1. Competències en TIC
GRUP TAU
Del Discurs Mític al Discurs Virtual

2. Competències en TIC
Components del grup:
M. Ivana Milián
Joana García
Fermí Sidera
David Revelo
Consultora: Gloria Deumal

3. Competències en TIC
Descripció del projecte:
Estudi cronològic del discurs de l’home al llarg de la història en clau
antropològica, des de la simbologia primordial del mite fins a l’aplicació de la
tecnologia en les diferents formes de comunicació i creació d’entorns virtuals

4. Competències en TIC
Presentació
• Propòsits:
Investigar els orígens del pensament humà i la seva evolució al llarg dels
segles.

5. Competències en TIC
• El mite elabora les primeres concepcions cosmològiques a les primeres
societats i civilitzacions en la forma d’un pensament ahistòric que recrea un
temps primordial.
• La religió és el codi que subjau a la base del discurs mític, un imaginari que
no dóna importància als actes humans sinó als sobrenaturals.
• Recorregut per les civilitzacions més rellevants de la història de la
humanitat.
• Les transmissions culturals entre diferents cultures desperten en l'home la
reflexió per constituir un únic discurs com a vàlid, emparant-se en la
capacitat de l'home per raonar.
• Les noves tecnologies tracten d'establir un pont entre la base mítica del i les
actuals TIC, eines tecnològiques generadores d'universos simbòlics.
• L'etern retorn confirma que el mite perviu a la nostra societat de la
informació, com la base de la nostra cultura.

6. Competències en TIC
Index
• Primeres concepcions cosmològiques
• Balanç històric de l'evolució del discurs humà
• Recorregut històric per les civilitzacions més rellevants
• El pas del mite al logos
• Globalització i tribalisme: la pervivència del discurs mític en un món
globalitzat
• L’era virtual: influència dels mitjans en la nostra forma de cultura i
comunicació
• Cronologia del discurs humà
• Relació entre les TIC i el discurs humà
• Valoració grupal

7. Competències en TIC
Primeres concepcions cosmològiques
• Com expliquen els primers homes la realitat que els envolta
• Les societatas de discurs mític
• El temos primigeni com a explicació dels cosmos

8. Competències en TIC
Cóm expliquen els primers homes la realitat
que els envolta
• L’ésser humà investiga l’origen de la pròpia existència.
• El desig de l'ésser human radica en entendre el món que l'envolta. Intenta conèixer a
través de la ciència, la filosofia, la mitologia o la religió. I desenvolupa d’eines com la
tecnologia per, a través de diverses formes de cultura, transmetre les seves
habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació.
• Els mites compleixen dues funcions:
o -Ofereixen respostes als interrogants existencials.
o -Fomenten les estructures mentals.
• Els diferents mites guarden un punt en comú:
o -Apareix com a lloc comú on es refugien sublimacions i símbols.
• La mitologia com un subconscient col·lectiu.
• Els mites són un llenguatge universal, una lectura de caràcter social i un testimoni de
la unitat imaginativa de l’ésser humà més enllà del temps.

9. Competències en TIC
Les societats de discurs mític
• Les societats de discurs mític atorguen valor i realitat a objectes, actes i
models trascendentals que reprodueixen arquetips i actes primordials
• En les societats de discurs mític, l'espai dedicat a l'hàbitat humàreprodueix
el cosmos.
• Tots els pobles fan servir els mites compartint-ne certes característiques ja
que tots es plantegen les mateixes preguntes. Es qüestionen què són, d'on
vénen o per què la naturalesa es comporta d'una manera determinada.

10. Competències en TIC
El principi com a explicació del cosmos
• L'home primitiu dóna una explicació de l'univers a través dels mites, en els
quals inclou el lloc de l'home en l'univers.
En aquests mites, els déus representen les forces de la naturalesa.
• Els egipcis designaven el seu origen com a "Tep zepi". Els grecs
l'anomenaven "Chaos".
• L'univers pagà és creat a partir del no-res.
• El discurs religiós ho fa a partir de la idea de Déu.
• La idea de la creació de la terra i el cicle mitjançant la separació de la
matèria original és un altre dels recursos emprats per a l'explicació del
cosmos.

