2. FERIDES AL CUIR CABELLUT
• El cuir cabellut està molt
irrigat. Les ferides sagnen
molt encara que s’hagi
lesionat un vas petit.
• En les lesions d’un vas
gran es pot produir un
xoc hipovolèmic.
3. FERIDES AL CUIR CABELLUT
• En ocasions la ferida
afecta totes les capes del
cuir cabellut
desenganxant-lo (scalp).
• Les lesions al cuir cabellut
poden portar associades
lesions cranials i cervicals.
4. TRACTAMENT FERIDES
AL CUIR CABELLUT
• Valoració inicial.
• Mida i reactivitat pupil·lar.
• Immobilització cervical.
• Neteja de la ferida per localitzar el sagnat.
• Control de les hemorràgies.
• Descartar associació lesional.
• Si es descarta lesió que ho contraindiqui, aixecar el
cap 30º.
5. TRAUMATISMES DE LA CARA
• L’aspecte, el caràcter alarmant i
la sensació aparent de gravetat
fa que a cops es controlin més
aquestes ferides descuidant la
via aèria o el segment cervical.
• En la majoria de casos
presenten baixa mortalitat.
6. TRAUMATISMES DE LA CARA
• El traumatisme facial es
pot associar amb:
– compromís de la via
aèria.
– hemorràgies severes.
– lesions cervicals i/o
cranials acompanyants.
7. TIPUS DE LESIONS FACIALS
• Superficials.
– ferides lleus o contusions que
poden produir hematomes o
edemes molt localitzats.
• Profundes.
– afectació severa de les
estructures de la cara o
problemes de risc vital, com
alteracions a la via aèria,
lesions cervicals, fractures,...
8. EXPLORACIÓ DE LES
LESIONS FACIALS
• Valoració inicial.
• Mida i reactivitat pupil·lar.
• Valorar tipus de lesió
(superficial o profunda).
• Control hemorràgies.
• Valorar ferides i possibles
cossos estranys.
• Signes de fractura i/o luxació.
• Valorar simetria i deformitats.
• Comprovar integritat i
funcionalitat ocular i auditiva.
• Detectar pèrdues de peces
dentàries.
9. TRACTAMENT DE LES
LESIONS FACIALS
• Control ventilació i circulació.
• Immobilització cervical.
• Neteja de la cara.
• Control hemorràgies.
• Cobrir ferides.
• Retirar cossos estranys superficials.
• Davant amputacions o avulsions
cobrir l’àrea amb gases humides.
• Tractar afectacions oculars i
periorbitàries.
• Retirar peces dentaries afectades
(podria empassar-se-les).
10. LESIONS DEL COLL
• Les lesions del teixits tous del coll poden ser
potencialment molt greus.
• A l’explorar el coll s’han d’identificar ràpidament:
– desviacions de la tràquea.
– ferides penetrants.
– hemorràgies.
– hematomes.
11. LESIONS PENETRANTS DEL COLL
• Els objectes s’han de deixar.
L’objecte i l’hematoma taponen
els vasos.
• En cas d’hemorràgia comprimir
10 min.
• Posteriorment, col·locar apòsit i
un collaret cervical.
• Les hemorràgies severes poden
donar xoc hipovolèmic.
• Si surt aire per la ferida la via
aèria estarà afectada: cobrir la
ferida i ventilar.
12. LESIONS TANCADES DEL COLL
• La lesió pot ser tan o més
greu que en una lesió
penetrant.
• La gravetat ve donada per
alteracions respiratòries:
– afectació de la via aèria
– emfisema subcutani
– hematomes severs.
– canvis en la veu.
13. SIGNES D'ALARMA EN UN
TRAUMATISME AL COLL
• Hemorràgia massiva.
• Inconsciència.
• Falta de mobilitat i/o sensibilitat a
les extremitats.
• Obstrucció de la via aèria.
• Dificultat respiratòria.
• Emfisema subcutani.
14. TRACTAMENT D’UN
TRAUMATISME AL COLL
• Valoració inicial.
• Control de les hemorràgies.
• Prevenir el xoc.
• Control de la via aèria.
• Administrar O2.
• Immobilització del coll.
