SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 13
“Ab urbe condita” Des de la fundació de la ciutat' és el títol que Livi va
donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des
dels inicis fins al seu temps.
Roma
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
Context històric de Roma
3 etapes
Monarquia República Imperi
(753-509 aC) (509-29 aC) (29 aC-476)
- Fundació (Ròmul)
- 7 reis
- Primeres institucions
(Senat)
- Lluites amb ciutats
veïnes
- Últim rei: Tarquí,
fou deposat pel
Senat, sorgint la
República (509 aC)
-Senat i cònsols
-Patricis i plebeus
-Diferents magistrats
-Canvis legals a Roma
(Tribuns de la Plebs)
-Expansió territorial:
Península Itàlica,
Mediterrani occidental i
Mediterrani oriental
-Guerres civils al final
de la República.
-Triumvirats
- Fundat per Octavi
August
- Diferents dinasties
(Julia-Clàudia,
Flàvia, Antonina...
- S’arriba a la
màxima expansió
territorial
- Divisió de l’Imperi
Teodosi (395)
-Caiguda de l’Imperi
romà d’occident sota
els huns.
El fòrum romà
La República romana
Després de la revolta del 509 va establir-se la república controlada pels patricis,
amb un sistema polític força complex que duraria uns 500 anys. El poder el tenien els
magistrats elegits anualment, el senat i les assemblees en les quals participaven tots
els ciutadans. També es volia impedir que algú destaqués concentrant més poder que
ningú. El poder el tenien els patricis (al senat i a les magistratures), així com el
domini econòmic, i els plebeus estaven marginats del govern i endeutats amb els més
rics, per la qual cosa lluitaren durant molt temps per aconseguir la igualtat de drets.
Aquests els anaren assolint fins aconseguir la completa integració en la societat
republicana.
LA CONQUESTA D'ITÀLIA
Des del s. V al s. III a.C. Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de
manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Al segle V a.C. Roma forma
part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en
una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. Durant el segle següent els
etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a
sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van
continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295
a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles
itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Però malgrat que s'arriben a unir
contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i
dissoldrà la Lliga llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics.
Roma durant la República: inicis de l’expansió
Roma durant la República: l’expansió pel Mediterrani
Per estendre la seva cultura i el seu poder a tot l’Imperi, varen
construir vies que unien tots els punts d’aquest.
Roma als inicis de l’Imperi: primera meitat s. I
Roma sota el poder de Trajà: màxima expansió
La divisió de Teodosi (395)
Context històric roma

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2on
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
L'Imperi Romà
L'Imperi Romà L'Imperi Romà
L'Imperi Romà
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
La expansió del imperi roma
La expansió del imperi romaLa expansió del imperi roma
La expansió del imperi roma
 
Origens monarquia republica
Origens monarquia republicaOrigens monarquia republica
Origens monarquia republica
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 

Destacado (7)

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Esquema Arte Griego
Esquema Arte GriegoEsquema Arte Griego
Esquema Arte Griego
 
Esquema Arte Romano
Esquema Arte RomanoEsquema Arte Romano
Esquema Arte Romano
 
EL IMPERIO ROMANO
EL IMPERIO ROMANOEL IMPERIO ROMANO
EL IMPERIO ROMANO
 
El Arte Romano Arquitectura
El Arte Romano ArquitecturaEl Arte Romano Arquitectura
El Arte Romano Arquitectura
 
Arte romano
Arte romanoArte romano
Arte romano
 

Similar a Context històric roma

Similar a Context històric roma (20)

05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
18 Roma
18 Roma18 Roma
18 Roma
 
L´art roma t 2
L´art roma t 2L´art roma t 2
L´art roma t 2
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
HistòRia De Roma Ii
HistòRia De Roma IiHistòRia De Roma Ii
HistòRia De Roma Ii
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
historiografia
historiografiahistoriografia
historiografia
 
República romana
República romanaRepública romana
República romana
 

Más de institutmontgros (20)