11. Competències en TIC
Balanç històric de l’evolució del discurs
humà
• Particularitats del desenvolupament filogenètic i del llenguatge
• Sociabilitat, socialització i patrimoni cultural

12. Competències en TIC
Particularitats del discurs filogenètic i del
llenguatge
• L'origen del llenguatge és un misteri per a l'hom, ha estat definit com "el
problema més difícil en ciència".
• Charles Darwin explicà l'origen del llenguatge a partir de l'evolució
biològica; mitjançant variacions en els gens al llarg del temps.
• La bipedestació va produir canvis a nivell fisiològic que van comportar
l'aparició del llenguatge.
• El cervell començà a expandir-se i es desenvolupà el lòbul frontal,
encarregat de les funcions del llenguatge.
• La conquesta del llenguatge i l'evolució d'una intel·ligència més complexa
conduirà l'home al desenvolupament de la cultura.
• El llenguatge humà és infinitament productiu semànticament. A cada
missatge que enviem, sempre podem afegir-n'hi un altre el significat del
qual no pot ser predit de la informació dels missatges anteriors, i podem
continuar ampliant aquests missatges sense pèrdua de l'eficàcia amb la
qual aquesta informació està codificada.

13. Competències en TIC
Sociabilitat, socialització i patrimoni cultural
• Els éssers humans transmeten de generació en generació aquelles coses que els pares
consideren útils per a la supervivència dels seus fills.
• La institucionalització implica la creació de sistemes que garanteixen la cohesió i el
control grupal.
• Les societats necessiten respondre adequadament a les pors i incerteses que l’existència
genera en els seus individus
• Des que sorgiren les primeres comunitats d'homo sapiens, la religió ha ocupat un lloc
preponderant com a institució de la qual es desprenen sentit i seguretat.
• Totes les religions estableixen un codi de veritats, una ètica, una justificació del dolor i un
sentit de la transcendència de les seves accions.
• Els mites tenen en comú una utilitat social que atén al següent:
o -Respon a la necessitat humana d'ordre i significació.
o -Té un significat trivial i un altre de transcendent
o -És redundant, funciona com a arquetip o estereotip.
o -Prenya la nostra manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos esquivant els nostres
intents d'anàlisi o explicació.
o -Sanciona l'ordre social i el legitima, superant contradiccions com a producte de la
societat.
o -Finalment, el mite és un contenidor de significats col·lectivament acceptats.
• El mite és reflex d'estructures mentals, de representacions socials i una de les seves
característiques principals és el seu propi poder d'autotransformació, la seva capacitatper
adaptar-se a les diferents societats i moments del temps.

14. Competències en TIC
Recorregut històric per les civilitzacions més
rellevants
• L’evolució cultural a les grans civilitzacions de discurs mític del Creixent
Fèrtil: Egipte i Mesopotèmia
• La religió o la dimensió simbòlica: el poble hebreu
• El concepte de cultura a Orient
• Etnocentrisme: xoc de civilitzacions

15. Competències en TIC
L’evolució cultural a les grans civilitzacions de discurs
mític del Creixent Fèrtil: Egipte i Mesopotàmia
• Entre el discurs mític de les velles civilitzacions i el discurs lògic que incorpora al pensament
humà la cosmovisió concebuda per les escoles filosòfiques, trobem un tercer discurs
ontologicocultural en el monoteisme hebreu, que participa d’ambdós.
• En el discurs mític, els déus creadors fan la seva aparició en un moment determinat per
engegar el procés cosmogònic.
• El discurs monoteista coincideix en la concepció d’un ésser creador i transcendent que intervé
en el món i en la història dels homes.
• La cosmovisió hebraica entén la història com concatenació de fets i personatges que expliquen
el món segons una perspectiva en la qual intervenen tant la causalitat com la casualitat, que
explica el passat i el present en una cadena temporal que deixa marca i que condiciona
l’esdevenidor.
• Egipte
o El faraó obra com ‘Majestat’ i servidor: en ell es concentra el poder de manera absoluta i
en depèn el benestar col·lectiu i l’harmonia còsmica i terrenal. Es tracta d'un ésser
protector, humà i diví alhora, un guia a la terra i en el més enllà, ja que el seu poder
transcendeix la pròpia mort.
• Mesopotàmia
o A diferència del sobirà egipci, el rei de les dinasties mesopotàmiques no era un déu
encarnat, sinó un home investit pels déus de poders polítics i còsmics que encarnava la
reialesa, la qual sí que tenia origen diví.
o Semblantment al faraó, però, els reis mesopotàmics estaven totalment compromesos amb
la seva doble funció governativa i religiosa, compartien privilegis i responsabilitats.

16. Competències en TIC
La religió o la dimensió simbòlica: el poble hebreu
• Compartint espai i temps amb les grans civilitzacions egípcia i
mesopotàmica, Israel s’erigeix com una singularitat en fer-se dipositari de la
“veritat revelada”.
• El poble hebreu creu en un únic Déu, omnipotent i intangible, sever i
implacable però just i bondadós, ésser transcendent i sobirà, creador del
món a partir del no-res
• Com a reflex de la llibertat divina, la llibertat de l’home el fa responsable
davant Déu de les pròpies accions.
• D’acord amb la seva conducta, l’home serà premiat o castigat, tant en
aquesta vida com en la futura.

