EDAT
CONTEMPORÀNIA

L’edat contemporània:
 La il·lustració i el liberalisme
 Els canvis polítics del segle XIX
 La revolució industrial
 L...
 L’edat contemporània s’inicia amb la
Revolució Francesa, l’any 1789, i
s’estén fins els nostres dies.
 L’inici de l’eda...
La il·lustració
 Al segle XVIII, a França, algunes
persones molt cultes, com ara
Rousseau, Montesquieu i
Voltaire, van de...
El liberalisme
Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.
La sobirania (autoritat suprema) correspon...
Els canvis polítics del segle XIX
LA REVOLUCIÓ
FRANCESA
 El 1789 va esclatar a França una
revolució contra la monarquia
d...
Els canvis polítics del segle XIX
 CANVIS POLÍTICS A
ESPANYA
 Durant el segle XIX, les lluites
entre liberals i absoluti...
La revolució industrial
 LA MILLORA DELS
SISTEMES DE CONREU
 Al segle XVIII es van introduir
noves tècniques de conreu i...
La revolució industrial
 LA INDUSTRALITZACIÓ
 A mitjans del segle XVIII, la
invenció de la màquina de
vapor fa possible ...
La revolució industrial
 NOUS TRANSPORTS I
NOVES FONTS D’ENERGIA
 La màquina de vapor es va
aplicar també als transports...
La revolució industrial a
Catalunya
 Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les
indianes (t...
La revolució industrial a
Catalunya
 Cap al 1870, la indústria tèxtil
cotonera catalana havia
aconseguit ser la quarta de...
La revolució industrial a
Catalunya
 Gràcies, en part, a les obres
del ferrocarril es van
desenvolupar a Barcelona
una pe...
La revolució industrial a
Catalunya
 Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l
desenvolupament de la ...
Capitalisme i burgesia
industrial
 Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir
primeres matèries cal...
Capitalisme i burgesia
industrial
 LA BURGESIA INDUSTRIAL
La formaven les persones que
disposaven de prou diners per pode...
Els obrers
o Els obrers eren les persones que
treballaven (durant més de 12
hores) a les fàbriques a canvi
d’un sou, sota ...
El modernisme
 El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a
finals del segle XIX i principis del XX.
...
El modernisme
Característiques:
- Predomini de la corba
sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la
decoració.
- Ús freqü...
El modernisme català
 Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al
llarg d'uns 30 anys, entre aproxima...
El modernisme català
Per identificar un edifici modernista hem de
seguir els passos següents:
El predomini de la línia cor...
El modernisme català
EL MODERNISME A BARCELONA
 Cap als anys vuitanta del segle XIX va
treballar a Barcelona l’arquitecte...
El modernisme català
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES
CASA DE LES
PUNXES ,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
CASA NAVÀS ,
LLUÍS DOMÈ...
El modernisme català
CASA BATLLÓ,
ANTONI GAUDÍ
HOSPITAL DE LA
SANTA CREU I
SANT PAU
CAVES CODORNIU,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH...
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Edat contemporania final

3.391 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.391
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.458
Acciones
Compartido
0
Descargas
22
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Edat contemporania final

  1. 1. EDAT CONTEMPORÀNIA 
  2. 2. L’edat contemporània:  La il·lustració i el liberalisme  Els canvis polítics del segle XIX  La revolució industrial  La revolució industrial a Catalunya  Capitalisme i burgesia industrial  Els obrers  El Modernisme  El Modernisme a Catalunya
  3. 3.  L’edat contemporània s’inicia amb la Revolució Francesa, l’any 1789, i s’estén fins els nostres dies.  L’inici de l’edat contemporània vingué marcat sobretot per un profund canvi en la manera de pensar, i com a conseqüència, el sistema de govern i la manera com funcionava la societat foren qüestionats.
