1. Alfons XIII : la crisi de la
Restauració (1902-1931)
Alumnes: Grup: -2º BHCS
-Ana Hernández
-Kike Martínez
-Iris Ferrer
-Jorge Muñoz
-Javi Casañ
2. Índex
1-. Els intents de regeneració interna del
sistema
1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
1.1.1-. El protagonisme polític d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
1.2-. La qüestió de Marroc
1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
1.4-. Oposició política al règim: republicans i
nacionalistes
1.4.1-. Els nacionalismes
3. 2-. La fallida del Sistema polític
2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris
2.2.3-. Esclat de la vaga general
2.3-. Els governs de concentració i la incapacitat de
renovació interna
2.4-. L’agitació social i els efectes de la revolució russa
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
2.5-. Fracàs militar en Marroc: Desastre d’Annual
(1921)
4. 1-. Els intents de regeneració
interna del sistema
Reinat d’Alfons
XIII
Marcat
per
Esperit
regeneracionista
Denomin
Revisar
at
sistema
Adaptar-lo al les noves
Revisionis demandes socials i
polítiques
5. 1.1-. El revisionisme polític i el seu
fracàs
1.1.1. El protagonisme polític
d’Alfons XIII
Va unir la seua persona en velles concepcions
decimonòniques
Esperit europeista i
Alfons modernitzador
XIII Estava convençut que la Constitució moderada de
1876 li atorgava
Defecte No estava disposat a renunciar la sobirania compartida
polític amb les Corts
Responsabilitat
Esperit política
castrense
Afavoria Acaba amb la pròpia
l’exèrcit institució monàrquica
6. 1.1.2-. Els intents de “revolució des de
dalt”
S.X Intents de reforma del sistema polític de la
X Restauració
Cánovas
(1897) More
Comença l’etapa Protagonit
n del revisionisme zat
Sagasta polític per
(1903)
Maur Canalej
a as
Partit Partit
Conserva Libera
dor l
7. Governs Reform Fer la “Revolució des de
conservadors es dalt”
Aspiren a un
sanejament de la
vida política sense
alterar les bases de
funcionament del
sistema
Legislació
laboral
1908 Institut Sistema de
Objectiu
nacional de Seguritat
Previsió Social
Promoure i Resoldre la
facilitar els lamentable
segurs socials situació del
col·lectius treballadors
8. Major mesura per Llei de Eliminar el
a la “revolució des Reforma frau i garantir
la neteja
de dalt” Electoral d’eleccions
(1907)
Article
“els escons 29
electorals pels
Es va facilitar quals tan sols hi
encara més la hagués un
manipulació candidat es van
adjudicar
directament
sense procés
electoral”
9. 191 Liberal “Revolució des de
0 s dalt”
Jornada de 9 h. en les
Suport mines
popular amb Regulació del treball de les
lleis de dones
Abolició definitiva de l’impost del
contingut consum
social
Mesura Servici
Llei de militar
més Reclutament obligatori
il·lustrativa
1912 Mor Final d’esta
Canalej inicial
assassinat
as per un etapa de
anarquista reformes
10. 1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
Dos partits
principals
Clau de l’èxit Estabilitat política
sustentada en dos
pilars
Alternança
pacífica en el
govern de la
nació
11. Crisi interna dels Explica el protagonisme
dos partits polític que va asumir el
dinàstics monarca
Pràctica del Confiança Pacte 1912
torn entre els dos entre
partits caballers Maura
proclama la
No Comença
impossibilitat
aconsegueix l’enfrontame
de mantindre
renovar el nt real entre
aquesta
sistema polític ells
pràctica amb
un partit
liberal
12. 1.2-. La qüestió del Marroc
Nou objectiu
Espanya participa colonial
en el repart d’Àfrica d’Espanya és el
1904
Marroc
Reconeixia els
interessos
Conferència espanyols a la
Espanya obté els Internacional costa
drets del nord d’Algesires mediterrània
d’Àfrica 1906 de Marroc
Governaven
Ocupació els
militar 1909 conservadors
“Maura”
13. 1.3-. La setmana tràgica de
Barcelona
Reclutament
Desconte Causa forçòs de
Marroc tropes per a la
nt popular
guerra
Objectiu:
El exèrcit
recuperar el Dos
prestigi grups
professional socials
perdut en el minoritari
desastre del 90 Els s
capitalistes
Mitja d’ascens en
el escalafó i de Explotació de
protagonisme les mines de
politic ferro de Rif
14. Socialistes
Movilització de Vaga Govern
reservistes general
convocada Anarquistes
Respon
Detenció dels
caps socialistes
31 de Insurrecció emprendio i prohibint la
Dura
juliol liquida seua premsa
repress
ió Anarquist
a
Mor
Ferrer
Guardia Fundador de
Explosió passional l’escola
de unes masses moderna
Setman descontentes per les Protesta contra el
Desencad
a seues condiciones reclutament per les
ena
tràgica de vida guerres del Marroc
15. 1.4-. Oposició política al règim:
republicans i nacionalistes
Els partits
republicans
Republica Principal força Dins de les Corts
ns d’oposició
política al règim En l’àmbit
extraparlamentar
Galdós i
Intelectuals de
prestigi Ortega i
Gasset
Ramon i
Cajal
Dos grans
partits El partit radical
republicans
Reformistes
16. 1.4.1-. Els nacionalismes
Principal Lliga
representant Regionalista
1906 es va Solidaritat
fundar catalana
Català
La esquerra
catalanista no va Fundació de l’Estat
tindre un paper català
destacat fins a
1922
17. 1918 va sorgir la primera reivindicació
nacionalista
De la
Gallec
Assemblea de
les Irmandades
de Fala
Es transformen
en
Partido Nazonalista
Galego
18. Diferent al Recolzat PN
català en el V
Basc
Ultraconservad
ora xicoteta
burgesia
bilbaïna
recelosa del
progrés i la
industrialització
19. 2-. La fallida del Sistema polític
Segona etapa del regnat d’Alfons
XIII
Se inicia
Va
amb
aconseguir
el seu punt
I Guerra més crític
Mundial
Un declivi
Per a Convulsio
progressiu del
entrar ns de 1917
sistema
en
Es va resoldre mitjançant la sortida
autoritària de la dictadura.