17. Competències en TIC
El concepte de cultura a Orient
• L’orientalisme és un estil de pensament que es basa en la distinció ontològica i
epistemològica que s’estableix entre Orient i Occident.
• A Orient els europeus es van trobar amb un mosaïc de cultures, en les seves dues
vessants de pensament i religió:
• Religions dhàrmiques: hinduisme, budisme, jainisme, sikhisme;
• La Xina i el Japó: confucionisme, taoisme, budisme zen;
• Zoroastrisme: a l’Iran;
• Xamanisme: a Sibèria;
• Xintoisme: al Japó;
• Animisme: a l’Índia i sud-est asiàtic.
• Xina va tenir un paper preponderant com a matriu civilitzadora, especialment en
relació amb Corea i Japó, l’escriptura de les quals, per exemple, prové de l’adaptació
de la xinesa.
• Els límits entre pensament i religió són difusos, ja que l’un i l’altra estan estretament
lligats. “Cultura” i “tradició espiritual” serien dos termes que servirien per referir-se
aproximadament a aquest enllaç, quasi una fusió.

18. Competències en TIC
Etnocentrisme: xoc de civilitzacions
• El mite del domini blanc comportava el mite del “retard” dels pobles
“primitius” o “salvatges” que l’home blanc es prestava a civilitzar.
• La cultura singularitza l’home, el caracteritza però no el distingeix dins el
gènere dels humans.
• L’aparició de la conducta ens definieix clarament com a humans.
• La conducta religiosa “és un element propi, exclusiu de la nostra espècie i
universalitzat entre totes les societats”.
• La vessant religiosa és un element que es remunta al mateix origen del
nostre llinatge com a espècie.
• La història del món presenta una cascada de conflictes entre pobles,
societats o ètnies que té com a comú denominador l’alteritat percebuda
com a hostilitat.

19. Competències en TIC
El pas del mite al logos
• La funció del mite
• El pensament filosòfic
• Evolució en el discurs humà

20. Competències en TIC
La funció del mite
• Mites i religions contenen una moral implícita, es tracta d’històries que es proposen
explicar els aspectes no quantificables de l’existència.
• A l’entorn virtual i al mític subjau la mateixa base simbòlica. Si no hi ha una
significació i una finalitat més enllà de la satisfacció de les necessitats físiques
quotidianes, ni l’home ni la cultura poden desenvolupar-se, per això l’home necessita
comprendre el sentit de la vida.
• El mite diposita el poder sobre coses o entitats naturals i sobrenaturals. Contempla
un cosmos en harmonia i utilitza el ritual per renovar l’equilibri original.
• Característiques del mite:
• -Constitueix la història dels actes dels éssers sobrenaturals; es refereix a la realitat;
al moment de la creació;
• -El ritual serveix per a la justificació del mite;
• -Està immers en el fet sagrat i es viu en la mesura que exalta els esdeveniments que
es rememoren i s’actualitzen.
• -És una forma de comunicació i desenvolupament al mateix temps que un llenguatge
de correspondència: símbols i metàfores.
• -Revelen que el món, les persones i la vida tenen un origen i una història
sobrenatural significativa. Els mites són un fidel reflex de les circumstàncies i
necessitats de la societat que hi creu.
• El que diferencia el mite d’altres tipus de narracions és l’aspecte de la
creença. Sense creença el mite no pot sustentar valors morals o motivar el
comportament humà. La creença torna sagrat el mite.

21. Competències en TIC
El pensament filosòfic
• Quan les explicacions mítiques comencen a perdre credibilitat, sorgeix la necessitat
d’elaborar noves explicacions plantejades en termes racionals; apareix el discurs
filosòfic.
• La raó busca ordenar la realitat. El llenguatge filosòfic és conceptual i necessita de
l’abstracció com a eina del raonament. Els mites acabaran essent distorsionats, però
se’ls reconeix un valor d’ensenyament.
• El mite exposa de forma simbòlica la mateixa veritat que la lògica.
• El mite constitueix el fons comú de la cultura en forma d'una al·legoria de la veritat
que la filosofia tracta de reformular.
• El contacte amb altres pobles i cultures, a través dels viatges, comporten nous
coneixements. Els intercanvis culturals afavoreixen la relativització de les visions del
món 'locals' en favor d'una visió 'universal'.
• El pensament filosòfic és un producte social i històric que neix i es desenvolupa
dins d’una societat determinada
• El pas del ‘mite’ al ‘logos’ implica l’evolució de l’autonomia del pensament humà.
Suposa una actitud desperta, emprenedora, d’aprenentatge i investigació pròpia del
seu esperit. El pas de l’explicació mítica a l’explicació racional és un anhel de saber
que pretén descobrir la veritat.

