EL RENAIXEMENT:
INTRODUCCIÓ
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve
EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ
1. CONTEXT HISTÒRIC.
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA.
1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I).
Localització: neix a Florència i s’expandeix per tots els estats italians primer
(major perviv...
1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II).
Políticament cal destacar a principis del XVI les guerres entre Francesc I de França
i Espany...
1.-EL CONTEXT HISTÒRIC (III):
L’HUMANISME.
És el corrent filosòfic i de pensament que caracteritza a les ciutats italianes...
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (I).
Tres
fases
Quattrocento (segle XV).- és l’etapa inicial d’experim...
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (II).
A la influència del món clàssic s’afegeix una tornada a la natur...
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (III).
Canvis en la temàtica: junt a les obres religioses (esglésies i...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Art renaixentista introduccio

217 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
217
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8
Acciones
Compartido
0
Descargas
5
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Art renaixentista introduccio

  1. 1. EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ Júlia López Valera Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve
  2. 2. EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ 1. CONTEXT HISTÒRIC. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA.
  3. 3. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I). Localització: neix a Florència i s’expandeix per tots els estats italians primer (major pervivència del món clàssic) i per la resta d’Europa més tard Cronologia: segles XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento) Periodització o etapes: Quattrocento (segle XV), Cinquecento (primer terç del segle XVI) i Manierisme (1527- finals segle XVI) Economia i societat Les ciutats, especialment a Itàlia, creixen molt a partir del comerç (rutes amb Orient), les finances (primers bancs moderns) i l’artesania, i encara ho faran més amb les noves rutes per Àfrica cap a Àsia i el descobriment d’Amèrica Aquest creixement està liderat per la burgesia, que, sense trencar encara amb el feudalisme, comença a posar les bases del capitalisme (capitalisme mercantil) El caràcter pragmàtic de la burgesia i els seus negocis ens portaran a una nova mentalitat que influirà en l’art: l’humanisme La noblesa italiana es sent atreta per les ciutats i els nous negocis i es fa una noblesa més urbana i propera intel·lectualment a la burgesia (art urbà)
  4. 4. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II). Políticament cal destacar a principis del XVI les guerres entre Francesc I de França i Espanya (Carles V) pel control dels estats italians, que culminaren amb el saqueig de Roma i la decadència del papat Influència bizantina: la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) fa que arriben a Itàlia, sobretot a Florència, savis i artistes bizantins que influiran en el nou pensament i art Es produeixen multitud d’avanços tècnics (millores en navegació i cartografia, brúixola,...) i científics (Copèrnic enuncia l’heliocentrisme) que culminen amb els descobriments geogràfics (costa africana i Amèrica) Grans avanços en la difusió del coneixement: a l’augment del nombre d’universitats cal afegir l’extraordinària importància de la invenció de la impremta L’església serà una mecenes més dels artistes renaixentistes i abraçarà també l’humanisme, però perd poder en haver de fer front al cisma d’Occident, al saqueig de Roma i, especialment, a la reforma protestant de Luter, Enric VIII o Calvino (utilització de l’art com a propaganda) L’enfortiment del poder dels estats i el naixement dels estats moderns: tant les grans monarquies com les ciutats-estat italianes veuen com el poder es concentra en el rei o família aristocràtica (els Medici a Florència) dominant, que imposa el seu poder amb el monopoli de la violència i els exèrcits i l’ajuda de la burgesia (monarquies autoritàries)
  5. 5. 1.-EL CONTEXT HISTÒRIC (III): L’HUMANISME. És el corrent filosòfic i de pensament que caracteritza a les ciutats italianes dels segles XV i XVI i que es relaciona directament amb l’art renaixentista Està lligat directament a la nova burgesia: pretén substituir el sistema de valors jeràrquic medieval per un altre universalista basat en el valor i saber de cada individu L’antropocentrisme (el ser humà com a mesura de totes les coses i centre de totes les reflexions) substitueix el teocentrisme medieval Es redescobreix l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana, reinterpretant els seus temes i formes No es nega en cap moment la fe religiosa, però es diferencia entre aquesta i el saber basat en la raó (pensament racionalista): l’humanisme impulsa els nous avanços científics L’ideal de bellesa es basarà en la natura i les seues lleis Es persegueix una renovació moral i cultural Els humanistes són intel·lectuals que tracten de dominar tot els camps del saber Dóna un major valor a l’art i, especialment, als artistes, considerant-los creadors excepcionals: tindre obres dels artistes més importants serà un símbol de prestigi i els més rics es convertiran en mecenes dels artistes (elitisme)
