1. ELS
REGISTRES
Tirant lo Blanc
Anna Serrat Mondelo
Marta Pinillo García
Cristina Muñoz Navarro
Laura Bota Puigdevall
Helena Guillén Lòpez

2. ÍNDEX
1- Els registres
2- Registre culte
3- Registre estàndard
4- Registre col·loquial
5- Conclusió
6- Bibliografia

3. ELS REGISTRES
El registre lingüístic és el conjunt de variables contextuals, sociolingüístiques i
d'un altre tipus que condicionen la manera en què una llengua és usada en un
context concret.
Dins dels factors variables que caracteritzen el registre lingüístic tenim:
-El tipus i estatus del receptor amb el qual s'estableix la comunicació.
-El tipus de via o canal comunicatiu o segons la situació que s'expressa.
-Els usos i costums socials de la societat en la qual té lloc el fet
comunicatiu.
• Registres formals: es caracteritzen per la selecció per part de l'emissor
dels recursos lingüístics adequats, i l'ús del llenguatge de forma cuidada.
Es classifiquen en :
 - Culte
 - Estàndard
• Registres informals: solen donar-se en la comunicació familiar o entre
amics. El registre col·loquial o familiar es caracteritza per la falta de
planificació, la preferència per les estructures simples i l'expressivitat del
parlant. En alguns casos de la novel·la també hi podem trobar el registre
vulgar.
REGISTRE CULTE
El nivell culte és una varietat del llenguatge amb un alt grau de formalitat. És
aquell que té un nombre més gran de recursos gramaticals i és capaç
d'adaptar-se millor a les diferents situacions de comunicació per obtenir més
expressivitat, matisos i precisió. Els seus tres condicions principals són un
pronunciació acurada, una sintaxi complexa, i un lèxic variat i precís. Es
manifesta en la llengua escrita, però això no significa que no es donin
situacions comunicatives orals en què sigui necessari el seu ús: discursos
polítics, sentències jurídiques ...
En el llibre de Tirant lo Blanc el trobem sobretot en les escenes de guerra i
també en les lletres de batalla.
“Que qualsevol cavaller que vulgui fer armes a tota ultrança vingui al nostre
hostal, el qual reconeixerà per la seva divisa. […] I la punta de diamant,

4. espasa de quatre pams amb capagorja, atxa de mà i el cap una celada amb
bavera, fins que la batalla arribi a la fi que desitgem.” (p.76)
REGISTRE ESTÀNDARD
El nivell estàndard o mitjà és una variant del codi culte que respecta les normes
de correcció, però sense extremar les exigències cultes. Aquesta varietat
apareix exigida per la necessitat d'unir una forma de parlar que respongui al
normal. La varietat estàndard representa l'ús correcte de normes però pot de
vegades transgredir les regles del codi.
Aquest és el registre majoritari de la novel·la.
“Al mig de la plaça hi havia instal·lada una gran cadira mòbil molt ricament
guarnida, en la qual seia la sàvia Sibil·la noblement abillada, i als seus peus
seien totes les deesses amb les cares cobertes.” (p.169)
REGISTRE COL·LOQUIAL
El registre col·loquial és una varietat diafàsica oposada a l'estàndard i al
llenguatge vulgar. Ara bé, hem de tenir clar que un registre no és una varietat
estàtica de la llengua, sinó un conjunt d'estratègies comunicatives dependents
del tipus de situació contextual.
El podem trobar en les escenes eròtiques i amb caràcter amorós, i també en
alguns diàlegs.
“I encara que era molt bella, les calces vermelles i el capell per tot abillament
la desfavorien tant que semblava un diable.” (p.186)
“Desprès va agafar la mà de Tirant i la va posar sobre els pits de la Princesa i
ell li va tocar les mamelles, el ventre i el secret.” (p.187)
Culte Estàndard Col·loquial
Fer arnes Enfrontar-se Lluitar
Ultrança Fins a la Mort Fins a dinyar-la
Divisa Per a la seva
estructura
Per a la seva
forma
Instal·lada Situada Posada
Sàvia Aciençada Llesta
Secret Vulva Figa
Mamelles Pits Melons

5. CONCLUSIÓ
En el llibre hi podem trobar els tres registres indicats anteriorment i per cada
escena podem diferenciar cada registre.
La majoria està en un registre estàndard de l’època de l’autor.

6. CONCLUSIÓ
En el llibre hi podem trobar els tres registres indicats anteriorment i per cada
escena podem diferenciar cada registre.
La majoria està en un registre estàndard de l’època de l’autor.