22. Competències en TIC
Evolució en el discurs humà
• El discurs de l’home varia segons les seves creences. La seva recerca i el seu
interès desperten diferents inclinacions: científiques, antropològiques, religioses.
• L’evolució que implica el canvi de mentalitat cap al pensament racional passa per
anar aclarint del camí la superstició. Davant la creença en el destí neix la història,
amb l’objectiu de trobar les causes naturals del desenvolupament dels
esdeveniments socials.
• Pensament simbòlic
• El mite és el nexe que dóna vida a l’ésser humà en fer referència a l’origen. El temps
primordial al qual fan referència els signes és un paradigma; un model que traspassa
les barreres històriques.
• Pensament religiós
• Tant el pensament mític com el religiós són les primeres formes de pensament
creades per l’ésser humà. La finalitat última d’ambdós és educar i preservar els
valors per a les futures generacions.
• El mite com a component cultural: l’antropologia
• L’enfocament antropològic s’interesa a relacionar els mites amb el context social i
cultural. Els mites són vehicles culturals i dominis de construcció del simbolisme
sagrat.
• L’etern retorn
• Les societats primitives neguen el pas del temps, de la história, d’un passat i d’un
futur. El ritual rememora l’etern cicle que originà el cosmos.

23. Competències en TIC
Globalització i tribalisme: la pervivència del discurs
mític en un món globalitzat
• La mirada occidental. Del colonialisme al món global, una història
d’antropologia cultural
• La pervivència del discurs mític en la societat contemporània
• Tensió i conflicet en el món global

24. Competències en TIC
La mirada occidental: Del colonialisme a món global,
una història d'antropologia cultural
• A mitjan segle XVIII sorgeixen els primers intents sistemàtics d'oferir teories que
expliquessin les diferències culturals, sota la perspectiva del progrés.
• Cada cultura té la seva pròpia història, la seva dinàmica, la seva unicitat. Segons el
concepte de ‘relativisme cultural’, no existeixen formes superiors o inferiors de
cultura.
• La perspectiva funcionalista, intenta una explicació sobre les diferents cultures a
través de la descripció de les funcions que compleixen com a costums i institucions.
• L'estructuralisme intenta donar compte de les diferències i similituds que existeixen
entre les diferents cultures. Supera l’etnocentrisme afirmant que, les diferents
cultures, les seves conductes, esquemes lingüístics i mites, revelen l'existència de
patrons comuns a tota la vida humana.
• Cap a una ‘antropologia cultural’; ja que no totes les explicacions o la comprensió de
l'esdevenir cultural poden trobar-se en el si d'una societat particular, sinó que cal
atendre també les aportacions i contaminacions foranes d'aquest esdevenir.

25. Competències en TIC
La pervivència del discurs mític en la societat
contemporània
• Hi ha en nosaltres la necessitat de trobar explicació per aquells esdeveniments que
ens passen i que no podem comprendre.
• Els sistemes religiosos mostren a l'home que l'univers té un sentit i un propòsit. Les
funcions principals de la religió com a institució són les d'oferir una explicació
satisfactòria als membres de tota societat sobre els aspectes més fonamentals de
l'existència.
• Molts dels esdeveniments quotidians als quals assistim habitualment estan prenyats
del mestissatge o hibridació de les maneres en què els éssers humans hem arribat a
comprendre el món.
• Una de les característiques fonamentals de les societats del discurs mític, juntament
amb l'ús de l'arquetip, la negació d'un temps singular, és el reconeixement del grup
propi com l'únic que existeix en tant que ésser humà.
• El racisme, la xenofòbia, l'exclusió social, donen compte de la pervivència d'aquesta
forma de pensar a la nostra societat actual i ens acosten perillosament al conflicte
tribal.
• Si considerem la història de la humanitat com una sola jornada de 24 hores, l'etapa
tribal hauria acabat fa poc més de dos minuts.

