2. Llengua Catalana: Imma Soler
Índex:
1- Portada
2-Índex
3-Presentació
4-Contingut: Personatges masculins.
4.1- Primera part: Tirant a Anglaterra
4.2- Segona part: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes
4.3- Tercera part: Tirant a l’ Imperi Grec
4.4- Quarta part: Tirant al nord d’ Àfrica
4.5- Cinquena part: Tirant torna a l’ Imperi Grec
5-Conclusions
6-Bibliografia
2
3. 3- Presentació
Nosaltres som en Guillem, l’Isaac, l’Adrià i en Jordi, som alumnes de 1r
de Batxillerat. Aquest treball consisteix en els personatges masculins que
surten en cada capítol de l’obra de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Esta distribuït en cinc parts, cada una de les quals fa referència als cinc
viatges que fa el protagonista de l’obra anomenat Tirant. Aquest
personatge viu moltes aventures i batalles durant l’obra a més d’un amor
per una donzella. Els viatges són a Anglaterra, Sicília i Rodes (illes),
Imperi Grec, Nord d’Àfrica i retorna un altre cop a l’ Imperi Grec, fets en
l’ordre escrit. Per fer el treball els membres d’aquest grup s’han repartit
les parts del llibre i, a continuació, s’han llegit la part que els ha tocat i
han apuntat i descrit la seva aportació a cada part de l’obra o, si no és
suficient, un fragment del llibre que ho expressi.
A part del treball escrit, també es farà un PowerPoint repartit segons
els viatges, com en aquest treball, que serà presentat a classe davant els
companys.
Desitgem que li agradi el treball i l’exposició.
3
4. 4- Contingut: personatges masculins
4.1- Tirant a Anglaterra.
-Tirant:
Tirant és un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes, un gran estratega
militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables, a més de ser
un cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més al lector és la seva
humanitat. Tirant, en canvi, se’ns presenta ric psicològicament, ens captiva i
se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments, amb
consonància amb la varietat de situacions que es donen a la novel·la . Per la
seva versemblança: perquè tots els seus fets són propis del comportament
humà i dintre dels seus límits possibles.
Tirant és un cavaller notable i un bon militar, que venç sempre, i amb uns
avantpassats il·lustres en el món de la cavalleria. Tirant conserva el seu
caràcter de cavaller virtuós, valent i admirable, però viu en un món ben real i
actua sempre dins el marc del que és possible: els seus combats individuals
són sempre contra un sol cavaller; ell és desafiat sovint i la majoria de
vegades, com és raonable, en surt ferit. Joanot Martorell s'afanya a donar-
nos la raó de les seves victòries: el seu èxit no es deu a una força
sobrehumana, sinó a la seva capacitat de resistència i al seu enginy.
Si en les seves aventures Tirant es comporta dintre dels límits de la
capacitat humana, és en les escenes amoroses on s'humanitza definitivament
i se'ns fa més atractiu per les seves debilitats i pel seu ampli registre de
situacions per les quals passa. Enamorat sobtadament i irresistiblement de
Carmesina, la primera vegada que la veu, el seu amor és des de l'inici, ben
terrenal i les seves relacions són la història de la frustració d'un desig
amorós-sexual insatisfet. La seva indecisió el porta de vegades a situacions
que voregen el ridícul.
La humanització de Tirant arriba a la màxima expressió en el moment de la
seva mort. Perquè Tirant mor de malaltia i després d'haver fet testament.
La crítica ha cregut veure en el personatge Tirant elements biogràfics que
4
5. podrien haver estat inspirats en alguns personatges històricament reals, i
sobretot en la figura de Roger de Flor, el capità dels Almogàvers.
Tirant, és un personatge de ficció, humà i ben perfilat psicològicament que
recull elements biogràfics de personatges rigorosament històrics.
-Guillem De Varoic:
Era un cavaller valentíssim, virtuós i de noble llinatge que amb la seva gran
saviesa i enginy havia servit durant molt de temps la cavalleria amb honor.
Quan va fer cinquanta anys, mogut per la inspiració divina va abandonar les
armes, va anar a la peregrinació a Jerusalem adolorit i contrit de les moltes
morts que havia causat durant la seva joventut en batalles i tornejos.
Al primer episodi, fa forjar dos anells, un per a ell i un altre per a la seva
dona. Al principi de l’episodi comenta les seves intencions de retirar-se en un
viatge espiritual amb la seva dona i els seus fills.
Embarca cap a Jerusalem a visitar el Sant Sepulcre. A la seva tornada,
fingeix la seva mort i es situa en una ermita prop de la ciutat de Varoic on
poc després es trobarà amb Tirant.
