Article CFA Jacint Verdaguer: Programa Europeu Second Chance. El nostre projecte Second Chance

1. Sumari:
- Els serveis centrals destaquem...
- Entrevista: parlem amb...
- Informacions...
- Agenda: jornades, congressos
- Lectures recomanades
- Els centres destaquem...
Els serveis centrals
destaquem...
número 17 / juliol 2014
rehabilitació.cat
Els serveis socials en l’àmbit de l’execució
penal a Catalunya
Els serveis socials d’execució penal (SSEP) són les
unitats que duen a terme l’acció social encomanada al
Departament de Justícia. D’acord amb la normativa vigent
a l’àmbit territorial català en matèria d’assistència i serveis
socials, els serveis socials d’execució penal es configuren
com els encarregats de cooperar en la consecució de les
finalitats de les polítiques d’assistència i serveis socials
envers les persones ingressades als centres penitenciaris
de Catalunya, de conformitat amb la programació de les
diverses actuacions establertes en els plans estratègics de
serveis socials de Catalunya.
La seva funció essencial és fer de pont entre els centres
penitenciaris i la comunitat per donar suport en la resolució
de problemes derivats de l’ingrés a presó, mantenir els
vincles de l’individu amb la comunitat durant l’estada a la
presó i reprendre’ls o establir-ne de nous quan surti en
llibertat. A banda d’aquesta funció, tenen la missió de tots
els serveis socials: millorar el benestar de les persones
reduint les dificultats d’accés als recursos socials per a la
cobertura de les seves necessitats bàsiques.
Els serveis socials d’execució penal tenen una organització
pròpia, però els treballadors socials que els integren
formen part dels equips multidisciplinaris i les juntes de
tractament, i aporten tota la informació i valoració social
per a la presa de decisions relatives a l’intern.
Els equips de serveis socials estan al servei dels interns
i les seves famílies, i mantenen un contacte continu
amb la comunitat per donar suport a la reinserció
dels interns i la seva xarxa relacional immediata.
Objectius i funcions
Els serveis socials d’execució en l’àmbit penal han de
garantir l’assistència i atenció social de les persones
sotmeses a qualsevol mesura d’execució penal i de les
seves famílies al seu àmbit territorial; per tant, tenen
encarregats l’atenció i el seguiment dels interns dels centres
penitenciaris, tant de règim ordinari com de règim obert, de
cada demarcació, i també dels alliberats condicionals, així
com l’atenció a les seves famílies.

2. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
2
Objectius
●● Atendre les situacions de deficiències socials que
plantegen els interns, els alliberats i les seves famílies,
treballant conjuntament amb els professionals que hi
intervenen.
●● Vetllar pel respecte dels drets dels usuaris
●● Garantir l’accés dels interns i els alliberats a les
prestacions assistencials i socials que, d’acord amb
l’ordenament jurídic, els puguin correspondre.
●● Facilitar als interns i alliberats la seva integració al medi
comunitari.
●● Potenciar i facilitar l’ús dels recursos comunitaris als
interns, als alliberats i a les seves famílies, i possibilitar-
los els mitjans necessaris per aconseguir una progressiva
integració a la comunitat i, alhora, la seva autonomia.
●● Fomentarlacoordinacióilaparticipaciódelesinstitucions,
serveis i recursos comunitaris en el tractament de les
persones sotmeses a una mesura d’execució penal.
Funcions
●● Afavorir la reinserció de les persones privades de
llibertat treballant amb l’equip d’observació i tractament
dels centres penitenciaris.
●● Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari
en l’entorn relacional dels interns preventius i penats.
●● Gestionar els recursos socials en l’àmbit penitenciari en
benefici del interns i les seves famílies.
●● Fer el seguiment i control dels alliberats condicionals,
actualment assignat als serveis socials, els quals tenen
un equip multidisciplinari propi o compartit, i no als
equips dels centres penitenciaris.
●● Informar, assessorar i orientar les famílies dels interns, i
donar-los el suport necessari per pal·liar els problemes
derivats de l’ingrés a presó.
