L’art clàssic: Grècia
Urbanisme i arquitectura
Escultura
Mapa de la civilització hel·lènica
Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del
Peloponès (C...
Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica,
l’art grec es divideix en tres etapes:
Arcaica
(S.VII-475 aC)
...
Urbanisme: La construcció de la democràcia
Tres factors van condicionant l’urbanisme grec:
e) Caràcter independent de les ...
Hipòdam de Milet projectà la
reconstrucció de la seva ciutat el
475 aC. La ciutat tenia un traçat
ortogonal de carrers rec...
Característiques de l’arquitectura grega:
• Arquitravada: estructura dels edificis basada només
en línies horitzontals i v...
Entaulament
Part superior d'una construcció
que consta de tres elements:
cornisa, fris i arquitrau.
Columna
Element arquit...
Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti
frontó
entaulament
columna
estilòbat
estereòbat
Parts de l’ordre dòric
estereobat
fust
estries
d’aresta viva
arquitrau
capitell
columna
entaulament
fris (tríglif i
mètope...
Els tres ordres grecs
Documental
Arquitectura religiosa
El temple servia per guardar la imatge de la
divinitat. Primer eren de fusta, fins al s.
VII aC que...
pronaos
opistòdom
nao o
cel·la
Les columnes
sempre eren
de nombre
parell (dues,
quatre, sis i
vuit).
Generalment als
costa...
Hi ha un nom per cada temple
segons la mida i la forma que
tinguin.
Arquitectura civil
L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i
comèdies. El d’Epidaure és el més...
Escultura: un ideal de bellesa
Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el
marbre. També s’utilitzaren altres p...
El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i
reflexió de la cultura grega, amb la qual es repres...
En resum, les característiques generals de l’escultura grega són:
-El cos humà n’és el motiu principal
-L’ideal de bellesa...
Període geomètric
Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren
petites figures de caràcter rel...
Escultura monumental
Frontalitat i
rigidesa
Cama avançada
Braços
enganxats
al cos
Músculs
esquemàtics
Somriure
arcaic
Ulls...
Període clàssic
(S. V-IV a C)
Proporció (Policlet)
cànon
Escultura
equilibrada en
l'expressió.
(Fidies)
Té dinamisme.
Movi...
Període hel·lenístic (323 aC – 31
aC)- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
-Valora el “phàtos” (i...
Hist. de l’Art-V.Vives
Hist. de l’Art-V.Vives
Hist. de l’Art-V.Vives
Art grec
Teatre d'Epidaure
Nike Àptera
Erectèon
Arquitectura
Partenó
Hermes amb Dionís infant
Escultura
Auriga de Delfos
G...
Ceràmica: el testimoni pictòric
Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses
mostres de ceràmic...
Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric
Ulises i
Polifem,
650 a C
El mosaic: una tècnica nova
Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats.
S’estima que el mosai...
Art+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Art+clàssic grècia

366 visualizaciones

Publicado el

Context artístic de la Grècia clàssica

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
366
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Art+clàssic grècia