En el llibre rep diferents noms segons el transcurs de la novel·la.
-Abraïm:
És l’anomenat Rei de la Gran Canària. És el comandant de les tropes àrabs.
En el primer episodi del llibre intenta conquerir Anglaterra. Després de
moltes batalles envia una lletra de batalla al rei per un duel per finalitzar la
guerra.
En el cas que ell guanyés, es quedaria Gran Bretanya, però en el cas que
guanyés el rei, els àrabs abandonarien Anglaterra.
Va morir en el combat.
-Diafebus:
És cosí de Tirant. És cavaller i en el primer episodi acompanya Tirant pel
viatge a Anglaterra, on es troben amb l’ermità.
Durant tot l’episodi es passa interaccionant amb l’ermità explicant les
aventures de Tirant durant un any a la ciutat de Varoic.
-Príncep de Gal·les:
Gran caçador que s’hostatja en un hostal de Varoic. Quan se li escapa un alà,
dóna començ a un nou episodi de Tirant.
5
6. -Rei de Frisa:
Primer cavaller ocult que va participar en un combat contra Tirant en el qual
va perdre. No es va saber la seva identitat fins que es van lliurar les
batalles.
-Rei d’Apol·lònia :
Segon cavaller ocult que va lluitar contra Tirant en les festes de la ciutat de
Varoic i va perdre. La seva identitat va ser revelada junt amb els altres
quatre cavallers ocults.
-Duc de Borgonya:
Tercer cavaller ocult, que també va lliurar un combat contra Tirant i va ser
derrotat. La seva identitat va ser destapada junt amb els altres quatre
cavallers ocults.
-Duc de Baviera:
Quart i últim cavaller ocult que va desafiar Tirant en un combat i va perdre.
En perdre es van descobrir les identitats dels cavallers anteriors.
-Kirieleison de Muntalbà:
Cavaller gegantàs i molt fort que va jurar que venjaria el seu rei en saber
que Tirant el va matar en un duel.
Va escriure “Flor de Cavalleria” contra Tirant.
Aquest va morir per la ràbia i dolor acumulat dins seu.
-Tomàs de Muntalbà:
És germà de Kirieleison, cavaller d’extraordinària força, ben proporcionat i
molt alt. Va jurar la venjança del seu germà i va reptar Tirant. Va morir en el
duel.
6
7. 4.2 Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes
-Tirant:
Tirant defensa l’illa de Rodes dels turcs amb la seva força i astúcia. Serà
agraït per tot el poble de l’illa i s’embarcarà cap a l’imperi grec.
-L’ Emperador:
Rep una carta del Mestre de l’illa de Rodes en què es demana ajuda. Aquest
envia provisions a les illes i guerrers perquè després, amb els guerrers que
porta Tirant -junt amb les seves estratègies i astúcies-, aconseguiran matar
i tirar fora tots els turcs que intentaven assetjar l’illa de Rodes.
-Mestre de Rodes:
És el rei de Sicília que demana ajuda, i ajuda Tirant a derrotar els
genovesos, ja que li estaven envaint tot els pobles del seu regne.
-Rei de França:
És el pare del príncep Felip. Es preocupava molt pel seu poble, i deixà que
Tirant s’emportés el príncep Felip.
-Príncep Felip:
El poble li tenia poca estima perquè era poc gentil, una mica ignorant i
groller. Més endavant serà posat a prova per Ricomana, ja que també es
pensava que era arrogant i groller com el seu pare.
-El soldà:
Era un home fort i corpulent de poc coratge, que va ajudar el Gran Turc a
derrotar l’illa de Rodes i quedar-se-la, encara que no ho aconsegueix per
culpa de Tirant, que va ser més intel·ligent en la batalla.
7
8. -Gran turc:
Era un home fort com el Soldà, però a més era el rei de Turquia, cosa que va
fer que fos qui va originar el pla i l’estratègia per atacar l’illa de Rodes.
4.3 Tirant a l’Imperi grec
-Tirant:
Està amb Carmesina fent l’amor i s’escapa per la finestra per no ser
descobert per l’emperador. Després rep el savi Abdal·là, que li demana
disculpes i fa que fugin cap a les seves terres .
-Emperador:
Sent sorolls a l’habitació de Carmesina i envia Hipòlit perquè miri què passa.
Mentrestant busca uns guerrers, però l’Hipòlit l’enganya. Fa deshonrar els
guerrers turcs empresonats. Va conquistant castells i terres als turcs.
