1. Fotografia Digital
Escola Municipal d’Arts i Oficis
Curs 2013-2014
Professora: Ingrid Moragas
E-mail: ingridbrosman@gmail.com

2. BALANÇ DE
BLANCS, HISTOGRAMA I RAW
Sessió 9

3. Balanç de blancs (WB o BW)
Funcionalitat que permet corregir els colors d'una foto en funció de les
condicions de llum en què s'ha pres (temeratura de color).
Serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB).
La part més brillant de la imatge = color blanc
La menys brillant = color negre
Depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual.
Càmeres digitals disposen de configuracions del balanç de blancs amb valors
per defecte que es poden seleccionar en els seus menús.
Si utilitzem RAW podrem cambiar el balanç de blancs o corretgir-lo al programa
d’edició.

5. Automàtic
La càmera analitza l'escena i tracta d'endevinar quina és la dominant existent i
compensar-la.
• Si la llum no té una predominança de qualsevol dels altres tipus
• Quan hi ha barreja de dos tipus d'il·luminació (bombetes normals i
fluorescents)

6. Assolellat
A l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Els colors tendeixen a quedar poc saturats, perden una mica de color.
Temperatura de color 5.500ºK

7. Ombra
Zones on hi hagi ombres molt dures o en zones on la llum natural arriba amb
prou feines. (boscos molt poblats)
Es fa difícil distingir tots els diferents tons de color d'una imatge.
Temperatura de color 7.500ºK

8. Ennuvolat
A l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
La llum del dia ennuvolat perd molta saturació i color.
Ajust: recuperar saturació i color.
Temperatura de color 6.500ºK

9. Tungstè
En un espai il·luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
Produeix un dominant color vermell.
Utilitzar en fotos d'interiors sense flash i en fotos nocturnes de ciutats
il·luminades amb aquest tipus de llum.
Temperatura de color 2.850ºK

10. Fluorescent
Emesa pels tubs fluorescents, bombetes de baix consum i llums de neó.
Produeix una dominant de color verd.
Utilitzar en fotos d'interiors sense flash la il·luminació sigui de fluorescents i en
fotos nocturnes de ciutats il·luminades.
Temperatura de color 3.800ºK

11. Flash
Sempre que utilitzem el flash, menys quan el fem servir en retrats a l’exterior.
“Mata" els colors, deixant blanquinosos, sobretot quan el flaix és frontal.
Especialment molest en fotos a persones, en què es perd del tot el to natural de
la pell.
Temperatura de color 5.500ºK

13. Personalitzat
Configurar la càmera de manera que entengui el que és el color blanc en unes
condicions concretes de llum.
D'aquesta forma té un patró de temperatura del color i és capaç de corregir els
colors d'imatges preses sota les mateixes condicions.
Més exacte de tots i especialment útil en situacions molt extremes (carrer il ·
luminat amb llum especialment ataronjada)
Pot arribar a recuperar colors que aparentment l'ull humà no percep en un
moment determinat.
Com realitzar aquest procediment?
• Medir: Al menú de la càmera trobem aquesta opció. Enfocar un objecte de
color blanc (un paper) omplint el visor, sense crear sombres.
• D’una fotografia: Agafar els valors d’una fotografia amb un balanç de blanc o
temperatura de color correctes.

18. L'histograma
Representació gràfica de la distribució dels diferents tons d'una imatge.
Ajuda a controlar l'exposició a les nostres fotos, així com corregir els colors.
• Eix horitzontal: diferents tons de gris des del negre pur (esquerra) al blanc pur
(dreta).
• Eix vertical: nombre de píxels per a cada to representat en l'eix horitzontal.

19. Diagnosticar l'exposició d'una imatge
L'histograma ens ajudarà a fer-nos una idea de com és de correcta l'exposició
d'una imatge.
• Fotografia subexposada: la gràfica tendirà a desplaçar-se a l'esquerra
• Fotografia sobreexposada: tendirà a desplaçar-se a la dreta
• Fotografia amb tots els tons de grisos: més o menys uniforme al llarg de tot
l'eix horitzontal.
Que tingui una forma determinada no ha de significar que la imatge estigui
correcte o incorrectament exposada.
Tot dependrà del que es busqui en el moment de fer una foto.