26. Competències en TIC
Tensió i conflicte en el món global
• En l'actualitat són molts els indicadors i els senyals que ens fan sentir en crisi i ens
porten a dubtar de les nostres creences, a témer per les nostres expectatives i a
patir una incertesa de vegades paralitzant.
• Moltes de les certeses que consideràvem infal·libles, s'han vist qüestionades fins al
punt de portar a preguntar-nos per la seva validesa. La perspectiva dominant
moderna-occidental s'està veient qüestionada en tots els fronts.
• La caiguda del comunisme ha suposat la radicalització de les pitjors conseqüències
socials que en termes de desenvolupament utilitza el capitalisme.
• La crisi política subjacent posa contra les cordes l'ideari republicà d'una "ciutadania
global" en veure's sobrepassada per les tendències del neotribalisme; la por i els
nostres dubtes ens porten a buscar noves respostes i solucions de vegades des de
la perspectiva religiosa.
• Amin Maalouf en el seu llibre El desajust del món enl advertir-nos que vivim "en un
estat de pèrdua i desajust", "anem tots a bord de la mateixa barca fràgil i estem
naufragant junts, encara que seguim increpant-nos i barallant-nos sense que ens
preocupi que el mar vagi pujant"

27. Competències en TIC
L’era virtual: influència dels mitjans en la nostra
forma de cultura i comunicació
• Societats urbanes – societats rurals
• El diàleg filosòfic es torna científic
• Del paper a la xarxa: les noves tecnologies

28. Competències en TIC
Societats urbanes - Societats rurals
• Les ciutats són centres de poder i constitueixen el marc perfecte per a la
litúrgia del poder i l’ostentació social.
• La burgesia urbana és un producte del món rural.
• Hauríem de parlar d’una decisiva contribució del món rural al
desenvolupament del sistema feudal.
• La relació entre la noblesa i la ruralia és d’una absoluta dependència.

29. Competències en TIC
El diàleg filosòfic es torna científic
• Després del trencament que va suposar la irrupció de la filosofia grega i el discurs
lògic respecte a l’anterior concepció mítica del món, trobem un altre punt d’inflexió
en la superació que va suposar el Renaixement.
• L’home passa a ser “la mesura de totes les coses” i la raó és l’eina per assolir el
coneixement.
• Amb la invenció de la impremta i descobriments com la bruixola i el telescopi, es
facilità la divulgació de les noves idees fora del control de l’Església oficial. Amb
ll’obertura de noves vies marítimes per al comerç i expansió es revoluciona el camp
del coneixement.
• Te lloc el canvi de la visió geocentrista per l'heliocentrista.
• El capgirament de la mentalitat es completarà amb les aportacions de Francis
Bacon, per a qui la ciència empírica havia de dominar la natura en benefici de
l’home, i Galileu Galilei, qui aplica els principis matemàtics a la interpretació de la
natura i referma la separació fàctica entre ciència i religió. Finalment Kepler i Newton
revolucionaran la visió del cosmos.
• El racionalisme proclama la primacia del jo pensant com a objecte i subjecte alhora
del coneixement. La Il·lustració entronitzarà el progrés com a meta absoluta,
proclama el dret de l’home al coneixement i a la felicitat i basa la política en el bé
comú.

30. Competències en TIC
Del paper a la “Xarxa”: les noves tecnologies
• En l’acte de comunicació, el canal oral i el canal escrit presenten separadament una
sèrie de característiques particulars, amb els seus avantatges i inconvenients
• La invenció de l’escriptura, la utilització de signes escrits per expressar i fixar sobre
una superfície permanent les nostres idees, és un primer indicador dels avantatges
individuals i socials.
• El llenguatge és un reflex de la manera que té una comunitat lingüística de veure el
món. El vocabulari ens dóna pistes sobre l’estatus, els interessos, els contactes, etc,
de les persones que l’utilitzen.
• És sobre la base de l’expressió oral, considerada la dimensió primària i principal del
llenguatge, que la lingüística, i més concretament l’etnografia de la comunicació, ha
estudiat els mecanismes de la llengua i de les estructures gramaticals.
• L’expressió oral i escrita com a sistemes operatius són autosuficients. Però el codi
oral no pressuposa l’escrit, en cavi aquest últim pressuposa necessàriament l’oral.
• Ens convertim en allò que contemplem - modelem les nostres eines i després
aquestes ens modelen a nosaltres. Les noves aplicacions i tecnologies ensenyen la
gent a reordenar la seva percepció del món en formes compatibles amb el protocol
del ciberespai. El contingut segueix a la forma, i la tecnologia dóna lloc a noves
estructures de pensament.

