1. Lleida
seguint la petja dels templers
Text: Sebastià Tamarit Fotos: Laurent Sansen, Turisme de Lleida
Amb la creu com a símbol i l’espasa com a justificació de la seva comesa, els templers
constituïren una de les organitzacions més poderoses de l’Edat Mitjana. Amb la seu central
a Jerusalem, l’orde creà comandes per tot Europa destinades a obtenir recursos per a
combatre els enemics de Crist. Als territoris de l’actual demarcació de Lleida s’erigiren
cinc comandes, encapçalades per Gardeny, una de les més importants de la Corona
d’Aragó.
20

2. L
a història del Temple a les actuals comarques lleidatanes
s’inicia el juliol de l’any 1131 quan el templer provençal
Hug Rigaud convenç el comte català Berenguer III, cinc
dies abans de morir, perquè s’adhereixi a l’orde, seduït
pels elevats ideals de defensa de la fe cristiana. Berenguer
III dóna als templers el castell de Granyena de Segarra
(de fet, la primera donació important que reberen els cavallers en
terres catalanes), amb la voluntat que serveixi d’enclau per combatre
els sarraïns. La comanda de Granyena, de mida mitjana dins l’escala
administrativa de l’orde, gaudí de possessions a la Segarra, l’Urgell
i el Solsonès (inclòs el llogarret de Mas de Bondia, on actualment
podem trobar encara un escut templer). Encara avui es poden visitar
les restes del castell-convent de Granyena (els murs, alguns portals
i una torre circular), sotmès a un lent procés de restauració. Tanmateix,
la visita és justificada, perquè la panoràmica dels camps de la baixa
Segarra des de la fortalesa és realment superba.
Prosseguim la nostra ruta per Barbens, al Pla d’Urgell, on fou
creada una comanda templera a partir de les donacions de la família
Tarroja, a mitjan segle XII. És documentat que el primer comanador
fou Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. Situada enmig d’una
rica zona agrícola, la comanda adquirí una certa importància i es
desvinculà de l’anterior dependèndia de la de Gardeny. Amb la
dissolució de l’orde, l’indret passà als hospitalers. És curiós constatar
que el lloc, en certa manera, continua constituint un centre de poder
administratiu, ja que el convent-castell és ocupat actualment per
l’Ajuntament. Hi destaca una torre quadrada amb merlets i l’església
de Santa Maria, de patronatge templer, la nau central de la qual fou
bastida segurament en època dels frares guerrers.
Gardeny, a la ciutat de
Lleida, constituí una
de les comandes més
importants i poderoses que el Temple
bastí a la Corona
d’Aragó.
21

3. La comanda de Corbins és fruit d’un acord signat el 1143 amb
el comte barceloní Ramon Berenguer IV, que cedia els drets sobre
aquest lloc a l’orde. La comanda funcionà entre 1167 i 1305 i ocupà
l’indret on es troba situat l’actual castell, molt refet pels hospitalers
i en segles posteriors. De la fortalesa templera, relativament modesta
en la seva època, en queden potser un impressionant soterrani format
per dues naus paral·leles, amb cobertes de volta de canó, i les restes
d’una torre de pedra situada a l’esplanada de damunt. D’època
hospitalera és probablement l’anomenada Presó del Pere, un curiós
edifici de planta quadrada amb dues naus paral·leles cobertes amb
voltes semicirculars, utilitzat avui dia com a magatzem per part d’un
particular.
L’any 1289 el bisbe Jaume Sarroca cedeix la vila de Torres de
Segre (a l’actual comarca del Segrià) als templers a canvi d’una
donació anual al monestir de Poblet. Es tracta d’una comanda no
gaire gran, originalment dependent de Gardeny, que posseïa terrenys
agrícoles i dos petits castells (Gebut i Remolins). De tot plegat, no
en resten pràcticament vestigis.