20. Es pot observar que la imatge està fosca.
La gràfica es desplaça cap a l'esquerra i a la part dreta no hi ha informació (no hi
ha punts blancs).
Si hagués moltes zones totalment negres es representarien com un pic a
l'extrem esquerra de la imatge.
Tons apagats

21. Foto amb moltes zones en ombra o gran part de la foto en negre.
Té un pic a l'extrem esquerre de l'histograma.
Ombres o zones fosques

22. Histograma característic d'imatges sobreexposades o que tenen zones
cremades.
Es desplaça a la dreta i es produeix un pic a l'extrem dret de la gràfica, que
representa les zones cremades.
Sobreexposició i zones cremades

23. Imatges pàl·lides, sense zones fosques.
No hi ha zones cremades, no hi ha un pic a la zona dreta.
A la zona esquerra de la gràfica no hi ha cap informació, no hi ha zones negres.
Ombres pàl·lides

24. Té forma d'U.
Cada “pota" de la U representa les zones fosques i les clares de la imatge.
La gràfica s'engruixa a la part esquerra per les zones fosques i en la dreta per
les zones clares, havent-hi poques zones grises (zones intermèdies).
Contrallum

25. Es distribueix al llarg de tot l'eix horitzontal.
No hi ha zones cremades ni excessivament fosques, no trobarem pics ni grans
“muntanyes" en la gràfica.
No sempre vol dir que la imatge està correctament exposada. Dependrà
estrictament de les característiques tonals de la imatge.
Distribució homogènia

26. Utilitzar l'histograma
Les càmeres digitals incorporen la funcionalitat d'activar l'histograma en la
visualització de les fotos per poder corregir-les. (manual)
Aquesta funcionalitat sovint marcarà les zones excessivament clares
(cremades), així com les zones excessivament fosques.
Útil és en els dies molt assolellats, la visualització a la pantalla de la càmera no
coincideix amb el resultat final a l'ordinador.
És més que recomanable confiar en l'histograma que en el resultat visualitzat a
través de la pantalla de la càmera.

27. Correcció amb Photoshop
Els nivells són una funcionalitat que ens permet corregir els tons d'una fotografia
a través de l'histograma.
Al modificar aquest, interpretarà els negres, grisos i blancs de la foto d'una
manera diferent a l’original.
Per accedir a l'eina premerem Ctrl + L o bé Imatge> Configuració> Nivells.

28. • Canals: Per defecte RGB.
• Nivells d'entrada: augmentar el contrast.
• Esquerra: ombres
• Central: tons mitjans
• Dret: llums
• Nivells de sortida: disminuïr el contrast.
• Esquerra: disminuïm les ombres
• Dreta: disminuïm els llums

29. Fotografia nocturna
Tipus de fotografia que captura l'escassa llum nocturna (amb, a vegades, certs
complements de llum artificial) usant elevats temps d'exposició.
El moment més idoni és l’immediatament posterior a la posta de sol o l’anterior a
la sortida.
Material
• Trípode: Necessitarem un bon suport.
• Disparador remot: Per poder disparar i aturar la presa sense necessitat de
tocar la càmera i, així, evitar la trepidació.
• Llanternes i/o flaixos: Per il·luminar les escenes sent bàsica la seva utilització.

30. Configurant la càmera i l’escena
Fora tots els automatismes de la càmera: El que volem és tenir un control
total de la presa, i l'única manera d'obtenir-, serà configurant tots els valors
manualment.
• Enfocament: El manual.
Podem utilitzar la llanterna per enfocar un punt abans de disparar.
• ISO: valor més baix
Més ISO = menys temps necessitarem d'exposició
Obtenir més nombre d'estrelles = en augmentar l'ISO, el sensor registra més
llum, i això inclou a les estrelles que no veiem.
Un cas que ens pot ser útil un ISO extremadament alt (3200), seria per
fotografiar la via Làctia.
• Diafragma: amb valors sobre 4-5.6.
Si volem obtenir més traces d'estrelles, i no volem que el ISO, podem obrir el
diafragma.

