1. VERDURES I
HORTALISSES
ALEIX SAUMELL 2013 HORT 2on B

2. CEBA
 En castellà: cebolla
 De forma científica Allium cepa L.,
 És una planta biennal que prové del sud-oest d’Àsia, i
és coneguda des d'antic per la cultura egípcia.
 És una planta de fins 1m. Les fulles semicilíndriques neixen
d’un bulb subterrani. La tija és erecta i habitualment s’origina
en el segon any de maduració de la planta.
 Actualment la ceba és un ingredient indispensable en la
cuina mediterrània.
 La ceba també conté propietats medicinals, fluïdifica la
circulació sanguínia i afavoreix l’eliminació de líquids
naturals.

3. CEBA

4. CEBA
 La ceba és capaç de resistir el fred però li van millor
temperatures més elevades.
 El trasplantament es fa a finals d'hivern i la collita de ceba
seca a l’estiu. El trasplantament a finals d'estiu i la collita
ceba tendra a l’hivern.
 Es consumeix de moltes maneres; crua, cuita, en conserva i
com a condiment i acompanyant gran varietat de plats de
carn, peix o verdures.

5. ENCIAM
 En castellà lechuga
 De forma científica Lactuca sativa L.,
 Prové d’Europa i d’Àsia
 Planta perenne herbàcia de la família de les
compostes. Les seves tiges són molt curtes i les fulles
són verdes, brillants i sense espines. Les inferiors són
senceres amb pecíol curt. Les superiors són
sèssils, més arrodonides i ovals. Les flors
grogues, tacades de violeta en panícules.
 Els fruits són de color gris amb un bec prominent.
 Existeix una espècie d’enciam anomenat Lactua virosa
que presenta alcaloides tòxics i que hem d’evitar
utilitzar-lo

6. ENCIAM

7. ENCIAM
 L'enciam presenta propietats carminatives, millora la
circulació, prevé l’arteriosclerosi, disminueix el
colesterol, afavoreix la menstruació, combat els atacs
d’asma i espasmes bronquials i calma els nervis.
 En general és una planta no gaire resistent al fred, si hi ha
glaçades deixa les fulles vermelles
 Hi ha varietats aptes per a ser collides a i altres com la
trocadero de collita hivernal en llocs d'hivern suau

8. FAVA
 En castellà haba
 De forma científica Vicia faba,
 És un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des
de l'edat del ferro. Hi ha qui el situa en el continent
africà, però altres fonts el situen a l'Orient mitjà.
 És una planta anual de la família de les lleguminoses. Les
seves fulles són compostes, dividides en fulles més petites
anomenades foliols. La tija és molt característica ja que té
una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada.

9. FAVA

10. FAVA
 Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una
tavella a l'interior de la qual hi ha la llavor.
 Se sol consumir la llavor tendra, però també es pot collir
seca.
 Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat
amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en
calci, fibra i vitamines B1 i B2.

11. ESPINACS
 En castellà espinacas
 De forma científica Spinacia oleracea,
 Prové del sud-oest de l'Àsia. Els perses van ser els primers
en cultivar-la. En el segle VII es va introduir a la Xina i al
segle XI que els àrabs la van introduir a Europa.
 Existeixen diferents varietats amb fulles més o menys
amples, llises o arrissades o de diferent grandària. Es
classifiquen segons la seva adaptació al clima en varietats
de tardor-hivern i varietats de primavera-estiu.

12. ESPINACS

13. ESPINACS
 Aquesta planta es sembra a finals d'estiu per obtenir la collita
a la tardor-hivern o bé a finals d'hivern per produir durant la
primavera. La recol·lecció comença a partir de 40 dies
després de la sembra.
 És una verdura amb molt contingut en vitamines i
antioxidants.
 El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu, a més
gran part del ferro està en forma poc assimilable pel nostre
organisme i es consumeix fresca en amanides o bé cuita.

14. PESOL
 En castellà guisantes
 De forma científica Pisum sativum,
 És una de les hortalisses més antigues de la cultura
europea.
 Aquesta planta anual de la família de les lleguminoses té
fulles són compostes, dividides en fulles més petites
anomenades foliols.
 Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui
que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar
als 3 metres d'alçada. Altres varietats tenen un creixement
determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.

15. PESOL

16. PESOL
 El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en
vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i
àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de
fibra.
 Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el
colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics
en antioxidants.

17. FAVA
 En castellà haba
 De forma científica Vicia faba
 És un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des
de l'edat del ferro.
 Hi ha qui el situa en el continent africà, però altres fonts el
situen a l'Orient mitjà.
 És una planta anual de la família de les lleguminoses. Les
seves fulles són compostes, dividides en fulles més petites
anomenades foliols. La tija és molt característica ja que té
una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada.