Però el punt neuràlgic de l’herència dels templers a Lleida és sens
dubte la casa templera de Gardeny, al municipi de Lleida. Ramon
Berenguer IV cedeix als templers un gran nombre de propietats a
canvi que l’orde renuncïi a la tercera part del regne d’Aragó a la qual
tenien dret legítim, ja que així ho establia el testament d’Alfons I
d’Aragó, el Bataller. Quan Lleida fou conquerida als sarraïns, l’any
1149, els templers obtingueren Gardeny del comte barceloní gràcies
al dit acord, que atorgava als cavallers una cinquena part de les terres
conquerides als musulmans. Ràpidament la institució religiosomilitar
va organitzar la comanda, que tingué un ampli domini territorial amb
riques possessions a les hortes de Fontanet, a la riba esquerra del
Segre, i a Pardinyes, a la riba dreta del riu (també a d'altres indrets
més allunyats, on a més dugueren a terme una notable tasca de
colonització).
22

4. El Centre d’Interpretació de l’Orde del
Temple, situat a Gardeny, acull
recreacions de la vida quotidiana dels
frares-cavallers. Foto petita, el segell dels
templers.
23

5. El Temple, un orde llegendari
En el context de les Creuades (expedicions militars cristianes destinades a
conquerir i preservar dels infidels Jerusalem i altres llocs considerats sants)
neix l’orde del Temple, una organització de caràcter religiós i alhora militar
que precisament té l’objectiu de protegir els pelegrins que viatjaven a Terra
Santa i que eren sovint saquejats per lladres sarraïns. Amb la seva aprovació
al Concili de Troyes de 1129, l’orde estableix la seu central a Jerusalem i
inicia una ràpida expansió per tot Europa.
Gràcies bàsicaments a les donacions de reis i nobles, l’orde va creant
comandes (la seva unitat bàsica d’organització territorial) destinades a reclutar
adeptes, recaptar impostos i entrenar militarment els nous membres, sempre
amb la finalitat última d’enviar recursos financers i cavallers per protegir
Terra Santa dels enemics del cristianisme. Des de l’inici la Península Ibèrica
fou també una base de suport i provisió per a les operacions dels cavallers
a la Mediterrània Oriental, tot i que el fet que fos territori de lluita amb els
sarraïns els va impel·lir a implicar-se en les tasques militars de reconquesta
de territoris hispans.
L’ingrés a l’orde, molt jerarquitzat i dirigit per un cap suprem, l’anomenat
Gran Mestre, es feia mitjançant un sofisticat cerimonial iniciàtic en el qual
els cavallers professaven els vots de pobresa, castedat i obediència. Els
membres de l’orde havien de seguir una regla molt estricta, que establia
des de la metodologia de les pregàries fins a la manera de portar les armes.
S’establí també l’uniforme oficial dels frares-cavallers: un hàbit blanc amb
una creu vermella (símbols de la puresa i del martiri, respectivament). Però
els pobres cavallers no es limitaven a resar, a guerrejar i a administrar les
seves terres i els seus drets. Foren també banquers i prestamistes (atorgaven
crèdits amb uns interessos moderats) i entre els seus clients figuraven fins i
tot els reis d’Anglaterra i de França.
Tanmateix, dos segles després de la seva creació, l’orde havia deixat d’existir.
Què havia succeït? Dos fets poderosos van confluir en la desfeta. En primer
lloc, un evident descens del prestigi de l’organització motivat per la pèrdua de les places cristianes a Terra Santa: l’any 1291 queia en poder dels musulmans l’últim
reducte important, Sant Joan d’Acre, i els templers es retiraven i establien la seva base d’operacions a Xipre. Però, als ulls de bona part de l’Europa cristiana, l’objectiu
fonamental dels cavallers, la defensa dels llocs sants, havia desaparegut.
El segon motiu, el més important, ve donat per l’actuació del rei francès Felip IV, el Bell, que, delerós d’acabar el poder econòmic del Temple (amb el qual havia
contret a més quantioses deutes) i d’apropiar-se dels seus béns, va obligar el papa Climent V a suprimir l’orde basant-se en falses acusacions d’heretgia i d’homosexualitat.
El procés contra els templers es perllonga entre el 1307 i el 1312, any en què el Sant Pare proclama la butlla Vox in Excelso que dissol definitivament l’orde. El darrer
capítol del procés s’escenifica a París, on el Gran Mestre templer, Jacques de Morlay, és cremat amb un altre cavaller davant la catedral de Notre Dame després
d’autoproclamar-se innocent de totes les acusacions rebudes.