31. Competències en TIC
Diferents concepcions – diferents societats
• Totes les cultures han desenvolupat els seus propis mites component-los amb relats
de la seva història que perduren en les cultures.
• Egipte
• Visió còsmica del món; el significat de tot plegat es troba immers en el cosmos. La
funció del faraó és la de mantenir l'harmonia d'aquesta integració.
• La religió era l'element vertebrador de les seva societat: tot era sagrat i el seu
discurs era eminentment mític.
• Res tenia valor per si mateix; tot estava ja fet. Tant els objectes com les accions de
l'home eren arquetips d'un temps primordial.
• El mite, i amb ell el ritu, era el mitjà pel qual repetien i recordaven l'arquetip celest,
és a dir: el principi.
• Grècia
• Els mites van permetre al poble grec situar-se en el temps, unir-se al passat i al
futur. Per tant, el món mític està íntimament lligat al real.
• Els mites eren una part essencial que representava una forma d'explicar el món que
els envoltava, i d'aquesta manera intentar comprendre també els misteris que els
envoltaven.
• Escandinava o nòrdica
• La religió panteista concedeix una importància destacada a la natura, la dona i
l'endevinació. La mitologia nòrdica col·loca la vida al centre del seu sistema. Per a
ells la vida està concebuda com un enfrontament de les forces de creació i les de

32. Competències en TIC
Cronologia del discurs humà
• Diferents concepcions – diferents societats
• L’home i la seva identitat cultura
• Relativisme cultural ¿és possible una cultura universal?
• Quin futur ens espera?

33. Competències en TIC
L’home i la seva identitat cultural
• El concepte d'identitat cultural es pot utilitzar de dues maneres diferents.
• -Com referència a la col·lectivitat
• -Com referència a la identitat de la persona en relació amb la seva cultura.
• La identitat cultural és un aspecte del funcionament de la personalitat, un
símbol fonamental de l'existència d'una persona.
• Tos els éssers humans comparteixen una biologia similar, universalment
limitada pels ritmes de la vida. Els éssers humans a tot arreu representen
les mateixes funcions fisiològiques. Però és la cultura la que determina el
significat de les seves accions.
• Els patrons del llenguatge afecten l'expressió dels processos del
pensament.
• El llenguatge com "el forjador d'idees, el programa i la guia per a l'activitat
mental de l'individu".

34. Competències en TIC
Relativisme cultural ¿És possible una cultura
universal?
• El relativisme cultural és l'actitut o punt de vista pel qual s'analitza el món d'acord
amb els paràmetres de la cultura pròpia.
• Defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració
absolutista moral o ètica d'aquells.
• S'oposa a l'etnocentrisme i a l’universalisme cultural de caràcter positivista que
afirma l'existència de valors, judicis morals i comportaments amb valor absolut i, a
més, aplicables a tota la humanitat.
• El relativisme cultural porta a considerar qualsevol aspecte d'una altra societat o
grup en relació amb els estàndards culturals d'aquest grup, en comptes de fer-ho
des d'un punt de vista considerat universal, o en relació a la valoració des d'altres
cultures.
• Considera que totes les cultures tenen el mateix valor, i cap no és superior a una
altra, ja que tots els valors són considerats relatius.
• Les societats són diferents en quant a la seva educació moral, ja que cada poble,
grup o societat té diferents formes d'educació que són correctes per a ells.
• Cada societat proposa com a correcte el que per a ells està bé segons les seves
creences morals.
• El relativisme cultural defensa que no hi ha una sola veritat que abasti la veritat
absoluta dins de totes les veritats. Partint d'aquest últim punt, els relativistes intenten
explicar per què totes les societats són diferents, amb les seves autoritzacions i els
seus límits, segons les seves creences morals.

35. Competències en TIC
Quin futur ens espera?
• L'aparició sobtada de la societat de la informació o del coneixement ha despertat,
des de fa uns lustres, el discurs sobre el futur amb una força inusitada.
• Aquest tipus de discurs s'ha convertit en una força estructurant de les accions i les
estratègies socials.
• No obstant això, les versions i les modalitats d'aquest discurs futurista han estat ben
diferents. Algunes d'elles han resultat “profètiques”, amb la forma de vaticinis i
auguris que servien d'estímul moral i de reflexió;
• D'altres han estat “catastrofistes” i apocalíptiques, amb la previsió d'un final sempre
tràgic i nefast i han despertat la consciència sobre un cataclisme proper;
• Algunes altres han estat “voluntaristes”, entusiastes i optimistes, prometent una
mena de paradís informatiu i del benestar que es desenvoluparia com una
conseqüència inevitable dels processos determinants de la tecnologia; d'altres eren
“cientifistes”, i mitjançant prospectives i models estadístics calculaven el que podria
succeir i construïen escenaris de futur...

