1. EL RENAIXEMENT:
INTRODUCCIÓ
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve

2. EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ
1. CONTEXT HISTÒRIC.
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA.

3. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I).
Localització: neix a Florència i s’expandeix per tots els estats italians primer
(major pervivència del món clàssic) i per la resta d’Europa més tard
Cronologia: segles XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento)
Periodització o etapes: Quattrocento (segle XV), Cinquecento
(primer terç del segle XVI) i Manierisme (1527- finals segle XVI)
Economia
i societat
Les ciutats, especialment a Itàlia, creixen molt a partir del comerç (rutes amb
Orient), les finances (primers bancs moderns) i l’artesania, i encara ho faran
més amb les noves rutes per Àfrica cap a Àsia i el descobriment d’Amèrica
Aquest creixement està liderat per la burgesia, que, sense trencar encara amb el
feudalisme, comença a posar les bases del capitalisme (capitalisme mercantil)
El caràcter pragmàtic de la burgesia i els seus negocis ens portaran
a una nova mentalitat que influirà en l’art: l’humanisme
La noblesa italiana es sent atreta per les ciutats i els nous negocis i es fa
una noblesa més urbana i propera intel·lectualment a la burgesia (art urbà)

4. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II).
Políticament cal destacar a principis del XVI les guerres entre Francesc I de França
i Espanya (Carles V) pel control dels estats italians, que culminaren amb
el saqueig de Roma i la decadència del papat
Influència bizantina: la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) fa que arriben
a Itàlia, sobretot a Florència, savis i artistes bizantins que influiran en el nou pensament i art
Es produeixen multitud d’avanços tècnics (millores en navegació i cartografia, brúixola,...)
i científics (Copèrnic enuncia l’heliocentrisme) que culminen amb els descobriments
geogràfics (costa africana i Amèrica)
Grans avanços en la difusió del coneixement: a l’augment del nombre d’universitats
cal afegir l’extraordinària importància de la invenció de la impremta
L’església serà una mecenes més dels artistes renaixentistes i abraçarà també l’humanisme,
però perd poder en haver de fer front al cisma d’Occident, al saqueig de Roma i, especialment,
a la reforma protestant de Luter, Enric VIII o Calvino (utilització de l’art com a propaganda)
L’enfortiment del poder dels estats i el naixement dels estats moderns: tant les grans
monarquies com les ciutats-estat italianes veuen com el poder es concentra en el rei o
família aristocràtica (els Medici a Florència) dominant, que imposa el seu poder amb el
monopoli de la violència i els exèrcits i l’ajuda de la burgesia (monarquies autoritàries)

5. 1.-EL CONTEXT HISTÒRIC (III):
L’HUMANISME.
És el corrent filosòfic i de pensament que caracteritza a les ciutats italianes
dels segles XV i XVI i que es relaciona directament amb l’art renaixentista
Està lligat directament a la nova burgesia: pretén substituir el sistema de valors jeràrquic
medieval per un altre universalista basat en el valor i saber de cada individu
L’antropocentrisme (el ser humà com a mesura de totes les coses i
centre de totes les reflexions) substitueix el teocentrisme medieval
Es redescobreix l’herència cultural i artística de l’antiguitat
grecoromana, reinterpretant els seus temes i formes
No es nega en cap moment la fe religiosa, però es diferencia entre aquesta i el saber basat
en la raó (pensament racionalista): l’humanisme impulsa els nous avanços científics
L’ideal de bellesa es basarà en la natura i les seues lleis
Es persegueix una renovació moral i cultural
Els humanistes són intel·lectuals que tracten de dominar tot els camps del saber
Dóna un major valor a l’art i, especialment, als artistes, considerant-los creadors
excepcionals: tindre obres dels artistes més importants serà un símbol de prestigi
i els més rics es convertiran en mecenes dels artistes (elitisme)

6. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (I).
Tres
fases
Quattrocento (segle XV).- és l’etapa inicial d’experimentació i explosió
artística, amb la Florència dels Médici com a focus principal
Cinquecento (1500-1527).- és el període més clàssic i
el focus principal es trasllada a Roma
Manierisme (1527-finals del segle XVI).- el saqueig de Roma provoca la fugida
dels principals artistes i l’expansió del Renaixement per Europa, però també el
trencament del llenguatge clàssic, ja que els elements propis del classicisme
s’utilitzen al marge de les normes (nou estil)
Antropocentrisme o l’home com a mesura de totes les coses: es torna a la mida humana
(edificis adaptats a la mida i necessitats humanes, equilibri entre planta i altura, predomini
de la línia horitzontal) i predomini de les representacions humanes en pintura i escultura
Tornada als principis de l’art clàssic grecoromà, però no per a copiar-los sense més, sinó
per a reinterpretar-los des d’una perspectiva humanista, buscant en ells la inspiració
Formes més
simples
Harmonia de
proporcions
Temes
mitològics
Ús d’elements arquitectònics
del món clàssic (arc de mig
punt, cúpules, frontons,
columnes, ordes clàssics)
Representació de
figures nues en
pintura i escultura

7. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (II).
A la influència del món clàssic s’afegeix una tornada a la naturalesa (ja havia començat
en el gòtic) i el recolzament dels avanços científics (recerca de models matemàtics
de proporció i harmonia) i les noves tècniques
Observació i imitació de la natura i de la realitat com a models (naturalisme): com ja s’havia
començat a fer al final del gòtic, els artistes imiten la realitat (investigació sobre l’espai, la
perspectiva, la llum), però sovint de forma idealitzada, buscant la bellesa i la perfecció tècnica
Proporcionalitat i harmonia: es fa un art a mida humana en què les diferents parts mantenen
una proporció entre elles i l’espai en què s’ubiquen i una harmonia (influència clàssica)
Utilització de la perspectiva lineal o geomètrica, basada en les matemàtiques, per la qual,
a partir d’un punt de fuga al qual es dirigeixen totes les línies, es crea una sensació de
profunditat, reduïnt-se la grandària de les figures i objectes a mesura que s’allunyen
Utilització de la perspectiva aèria: posterior a l’anterior, consisteix en difuminar
colors i contorns a mesura que s’allunyen objectes i figures (bàsicament pictòrica)
Nou concepte de bellesa: ja no és un reflex de la divinitat, sinó que es basa en el concepte
clàssic de bellesa (mesura, número i proporció) i li afegeix la seua inspiració en la naturalesa

8. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (III).
Canvis en la temàtica: junt a les obres religioses (esglésies i escultures i pintures
de temàtica religiosa), prenen encara més importància altres edificis (palaus,
ajuntaments, hospitals, places, universitats) i temes (temes mitològics, retrats)
Naix la idea de projecte: l’obra es projecta, és a dir, es dibuixa i es mostra el
que serà el seu resultat final abans de començar a fer-la; es planifica totalment
Nova concepció de l’art: es teoritza sobre l’art, es subdivideix en arts majors i menors, es discu-
teix sobre el que és bell i el que és lleig i es tendeix a presentar l’obra plàstica dins d’un conjunt
Nova funció de l’art: ja no es fa al servei de Déu (al menys no principalment) ni amb una
funció d’ensenyar a aquells que menys saben, sinó que té una funció bàsicament
decorativa i de prestigi social per a qui la posseeix
Canvia la consideració de l’artista, que passa de ser un anònim artesà totalment sotmès a regles
(activitat manual) a ser un prestigiós artista creador de formes (activitat intel·lectual)
Importància dels mecenes: es tracta de rics burgesos i reis o aristòcrates de les corts
(incloent papes i bisbes) que lluiten per tindre als millors artistes a les seues ordres,
a canvi de diners i altres beneficis (exemples: els Médici)
És un art profundament elitista i allunyat del poble: tant els mecenes i als artistes com el
públic d’aquest art (burgesia ciutadana i corts principesques) tenien una formació clàssica
necessària per a comprendre aquestes obres i que els distanciava del poble i l’art popular