20. 2.1-. Espanya davant la I Guerra
Mundial
El Govern
Repercussió de la 1
Neutralit
GM
at
Que va augmentar la
demanda exterior dels
seus bens
Procés
inflacionista
Escassetat d’alguns
productes
Beneficis
empresarials
Empobriment dels treballadors
21. La opinió pública
Dividid
a
en
Aliadòfils Germanòfils
Intelectuals i Simpatitzants de
simpatitzants dreta.
d’esquerra.
22. 2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Resaltem els
Militars de Defensa següents propensió
La fets del
Sorgides per monarca a
inclinar a favor
dels militars en
La pérdua de poder adquisitiu els conflictes
dels sous a causa de la inflació. entre poder civil i
militar
El favoritisme del Ministeri de
Guerra en la seua política de La revitalització
ascensos. del protagonisme
militar fora de les
casernes i
camps de batalla
Inici de la crisi de
1917
23. Cambó va convocar als
2.2.2-. Assemblea de parlamentaris catalans a
Parlamentaris una assemblea il·legal el
5 de juliol, a Barcelona.
En la segona convocatòria es van
ratificar els acords de l'anterior reunió
en una moció signada per catalans,
republicans i socialistes.
24. La Assemblea es va desarticular pels
següents motius
La negativa de la Junta Militar de
Defensa
Les divergències i
desconfiances entre els
propis assembleistes
La participació dels
catalanistes de Cambó en el
nou Govern de coalició que
es va formar l'1 de
novembre.
25. 2.2.3-. Esclat de la vaga general
Madrid Amb
Després de l’ Assemblea representants de
de Parlamentaris es varen UGT i PSOE
formar dos comitès de
vaga
Barcelon Integrada per la CNT
a
Es va convocar abans del
previst (per al 13 d'agost),
per una vaga ferroviària a
València que va precipitar
els esdeveniments
26. Davant la vaga el Govern va actuar
de manera molt enèrgica
Va detindre el Va traure les tropes
comitè de vaga al carrer
27. 2.3-. Els governs de concentració i
la incapacitat de renovació interna
Forma dos Liberals Presidits per un
Alfons XIII governs de membre dels partits
concentració del sistema liberal
Conservadors
Vells partits dividits en últiples
faccions
Procés de Sistema incapaç de renovar-se i de
descomposic RAONS integrar a les noves forces socials i
ió polítiques
El rei es mostrava cada
vegada més reaci i recolçava
als militars
28. 2.4-. L’agitació social i els efectes de
la revolució russa
Satisfer
Necessitat de la Patrons més propensos a la
mantindre la demand negociació que a l’enfrontament
producció a amb els obrers
exterior
Triomf de la Rússia es
revolució va Paradís dels
bolxevic de convertir treballadors
1917 en un mite
El Govern adopta Jornada de 8 hores en la indústria
mesures (1919)
29. 2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
Fase
Andalusi Entre d’activitat
Trienni bolxevic
a 1918 y revolucionàri
1920 a
Provocat per
múltiples factors
La revolució Acabà al 1920 Conseqüència de
social la declaració de
l’estat de guerra i
la consegüent
repressió.
30. 2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
Anarcosindicali Més violenta i
sta partidaria de l’acció
Cataluny Corrent directa.
a majoritària
Sindicalista Moderada i
pragmàtica.
Tancament
Davant la vaga
temporal de
obrera, el lock out.
Resposta de la l’empresa.
patronal catalana
Contratació de
Davant l’acció directa, el
bandes armades per
terrorisme blanc. a assassinar a
dirigents obresr i
sindicals.
31. 2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
Triomf de la Nova difusió
Revolució ideològica del
rusa en 1917 moviment
obrer
Va Agrupar a totes les
Moscou Tercera organitzacions
191 pretendre
Internacio obreres per a
9
nal estendre
l’experiència
revolucionaria rusa a
tot el món
32. Transformar-
En 1920 el grup de se en el Partit
Juventuts va Comunista
decidir de Espanya
(PCE)
Partit Se unificà amb
Un grup minoritari Fundà Comunista el Partit
Obrer Comunista
Espanyol d’Espanya.
33. 2.5-. Fracàs militar en Marroc:
Desastre d’Annual (1921)
Conveni
entre
convertei Les zones de influència dels dos
França i
x països en el Marroc en un Protectorat
Espanya
compartit.
(1912)
1. Territori molt
muntanyòs. Zona més xicoteta i
2. Vies de Inconvenients pobra que la del
comunicació francés
escasses. en les
3. Riquesa
mines.
4. Població
fragmentada en
tribus.