  4. 4. La il·lustració  Al segle XVIII, a França, algunes persones molt cultes, com ara Rousseau, Montesquieu i Voltaire, van denunciar que els abusos del absolutisme eren injustos.  Van expressar la seva confiança que la raó, l’educació i la ciència afavoririen el progrés econòmic i la felicitat social.  Aquestes idees, que aviat s’estengueren per Europa i Amèrica, van rebre el nom d’Il·lustració i les persones que les defensaven, el d’il·lustrats. Rosseau Voltaire Montesquieu
  5. 5. El liberalisme Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial. La sobirania (autoritat suprema) correspon al poble (nació) que té dret a exercir-la a través dels seus representants (Parlament) Les persones neixen lliures i iguals davant les lleis. Aquests il·lustrats van pensar una nova forma de governar, el liberalisme, contrari al absolutisme que es basava en aquests principis:
  6. 6. Els canvis polítics del segle XIX LA REVOLUCIÓ FRANCESA  El 1789 va esclatar a França una revolució contra la monarquia del rei Lluís XVI, degut a una crisi econòmica i agrària . La població es revoltà i van tenir lloc una sèrie de reformes: S’anul·len el feudalisme i el delme (impost per a l’Església) i es declaren les terres propietat de la nació francesa. Es redacta la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà, que reconeixia que tots els francesos eren lliures i igual davant la llei. S’elabora la Constitució de 1791, que va establir la sobirania de la nació, va separar els tres poders i va limitar l’autoritat del rei. L’any 1793 Lluís XVI va ser executat per actuar en contra de la revolució i França esdevé una república .
  7. 7. Els canvis polítics del segle XIX  CANVIS POLÍTICS A ESPANYA  Durant el segle XIX, les lluites entre liberals i absolutistes van ser constants, i com a conseqüència Isabel II va ser expulsada del país el 1868.  El 1869 s’accepta el vot de tots els homes, rics i pobres, però no el de les dones, que no van poder fer-ho fins el 1931.  El 1873 es proclama la Primera República Espanyola i el rei va ser substituït per un president elegit pels ciutadans Manuel Ruiz Zorrilla .  Un any desprès Alfons XII, fill d’Isabel II, va recuperar el tron. Alfons XII
  8. 8. La revolució industrial  LA MILLORA DELS SISTEMES DE CONREU  Al segle XVIII es van introduir noves tècniques de conreu i noves màquines que van fer més fàcils les tasques agrícoles.  La difusió de noves màquines per llaurar, segar i batre van permetre un gran estalvi de mà d’obra i un augment de la producció agrícola,
  9. 9. La revolució industrial  LA INDUSTRALITZACIÓ  A mitjans del segle XVIII, la invenció de la màquina de vapor fa possible la industrialització. Aquesta màquina permetia fer moure d’altres tot aprofitant l’energia del vapor d’aigua.  La invenció de noves màquines que utilitzaven el vapor i l’aparició de les grans fàbriques van possibilitar l’augment de la producció i la davallada dels preus dels productes.
  10. 10. La revolució industrial  NOUS TRANSPORTS I NOVES FONTS D’ENERGIA  La màquina de vapor es va aplicar també als transports. El ferrocarril i el vaixell de vapor eren més ràpids, tenien més capacitat i eren més econòmics.  Per fer moure les màquines i els sistemes de transport s’utilitzava el carbó com a combustible.  A la segona meitat del segle XIX es va trobar una font d’energia més neta i barata: l’electricitat.
  11. 11. La revolució industrial a Catalunya  Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les indianes (teles de cotó amb dibuixos de colors molt vius. A més, hi havia una burgesia catalana molt activa que havia acumulat diners gràcies al comerç amb les colònies americanes.  La instal·lació de fàbriques de vapor a Barcelona, la seva rodalia i als pobles costaners, al mitjans del segle XIX va afavorir la industrialització de la producció de teles de cotó i llana.  Més endavant es van instal·lar fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat, aprofitant la força de l’aigua, i es van crear zones industrials a Osona, el Berguedà, el Ripollès, el Gironès, el Bages i l’Anoia. A més de la fàbrica, la colònia tenia habitatges per als obrers i també edificis per a serveis col·lectius (Botigues, esglésies...) Masia Freixa (Terrassa) Colònia Rosal (Berga)
  12. 12. La revolució industrial a Catalunya  Cap al 1870, la indústria tèxtil cotonera catalana havia aconseguit ser la quarta del món, darrere de les d’Anglaterra, França i els Estats Units.  L’any 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril de la península ibèrica entre Barcelona i Mataró. Més tard es van construir noves línies cap a Saragossa, València i França. També es van traçar noves carreteres.
  13. 13. La revolució industrial a Catalunya  Gràcies, en part, a les obres del ferrocarril es van desenvolupar a Barcelona una petita industria metal·lúrgica, amb les factories Nuevo Vulcano (1836) i La Maquinista Terrestre i Marítima (1855), d’on sortiren els primers vaixells de vapor i les primeres locomotores fabricats a Espanya.
