1. GEODINÀMICA EXTERNA 2n ESO

2. Procesos geològics externs
meteorización
transporte
sedimentación

3. Agents geològics externs
Agents geològics externs
• Són els encarregats de la
destrucció i modificació
Aigua (gel, líquid i gas)
del relleu.
• Són deguts a processos
que ocorren en la Vent
superfície de la terra:
erosió, transport i Éssers vius
sedimentació.

4. METERORITZACIÓ. TIPUS.

5. Meterorització
Tipus
Meterorització
• Conjunt de processos mecànica o
causats pels agents física
atmosfèrics que provoquen
el trencament i la Meteorització
química
disgregació de les roques
Meteorització
biològica

6. Factors que influeixen en la
meteorització
• Temperatura:
– les temperatures altes faciliten les reaccions
químiques, sempre que l’ambient sigui humit.
– Baixes temperatures dificulten les reaccions
químiques.
– Temperatures canviants afavoreixen la meteorització
mecànica.
• Humitat:
– Ambient humit afavoreix les reaccions químiques.
– Ambient sec dificulta les reaccions químiques.

7. Meterorització mecànica o física
Té lloc quan les roques es
fragmenten a causa de les Gelifracció
dilatacions i contraccions,
dels esforços produïts pel
gel en les esquerdes o pels
Descompressió
canvis de temperatura.
Termoclàstia

8. Gelifracció
Fragmentació de les roques degut al creixement de
cristalls de gel.
Canchal

10. Descompressió
Formació d’esquerdes en les roques degut al canvi de
pressió existent sobre elles.

12. Termoclàstia
És el trencament de les pedres degut a una diferent
dilatació i contracció dels diversos minerals que formen
les roques.
Desierto

14. Meteorització química
• Dissolució
Aigua • Hidratació
Es produeix una disgregació de • Hidrólisis
les roques deguda a reaccions
químiques que alteren els
minerals que les constitueixen.
CO2 • Carbonatació

15. Meteorització produïda per l’aigua
Dissolució
L’aigua, mica en mica va traient les partícules
solubles de la roca, fent que aquesta es desgasti.
Hidratació
• Incoporació de molècules d’aigua als minerals que fan
afeblir-los.
Hidrólisis
• Reacció entre l’aigua i els minerals, per formar-ne de nous.

17. Carbonatació
Procés en el qual l’aigua
reacciona amb la pedra
calcària i es transforma en
bicarbonat càlcic soluble.
CaCO3+CO2+H2O↔Ca(CO3H)2

19. Meteorització biològica
• Les arrels de les
Física plantes exerceixen
pressió en les roques
Deguda a l’acció dels éssers
vius, que poden provocar el
trencament de les roques.
• Certes plantes,
animals i fongs
Química alliberen substàncies
que alteren alguns
minerals.

21. ACTIVITAT 1
• Per grups, classifiqueu els diferents tipus de
meteorització, segons els climes:
CLIMA TIPUS DE METEORITZACIÓ

22. MODELAT DEL RELLEU

23. PROCESSOS GEOLÒGICS

24. EROSIÓ

25. Retirada dels materials del seu lloc d’origen.
Al llarg de milions d’anys:
- excava valls profundes
- desgasta muntanyes fins a deixar-les planes
- fa retrocedir penya-segats
- dissol roques del subsòl
- origina grutes i galeries
L’erosió depèn de:
- l’energia de l’agent geològic
- la resistència de les roques

27. TRANSPORT

28. Desplaçament dels materials erosionats.
• Trobem un transport
diferencial dels
materials que origina
una selecció:
– Arrossegament
– Rodadura
– Saltació
– Suspensió
– Dissolució
– Flotació

30. SEDIMENTACIÓ

31. Acumulació dels materials transportats per pèrdua d’energia per part de l’agent
transportador o per xoc amb un obstacle.

32. ACTIVITAT 2
• Classifiqueu, per grups, les següents
fotografies segons la taula que teniu a
continuació
FOTOGRAFIA CLIMA PROCÉS GEOLÒGIC

33. A
B
C

34. D
E
G
F

35. H
I
K
J

36. ELS AGENTS GEOLÒGICS

37. MOTOR DELS AGENTS
GEOLÒGICS

38. EL SOL I LA GRAVETAT

40. EL VENT

41. • La capacitat erosiva del vent és força reduïda.
• Té la capacitat de transportar els elements
més fins.
• Tipus d’erosió:
– Deflacció: el vent aixeca partícules de sorra fina.
– Abrasió: les partícules xoquen contra els materials.
S’erosiona més la part baixa que l’alta.
• Trobem també tempestes de sorra

42. • Es pot produir per:
– Rodament
– Saltació
– Suspensió
• Estructures derivades:
– Reg: deserts de pedres.
– Ergs: deserts de sorra.
• Destaquen les dunes, formades per l’acumulació de
sorra.
– Roques amb diferents formes.

