Teatre d’Epidaure (330 aC, Políclet el Jove)
Títol: teatre d’Epidaure.
Autor: Policlet el Jove (Argos, segles V-IV a. C.)
Cronologia: 350 a. C.
Tipologia: teatre
Mater...
Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís de l’Acròpoli d’Atenes (segle IV a. C.)
Biografia de l’autor
Segons l’historiador grec PAUSÀNIES, l’arquitecte que va
construir el famós teatre d’Epidaure va ser ...
Context històric i cultural
La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va
fer famosa perquè hi havia el santuari
d’Asclepi, déu ...
ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
Els grecs aprofitaven el pendent natural dels turons propers a
la ciutat per...
Espai interior i exterior
El teatre grec estava organitzat entorn de l’orquestra, de
forma circular (20m diàmetre).
La càv...
S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un pòrtic
d'ordre jònic que feia 4 m d'alçada per 2 m de fondària.
Ta...
L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal
de permetre el canvi dels actors o dels decorats; aquest
mecanis...
La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle
que formava era dividit radialment per 13 escales que
converg...
La càvea ocupa gairebé les dues terceres parts de la
circumferència de l’orquestra. La càvea fa 120 m de diàmetre
i puja p...
El teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un
pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als
afores d...
koilon o càvea
segon nivell
passadís o diathoma
orchestra
proskénion
skene
Passadís (pàrodoi)
trenta grades
primer nivell
...
Estil
La   construcció de teatres es basava en una sèrie de càlculs
matemàtics precisos.
Els arquitectes grecs destacaren ...
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Les obres de teatre gregues que es posaven en
escena formaven part de les festes ce...
Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves
formes teatrals, que culminaren en obres en què el cor
pràctica...
Funció
La  ciutat  d’Epidaure  es  va  fer  famosa  perquè  hi   havia
el  santuari   d’Asclepi,   déu   de   la  medicina...
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Teatreepidaure 140922140843-phpapp01

218 visualizaciones

Publicado el

EL TEATRE D'EPIDAURE

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
218
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Teatreepidaure 140922140843-phpapp01

  1. 1. Teatre d’Epidaure (330 aC, Políclet el Jove)
  2. 2. Títol: teatre d’Epidaure. Autor: Policlet el Jove (Argos, segles V-IV a. C.) Cronologia: 350 a. C. Tipologia: teatre Materials: pedra Estil: Grec clàssic Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia).
  3. 3. Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís de l’Acròpoli d’Atenes (segle IV a. C.)
  4. 4. Biografia de l’autor Segons l’historiador grec PAUSÀNIES, l’arquitecte que va construir el famós teatre d’Epidaure va ser POLICLET EL JOVE, que probablement era nét del famós escultor del mateix nom. Malgrat que es té molt poca informació històrica de la seva vida, diverses fonts escrites apunten que va néixer a Argos, probablement al segle V a. C. Entre altres construccions, també va ser l’artífex del temple circular o tholos d’Epidaure, temple admirat per les seves innovadores columnes corínties. Se’l considera també autor d'estàtues.
  5. 5. Context històric i cultural La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.
  6. 6. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i suportats Els grecs aprofitaven el pendent natural dels turons propers a la ciutat per construir-hi les graderies dels teatres. Les dimensions del teatre d’Epidaure van fer necessari construir-hi murs laterals de 24m per sostenir la graderia.
  7. 7. Espai interior i exterior El teatre grec estava organitzat entorn de l’orquestra, de forma circular (20m diàmetre). La càvea (graderia) envoltava 2/3 parts de l’orquestra i la part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena. El cor cantava i ballava a l’orquestra. Allà també s’hi trobava l’altar, avui desaparegut, consagrat al Déu Dionís. http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_perspect.jpg
  8. 8. S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un pòrtic d'ordre jònic que feia 4 m d'alçada per 2 m de fondària. Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s'hi accedia a través de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi ha una estructura de columnes jòniques i arquitravats on no hi havia frescos ni mosaics. http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_stage2.jpg
  9. 9. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats; aquest mecanisme, al revés del dels telons actuals, s’obria del terra i s'hi amagava a través d'unes obertures practicades al paviment situat davant de l'escenari. Al teatre s'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena.
  10. 10. La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la ràpida circulació del públic. A més hi ha una perfecta visió i acústica de l'escenari des de qualsevol punt de la càvea.
  11. 11. La càvea ocupa gairebé les dues terceres parts de la circumferència de l’orquestra. La càvea fa 120 m de diàmetre i puja pel vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m. Un passadís perimetral anomenat diazona separa la càvea o espai dels espectadors en dues seccions. La part inferior està, al seu torn, dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades. La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales.
  12. 12. El teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec.
  13. 13. koilon o càvea segon nivell passadís o diathoma orchestra proskénion skene Passadís (pàrodoi) trenta grades primer nivell auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.
  14. 14. Estil La   construcció de teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Els arquitectes grecs destacaren per la grandiositat en la concepció dels espais i pel gran virtuosisme que aconseguiren unint l’escultura i l’arquitectura, però mai ho van fer per les seves innovacions tècniques. Es van limitar a reproduir velles estructures basades en l’arquitravat i deixaren per els romans la tasca  d’explorar els arcs, la  volta  i, més tard, la  cúpula; i també la de treballar amb  materials -com els  maons i el formigó- molt més mal·leables que no pas la pedra.   Els teatres romans segueixen l’estructura dels teatres grecs.
  15. 15. INTERPRETACIÓ Contingut i significació Les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís, el déu del vi i de la gresca. En principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era a on es feien les ofrenes el déu de la festa. A les primeres obres dramàtiques l’acció l’explicava el cor, mentre que els actors tenien un paper secundari; per això, l’espai de l’orquestra era tant important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent. Aleshores els actors també eren a l’orquestra, però a mesura que van anar adquirint importància els van posar en un lloc més elevat, el prosceni.
  16. 16. Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves formes teatrals, que culminaren en obres en què el cor pràcticament havia desaparegut (començament del segle IV aC). El teatre d’Epidaure és considerat un dels millors que es van construir; l’acústica és immillorable, perquè des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l’escenari. A més, la vista és magnífica des de qualsevol seient del teatre. Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a l’edil i altres prohoms. Els reservats a les persones importants tenien braços i respatllers.
  17. 17. Funció La  ciutat  d’Epidaure  es  va  fer  famosa  perquè  hi   havia el  santuari   d’Asclepi,   déu   de   la  medicina  que  guaria  els  malalts.     A  l’època  hel·∙lenística  el  seu  culte  va  créixer  i  aquest  santuari  era  visitat  per  molts  malalts de tota l’Hél·lade. Per  això  s’hi  va  construir  el  teatre  més  gran  de  Grècia. Va ser destruït pels bàrbars d’Alaric al 267 dC. Va ser reconstruït. A finals del S.IVdC l’emperador romà Teodosi va prohibir els cultes pagans i amb ells, les representacions d’Epidaure. En l’actualitat encara es fan representacions degut al bon estat de conservació i magnífica acústica.

×