  6. 6. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (I). Tres fases Quattrocento (segle XV).- és l’etapa inicial d’experimentació i explosió artística, amb la Florència dels Médici com a focus principal Cinquecento (1500-1527).- és el període més clàssic i el focus principal es trasllada a Roma Manierisme (1527-finals del segle XVI).- el saqueig de Roma provoca la fugida dels principals artistes i l’expansió del Renaixement per Europa, però també el trencament del llenguatge clàssic, ja que els elements propis del classicisme s’utilitzen al marge de les normes (nou estil) Antropocentrisme o l’home com a mesura de totes les coses: es torna a la mida humana (edificis adaptats a la mida i necessitats humanes, equilibri entre planta i altura, predomini de la línia horitzontal) i predomini de les representacions humanes en pintura i escultura Tornada als principis de l’art clàssic grecoromà, però no per a copiar-los sense més, sinó per a reinterpretar-los des d’una perspectiva humanista, buscant en ells la inspiració Formes més simples Harmonia de proporcions Temes mitològics Ús d’elements arquitectònics del món clàssic (arc de mig punt, cúpules, frontons, columnes, ordes clàssics) Representació de figures nues en pintura i escultura
  7. 7. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (II). A la influència del món clàssic s’afegeix una tornada a la naturalesa (ja havia començat en el gòtic) i el recolzament dels avanços científics (recerca de models matemàtics de proporció i harmonia) i les noves tècniques Observació i imitació de la natura i de la realitat com a models (naturalisme): com ja s’havia començat a fer al final del gòtic, els artistes imiten la realitat (investigació sobre l’espai, la perspectiva, la llum), però sovint de forma idealitzada, buscant la bellesa i la perfecció tècnica Proporcionalitat i harmonia: es fa un art a mida humana en què les diferents parts mantenen una proporció entre elles i l’espai en què s’ubiquen i una harmonia (influència clàssica) Utilització de la perspectiva lineal o geomètrica, basada en les matemàtiques, per la qual, a partir d’un punt de fuga al qual es dirigeixen totes les línies, es crea una sensació de profunditat, reduïnt-se la grandària de les figures i objectes a mesura que s’allunyen Utilització de la perspectiva aèria: posterior a l’anterior, consisteix en difuminar colors i contorns a mesura que s’allunyen objectes i figures (bàsicament pictòrica) Nou concepte de bellesa: ja no és un reflex de la divinitat, sinó que es basa en el concepte clàssic de bellesa (mesura, número i proporció) i li afegeix la seua inspiració en la naturalesa
  8. 8. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (III). Canvis en la temàtica: junt a les obres religioses (esglésies i escultures i pintures de temàtica religiosa), prenen encara més importància altres edificis (palaus, ajuntaments, hospitals, places, universitats) i temes (temes mitològics, retrats) Naix la idea de projecte: l’obra es projecta, és a dir, es dibuixa i es mostra el que serà el seu resultat final abans de començar a fer-la; es planifica totalment Nova concepció de l’art: es teoritza sobre l’art, es subdivideix en arts majors i menors, es discu- teix sobre el que és bell i el que és lleig i es tendeix a presentar l’obra plàstica dins d’un conjunt Nova funció de l’art: ja no es fa al servei de Déu (al menys no principalment) ni amb una funció d’ensenyar a aquells que menys saben, sinó que té una funció bàsicament decorativa i de prestigi social per a qui la posseeix Canvia la consideració de l’artista, que passa de ser un anònim artesà totalment sotmès a regles (activitat manual) a ser un prestigiós artista creador de formes (activitat intel·lectual) Importància dels mecenes: es tracta de rics burgesos i reis o aristòcrates de les corts (incloent papes i bisbes) que lluiten per tindre als millors artistes a les seues ordres, a canvi de diners i altres beneficis (exemples: els Médici) És un art profundament elitista i allunyat del poble: tant els mecenes i als artistes com el públic d’aquest art (burgesia ciutadana i corts principesques) tenien una formació clàssica necessària per a comprendre aquestes obres i que els distanciava del poble i l’art popular

×