  1. 1. L’art clàssic: Grècia Urbanisme i arquitectura Escultura
  2. 2. Mapa de la civilització hel·lènica Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França (Massàlia) i Catalunya (Empúries).
  3. 3. Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica, l’art grec es divideix en tres etapes: Arcaica (S.VII-475 aC) Es fixen els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució artística grega. Clàssica (475-323 aC) Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre. Moment de màxima esplendor artística grega. Hel·lenística (323-31 a C) Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d’Alexandre i fins que és conquerida per Roma. Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és la base més sòlida de la civilització occidental. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec, han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història. Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”.
  4. 4. Urbanisme: La construcció de la democràcia Tres factors van condicionant l’urbanisme grec: e) Caràcter independent de les polis f) La topografia muntanyosa del terreny g) La introducció de la democràcia a Atenes Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats. Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques, transaccions mercantils o administració de justícia.
  5. 5. Hipòdam de Milet projectà la reconstrucció de la seva ciutat el 475 aC. La ciutat tenia un traçat ortogonal de carrers rectilinis que es creuaven en angles rectes. Es volia integrar política, urbanisme i geometria en una societat igualitària. Va servir de model a ciutats posteriors. Aquest espai al servei del ciutadà tenia en compte l’escala, les dimensions, la perspectiva, la funcionalitat dels edificis i la seva relació amb l’espai que els envoltava. Tot plegat significa que l’urbanisme va néixer a la Grècia clàssica.
  6. 6. Característiques de l’arquitectura grega: • Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. • Cerca l’harmonia visual. • Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. • Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres. • Materials més usats són pedra i marbre. • Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.
  7. 7. Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell Base Element esglaonat que eleva el temple del terra Documental Frontó Element triangular a la part alta del temple
  8. 8. Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estilòbat estereòbat
  9. 9. Parts de l’ordre dòric estereobat fust estries d’aresta viva arquitrau capitell columna entaulament fris (tríglif i mètopes) timpà frontó cornisa estilobat
  10. 10. Els tres ordres grecs Documental
  11. 11. Arquitectura religiosa El temple servia per guardar la imatge de la divinitat. Primer eren de fusta, fins al s. VII aC que es començaren a fer de pedra. La forma més comuna deriva del mègaron micènic, estructura rectangular dividida en 3 espais: • Pronaos, entrada que precedeix l’accés al lloc sagrat. • Naos o cel.la, espai sagrat amb la imatge de la divinitat. c) Opistòdom, cambra posterior on a vegades es guardava el tresor del temple.
  12. 12. pronaos opistòdom nao o cel·la Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. perípterteulada a dos vessants hexàstil tetràstil octàstil dístil Temple grec Sunion
  13. 13. Hi ha un nom per cada temple segons la mida i la forma que tinguin.
  14. 14. Arquitectura civil L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran. Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena, on es feia la representació i l’orquestra, al centre, pel cor. Càvea Orquestra Prosceni Escena
  15. 15. Escultura: un ideal de bellesa Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el marbre. També s’utilitzaren altres pedres, fusta, or i marfil. La tipologia és bàsicament de dos tipus: a)El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i altars. b)L’exempta, reflex del cànon de bellesa hel·lènic amb la proporció, l’equilibri, la simetria, el moviment, l’expressivitat, el volum...
  16. 16. El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i reflexió de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, els atletes, considerats model de bellesa física i espiritual. La policromia fou una altra característica, que s’ha perdut amb el temps.
  17. 17. En resum, les característiques generals de l’escultura grega són: -El cos humà n’és el motiu principal -L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri -Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon) -Policromia (perduda amb el temps) -Materials més usats: marbre, pedra i bronze -Tipologia: escultures exemptes i relleus
  18. 18. Període geomètric Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren petites figures de caràcter religiós o votiu, de marfil, terracota o cera, base per a les de metall. També n’hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal segons la mitologia, no en queden restes. Lefkandi centaurPíxide
  19. 19. Escultura monumental Frontalitat i rigidesa Cama avançada Braços enganxats al cos Músculs esquemàtics Somriure arcaic Ulls ametllats Policroma Influència egípcia Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Pròxim Orient en produí l’aparició de l’escultura monumental, que evolucionà a partir de l'estatuària egípcia. En aquesta evolució es distingeixen les tres grans etapes en que tradicionalment es divideix l’art grec: Període arcaic (S. VII-VI a C)
  20. 20. Període clàssic (S. V-IV a C) Proporció (Policlet) cànon Escultura equilibrada en l'expressió. (Fidies) Té dinamisme. Moviment (Miró) Flexibilitat anatòmica. Contrappost o Evita la simetria Perd frontalitat Transparència als vestits de dones, els homes nus. El material segueix sent marbre o bronzeNaturalisme Braços separats del cos. S. IV aC. Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, més suavitat, individualisme...)
  21. 21. Període hel·lenístic (323 aC – 31 aC)- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. -Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) - Més moviment i dinamisme - Importància al grups escultòrics - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. - Temes anecdòtics (Nen de l’espina) - Busquen provocar sensacions immediates -Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.
  22. 22. Hist. de l’Art-V.Vives
  23. 23. Hist. de l’Art-V.Vives
  24. 24. Hist. de l’Art-V.Vives
  25. 25. Art grec Teatre d'Epidaure Nike Àptera Erectèon Arquitectura Partenó Hermes amb Dionís infant Escultura Auriga de Delfos Guerrers de Riace Discòbol Diadumen Fris de les Panatene es Període hel·lenístic Escultura Laocoont i els seus fills El nen de l'espina Gàlata ferit Arquitectura Alta r de Zeus a Pèrgam Període clàssicPeríode arcaic Escultura Kou roi i korai
  26. 26. Ceràmica: el testimoni pictòric Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses mostres de ceràmica pintada. Tres etapes en la seva evolució: Estil geomètric (S.X-VIII a C). Formes micèniques enriquides amb sanefes geomètriques dinàmiques. A partir S VIII a C comença a aparèixer la figura humana esquematitzada. Època arcaica (S.VII- V a C) Figura humana més gran, detallisme. 2 fases: Figures negres sobre fons vermell (àtica). Escenes mitològiques d’Homer. Figures vermelles sobre fons negre. Escenes més quotidianes. Més realisme i detall Època clàssica (S. V a C). Dominen figures vermelles sobre fons negre. Figura ocupa tot l’espai. Més complesitat, expressivitat...
  27. 27. Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric Ulises i Polifem, 650 a C
  28. 28. El mosaic: una tècnica nova Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats. S’estima que el mosaic grec aparegué a finals del segle V a C, i el màxim esplendor fou durant l’etapa hel·lenística. Hi havia dos tipus de mosaic: Mosaic de còdols De petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides de platges o rius secs. Mosaic de tessel.les (opus tesselatum). Petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat, les tessel.les. Va anar substituint el mosaic de còdols. Les pedres cada cop es van fer més petites, sorgint el opus vermiculatum, sent utilitzades totes dues tècniques pels romans. Mosaics de Pel.la, Macedònia i d’Olint

×