●● Informar la junta de tractament i les instàncies judicials,
amb la valoració de l’entorn familiar i social dels interns
i/o alliberats.
●● Gestionar la derivació dels interns i/o alliberats a
recursos externs, acordada amb l’equip de tractament
dels centres penitenciaris, per aconseguir el tractament
més adient en cada cas.
La intervenció
A l’àmbit penal, la rehabilitació social s’enquadra a
partir d’una decisió judicial; per tant, la intervenció
es caracteritza per la no-voluntarietat de l’usuari, i
els professionals han d’aconseguir l’equilibri entre
els elements d’ajuda i els de control. Els serveis
socials apareixen com una estructura intermediària
entre l’àmbit penitenciari i l’àmbit extrapenitenciari.
El treballador social ha de tenir en compte en la seva
intervenció tant les variables personals, familiars i socials
com les processals, així com les dificultats i mancances
que presenten les estructures socials a les quals s’han
d’integrar els penats. A més a més, el treball social en
l’àmbit penal no es planteja com una intervenció finalista,
sinó com una tasca encaminada a posar l’individu en
situació de poder accedir als recursos comunitaris
adreçats a tots els ciutadans. Els treballadors socials
intervenen en els diferents programes de tractament que
es desenvolupen en l’àmbit de compliment dels centres
penitenciaris, ja sigui en medi tancat o en medi obert.
Processos de treball
A banda de l’atenció individual als interns i les
seves famílies mitjançant entrevistes, es fa també
intervenció grupal dins els programes dels centres
penitenciaris, i s’articula la intervenció comunitària
La intervenció, en general,
es distribueix als centres
de compliment ordinari
entre els treballadors
socials en funció del mòdul
de residència dels interns i
dels programes de
tractament específic. Per
contra, als centres
penitenciaris oberts, a les
seccions obertes i als
equips dels alliberats
condicionals, la intervenció
atén a criteris geogràfics,
segons la zona de
residència dels penats i segons programes específics.

3. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
3
Entrevista:
parlem amb...
La teva trajectòria professional passa per centres de
serveis socials de dins i fora de l’àmbit de justícia. Segons
la teva experiència, què creus que aporta el treballador
social dins els serveis penitenciaris?
Crec i espero que aportem el mateix en tots els àmbits.
Quan treballo, una taula em separa de l’usuari, i intento
fer-ho d’igual manera tant si estic asseguda en un centre
penitenciari, un ajuntament o un hospital. Evidentment,
l’àmbit de justícia presenta dificultats peculiars, ja que
construïm una relació de confiança combinant una funció
terapèutica i una de control al mateix temps. La construcció
d’aquest vincle pot resultar complexa.
Per què creus que als usuaris dels serveis penitenciaris,
tant els interns com les seves famílies, els és propera la
figura del treballador social?
Per als interns que preparen el seu ingrés voluntari, el
treballador social és moltes vegades el primer professional
de l’àmbit que coneixen, i per a tots és l’únic professional
que projecta la seva actuació fora dels murs del centre i
també un dels ponts comunicatius amb la família i/o amb
referents exteriors.
El treballador social posa cara a la presó. Les grans
institucions, de vegades, són fredes i deshumanitzen el
client, però la família sap que hi haurà la mateixa persona
que els respondrà al telèfon i els saludarà pel seu nom,
que sabrà com es troba l’intern, que vindrà al domicili i els
farà partícips de l’evolució penitenciària. Saben que els
acompanyarem en el procés, fent contenció però també
demanant el seu reforç positiu i la seva implicació vers
l’intern.
Al teu parer, què caracteritza la figura del treballador social
dins l’equip multidisciplinari i als centres penitenciaris? Us
resulta fàcil o difícil treballar en equip dins d’una presó?
No concebo una altra possibilitat de treball que no sigui
aquesta. La nostra feina no tindria sentit sense una
coordinació per a un objectiu comú. I el fet que els equips
multidisciplinaris comparteixin el mateix espai facilita molt
la constant comunicació i coordinació. Les informacions
i actuacions aportades per cada membre de l’equip són
igual de valuoses i, en el nostre cas, tenim l’especificitat de
ser els únics que aportem informació exterior.
