2. INTRODUCCIÓ
• La patologia abdominal
comprèn un seguit de
malalties i situacions
patològiques amb tractaments
diversos.
• No obstant això, el conjunt de
signes i símptomes dels
quadres abdominals no es
gaire ampli: dolor, nàusees i
vòmits i trastorns
deposicionals: diarrees o
constipació.
3. DOLOR ABDOMINAL (1)
• La localització i les característiques
del dolor permeten, en moltes
ocasions, fer una aproximació
diagnòstica.
• Dolor còlic
– dolor canviant d’intensitat , que
remet en un espai curt de temps, per
tornar a fer-se intens.
– típic de l’afectació de visceres buides:
• budell
• bufeta biliar (còlic hepàtic)
• sistema excretor urinari (còlic nefrític).
4. DOLOR ABDOMINAL (2)
• Dolor continu
– sense els alts i baixos del
dolor còlic.
– característic de:
• processos infecciosos,
sobretot quan han
evolucionat en el temps,
com ara una apendicitis o
una peritonitis
• causes traumàtiques.
5. NÀUSEES I VÒMITS (1)
• També tenen causes diverses.
• Molts dels processos més habituals abdominals
poden donar-ne:
– gastroenteritis
– còlics hepàtics
– còlics nefrítics
– apendicitis
– quadres obstructius: oclusions intestinals,
patologies que comprimeixen externament al
budell, neoplàsies,...
6. NÀUSEES I VÒMITS (2)
• Cal identificar el tipus de vòmit. Això
donarà informació al metge:
– contingut alimentari
– biliós
– productes patològics (moc, pus, sang
fresca o digerida i fins i tot fecaloide).
• Un vòmit sense nàusea pot indicar
origen no abdominal: quadres
neurològics (TCE, meningitis,
encefalitis) o trastorns metabòlics.
7. TRASTORNS DEPOSICIONALS (1)
• Les diarrees poden tenir
múltiples causes:
– gastroenteritis (la més
freqüent)
– malalties intestinals
cròniques
– tumors
– malalties metabòliques
8. TRASTORNS DEPOSICIONALS (2)
• La constipació és altre trastorn deposicional,
malgrat molta gent no el considera com a tal, ja
què és molt habitual en molta població, sobretot
en dones.
• Entre les malalties que poden donar constipació
n'hi ha algunes cròniques del colon o processos
tumorals.
9. ABDOMEN AGUT (1)
• Dolor abdominal d’aparició
brusca i afectació general
severa i on es requereix una
immediata decisió mèdica o
quirúrgica.
• Es pot fer classificar en:
– abdomen agut mèdic
– abdomen agut quirúrgic
10. ABDOMEN AGUT (2)
• Sempre que sigui possible, és millor
orientar l’abdomen agut en síndromes:
– síndrome d’irritació peritoneal
– síndrome oclusiva
– síndrome d’hemorràgia intrabdominal
– síndrome mixta
• evolució sense tractament de les
altres síndromes
11. SÍNDROME D’IRRITACIÓ
PERITONEAL
• Dolor d’aparició brusca o progressiva (més de 6
h).
• Amb tendència a generalitzar-se i a augmentar
amb els moviments.
• Aspecte: quiet, taquicàrdic, respiració amb el
tòrax, dolor a la palpació. En fases avançades
fredor, indiferència i hipotensió.
• Més freqüència en: apendicitis, colecistitis,
perforacions, diverticulitis, abscessos,
annexitis…
12. SÍNDROME OCLUSIVA
• Obstruccions del budell, des de dins del tub,
des de fora, o per estrangulació (hèrnies).
• Distensió abdominal amb dolor còlic i
vòmits.
• Aspecte: inquiet, amb episodis frenètics de
dolor.
• Es veu amb més freqüència en: adherències
post-quirúrgiques (brides), tumors, cossos
estranys, hèrnies, invaginacions…
13. SÍNDROME D’HEMORRÀGIA
INTRABDOMINAL
• En lesions sagnants on part de la volèmia es
perd cap a la cavitat abdominal.
• Pensar-hi en persones en xoc hipovolèmic de
ràpida presentació.
• Causes:
– traumatismes
– trencament d’embaràs ectòpic
– quist ovàric hemorràgic
– aneurisma aòrtic fisurat
– invasió de vasos per tumors…
14. ACTITUD DAVANT PATOLOGIA
ABDOMINAL GREU
• Intentar identificar on
es situa entre les
síndromes descrites
• Mesures antixoc
• Oxigenoteràpia
• Trasllat
15. FALS ABDOMEN AGUT
• Presentació d’abdomen agut però de causa no abdominal. És
freqüent.
• Patologia extraabdominal amb dolor abdominal:
– IAMs
– pneumònies basals
– pneumotòrax
– complicacions de la diabetis
– fractures costals baixes
– fractures de pelvis
– pericarditis
– meningitis
– intoxicacions
16. HEMORRÀGIA DIGESTIVA (1)
• L’hemorràgia digestiva és
la sortida de sang cap al
tub digestiu.
• Formes de presentació:
– hematèmesi
– melenes (sang fosca amb
la femta)
– rectorràgies (sang
vermella amb la femta)
17. HEMORRÀGIA DIGESTIVA (2)
• Causes
– sagnat per úlceres duodenals o gàstriques
– varices esofàgiques i/o gàstriques
– fissures esofàgiques
– esofagitis per reflux
– tumors (gàstric o de còlon)
– diverticulitis
– malaltia inflamatòria intestinal
• Mesures prehospitalàries:
– prevenció del xoc
– oxigenoteràpia
– trasllat medicalitzat
