producte i marca si la imatge fos publicitària.
2. Descripció d'allò que veus.
3. Elements bàsics: punt,línia,color,textura,llum,escala...
4. Estructura:
-Composició: enquadrament,tipus de plànol,angulació,esquemes
compositius (harmònica,dinàmica), direccions visuals.
-Propietats de les imatges: grau de monosèmia o polisèmia, grau
d'iconicitat o abstracció, originaltat,estereotips.....
5. Anàlisi del text. Elements del text i funcions.
LECTURA CONNOTATIVA: LECTURA SUBJECTIVA

31. LECTURA DENOTATIVA: DESCRIU OBJECTIVAMENT EL QUE VEUS
1 Tipus d'imatge : fotografia
2. Descripció d'allò que veus.
L'escenari sobre el qual es situa la imatge és el fons sec d'un llac artificial.El
terreny està envoltat per arbres i més vegetació. Encara que no és de nit es veu
la lluna sobre els núvols.
Un home jove està sentat sobre una pedra. Als seus peus hi ha una gossa, el
cap de la qual està desenfocada. Està descalç. A la mà dreta té una vara o rama
que en realitat sosté l'arbre sec que pareix estar darrera d'ell, cosa que denota
no ser el seu lloc natural.
Més al fons hi ha una parella de joves que sostenen la seua pròpia fotografia.
Aquesta és en blanc i negre i apareixen ells en el racó d'una habitació. Estan
units per una corda que els envolta tot el cos.
Més cap a la dreta hi ha una xiqueta sentada en terra, riu. És l'únic personatge
que no mira a la càmera.

32. 3. Elements bàsics:
El punt no té presència en aquesta imatge.
Les línies serveixen com a contorn d'algunes formes, especialment les de la
seca superfície de l'escenari.
Assenaylar també les línies horitzontals del mur del fons que trenquen amb
les de l'arbre.
La llum és molt suau, no hi ha ombres, atmòsfera suau, no hi ha contrastos.
El color original era blanc i negre, la fotografia ha estat acolorida
posteriorment. La tècnica és aquarel.la sobre una còpia de la imatge.
Predominen el marró, verd, roig i blau. S'aconsegueix harmonia per la poca
saturació de tots els colors. L'únic color que destaca és el roig de les
braguetes de la xiqueta.

33. 4.Estructura:
-Composició:
El tamany original:60x80. El format és rectangular vertical.
El plànol seria general i el punt de vista estaria a la mateixa altura que la
mirada de la parella. Respecte a l'home sentat i la xiqueta el punt de vista
estaria un poc en picat.
La línia de recorregut visual comença a la part inferior de la imatge, i cobra
força amb l'home sentat. El seu braç marca la direcció a seguir: la parella del
fons.La línia ens du a la xiqueta sentada davant d'ells.
El major pes visual està situat a la meitat superior de la fotografia. Les
formes seques del terreny ens guien cap a eixa part.
Els majors punts d'interés són; els ulls de l'home sentat i els rostres de la
foto de la parella en blanc i negre.
La composició és dinàmica encara que equilibrada.
La imatge té un grau alt d'iconicitat, el qual es perd un poc pel color
aplicat, l'objectiu angular que augmenta la perspectiva i la lluna i els núvols al
fons que pareixen inventats i artificiosos.

34. LECTURA CONNOTATIVA: LECTURA SUBJECTICVA
Pareix un decorat , no una imatge de la realitat. És com una farsa,
una mentida.
El color és artificial, igual que el paissatge, l'arbre, la lluna i els
núvols.
La imatge de la parella: en la fotografia en blanc i negre simbolitzen
l'amor, i en la realitat semblen separats ,un amor impossible.
La gossa i la xiqueta no pareixen tindre res a veure amb l'escena,cap
dels dos mira a la càmera. La xiqueta destaca pel color i el somriure,
pareix l'única realitat certa, lliure.
No és una realitat, sinó una representació de la mateixa. Baix
aquesta representació teatral, una gossa borrosa i que no està queta i
una xiqueta amb el braç també borrós són els dos únics instants de
realitat.

35. Exercici: LECTURA DE LA IMATGE