Entrar per primer cop a treballar en un centre penitenciari no
és fàcil, i l’aprenentatge que t’aporten els companys d’altres
disciplines té un valor incalculable a l’hora d’entendre el fet
penitenciari, conèixer millor l’intern i sumar forces. És cert
que quan es parla de treball en equip multidisciplinari es pot
pensar que les dificultats radiquen a establir els límits clars
de la nostra disciplina vers les dels companys. Tot i així, jo
només puc parlar per la meva experiència, que sempre ha
estat positiva; per contra, no puc dir que aquests mateixos
límits sempre es vegin tan clars en sentit vertical.
En ocasions sorgeix el debat sobre on es fa recaure el pes
de la intervenció social, en les famílies i el seu entorn o
pròpiament en l’intern? Tu ets de la idea de...
La família i el seu entorn, sense dubte. Els equips
multidisciplinaris treballen exclusivament sobre l’intern
des d’una vessant educativa, terapèutica, psicològica
i jurídica. Però aquest intern és fill d’algú, pare d’algú,
marit d’algú, veí d’algun municipi... L’entorn de l’intern
ha rebut un impacte emocional igual o de vegades més
fort que el rebut pel mateix intern: han de redefinir rols
Amparo Belén Sánchez
Armenter
Diplomada en treball social i
llicenciada en filologia àrab.
Exerceix de treballadora social
des de l’any 99

4. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
4
familiars, establir nous canals de comunicació, reinventar-
se econòmicament, entendre la institució penitenciària,
etc. A més, l’efecte de l’empresonament no queda limitat a
l’àmbit familiar, sinó que també arriba a altres institucions
com l’escola i els serveis socials de primària. La nostra
intervenció en aquest camp és crucial; la rehabilitació no
s’acaba a la porta de la presó.
La realitat actual de crisi permanent, amb manca de
recursos, pèrdua de drets socials, augment de la població
en situació de risc, etc., posa a prova diàriament a tots els
col·lectius professionals; però, d’alguna manera, es té la
idea que el vostre es veu particularment afectat. Com es
percep tot això?
Evidentment que som i hem estat molt permeables a tota
aquesta situació social que descrius. Tot i així, crec que
hem perdut més en la nostra pròpia essència professional;
és a dir, el treball social es desnaturalitza en el moment en
què, d’una manera no voluntària, el vincle terapèutic amb
l’usuari passa a ser majoritàriament administratiu.
Ho il·lustro: amb les retallades treballem menys hores,
sovint amb una major ràtio i sota els mateixos nivells
d’exigència de la institució penitenciària. Això es tradueix
en el fet que continuem prioritzant donar una resposta
urgent a demandes d’informació del mateix centre, als
òrgans judicials, etc., en perjudici de l’atenció i el seguiment
a la família i a l’intern. I el pitjor de tot és que arriba un punt
en què, sense adonar-nos-en, interioritzem i normalitzem
aquest estil de treball.
Des de la visió que et dóna la teva experiència vinculada
a l’execució penal, on són els punts forts i on podríem
assenyalar que són els febles? Encara s’han d’introduir
canvis?
Quan vaig començar a treballar, em va sorprendre de
manera molt positiva la integració dins dels centres del
teixit associatiu de l’entorn comunitari. Són moltes les
institucions que de manera desinteressada col·laboren
dins d’un centre penitenciari (per exemple, el SEPAP);
no importa si és des d’un punt de vista lúdic, religiós o
educatiu, els voluntaris sempre incorporen un plus de
qualitat humana que complementa i millora l’atenció als
interns. Crec que aquest és un dels punts forts.
Quant als punts febles, opino que no estan
homogeneïtzades les tasques del treballador social als
diferents centres penitenciaris. Encara es fan tasques
no pròpies del col·lectiu que no queden resoltes dins del
centre.