Després de fer fora els turcs l’emperador dóna les gràcies a Tirant i li
concedeix l’honor de casar-se amb Carmesina.
-Hipòlit:
En anar a veure què passava a dalt a l’habitació de Carmesina veu que hi
havia Tirant i el cobreix de l’emperador. Es casa amb Estefania en una boda
secreta i després és manat per foragitar els turcs, però estaven molt atents
i no ho aconsegueix.
-Rei d’Egipte:
Deshonra en una carta a Tirant i el repta en una batalla a cavall o a peu. En la
batalla fuig a cavall molt ferit, cosa que el declara perdedor del duel. Es
tracta d’un aliat de l’Imperi Turc que decideix combatre Tirant i, a través
8
9. d’un estratagema que ell vol lliurar, tot i que, finalment, no ho aconsegueix, i
surt ferit del camp de batalla.
-Rei de Sicília:
És el que li demana a Tirant, després que ell l’ajudés a ser rei de Sicília, i
aquest li diu que el vagi a ajudar a l’Imperi grec dels turcs, per la seva fama
que té.
-El duc de Macedònia:
Envia un ambaixador a l’Imperi grec i intenta, en tot moment i per l’enveja
que té de Tirant, menysprear-lo i enviar uns comunicats ofensius contra ell.
-El Soldà:
És l’emperador que és de l’imperi Turc i el que decideix assetjar l’Imperi
grec, juntament amb el Gran Turc.
-Abdal·là:
També se’l coneix amb el nom d’Adl·là Salomó i és un ambaixador del rei
d’Egipte. És un gran savi i es dirigeix a l’emperador de Constantinoble per
tractar la pau d’una manera espectacular.
-Rei d’Armínia:
És rei del Gran Caramany i acompanya Abdal·là a Constantinoble, per la qual
cosa es dedueix que és ambaixador.
4.4 Tirant al nord d’Àfrica
-El rei de Tremissèn:
És el rei que acull Tirant al seu regne després que ell naufragués. Fa enviar
el seu millor ambaixador de Tunis. Per pena d’ell pateix un setge per part del
Rei Escariano, que vol com a muller la seva filla, i altres reis d’Àfrica, els
quals són molt forts i valents. Plora desconsoladament d’impotència. Llavors,
després que el Cabdillo de los Cabdillos tregui Tirant de la presó, aquest
9
10. combat amb ell fins al final, en què Tirant, amb un estratagema militar,
aconsegueix derrotar les tropes del rei Escariano i es bateja per passar-se
al cristianisme.
-El Cabdillo de los Cabdillos:
Es tracta d’un ambaixador enviat de Tunis que envia el rei de Tremissèn i és
el que, en veure tan tristament el seu senyor, decideix alliberar Tirant tot
suplicant-li misericòrdia i clemència per la desgràcia que li ha caigut, cosa
que Tirant fa de molt bon grat.
-Senyor d’Agramunt:
Cosí de Tirant. Posa setge a la ciutat de Montàgata després de pensar que
els regidors de la ciutat s’havien burlat d’ell i és nafrat a la boca.
-El Rei Escariano:
És el rei d’Etiòpia que estima la filla del rei de Tremissèn i, per aquest
motiu, convenç altres reis africans per a assetjar la ciutat i regne de
Tremissèn. No obstant això, acaba vençut per Tirant i un estratagema que
ell realitza i, finalment, es passa al cristianisme i redistribueix totes les
seves terres, viles i castells assetjats a Maragdina, que és la reina del regne
de Tremissèn.
-El jueu Jacob:
Es tracta d’un jueu de la ciutat de Tremissèn que, després que Tirant i el rei
de Tremissèn fortifiquessin el castell i que, en definitiva, es fessin forts,
surt de la seva ciutat i se’n va al camp del rei Escariano. Jacob volia casar la
seva filla amb un jueu i el rei Escariano li promet dita gesta i que el dia
dissetè del mes estarien a la porta esperant amb la seva tropa. Llavors
Jacob, fidel a la seva promesa, decideix obrir la porta de la jueria i això
permet l’entrada del rei Escariano i les seves tropes i, a força de les seves
armes, aconsegueixen prendre la ciutat de Tremissèn així com el palau, i
maten el rei de Tremissèn i rapten la seva filla.
10
11. 4.5- Tirant torna a l’Imperi Grec
-Els mariners de la galera turca que portaran Tirant i
Plaerdemavida cap a Tunis:
El llibre no ens els descriu, només és un simple enllaç cap a la ciutat de
Tunis. Com que ells van disfressats de moros no els reconeixen com a tals, i
quan els pregunten per un tal Tirant els responen negativament i parlen
malament d’ell. El que deien era un rumor que corria.