31. • Temps d'exposició: És el pilar base de la fotografia nocturna.
Configurem la càmera en mode BULBS, per controlar el temps de la
fotografia.
• Balanç de Blancs: Fer proves amb diferents configuracions per obtenir la
tonalitat desitjada.
• Llum: Font d’il·luminació.
• Flash: Flash extern en manual (no TTL) = llum blava
És preferible donar tocs de flaix a més baixa potència, encara que això
suposi haver de disparar 14 o 20 vegades. Aconseguirem il·luminar més
uniformement, i obtenir ombres més suaus.
• Llanternes:
Blavoses o fredes/ grogues o calentes
Es pot controlar molt millor el feix de llum, el seu focus és més petit i
manejable que el flaix.

33. La lluna i les estrelles
Els núvols, l'estat de la Lluna, i coses com saber ubicar l'estrella polar són
fonamentals en aquest tipus de fotografies.
La lluna
Es mou en el cel (encara que realment és la Terra).
Tenir-ho en compte perquè no ens aparegui un manchurrón (Lluna en moviment)
en la fotografia.
Temps curts d'exposició i, per treure la lluna estelada tancar el diafragma (per
exemple un f/8).
Estrelles
Estrelles fixes en la imatge = pujarem l'ISO i no exposarem molt de temps.
Per evitar moviment d’estrelles: segons la focal utilitzada, dividir 500 per la
focal, i el resultat ens donarà el temps d'exposició màxima.

34. Estrella polar
Per tenir el control total del comportament de les estrelles hem de saber la
posició de l'estrella Polar.
Si incloem l'estrella Polar en la nostra composició, i fem una fotografia d'uns 10
minuts com a mínim, obtindrem una foto circumpolar.

35. La Via Làctia
Pujar l'ISO des dels 1600 en endavant i que no hi hagi Lluna o molt poca.
Google Sky (aplicació mòvil): Podem localitzar de manera fàcil i molt precisa
totes les constel·lacions, inclosa l'estrella Polar. És gratuït.
Els Núvols i el Vent
Núvols lleugers o núvols en moviment que alternen amb clars.
Podem realitzar llargues exposicions i obtenir uns efectes molt impactants en les
nostres imatges.
La pràctica dirà quant temps s’ha exposar per aconseguir efectes diferents amb
els mateixos núvols.
Si hi ha vent, les branques dels arbres ens sortiran mogudes.
CAS PRÀCTIC
http://www.dzoom.org.es/fotografia-nocturna-de-larga-exposicion-un-caso-
practico/

36. RAW
Format que utilitzen les càmeres DSLR per emmagatzemar les fotografies.
Compressió de dades sense pèrdua d'informació.
Conté la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor
digital de la càmera fotogràfica.
Mida del fitxer molt gran, pesa bastant.
És un format diferent al JPG.
Segons la càmera:
.raf (Fuji)
.crw .cr2 (Canon)
.tif .k25 .kdc .dcs .dcr .drf (Kodak)
.mrw (Minolta)
.nef .nrw (Nikon)
.orf (Olympus)
.dng (Adobe)
.ptx .pef (Pentax)
.arw .srf .sr2 (Sony)
.x3f (Sigma)
.erf (Epson)
.raw .rw2 (Panasonic)
.pxn (Logitech)
.bay (Casio)

37. Diferències entre RAW i JPG
JPG
1. El fotògraf ajusta els paràmetres de la seva càmera, compon una escena i
dispara.
2. El sensor de la càmera capta la imatge que el fotògraf ha compost, la
converteix a format digital (zeros i uns) i envia aquesta imatge al
processador d'imatge.
3. El processador d'imatge utilitza els paràmetres que té en aquest moment la
càmera i els aplica a la foto (ajust de blancs, sub/sobre-
exposició, contrast, nitidesa…). Després converteix aquesta imatge en un
fitxer comprimit JPG, amb la seva conseqüent pèrdua de qualitat.
4. El fitxer JPG s'emmagatzema a la targeta de memòria.