El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Aire
AireAire
Aire
 
Voluntariat (presentacio tancada)
Voluntariat (presentacio tancada)Voluntariat (presentacio tancada)
Voluntariat (presentacio tancada)
 
Què és la història
Què és la història Què és la història
Què és la història
 
El temple grec
El temple grecEl temple grec
El temple grec
 
Pintura romana-111006140645-phpapp02
Pintura romana-111006140645-phpapp02Pintura romana-111006140645-phpapp02
Pintura romana-111006140645-phpapp02
 
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
 
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
 
Atenea niké
Atenea nikéAtenea niké
Atenea niké
 
Partenon
PartenonPartenon
Partenon
 
Erecteon
ErecteonErecteon
Erecteon
 
Què+és+l'art (1)
Què+és+l'art (1)Què+és+l'art (1)
Què+és+l'art (1)
 
Funció+de+l'obra+d'art
Funció+de+l'obra+d'artFunció+de+l'obra+d'art
Funció+de+l'obra+d'art
 
Dossier+2+arts+plàstiques+art+romà
Dossier+2+arts+plàstiques+art+romàDossier+2+arts+plàstiques+art+romà
Dossier+2+arts+plàstiques+art+romà
 
Arquitectura+romana
Arquitectura+romanaArquitectura+romana
Arquitectura+romana
 
Dossier arquitectura+grega
Dossier arquitectura+gregaDossier arquitectura+grega
Dossier arquitectura+grega
 
Parts+del+temple (1)
Parts+del+temple (1)Parts+del+temple (1)
Parts+del+temple (1)
 
El temple grec
El temple grecEl temple grec
El temple grec
 
Art+clàssic grècia
Art+clàssic grèciaArt+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
 
Dossier 2. escultura grega
Dossier 2. escultura gregaDossier 2. escultura grega
Dossier 2. escultura grega
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Último (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

Context històric roma

  • 1. “Ab urbe condita” Des de la fundació de la ciutat' és el títol que Livi va donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels inicis fins al seu temps. Roma http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
  • 2. Context històric de Roma 3 etapes Monarquia República Imperi (753-509 aC) (509-29 aC) (29 aC-476) - Fundació (Ròmul) - 7 reis - Primeres institucions (Senat) - Lluites amb ciutats veïnes - Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC) -Senat i cònsols -Patricis i plebeus -Diferents magistrats -Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs) -Expansió territorial: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental -Guerres civils al final de la República. -Triumvirats - Fundat per Octavi August - Diferents dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia, Antonina... - S’arriba a la màxima expansió territorial - Divisió de l’Imperi Teodosi (395) -Caiguda de l’Imperi romà d’occident sota els huns.
  • 4. La República romana Després de la revolta del 509 va establir-se la república controlada pels patricis, amb un sistema polític força complex que duraria uns 500 anys. El poder el tenien els magistrats elegits anualment, el senat i les assemblees en les quals participaven tots els ciutadans. També es volia impedir que algú destaqués concentrant més poder que ningú. El poder el tenien els patricis (al senat i a les magistratures), així com el domini econòmic, i els plebeus estaven marginats del govern i endeutats amb els més rics, per la qual cosa lluitaren durant molt temps per aconseguir la igualtat de drets. Aquests els anaren assolint fins aconseguir la completa integració en la societat republicana. LA CONQUESTA D'ITÀLIA Des del s. V al s. III a.C. Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Al segle V a.C. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. Durant el segle següent els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Però malgrat que s'arriben a unir contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i dissoldrà la Lliga llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics.
  • 5. Roma durant la República: inicis de l’expansió
  • 6. Roma durant la República: l’expansió pel Mediterrani
  • 7. Per estendre la seva cultura i el seu poder a tot l’Imperi, varen construir vies que unien tots els punts d’aquest.
  • 8.
  • 9. Roma als inicis de l’Imperi: primera meitat s. I
  • 10. Roma sota el poder de Trajà: màxima expansió
  • 11.
  • 12. La divisió de Teodosi (395)