X Jornada del Arroz. Deltebre 11/02/2014 Autor: Nuno Caiola. IRTA - Sant Carles de la Ràpita

1. Efectes de la saponina sobre el
medi
Nuno Caiola
nuno.caiola@irta.cat

2. Resum
1) Detecció al medi de les saponines comercials
2) Avaluació de la biodegradabilitat de saponines comercials
3) Toxicitat en bivalves de les saponines

3. Detecció al medi de les saponines (Mostreig)
12/02/2014
2

4. Detecció al medi de les saponines (Mètode
d’anàlisi)
‒ UPLC-MS (cromatografia liquida de masses d’alta performance)
– Permet detectar concentracions de fins a, aproximadament, 3
mg/L.

5. Detecció al medi de les saponines (Resultats)
‒ No s’ha detectat saponines al medi.
‒ Això vol dir que la seva concentraciò al medi és inferior a 3
mg/L.

6. Biodegradabilitat (Mètode d’anàlisi)
‒ S’avalua la degradació del carboni orgànic total (TOC) del
compost (saponines comercials) en un flascó tancat.
‒ La degradació de la substància es mesura com a la baixada del
TOC després de 28 dies d'incubació.

7. Biodegradabilitat (Resultats)
‒ Els compostos que presentin més del 60% de baixada de TOC
es consideren fàcilment biodegradables, segons la normativa
oficial de la UE i l'EPA (OECD 310/ISO14593).
Mostra
Carboni orgànic inicial (mg/l)
Biodegradació (%)
SL
4675
92 ± 0.6
SS
1270
83 ± 2.7
Taula 5. Contingut inicial de carboni de les mostres de saponina líquida (SL) i sòlida (SS)
i percentatge de biodegradació en 28 dies.

8. Biodegradabilitat (Resultats)

9. Toxicitat en bivalves (Mètodes)
‒ Adquisició d’exemplars vius de musclo de les badies (Mytilus
galloprovincialis).
‒ Aclimatació dels musclos a les condicions experimentals durant
una setmana.
‒ 40 musclos en 40 l d’aigua de mar filtrada
‒ condicions semi-estàtiques de renovació d’aigua (canvi d’aigua
diari i alimentació ad libitum).
‒ Els musclos es varen exposar a tres concentracions de saponina
(0.1, 1 i 10 mg/l) i una condició control sense saponina del 10 al
17 d’octubre de 2013.
‒ Anàlisi de la mortalitat
‒ Anàlisi de biomarcadors als dies 1 i 7 de l’experiment

10. Toxicitat en bivalves (Mètodes)

11. Toxicitat en bivalves (Biomarcadors)
‒ Substàncies produïdes per l’organisme.
‒ Una producció atípica d’aquestes substàncies (major o menor)
indica un estat d’estrés.
‒ Els biomarcadors analitzats van ser lípids peroxidats i alguns
enzims antioxidants: superòxid dismutasa (SOD), catalasa
(CAT), glutatió reduït (GSH) i lactat deshidrogenasa (LDH).

12. Toxicitat en bivalves (Resultats)
Tractaments
Mortalitat (%)
CONTROL
5
0.1 mg/L
10
1 mg/L
7.5
10mg/L
25
Taula 6. Mortalitat (%) de musclos exposats a diferents concentracions de saponines.

13. 1d
7d
LDH /nmol/min/mg prot)
GST (nmol/min/mg prot)
70
60
50
40
30
20
10
0
CT
0.1
1.0
8
**
6
4
2
0
10.0
CT
Saponina (mg/l)
*
*
SOD (U/mg prot)
25
10.0
Saponina (mg/l)
*
20
15
10
5
**
140
120
100
80
60
40
20
0
0
CT
0.1
1.0
CT
10.0
0.1
1.0
10.0
Saponina (mg/l)
Saponina (mg/l)
60
350
*
50
40
30
20
10
0
LPO (nmol MDA/ g ww)
GSH (nmol/g ww)
1.0
160
CAT (mol/min/mg prot)
30
0.1
300
250
200
150
100
50
0
CT
0.1
1.0
Saponina (mg/l)
10.0
CT
0.1
1.0
Saponina (mg/l)
10.0

14. Conclusions
‒ Les dues formulacions comercials son biodegradables.
‒ Les anàlisis químiques de les mostres d’aigua del Delta del Ebre
indiquen els residus que la saponina emprada al 2013 per combatre
el cargol poma no es detecta al medi (arrossars, canals de drenatge
i badia del Fangar). Això s’atribueix a la seva ràpida degradabilitat,
baixa concentració emprada als tractaments.
‒ Els experiments de toxicitat amb bivalves van evidenciar efectes
tòxics gairebé inapreciables de la saponina sòlida només a la
concentració màxima de 10 mg/l. Aquesta concentració és superior
a la emprada en el tractament als arrossars. A concentracions 10 i
100 vegades més diluïdes no es va detectar cap efecte tòxic.
‒ Aquests resultats indiquen que el risc ecotoxicològic de les
formulacions comercials de saponines és molt petit i marginal.
Particularment la seva toxicitat en espècies de mol·luscs que es
cultiven en les badies és molt baixa degut a la seva baixa toxicitat,
gran degradabilitat i dilució.