38. RAW
1. El fotògraf ajusta els paràmetres de la seva càmera, compon una escena i
dispara.
2. El sensor de la càmera capta la imatge que el fotògraf ha compost, la
converteix a format digital (zeros i uns) i envia aquesta imatge al
processador d'imatge.
3. El processador d'imatge guarda en un únic fitxer RAW d'una banda la
imatge tal com l'ha enviat el sensor i d'altra banda un resum dels paràmetres
que tenia la càmera en aquest moment. Va comprimit, però es fa sense
pèrdua de qualitat.
4. El fitxer RAW s'emmagatzema a la targeta de memòria.
5. En un ordinador, amb un programa de processament de RAWs es pren del
fitxer RAW la imatge que va captar el sensor i se li apliquen per programari la
mateixa configuració que tenia la càmera en el moment del tret. Aquest ens
permet modificar qualsevol dels paràmetres.
6. Un cop ajustat es pot convertir a un altre format d'imatges qualsevol (JPG o
altres).

39. JPG
• Els paràmetres s'apliquen a la imatge després de disparar.
• Aquesta es converteix JPG i es comprimeix, on pateix una pèrdua de qualitat
que és irreversible.
RAW
• Es guarda la imatge exactament com surt del sensor, guardant-se sense
aplicar cap ajust.
• Aquesta aplicació es fa en el moment del revelat digital amb un programari.

40. Quins ajustos podem gestionar?
Hi ha ajustos de la càmera que ja no es poden canviar (l'obertura de
diafragma, el temps d'exposició o la sensibilitat).
Els paràmetres que podem manejar amb RAW són:
• Nivell d'exposició
• Ajustament de blancs (temperatura del color)
• Estils de fotografia (retrat, paisatge, blanc i negre…)
• Contrast
• To
• Saturació del color
• Nitidesa
Si s'ajusta directament sobre el RAW, al no estar aquest comprimit i tenir molta
qualitat, obtindrem millors resultats i tindrem menys pèrdua de qualitat.

41. Consideracions
Cada marca té el seu propi format RAW.
La informació que es guarda depèn directament del model de càmera i de les
seves característiques.
Existeixen diversos programes per processar-los. Cada marca disposa del seu
propi.
• Cànon: Cànon Photo Professional
• Nikon: Nikon Aperture
• Photoshop: Camera Raw
• Adobe: Lightroom
Es poden guardar les fotos en ambdós formats (RAW + JPG).
Ocupa molta més memòria però pot ser molt útil en segons quines situacions.

42. En JPG o en RAW?
Depèn molt de l'ús que se li vagi a donar a la foto i de la immediatesa que es
requereixi.
• Fotografies d’esports: JPG -> per la necessitat d'obtenir les fotos
immediatament per enviar-les a la redacció.
• Retrat d'estudi : RAW - > es disposa de temps per postprocesar les fotos.
• Ús domèstic: JPG o RAW + JPG -> depen de la immediatesa en que les
necessitem.
Quan anem a fer fotos hem de plantejar què ens convé més i ajustar la càmera
en conseqüència.

43. Avantatges de RAW
Flexibilitat.
Retardar la presa de decisions dels paràmetres de la càmera.
La imatge es guarda amb major rang dinàmic i amb més qualitat.
Imatge es guarda comprimida sense pèrdua de qualitat.

44. Inconvenients de RAW
Ocupa molt més al contenir més informació i comprimir la imatge sense pèrdua
de qualitat.
La càmera triga més en guardar les fotos a la targeta de memòria, ja que ocupen
molt més.
Requereix un processament posterior en ordinador.
Alenteix treballs en fotografia on es requereix immediatesa.

45. EXERCICI 9:
BALANÇ DE BLANCS I
FOTOGRAFIA NOCTURNA

46. Plantejament
1. Balanç de blancs
• Realitzar 5 fotografies amb el balanç de blancs manual.
2. Nocturna:
• Realitzar 2 fotografies on es vegin estrelles.
• Realitzar 2 fotografies on apareixi la lluna.
• Realitzar 1 fotografia circumpolar (si es pot)
Cas pràctic
http://www.dzoom.org.es/fotografia-nocturna-de-larga-exposicion-un-caso-
practico/
• En mode manual.
• Utilitzar la regla de terços i diferents plans i enquadraments.
• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 9: Balanç de blancs i fotografia
nocturna”.