45. EL GEL

46. • El glaç format als pol o a les muntanyes
altes, es pot moure per efecte de la
gravetat.
• Les glaceres són masses de gel que es
desplacen des dels llocs on s’acumula la
neu, fins als llocs on es fon.
• En el seu moviment
erosionen el sòl.
• Tipus.
– Glaceres de casquet
– Glaceres alpines
• Corren per les llengües de la glacera, des de la zona
d’acumulació anomenada circ glacial

48. ACTIVITAT 3
• Activitats 13, 14, 15, 16,17 pàgina 127

49. L’AIGUA

50. AIGÜES SALVATGES
• Gran capacitat erosiva
• Climes secs.
• Deguda a pluges torrencials
• Estructures:
– Barrancs
– Xaragalls.
– Torrents
• Conca de recepció
• Canal de desguàs
• Con de dejecció
• Ventall al·luvial
• Pilars coronats

53. ELS RIUS
• Cursos permanents d’aigua que acaben
desembocant al mar.
– Xarxa de drenatge: riu + afluents
– Conca hidrogràfica: àrea que recull l’aigua
d’un riu.
• Estructures:
– Valls en forma de V
– Meandres
– Plana d’innundació
– Peneplà: uniò de diverses valls
– Delta: acumulació de sediments a la
desembocadura.

55. AIGÜES SUBTERRÀNIES
• Són les aigües que s’infiltren.
• Poden produir la dissolució de certs materials.
• Si l’aigua duu diòxid de carboni pot dissoldre la
calcita
• Estructures derivades
– Modelat càrstic
• Dolines: forats produits per l’enfonsament.
• Sales o grutes: cavitats a l’interior de les roques
• Estalactites i estalagmites
• Avencs: conductes verticals que connecten amb la superfície.
• Aquífers: llacs subterranis que contenen aigua.
S’exploten per mitjà de pous.

57. EL MAR
• Modela a través de:
– Ones: produïdes pel vent. Erosionen les costes
altes, trituren els materials i transporten els més
fins. Provoquen la sedimentació en zones
arrecerades.
– Corrents marins: deguts a diferències de salinitat i
temperatura. Transporten materials fins al llarg de
la costa i també mar endins.
– Marees: Augmenten la zona d’acció de l’onatge.

59. • Formes derivades:
– Retrocés dels penya-segats.
– Plataformes d’abrasió.
– Trituració de roques
– Platja
– Fletxes litorals (barres de sorra paral·leles a la
costa)
– Tómbols: uneixen la costa amb una illa.
– Albuferes (o llacunes d’aigua salada)

61. ACTIVITAT 4
• Exercicis 20, 22, 24, 26, 27 pg 128 i ss.

62. ACTIVITAT 5
• Completa la taula següent
CLIMA AGENT GEOLÒGIC PROCÉS GEOLÒGIC

63. ROQUES SEDIMENTÀRIES

64. Conques sedimentàries
• Són zones deprimides de l’escorça terrestre on
s’acumulen els sediments. El fons s’enfonsa
lentament a mesura que els sediments s’hi
apilen en capes.
• Els materials es transformen per:
– Pressió
– Temperatura elevada
– Circulació d’aigua

65. Estrats
• Capes horitzontals on es
troben les roques
sedimentàries.
– Sostre: límit superior.
– Mur: límit inferior.
– Potència: gruix de l’estrat

66. Diagènesis o litificació

67. Estructures de les roques sedimentàries
Estructures
Externes Internes
Superfície: Orgàniques
Laminació
-Marques d’impacte Deformació: -Pistes, marques
Ondulació
-Marques de corrent - Marques de càrrega -rastres d’animals
Estratificació creuada
-Cicatrius d’erosió

68. Classificació de les roques sedimentàries
• Segons el seu origen:
• Detrítiques: formades per clasts de mides variades.
• No detrítiques:
• Químiques i bioquímiques: formades per reaccions de precipitació o
per la precipitació de substàncies afavorida per l’acció dels éssers vius.
• Organògenes: acumulació de restes orgàniques.

69. Roques detrítiques

70. Roques químiques i bioquímiques
• Fosfatades
• Silícees: sílex
• Carbonatades: calcària
• Ferruginoses i
alumíniques: bauxita
• Evaporítiques: halita,
guix, silvina i carnalita.

71. Roques organògenes: Carbó
Antracita
Hulla
Lignito
Turba

72. Roques organògenes: Petroli

73. ACTIVITAT 5
• Exercicis 28 i 29 pg 132