Finalment, el col·lectiu professional de treballadors socials
a presons feu cada any una jornada de formació i bones
pràctiques. En aquest context, quines propostes faries per
a la millora de les competències professionals?
En els darrers anys s’ha mantingut un esforç important per
fer intervenció grupal amb familiars i/o referents externs
dels interns, que han iniciat programes especialitzats als
seus mòduls de referència.
Actualment, els companys del CP Brians 1 i 2 estan duent
a terme experiències molt profitoses en aquest camp,
que contribueixen a fer que el medi acollidor familiar o
referencial de l’intern assoleixi una situació que pugui
garantir una major eficiència en la reinserció social i
una disminució del risc de reincidència penitenciària. La
jornada pot ser un bon espai per presentar i compartir
aquestes experiències amb la resta del col·lectiu.

5. rehabilitació.cat
5
Entrevista:
parlem amb...
número 17 / juliol 2014
5
Informacions
Model de rehabilitació del CP Puig de les
Basses. Pla funcional, juny 2014
La posada en funcionament, a Figueres, del Centre
Penitenciari Puig de les Basses —un equipament de nova
generació— constitueix un fet de gran transcendència,
ja que permet la substitució de les actuals instal·lacions
dels CP de Girona i Figueres. Aquest nou centre compta
inicialment amb una població de 240 interns, procedents
en part del CP de Girona, el qual, com a conseqüència, es
pot reconvertir en un centre obert.
El model d’intervenció al CP Puig de les Basses és
el mateix que el de la resta de centres penitenciaris de
Catalunya i obeeix a un encàrrec de la Direcció General de
Serveis Penitenciaris.
La rehabilitació en l’àmbit de l’execució penal s’entén des
de la multidisciplinarietat, i cada una de les disciplines que
intervenen en aquesta tasca (criminològica, psicològica,
d’educació social, de treball social i formativa) aporta
una òptica teòrica pròpia al model integral d’intervenció.
Així, cada model d’intervenció derivat de cada disciplina
professional té la seva plasmació en els programes que
es desenvolupen des de l’àmbit professional corresponent.
El disseny funcional d’aquest nou equipament és el reflex
ideològic i programàtic del model d’intervenció en l’àmbit
de la rehabilitació, els principis del qual són els següents:
●●La normalització basada en l’organització de la vida
penitenciària de forma semblant a la vida a l’exterior.
●●La implicació dels interns en tot l’itinerari de rehabilitació
i en el funcionament general del centre.
●●La intervenció amb l’intern concebuda d’una manera
integral, potenciant-ne i desenvolupant-ne les capacitats
mitjançant tècniques compensatòries.
●●La potenciació, en totes les línies d’actuació, dels
elements vinculats a les polítiques de gènere i d’igualtat
entre homes i dones.
●●La qualitat en la intervenció mitjançant la programació
d’activitats i programes de rehabilitació homologats per
la comunitat científica, i amb rigor en la seva execució i
avaluació.
●●La potenciació, amb els controls necessaris per garantir
la protecció dels ciutadans, del contacte de l’intern amb
el seu entorn.
Per a aquest model d’intervenció, els principis bàsics que
emmarquen tant el disseny ambiental com el pragmàtic i
funcional del nou equipament són:

6. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
6
●●Desenvolupar sistemes d’avaluació i motivació de les
persones internes.
●●Dissenyar un sistema d’atenció individualitzada, amb
especial atenció als procediments d’ingrés a un centre
penitenciari, als programes específics per a interns amb
diagnòstic de discapacitat psíquica i als programes de
prevenció de suïcidis.
●●Executar programes d’intervenció amb la població
la població reclusa que promoguin els valors de la
convivència, l’educació per a la pau i la riquesa de la
diversitat.
●●Desenvolupar programes que fomentin l’ús de les
tecnologies de la informació i de la comunicació,
programes de difusió cultural i mediació intercultural i
programes d’educació esportiva.
●●Establir i aplicar un model comú de separació interior
que faciliti tant l’execució de programes especialitzats
com l’adaptació conductual dels interns.