36. Competències en TIC
Relació entre les TIC i els discurs humà
• Les noves tecnologies
• Universos simbòlics
• Les TIC, una eina que genera nous discursos
• Comunicació i educació

37. Competències en TIC
Les noves tecnologies
• L’home evoluciona i amb les seves constants innovacions crea noves formes
d’interrelació i nous discursos.
• La intel·ligència és una eina amb capacitat d’aprenentatge i reflexió per tractar els
problemes amb raonament, i la comunicació amb els altres ofereix una percepció
més acurada del món i augmenta la capacitat d’actuació sobre l’entorn.
• El mite és un compendi imaginari que sobreviu desvirtuat, a la base de tota
forma de cultura.
• La innovació i evolució tecnològica atorguen una base real als avenços que
preconitzen els mites. Cada individu s’expressa en relació a un discurs, a una
forma de pensament al voltant de la qual construeix el seu perfil cultural.
• La tecnologia i la ciència són productes socioculturals de la intel·ligència humana, i
la intel·ligència artificial és on s’uneixen els progressos de la ciència i la tecnologia.
La cultura sorgeix com a resultat del despertar de la consciència social i històrica en
l’home i projecta una acció sobre la realitat que transforma i comunica les
creacions humanes.
• La ciència és un cos de coneixement organitzat i sistematitzat i la tecnologia és el
resultat de l’aplicació dels coneixements científics en forma de sistemes d’acció. El
mite i la ciència són dues formes afins referents a l’ordenament de la realitat.

38. Competències en TIC
Universos simbòlics• El mite és un relat que construeix realitats per brindar una explicació al món i a la
vida, a la vegada que contribueix a establir identitats socials i psicològiques. El mite,
en la seva condició original, és una realitat vivent que sosté un univers cosmogònic,
és raó i certesa.
• La construcció col·lectiva del mite és un patrimoni cultural.
• A pesar del racionalisme i l’instrumentalisme, inaugurats per la modernitat, que
desplacen el mite en la seva funció d’explicació del món i de la vida, aquest manté la
seva vigència i fascinació.
• Tot entorn habitat és un espai socioculturalitzat, i és a partir de l’espai social que
cobra sentit l’entorn.
• La realitat es genera com una construcció de pautes i símbols dintre de la interacció
social. Un univers simbòlic és una estructura de significats que intenten explicar per
què el món és tal com és, i els universos simbòlics doten la realitat, socialment
construïda, de legitimitat.
• L’univers simbòlic legitima la realitat social admesa. Tot univers simbòlic té una
necessitat de transmissió. El primer intent de legitimar els universos simbòlics és la
mitologia.
• Des de la perspectiva de la sociologia del coneixement, els individus produeixen
col·lectivament la realitat quotidiana a través de processos d’objectivació,
institucionalització i legitimació.
• Les societats de discurs mític consideren les fronteres com una realitat que els aïlla i
preserva la seva forma de vida. L’entorn virtual elimina les fronteres i té en
consideració un únic espai ‘virtual’ on es produeixen les relacions socioculturals. El
primer és un entorn tancat, el segon es troba en contínua expansió.
• El discurs mític no contrasta el seu pensament amb el d’altres cultures, la natura
confirma o desestima el reflex de les seves creences; en canvi, l’entorn virtual
permet triangular la informació obtinguda amb d’altres fonts.

39. Competències en TIC
Les TIC, una eina que genera nous discursos
• La filosofia, la ciència i l’art són entorns diferents que s’uneixen per crear un
llenguatge propi: la tecno-ciència, un saber reflexiu i crític que considera les
habilitats tecnològiques com a eines que construeixen discursos.
• Les TIC afavoreixen una interacció que possibilita atorgar un sentit lúdic, educatiu;
cultural a la tecnologia.
• Les noves tecnologies estan reformant i reestructurant els patrons de les relacions i
interdependència socials a través de diferents llenguatges, oferint suport a la
participació i consolidant el dret a la informació.
• Els mites són relats simbòlics d’un passat llunyà que es troben connectats a
sistemes de creences i rituals que serveixen per establir certs valors i dirigir l’acció
social. El mite ens reconcilia amb la paradoxa, suggerint patrons o pautes
universals.
• La societat de la informació, impolsada per l’avenç científic i sustentada per l’ús de
les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), comporta canvis a tots els
àmbits de l’activitat humana. Els seus efectes es manifesten en la forma d’ensenyar i
d’aprendre, i en la seva l’estructura organitzativa.
• Les TIC ofereixen la possibilitat i els recursos per desenvolupar els mecanismes de
comunicació.
• Eina interactiva, participativa, accessible i de fàcil gestió, on l’individu pot configurar
el seu propi discurs.
• La religió, la filosofia, la ciència aporten la seva visió crítica sobre el paradigma de la
humanitat, encarnat en la tecnologia.
• Vivim en una societat que camina cap a la digitalització a nivell tant individual com
col·lectiu, i a tots els àmbits: coneixement, informació, relacions interpersonals i
socials.

