ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Antropologia aplicada_documentals_reducció de danys_ antoniu l lort
1. Antropologia i ús de substàncies psicoactives en
condicions de risc.
Elaborant materials audiovisuals basats en metodologies qualitatives i en el
treball de camp com a punt de partida.
Drugstore 2008
Cocaína Monogràfic
Satèl·lit 2009
Cocaína Monogràfic
Riscos No 2009
Prevenció HEP-VIH
Sortim? Oci Nocturn
2010
WAAW Activisme
usuaris 2011
Drogues i Gènere 2013 Salut col·lectiva 2013
www.infodroguesreus.com/videos
2.
3. INTERVENCIONS SALUT COL·LECTIVA
OBJECTIU ESPECÍFIC: ELS COL·LECTIUS. Els grups socials en contraposició al individu
propi del pensament biomèdic o agregats estadísitcs de la epidemiologia estudiats
com a unitats propies. O sigui, el col·lectiu entès com el món de les relacions socials,
ideològiques, culturals i dels grups socials. (Abrantes, R; Almeida, C: 2002).
Per a entendre millor els “actes” de RD dels individus fa falta conèixer i comprendre
millor les relacions socials que succeeixen al voltant del risc i de la vulnerabilitat: És a
dir els riscs que amenacen la identitat social i les relacions socials existents o
potencials.
Per intentar transmetre i arribar al màxim de persones
possibles, cal traduïr a un llenguatge accessible el que la
ciència social assoleix com a indispensable per a la intervenció
efectiva i basada en la reflexió de la complexitat.
4. Ja en el 1979 (Stasz) o en el 1982 (Dabbs), proposaven les eines
audiovisuals com a instruments de investigació de difusió
creixent en l’ambit de les ciències socials.
En els últims anys, ja que les tecnologies digitals visuals s’han tornat més
assequibles i fàcils d’usar, els mètodes d’investigació-acció-participativa (PAR),
com el Photovoice (Wang y Burris 1997) i el vídeo participatiu (Crocker, 2003),
s’han fet populars entre els etnògrafs, inclús en antropologia mèdica. Al posar
càmares en mans dels participants de les comunitats locals i els grups
marginats, ambdos mètodes permeten la producció de dades visuales de gran
valor i narratives que es guien pel coneixement del participant, preocupacions
i prioritats (Gubrium y Harper 2009).
Photovoice i video participatiu, ofereixen diferents possibilitats i
reptes que han de ser considerats en el disseny de la investigació.
(Joana Roque de Pinho (Centro de Administración de Políticas Públicas, Instituto
Superior de Ciencias Sociais e Políticas, Lisbon, Portugal).
5. Harris (1981: 553) afirma que «el nucli de l'antropologia aplicada consisteix en
investigacions encarregades per organitzacions públiques o privades amb l'esperança
d'aconseguir fins pràctiques que li interessen. (...) La marca distintiva de l'antropologia
aplicada és la intervenció en investigacions destinades a aconseguir un resultat pràctic
particular ». Segons es pot observar, la relació binària entre pràctic-tèòric és indissoluble gairebé
per definició.
Per Foster (1974: 88-89) l'antropologia aplicada és el nom que habitualment els
antropòlegs utilitzen per descriure les seves activitats professionals en programes que
tenen com a objectius principals, abans de desenvolupar una teoria social i cultural,
aconseguir canvis del comportament humà que, es creu, mitigaran els problemes
socials, econòmics i tecnològics contemporanis.
Proposar i desenvolupar estudis que permetin definir i caracteritzar aspectes clínics i
socioculturals dels conjunts socials, per tal de generar un coneixement que pugui
transferir posteriorment a les polítiques sanitàries, la pràctica mèdica, els subjectes i al
conjunt de les intervencions en salut. (Goldberg, 2010).
Relacional, entendiendo que la dimensión relacional de la salud se fundamenta en la
sinergia no sólo de factores, sino en la sinergia de matices y contextos de dichos
factores, intentando superar la aparente antinomia entre individuo y sociedad, como
también la de naturaleza/cultura (Martinez, 2006).
6. Tasques en intervenció SALUT COL · LECTIVA:
Definir, organitzar, avaluar gran nombre d'activitats relacionades amb la "comunitat"
xarxa d'acció:
Coordinar-per concentrar els esforços de participació d'un equip i els pacients (usuaris) a
la comunitat.
Representar el Programa, projecte, dispositiu davant instàncies de la comunitat.
Establir relacions amb els líders comunitaris.
Desenvolupar activitats educatives i de formació específiques adreçades a la comunitat.
Desenvolupar i promoure estratègies per implementar un pla de relacions adaptat a les
necessitats dels nostres projectes.
Especialització en l’estudi i intervenció en el camp de la marginació, diferència de
gènere, pobresa, alcoholisme...
Actuar com a mediador (cultural broker), portaveu, defensor o
expert dels grups socials en les seves relacions amb les institucions.
Investigar i desenvolupar programes de participació-acció.