-Rei de Fes:
Aquest personatge resulta ser Hipòlit. Tenia una barba abundant i no
semblava ell mateix, ja que ni Tirant ni Plaerdemavida el van reconèixer.
Hipòlit, en saber el naufragi, els va anar a buscar. Va caure en mans d’uns
corsaris de Bugia i fou el seu esclau. Es va escapar i es va fer ressò de ràbia
dels moros de Fes pel seu rei superb. En donar-se a conèixer com a cosí de
Tirant, és nomenat rei de Fes.
Tirant i Plaerdemavida –recordem que van disfressats de mercaders- topen
amb Hipòlit quan un dels seus vaixells va abordar la galera turca en la qual
viatjaven. Es veu que el rei de Fes tenia el costum cada matí de veure els
presoners que arribaven; d’aquí el seu retrobament.
-Abenàbar d’Egipte:
Després de matar l’anterior rei a traïció, va ocupar el seu càrrec de manera
tirana i totalitària. Aquest fet és a desgrat dels moros que en parlen –de
fet, de tots- i anhelen tenir per rei Tirant, encara que no saben on para.
Per aquest motiu, en saber que Hipòlit està entre ells, el fan rei quasi a
l’instant.
-El príncep Felip:
Torna a sortir en aquest capítol quan Tirant torna cap a l’Imperi Grec i li
demana col·laboració per afrontar l’imperi turc, al qual només li faltava la
ciutat de Constantinoble per conquerir-ho tot.
-El Gran Khan i Gran Caramany:
En la lluita final s’enfronten amb Tirant i cauen a la seva trampa de
l’esplanada de fang. Just aquí, Tirant els talla el cap a tots dos en lluita
singular, per evitar posteriorment les testes (així ho diu el llibre) a
11
12. l’emperador. També es fa entendre que són derrotats sense molt esforç per
part de Tirant, quasi com dos soldats més i no com a personatges importants
que són.
-Duc de Macedònia:
Apareix un cop més en aquesta última part, en què pren especial importància
perquè és el protagonista de la seva degradació de l’Ordre de Cavalleria.
Aquest, en saber que Tirant tornava, volia suïcidar-se juntament amb la
Viuda Reposada, però no aconsegueix res més que un molt fort dolor
d’estómac. Després d’aquest fet, és degradat de l’esmentadada ordre per
ser indigne de tenir-la i se segueix una cerimònia determinada per
desposseir-lo. Finalment, li posen el nom de “Traïdor” i es fa un dol
comunitari.
-Diafebus:
El cosí de Tirant serà el Duc de Macedònia quan se li tregui l’ordre de
cavalleria. Aquest és el càrrec que li atorgà l’Emperador i es féu una gran
cerimònia per celebrar-ho amb els millors vestits, el millor menjar...
-Guillem de Varoic:
L’ermità torna a sortir com a convidat del casament de Carmesina i Tirant.
En l’ultima part, sovint apareix el famós llibre L’arbre de les batalles, que
ajuda Tirant a resoldre els seus dubte amb les batalles.
12
13. 5. Conclusió
Llegint elTirant ens hem adonat que és un llibre molt complet i que poc li
falta per ser una novel·la total. Tracta molts aspectes que mai ens hauríem
imaginat que sortirien en aquest tipus de llibre.
Això també és reflectit en els personatges que hi surten, ja que són molt
diferents entre si, com per exemple gent malvada i cruel fins al piadós
Tirant. La manera de mesclar l’acció de les batalles amb la de les escenes
eròtiques, que fins i tot li dóna tocs d’humor. A part d’aquest fet, hi
col·labora l’evolució dels personatges, que es veu reflectida en els canvis
psicològics que pateixen durant tota la història.
Aquest canvi psicològic és el que dóna un aire més humà al llibre i fa més real
la història. S’agraeix a l’hora de llegir que els personatges no siguin
estereotipats com sembla al principi quan un el comença a llegir.
13
14. 6.Bibliografia
Tota la informació del treball l’hem extret de la lectura del Tirant lo Blanc
que hem llegit durant el trimestre. No hem fet servir cap pàgina web
d’internet ni cap altra versió del mateix llibre.
Així doncs, tot el treball ha sortit de la nostra redacció i de la interpretació
que n’hem fet tot llegint:
-Tirant lo Blanc (Ed. Laertes), edició 2010. ISBN: 84-7584-119-8
-Imatges de Google
14