40. Competències en TIC
Comunicació i educació
• L’educació virtual és una forma d’aprenentatge que s’acobla al temps i
necessitats de l’individu, facilita el maneig de la informació i dels continguts.
• Està mediada per les tecnologies de la informació i de la comunicació, que
proporcionen eines d’aprentatge més estimulants que les tradicionals.
• L’educació com a fil conductor és el procés pel qual la generació més antiga
transmet les seves formes de pensament, coneixements, costums i regles (lleis) a la
generació més jove.
• Però avui en dia les noves generacions tenen més coneixements que les seves
predecessores. Aquesta nova situació en part està propiciada per les noves
tecnologies.
• La cultura és la columna vertebral de l’antropologia i és definida com el conjunt de
productes materials i espirituals de les societats humanes, que no es poden
transmetre per herència, sinó que han de ser adquirits mitjançant l’aprenentatge
social.
• Existeix en la construcció dels mites estructures (invariables) anomenades matrius
culturals, que permeten establir comparacions que trascendeixen les diferències
culturals, temporals i espacials.
• Amb el desenvolupament de les TIC s’elaboren nous enfocaments metodològics i
noves eines didàctiques: nous models pedagògics amb capacitat per generar
oportunitats de motivació i aprenentatge.
• La gestió del coneixement i la innovació tecnològica, constitueix un element
fonamental en el millorament de l’educació a una població de ‘natius digitals’ que
demanen que se’ls ensenyi.
• El concepte 'matriu cultural' actua com una entitat principal generadora de discursos.
La 'xarxa' és un univers de caràcter metafòric-simbòlic, i les TIC són la manera
d'accedir, interactuar i trobar l'expressió assenyada a cada discurs.

41. Competències en TIC
Valoració del treball grupal
• Metodologia
• Planificació
• Anàlisi
• Síntesi
• Conclusió
• Opinió grupal

42. Competències en TIC
Conclusió
• La conclusió treiem com a grup del treball realitzat, és que:
• Quatre persones amb personalitats diferents però amb interessos
semblants, quatre desconeguts amb la mateixa ànsia per conèixer, han
esdevingut quatre companys.
• Cadascun de nosaltres s’ha amotllat a la resta;
• Cadascú s’ha dedicat a la seva tasca i tots plegats hem aportat, descobert i
ajudat a forjar un projecte comú;
• Amb el qual ens identifiquem, i ho hem fet sota un consigna, com a grup;
• GRUP TAU

43. Competències en TIC
Síntesi
• Hem afrontat aquest projecte des de diferents perspectives, totes elles
encaminades en la mateixa direcció.
• Hem compartit idees i n’hem desenvolupat de noves.
• Ha estat un repte.
• Ens hem posat en contacte amb un entorn ‘nou’, no pas desconegut en
quant a coneixement, però sí respecte al procediment.
• Una nova eina tecnològica a la qual ens ha conduït un llarg camí, i així hem
volgut reflectir aquest projecte, que defineix el nostre esperit i amb el qual
ens identifiquem.
• Aquest ‘etern retorn’ ens porta des d’un primer moment de desconeixement
de l’espai tecnològic fins a trobar la manera d’elaborar un discurs que ens
identifica com a grup. Ha estat una feina en espirall que ha comportat un
esforç que s’ha vist recompensat amb el resultat.
• El fet de cursar el Grau d’Humanitats dóna la idea de que "l’important són
les persones".
• Les TIC eliminen la dificultat de la distància i possibiliten l‘acostament
humà. Si eliminem de l’equació la distància resten les persones; en aquest
cas, un grup. Persones a les quals les interessa escoltar i aprendre dels
altres, dels seus discursos, esbrinar què els ha portat a pensar com ho fan.
• Aquest ha estat el mòbil de la nostra recerca.

44. Competències en TIC
Valoració grupal
• El grau d’involucració ha fet possible agilitar la feina quan ha fet falta.
• La comunicació i el diàleg han estat fluids.
• Dels propòsit de l’assignatura hem satisfet els següents aspectes:
o Col·laboració entre els membres de l‘equip;
o Desenvolupament de tasques individuals i conjuntes;
o Ús de marcadors, motors de cerca, edició i tractament de la informació i
la imatge:
 Wikispaces
 Google Docs
 Google Chrome
 Microsoft Office:
 Power Point
 Excel
 Word
• Humanament, el GRUP TAU, per separat i en conjunt, ens sentim satisfets
amb la tasca desenvolupada, i esperem poder tornar a coincidir al llarg del
camí que encara ens queda, i que potser farà que els nostres passos es
tornin a creuar.