18. FAVA

19. FAVA
 Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una
tavella a l'interior de la qual hi ha la llavor.
 Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat
amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en
calci, fibra i vitamines B1 i B2.

20. COGOMBRE
 En catellà pepino
 De forma científica Cucumis sativus
 És originària de l’Àsia o l’Àfrica. Ja era coneguda i cultivada
a Mesopotàmia i també per les antigues civilitzacions
mediterrànies.
 És de la família de les cucurbitàcies.
 Les tiges i fulles estan cobertes de pèls. És una planta
enfiladissa gràcies als circells. És una planta enfiladissa
gràcies als circells.
 No tolera les baixes temperatures. Es sol sembrar a
primavera, quan ja no hi ha risc de glaçades o abans si es
disposa d’un lloc assolellat i protegit del fred.

21. COGOMBRE

22. COGOMBRE
 Hi ha varietats de cogombre de fruit de diferent
grandària, forma allargada o arrodonida i de diferents colors
(de verds a grocs).
 Les varietats tipus francès, són les més habituals, d’uns 20
cm de llargada i amb la pell verda. Es consumeixen en
fresc.
 Les varietats tipus espanyol o curtes, són cogombres més
petits, de 15 cm com a màxim i són verds amb ratlles
grogues. Es poden utlitzar per a conserves o consumir en
fresc.
 Finalment, les varietats de tipus holandès, són més llargs, 25
cm o més i de forma punxaguda, es consumeixen en fresc.

23. COL
 En castellà col
 De forma científica Brassica oleracea L.,
 La cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Durant l’edat
mitjana va ser cultivada a tota Europa i s’utilitzava per
eliminar la borratxera en època dels antics romans.
 És una planta herbàcia perenne de la família de les
crucíferes que pot arribar als 300 cm d’alçada. Fulles
superiors sèssils; inferiors molt més carnoses, peciolades i
amb lòbuls. Flors grogues de fins a 2,5 cm agrupades en
raïms molt poc compactes. Fruits de síliqua de fins a 8cm.

24. COL

25. COL
 La col té diverses propietats medicinals, és per això que és
una planta diürètica, antidiarreica, úlcera i evita la veu ronca
que creix als camins, als herbassars i en els camps cultivats

26. ESCAROLA
 En castellà escarola
 De forma científica Chichorium endivia
 És originària de l’Índia,
 Consumida pels antics egipcis i molt valorada en l'època de
les antigues civilitzacions gregues i romana. Al segle XIX va
ser introduïda a Amèrica pels europeus.
 És una hortalissa bianual de la família de les Asteràcies o
Compostes que floreix durant el segon any de cultiu.
 Hi ha varietats de fulla arrissada i varietats de fulla ampla.
Dins de les varietats de fulla arrissada, amb la vora molt
dentada hi ha les varietats Wallones que són escaroles molt
grosses i resistents al fred. També hi ha una varietatCabell
d'Àngel que, com el seu nom indica, tenen les fulles molt
arrissades i fines.

27. ESCAROLA

28. ESCAROLA
 L’escarola és rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i
antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Els
principis amargs la fan indicada per estimular la secreció de
la bilis.
 Aquesta hortalissa té quantitat de propietats mèdiques; és
recomanada per a millorar l’aparell digestiu i el
pàncrees, afavorir el trànsit intestinal, pujar les
defenses, millorar la vista, el cabell, el col·lagen, la pell, les
dents i els ossos.
 També augmenta la resistència a les infeccions i es bona per
a les embarassades.

29. ALL
 en castellà ajo
 en forma científica Allium sativum
 és una hortalissa que prové del sud-oest d'Àsia o del sud
d'Europa.
 L’all és una planta perenne de la família de les liliàcies que
arriba fins a 1,5 m d’alçada. Les seves fulles arriben als
8mm d’amplada i les seves flors són verdoses o
blanquinoses, i algunes vegades rosades.
 El seu bulb és arrodonit i comestible, el qual s’anomena
cabeça i és compost per nombroses unitats, anomenades
grans

30. ALL

31. ALL
 L’all es sol cultivar de manera que la formació del bulb
coincideixi amb la primavera.
 La plantació es produeix durant l’hivern, i la recol·lecció fa a
partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec, i abans si es
volen collir alls tendres.
 A més a més de ser un bon aliment a la cuina, és una
hortalissa amb propietats medicinals. Redueix el
colesterol, l'efecte antihipertensiu, la prevenció del càncer
d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema
immunològic i l'efecte antibiòtic.