Cal dir, però, que l’actuació contra els templers no va ser uniforme als diferents reialmes europeus. Mentre que a França va ser molt violenta, a països com Portugal
o Escòcia foren protegits pels monarques respectius. A la Corona d’Aragó, Jaume II va dictar el desembre de 1307 ordre de detenció contra els frares-cavallers, que
van resisitir en alguns castells (Miravet no va capitular fins un any després). Tot i que detinguts i interrogats, els membres de l’orde, en general, foren respectats i la
majoria varen gaudir d’una pensió vitalícia. Els béns mobles i immobles de l’organització passaren —com en d’altres països— a la Corona o a d’altres ordes, sobretot
al dels hospitalers. L’acte final del procés als templers a Catalunya és paradoxal: l’any 1312, el concili provincial convocat per l’arquebisbe de Tarragona va declarar
la total innocència dels frares-cavallers. Una declaració que no va canviar res perquè, aleshores, l’orde ja era història.
La importància i el prestigi de Gardeny es féu cada cop més
evident. L’església de Santa Maria de Gardeny, capella pròpia de
l’orde que servia per a les funcions litúrgiques i religioses de la
comunitat templera, atragué la devoció de molts fidels de la ciutat,
que veneraven especialment la imatge de la Mare de Déu de l’altar
central i que sovint feien donacions en espècie o en diners; és
remarcable que aquest fet, juntament amb el cobrament dels drets
d’enterrament i dels delmes agraris, provocaren disputes freqüents
amb el bisbe de Lleida i amb els clergues de la ciutat. Pel que fa als
ingressos, a més de l’agricultura, la comanda rebia bones rendes de
l’explotació ramadera i industrial (molins, bàsicament); així, sembla
que la cabana d’ovelles de la comanda superava al final del segle XII
el miler de caps de bestiar.
Gardeny, una visita obligada
Avui dia Gardeny forma part de l’anomenada ruta Domus Templi
(que inclou també els castells de Montsó, Miravet i Peníscola, a més
de la ciutat de Tortosa) i que acull el Centre d’Interpretació de l’Orde
del Temple. Obert ara fa un any, el centre —que ofereix visites
guiades— constitueix una interessant aproximació a la vida dels
24

6. A la part superior, figura d’un cavaller templer al Centre d’Interpretació de Gardeny i imatge de les restes de la comanda de Granyena de Segarra. A sota, l’edifici de
la comanda de Barbens, ocupat actualment per l’Ajuntament de la vila, i pintures de l’església de Santa Maria de Gardeny.
frares-cavallers per mitjà d’un recorregut que transcorre per les
principals construccions del complex: la residència templera, la torre
de l’homenatge, l’església romànica de Santa Maria i les muralles.
Durant el recorregut, que dura aproximadament hora i mitja (es
recomana fer reserva prèvia), els visitants poden conèixer millor el
món del Temple mitjançant quatre àmbits temàtics (introducció
històrica al segle XI, l’Orde del Temple, l’Orde a la Corona d’Aragó
i la Comanda de Gardeny) que tenen el suport de plafons informatius,
de material audiovisual i fins i tot de recreacions fidedignes d’alguns
espais de l’antiga residència nedieval amb figures i elements de la
vida quotidiana dels cavallers.
La visita a l’antiga comanda de Gardeny és imprescindible per a les
persones que vulguin endinsar-se en la veritable història d’aquest
orde llegendari. La sobrietat constructiva del castell-residència ens
diu molt de la filosofia vital d’aquells cavallers que van fer del prec
a Déu i de la guerra contra l’infidel els dos eixos bàsics de la seva
existència.
De la mateixa manera, la contemplació de la ciutat de Lleida i de la
fèrtil horta que l’envolta des de la terrassa de la fortalesa ens dóna
una idea de la magnífica situació estratègica del turó des d’on els
templers van exercir el seu poder sobre tantes i tantes terres i poblacions
de l’antiga Corona d’Aragó. G
25

7. A dalt, imatge de l’antic centre templer de Barbens, amb la torre emmerletada en un extrem. A sota, escuts de l’orde situats respectivament a la fortalesa de Gardeny
(esquerra) i al llogarret de Mas de Bondia (dreta), que depenia de la comanda de Granyena de Segarra.