●●Fomentar la col·laboració i participació de les entitats
públiques i privades.
Igualment es preveu l’avaluació del centre a partir dels
principis de qualitat-excel·lència, concebuts com la manera
de treballar consistent en l’anàlisi de les necessitats i
expectatives de tots els grups d’interès de la institució.
En aquesta línia, es planteja fer avaluacions de cada
una de les activitats que es realitzin al centre, tant en
l’aspecte quantitatiu, en funció dels interns, com qualitatiu,
segons la percepció dels interns i dels professionals sobre
l’aprofitament i ajuda per a la preparació per al futur.
Per promoure aquests canvis, la Subdirecció General
de Programes de Rehabilitació i Sanitat ha iniciat la
implantació d’uns criteris d’avaluació del servei, a fi de
valorar la qualitat de les accions més importants que els
equips de rehabilitació han de desenvolupar amb els
interns i els seus familiars.
Cooperació internacional amb Tunísia per al
període 2014-1015
Dins el context de la cooperació internacional entre els
departaments de Justícia de Tunísia i Catalunya, en el
marc del programa internacional Masar, dos representants
de l’Administració penitenciària de Catalunya viatgen a
Tunísia per concretar continguts de millora i actualització
del sistema penitenciari d’aquell país.
Síntesi de la visita
●●La delegació de Tunísia fa una valoració positiva de les
diferents visites prèvies que han realitzat les delegacions
de l’Administració penitenciària tunisiana a Espanya,
concretament en l’àmbit dels serveis penitenciaris de
Catalunya. Destaca especialment l’alta potencialitat del
model català per ajudar a millorar les necessitats del
sistema penitenciari de Tunísia.
●●Dels diferents aspectes prioritaris que hauria de
desenvolupar l’acord de cooperació, se’n concreten els
següents: els programes de rehabilitació, funcionament
i serveis dels centres penitenciaris; els plans de disseny
i planificació funcionals dels centres penitenciaris; les
necessitats de la població reclusa i els aspectes de la
gestió de la convivència en centres penitenciaris, etc.
●●S’acorda que la millor metodologia per desenvolupar
els aspectes en què se centrarà el programa consistirà
en seminaris i tallers impartits tant a Barcelona com a
Tunísia, i que aquesta formació es complementarà amb
visites a diferents centres penitenciaris per vincular la
formació amb la praxi penitenciària.
●●S’acorda fixar quatre eixos temàtics sobre els quals
girarà la formació, que corresponen a les quatre
necessitats prioritàries per als interessos tunisians. Per
cada eix temàtic es desenvoluparà una acció formativa
una setmana a Catalunya i, posteriorment, una altra
a Tunísia. A part de les accions formatives, s’acorda
dur a terme al final una avaluació i una conferència
internacional relacionada amb les bones pràctiques
aplicades durant el programa i altres realitzades per
altres països de la zona geogràfica.

7. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
7
Àmbits que es tractaran, a demanda de les autoritats
tunisianes:
–– Els plans funcionals dels centres penitenciaris. El
model de centre penitenciari.
–– La formació dels professionals de l’àmbit penitenciari:
selecció, formació de base i formació contínua.
–– Els programes de rehabilitació.
–– Gestió de crisi, incidents i el seu abordatge.
Second Chance
La hipòtesi inicial del projecte és que l’educació en
centres penitenciaris representa una segona oportunitat
per a molts dels interns, ja que els facilita eines per poder
participar en la societat com no ho havien pogut fer mai
abans. Amb aquesta idea va sorgir Second Chance, un
projecte europeu emmarcat dins del programa Grundvitg
(programa d’aprenentatge permanent de l’Organisme
Autònom de Programes Educatius Europeus) en el
qual participen sis països. El CFPA Jacint Verdaguer de
Barcelona n’és el coordinador, i els altres socis provenen
d’Itàlia, Turquia, Romania, Estònia i Polònia. Tots treballen
directament o indirectament en l’educació de persones
que estan en situació de privació de llibertat.