  14. 14. La revolució industrial a Catalunya  Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l desenvolupament de la burgesia i el proletariat.  La burgesia (banquers, comerciants i fabricants de teixits) eren la classe social dominant.  El proletariat català fou el més nombrós d’Espanya i el primer en organitzar-se per demanar millores en les condicions de vida i treball.
  15. 15. Capitalisme i burgesia industrial  Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir primeres matèries calia invertir una gran quantitats de diners (capital).  El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments de producció (fàbriques, màquines, mercaderies...) i el seu objectiu principal és aconseguir el màxim de benefici de les empreses. Està basada en la iniciativa individual de les persones i considera que l’Estat no ha d’intervenir en els assumptes econòmics.
  16. 16. Capitalisme i burgesia industrial  LA BURGESIA INDUSTRIAL La formaven les persones que disposaven de prou diners per poder-los invertir en la creació de noves indústries, mitjans de transport o diverses activitats comercials. Es van establir noves maneres de vestir i d’oci. Els cafès, els teatres i l’òpera es van convertir en llocs d’oci predilectes per la nova burgesia, que feia ostentació de la seva riquesa. A Catalunya, degut a la industrialització, les ciutats van créixer força i es van construir nous barris (eixamples), on va anar a viure la burgesia, lluny dels suburbis industrials, als afores de les ciutats, on vivien els obrers.
  17. 17. Els obrers o Els obrers eren les persones que treballaven (durant més de 12 hores) a les fàbriques a canvi d’un sou, sota condicions laborals molt precàries i uns sous molt baixos. No cobraven en cas d’estar malalts, i les dones i nens també havien de treballar, amb sous encara inferiors. Els nens no anaven a l’escola, i la majoria eren analfabets. o S’instal·laren en barris obrers, on diverses famílies compartien un mateix habitatge, sense electricitat, aigua corrent i clavegueram. La seva alimentació poc variada provocava que les malalties fossin freqüents. o Per poder millorar aquestes condicions es van crear els sindicats, que reclamaven els drets a una millora laboral i social.
  18. 18. El modernisme  El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.  Corrents ideològics:  Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art.  Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la seva religió
  19. 19. El modernisme Característiques: - Predomini de la corba sobre la recta. - Riquesa i detallisme de la decoració. - Ús freqüent de motius vegetals. - Gust per la asimetria. - Esteticisme refinat. - Dinamisme de les formes.
  20. 20. El modernisme català  Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Va arribar al seu màxim entre 1890 i 1920, gràcies al fet que molts membres de la burgesia catalana decidiren invertir en art una part dels diners que havien guanyat amb activitats com la indústria, el comerç o la banca.  Va ser un moviment que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
  21. 21. El modernisme català Per identificar un edifici modernista hem de seguir els passos següents: El predomini de la línia corba, tant en les façanes com en les teulades i els interiors. Es pretenia així imitar les formes de la natura, generalment les vegetals, però també trobem les animals o les humanes. Sovint trobem façanes decorades amb fulles, plantes enfiladisses, arbres, etc. L’ús d’elements que s'inspiren en les llegendes de l’edat mitjana i els símbols de Catalunya: Sant Jordi, senyeres, fades, etc. La utilització de materials molt diversos: pedra, fusta, ceràmica, guix, vidre, ferro forjat... La inspiració en altres estils artístics del passat o altres cultures (gòtic, barroc...)
  22. 22. El modernisme català EL MODERNISME A BARCELONA  Cap als anys vuitanta del segle XIX va treballar a Barcelona l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un representant important del modernisme català, l’obra culminant del qual és el Palau de la Música Catalana..  El gran protagonista del modernisme, no obstant, va ser Antoni Gaudí, nascut a Reus. Tot i que una bona part de la seva obra la va fer al començament del segle XX (Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada Família...), l’originalitat de gaudí ja queda reflectida en obres anteriors, com el Palau Güell, a Barcelona, i El Capricho, a Comillas (Cantàbria).
  23. 23. El modernisme català ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES CASA DE LES PUNXES , JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA NAVÀS , LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER DESCONSOL, JOSEP LLIMONA PARC GÜELL, ANTONI GAUDÍ
  24. 24. El modernisme català CASA BATLLÓ, ANTONI GAUDÍ HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU CAVES CODORNIU, JOSEP PUIG I CADAFALCH FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES

×