D’INTERÈS
Castell de Gardeny / Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple
Turó de Gardeny, s/n (Lleida) – Tel. 973 27 19 42
Horari de visita:
Maig, juny, juliol, agost i setembre: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 14.00 h (diumenges i festius)
Octubre, març i abril: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)
Novembre, desembre, gener i febrer: de 10.00 a 13.30 h i de 15.30 a 17.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)
Visites guiades: 10.00, 12.00, 16.00 i 18.00 h (dissabtes) / 10.00 i 12.00 h (diumenges)
Reserva prèvia per a grups. Places limitades.
Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Lleida (Turisme de Lleida)
C/ Major, 31, bis (Lleida) – Tel. 902 25 00 50 — infoturisme@paeria.es
26

8. Per als més curiosos…
- L’orde dels templers fou fundat l’any 1118 a
Jerusalem per nou cavallers francesos encapçalats
per Hug de Payens. Cent anys després, el Temple
era l’organització militar i econòmica més gran
d’Occident, amb més de 9.000 comandes distribuïdes per quasi tota l’Europa cristiana: Corona
d’Aragó, Corona de Castella, Portugal, França,
Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Polònia… En el zenit
del seu poder, arribaren a tenir uns 30.000 cavallers
i sergents (sense comptar els servents), més de 50
castells bastits a Europa i a l’Orient Pròxim, i una
flota pròpia ancorada en una xarxa de ports per
tota la Mediterrània.
- Inicialment la denominació oficial era Orde dels
Pobres Cavallers de Crist, tot i que més endavant
foren coneguts popularment com Cavallers Templers;
aquest nom va sorgir pel fet que la seu central a
Jerusalem era situada en les que es creia que eren
les dependències de l’antic temple de Salomó.
- Els templers són considerats els fundadors de la
banca moderna. Moltes persones i institucions els
confiaven els seus diners i l’orde feia també préstecs
a baix interès. La seva extensa xarxa d’establiments
els va permetre posar en marxa les lletres de canvi:
els seus clients podien viatjar pels perillosos camins
d’Europa i de l’Orient Pròxim sense efectiu i la
lletra de canvi els permetia recuperar en qualsevol
comanda que trobessin la quantitat anteriorment
lliurada.
- Els Pobres Cavallers van impulsar també la
colonització de terres conquerides als sarraïns
atorgant diverses cartes de població i de franquícia;
així, la comanda de Corbins fundà al començament
del segle XIII una vila al marge esquerre del Segre
per tal de facilitar la travessa del riu: Vilanova de
Castellpagès, l’actual Vilanova de la Barca, que
constitueix doncs una petja viva de la presència
de l’orde a les comarques lleidatanes.
- Les llegendes populars parlen de fabulosos tresors
amagats pels membres del Temple poc abans de
la supressió definitiva de l’orde. Una de les més
conegudes parla del tresor que hipotèticament va
trobar Bérenger Saunier, sacerdot del poblet francès
de Rennes-le-Château, personatge que es va enriquir
de la nit al dia sense explicació lògica. També
Miravet i molts altres llocs templers tenen llegendes
similars. Totes aquestes històries són probablement
fruit de la imaginació popular, però, qui sap si els
templers no van preferir amagar una part de les
seves immenses riqueses abans no fossin confiscades?
L’antiga fortalesa templera de Corbins fou quasi completament refeta pels hospitalers i en segles posteriors. A la pàgina 27, l’enclau de Granyena de Segarra —el
primer que l’orde tingué a Lleida— conserva encara alguns murs, diversos portals i una torre circular.
C O M A R R I BA R - H I
CORBINS
BARBENS
A-2
Tàrrega
Mollerussa
A-2
s
go
E-90
TORRES DE SEGRE
A Barcelona
GRANYENA DE SEGARRA
ra
Sa
A-2
Bellpuig
Lleida
GARDENY
sa
A
Cervera
AP-2
les Borges Blanques
27

10. Lleida, siguiendo la huella de los templarios
La orden del Temple fue una organización religiosomilitar creada
a principios del siglo XII con el
objetivo de proteger a los peregrinos que viajaban a Tierra Santa
de los ataques de ladrones musulmanes. Gracias a las donaciones
de reyes y nobles, la orden fue
creando encomiendas por toda
Europa destinadas a reclutar
adeptos y recaudar impuestos,
siempre con la finalidad de enviar
caballeros y recursos financieros
para proteger los santos lugares.