Així doncs, es va dissenyar un projecte d’una durada de
dos anys —del setembre del 2013 al juny del 2015—, que
constaria de dues fases clarament diferenciades: durant el
primer any es recolliria la informació dels alumnes perquè
els docents de centres penitenciaris poguessin analitzar
la feina i fer propostes de millora, i durant el segon any
s’aplicarien algunes d’aquestes propostes per aconseguir
que l’educació als centres esdevingui de debò una segona
oportunitat.
Per obtenir la informació dels alumnes es va dissenyar un
model d’investigació qualitativa basada en la realització
d’entrevistes, històries de vida i grups de discussió. Es
volia que els alumnes en fossin els protagonistes i que, a
través de les seves veus, els docents poguessin reflexionar
sobre la pròpia tasca i cercar vies per millorar-la.
La primera trobada va tenir lloc el novembre del 2013 a
Turquia. S’hi va consensuar el guió de les entrevistes que
es convertirien en històries de vida, amb tres àrees: la
persona, el context social i la institució educativa. En la
segona trobada, duta a terme el mes de març del 2014
a Estònia, es van posar en comú les conclusions de la
primera fase. La tercera trobada es va fer el passat mes de
maig a Itàlia. S’hi van posar en comú totes les conclusions
dels grups de discussió i, prenent-les com a base, es van
formular propostes de millora per dur-les a terme durant el
segon any del projecte.
Durant aquest segon any, estan previstes tres trobades
més: la primera serà a Romania; en la segona, que serà
a casa nostra —concretament del 23 al 28 de març del
2015—, està previst que cada país presenti els resultats
de les millores implementades; finalment, en la tercera i
última trobada, que es farà a Polònia, es presentarà un
llibre digital sobre els millors canvis educatius aplicats i es
durà a terme l’avaluació final del projecte.
Els dMagaZines, una alternativa de comunicació
interna i externa als centres
Durant aquest any 2014, l’expansió dels dMagaZines, que
es va iniciar el 2011, ha continuat avançant.
Des del CP d’Homes de Barcelona, amb el monitor de
música del Centre, vinculem l’àmplia experiència de
Radio Modelo amb els dMagaZines: neix a l’abril Juke
Box, el dMagaZine de Radio Modelo. Amb un format de
radiofórmula, Juke Box aposta per continguts musicals i

8. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
8
permet donar continuïtat, a través d’Internet, a una part de
la programació que s’emet a través de les ones. Al mes de
juny vam llançar la segona edició i hem presentat el nou
portal web del dMagaZine.
Finalment, acabem de llançar la primera edició de Free Life
Radio, el dMagaZine del CP Joves. Fruit del treball iniciat
al mes de març amb dues educadores i la bibliotecària del
Centre i un grup molt entusiasta d’interns, Free Life Radio
és un dMagaZine que reflecteix els interessos dels seus
integrants: reflexions sobre temes d’actualitat i música
creada pels mateixos joves. En el mateix àmbit, els treballs
dels seus integrants han derivat en la creació de videoclips
i de videorelats. Un bon inici que anuncia futures edicions
que ja s’estan preparant i que seran també molt creatives.
Torna el festival internacional de cinema i
esports, BCN Sports Film
Del 7 al 10 de maig, Barcelona ha estat la capital mundial
del cinema i el documental esportiu de més alta qualitat.
En aquesta 5a edició, el festival ha brindat un altre cop
als centres penitenciaris l’oportunitat de ser seus oficials
durant les dates de projecció oficial.
Amb aquesta finalitat s’han seleccionat un seguit de
pel·lícules i documentals que aborden diferents temes al
voltant de l’esport (treball en equip, solidaritat, superació
davant l’adversitat) que poden estimular la reflexió i
l’autoconeixement entre la població penitenciària.
Seminari d’Escoles Europees de Formació
Penitenciària
Divuit administracions penitenciàries han participat en el 7è
Seminari d’Escoles Europees de Formació Penitenciària
(EPTA), celebrat a Barcelona. Les d’Andorra, Armènia,
Àustria, Baviera, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya,
França, Geòrgia, Irlanda, Itàlia, Noruega, Polònia,
Romania, Suècia i Suïssa, sota la presidència de la de
Catalunya, són les administracions penitenciàries que han
assistit a aquest seminari, que ha tingut lloc a la seu del
CEJFE els dies 25, 26 i 27 de juny.
Els representants d’aquestes administracions han
presentat noves experiències relacionades amb la
gestió de la seguretat penitenciària així com amb noves
metodologies aplicades al camp de la formació.
El CIRE, 25 anys al servei de la reinserció
El CIRE va néixer el 12 de maig de 1989, coincidint amb el
momentdeltraspàsdecompetènciesenmatèriad’execució
penal a la Generalitat de Catalunya. Inicialment, el CIRE
s’ocupava dels tallers productius dels centres penitenciaris,
més endavant, l’any 2002, el CIRE va ampliar les seves
funcions incorporant també els àmbits de la formació en
oficis i la inserció. Amb aquesta integració, es va donar
peu a la definició d’un model català de reinserció, pel fet
de conjugar de forma integral formació, ocupació i inserció
(FOI).
Cada any el CIRE forma una mitjana de 2.886 alumnes,
dóna feina a 3.884 persones i fa d’intermediari perquè 769
persones signin un contracte de treball a través de la borsa
d’inserció. Mitjançant els programes del CIRE, els penats
adquireixen els coneixements bàsics d’un ofici i uns hàbits
laborals, que esdevenen un instrument per evitar l’exclusió
social.
La mostra, presentada al mes de juny, sobre el Centre
d’Iniciatives per a la Reinserció dóna a conèixer,
coincidint amb el seu quart de segle de vida, la tasca
que aquesta empresa del Departament de Justícia duu
a terme amb els interns de les presons de Catalunya.
L’exposició “CIRE, l’alternativa responsable. 25 anys”
explica l’activitat d’aquesta empresa, mitjançant textos,
fotos i vídeos. El relat literari de l’exposició detalla un dia
en la vida d’un intern de qualsevol centre penitenciari, en
relació amb el CIRE.

9. rehabilitació.cat
99
número 17 / juliol 2014
9
Agenda
jornades,congressos...
I Jornada de Justícia Terapèutica
19 de juny
L’objectiu d’aquesta jornada era donar a conèixer els
pilars teoricopràctics d’aquest paradigma que estudia el
rol de la llei com a agent terapèutic. El punt de partida és
que la justícia terapèutica ha de ser entesa com una eina
humanitzadora i enriquidora que es preocupa per l’aspecte
psicològic, emocional i humà en la creació de la llei, en
l’exercici del dret i en el procediment penal.
En aquesta jornada es va analitzar la justícia terapèutica
en el context actual des d’un punt de vista jurídic i social,
amb la participació com a ponents de magistrats psicòlegs
i advocats
Vídeos: http://www.cejfe.tv/ca/ijornadajusticiaterapeutica.
aspx.
Jornada Família i Comunitat
19 de juny
L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) va
celebrar al Palau Macaya de Barcelona la primera edició
de la Jornada Família i Comunitat: “Entre famílies: creant
xarxa”. L’acte, organitzat en motiu del 20è Aniversari de
l’Any Internacional de la Família va oferir un espai de
debat als més de 120 assistents on reflexionar i compartir
experiències d’atenció a les famílies.
I Curs de dinamització de raqueta per a
monitors d’educació física i esport
10,11 i 12 de juny, Brians 1
Dotze professionals esportius dels diferents centres han
assistit al primer curs de dinamització d’esports de raqueta
als centres penitenciaris. Impartit per l’Àrea de Docència
de la Federació Catalana de Tennis, a través del seu
responsable, Josep Campos, han après diferents variants
sobre la dinamització d’esports de raqueta.
Concurs d’art internacional per a interns
L’associació sense ànim de lucre
Art in Prison organitza aquest
concurs amb el lema ‘Mig metre
quadrat de llibertat’ adreçat a
homes, dones i joves interns. El
termini d’admissió d’obres
finalitza el 30 de setembre.