La historia del Temple en la actual
demarcación de Lleida se inició
en 1131, cuando el conde catalán
Berenguer III donó a los templarios el castillo de Granyena de
Segarra. Actualmente se pueden
visitar los restos del castilloconvento (muros, portales y una
torre circular), así como un escudo
templario situado en el núcleo de
Mas de Bondia.
La ruta prosigue por Barbens, en
el Pla d’Urgell, donde fue creada
una encomienda gracias a las donaciones de la familia Tarroja, a
mediados del siglo XII. El convento-castillo está ocupado actualmente por el Ayuntamiento. Destaca una torre cuadrada y la iglesia
de Santa Maria, cuya nave central
fue levantada seguramente en época de los templarios.
La encomienda de Corbins es fruto de un acuerdo firmado en 1143
con el conde barcelonés Ramon
Berenguer IV, que cedía los derechos de este lugar a la orden. La
casa templaria ocupó el lugar don-
de se levanta el actual castillo,
muy modificado por los hospitalarios, y de ella nos queda quizás
un impresionante sótano formado
por dos naves.
En el año 1289 el obispo Jaume
Sarroca cede la villa de Torres de
Segre (en la comarca del Segrià)
a los templarios a cambio de una
donación anual al monasterio de
Poblet. Prácticamente no quedan
vestigios de esta encomienda, que
contó con dos castillos.
El punto neurálgico de la herencia
de los templarios en Lleida es la
encomienda de Gardeny, en el
municipio de Lleida. Cuando Ramon Berenguer IV conquistó la
ciudad a los musulmanes, en 1149,
los templarios recibieron Gardeny
como premio a su contribución
militar. La encomienda tuvo un
amplio dominio territorial con elevados ingresos procedentes de las
explotaciones agrícolas, ganaderas
e industriales (molinos).
Hoy en día Gardeny forma parte
de la ruta Domus Templi (que
incluye también los castillos de
Monzón, Miravet y Peñíscola, y
la ciudad de Tortosa) y alberga el
Centro de Interpretación de la
Orden del Temple. El centro
—que ofrece visitas guiadas—
constituye una interesante aproximación a la vida de los frailescaballeros a través de un recorrido
que transcurre por las principales
construcciones del complejo (la
residencia templaria, la torre del
homenaje, la iglesia románica de
Santa Maria y las murallas). G
Following in the footsteps of the Knights Templar
The Order of the Temple was a militaryreligious organisation that was created at the
beginning of the 12th century with the aim of
protecting pilgrims travelling to the Holy Land
from the attacks of Muslim thieves. The Order
established commands throughout Europe,
whose task was to recruit adepts and collect
taxes, always with the purpose of sending
knights and financial resources to protect the
Holy Land.
The history of the Temple in what is the modern-day territory of Lleida can be traced back
to 1131, when the Catalan count, Berenguer
III gave the Knights Templar the castle of
Granyena de Segarra. Today, it is possible to
visit the remains of this castle-convent and also
see a Templar coat of arms in the settlement
of Mas de Bondia. The route then continues
on to Barbens, where a command was created
in the middle of the 12th century thanks to
donations from the Tarroja family. The original
castle-convent is now the seat of the local
council and features to note include the square
tower and the local church.
The command of Corbins was the product of
an agreement signed, with Count Ramon Berenguer IV of Barcelona, in 1143, and by which
rights over the local settlement were ceded to
the Order of the Temple. The Templar building
originally occupied the site where the castle
now stands. The original building was considerably modified by the Knights Hospitalers
to the point that all that now remains of it is
perhaps an impressive underground structure
formed by two naves. In 1289, Bishop Jaume
Sarroca ceded the settlement of Torres de Segre
29
to the Knights Templar in exchange for an
annual donation to the monastery of Poblet.
Today, however, there are virtually no remains
of the former command.
The centre of the Templar legacy in Lleida is
the command of Gardeny, in the municipal
district of Lleida. When Ramon Berenguer IV
recovered the city from the Muslims, in 1149,
the Knights Templar received Gardeny as a
reward for their military support. Today, Gardeny is a point on the Domus Templi Route
and hosts the Centre for Interpreting the Order
of the Temple. This centre —which offers
guided visits— provides an interesting insight
into the lives of the monk-knights in the course
of a visit to the main constructions in the complex (the residence, the keep, the Romanesque
church of Santa Maria and the walls). G