Més informació
VIII Jornada de Treballadors Socials
18 de setembre
VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris
1 d’octubre

10. rehabilitació.cat
10
Entrevista:
parlem amb...
101010
número 17 / juliol 2014
10
Lectures
recomanades
Hirigoyen, Marie-France. Las nuevas soledades: El reto de
las relaciones personales en el mundo de hoy. Barcelona:
Paidós, 2013. Sig. 159.922.1 Hir
L’autora d’El acoso moral i El acoso
moral en el trabajo parla en aquesta
obra dels nous conceptes de soledat,
la qual s’ha convertit en un fenomen
social d’importància creixent. Les
interaccions entre individus són
constants, però, paradoxalment, una
gran quantitat de persones
experimenta un dolorós sentiment
d’aïllament. Hirigoyen ens mostra que
aquesta realitat és fruit d’una profunda mutació en les
relacions entre homes i dones que encara no ha arribat a
la seva fi, i defensa que la soledat pot aportar energia i
inspiració.
Stamateas, Bernardo. Vull un canvi: Principis per assolir el
teu màxim potencial. Barcelona: Ediciones B, 2013. Sig.
159.923.2 Sta
Són moltes les persones que
necessiten un canvi: perquè tenen
la sensació que no progressen,
perquè passen una crisi de
parella, perquè no saben quina és
la millor manera d’educar els fills,
perquè tenen problemes per
relacionar-se amb els altres. En
aquest llibre s’ofereixen pautes i
estratègies que permeten alimentar la motivació per
generar noves idees, trobar mentors i aprendre d’ells,
planificar i liderar els propis projectes, exercitar hàbits i fer
passos eficaços per continuar creixent, sortir del
conformisme i fer realitat tot allò que s’ha estat esperant.
Barber Burusco, Soledad. Alcance de la prohibición de
retroactividad en el ámbito de cumplimiento de la pena de
prisión. Madrid: Dykinson, 2014. Sig. 343.8 Bar
La constant reforma penal de
l’última dècada ha deixat com a
resultat, respecte de les
conseqüències jurídiques del
delicte, un notable increment de la
pena de presó en relació amb altres
alternatives, i també importants
modificacions en el compliment
d’aquesta pena. Alguns aspectes
d’aquestes reformes posen en
qüestió les exigències de
proporcionalitat, humanitat i orientació de la pena de presó
a la reinserció social. Aquest llibre analitza, entre altres
qüestions, el fonament de la prohibició de retroactivitat i
intenta delimitar-ne l’abast en els preceptes que regulen
l’execució de l’empresonament.
Cid, Josep; Ferrer, Marta; Ibáñez, Aina (coord.). De
l’execució de penes a la reinserció. Bellaterra: Universitat
Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2013.
Sig. 343.825 Del
Aquest llibre recull les ponències i
els debats del seminari De l’execució
de penes a la reinserció, que va
tenir lloc al CEJFE els dies 6 i 7 de
juny de 2013, els objectius del qual
eren fomentar el diàleg i, a través de
la reflexió conjunta, fer sorgir noves
propostes que millorin la capacitat
del nostre sistema d’execució de
penes per assolir la reinserció
social. El seminari es va estructurar
entorn de tres temes: el camí cap a
la llibertat condicional; l’ampliació de l’ús de les mesures
penals alternatives a la presó i la supervisió efectiva a la
comunitat, i el marc legal i la gestió dels delinqüents d’alt
risc.

11. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
11
Entrevista:
parlem amb...
11
Entrevista:
parlem amb...
111111111111
Els centres
destaquem . . .
Els alumnes de GES 2 amb part dels continguts del mòdul
de biologia i geologia han elaborat un altre vídeo que
recrea un programa de ràdio. Els mateixos alumnes hi han
interpretat personatges històrics per explicar les diferents
teories sobre l’origen de la vida i l’evolució de les espècies.
3a edició del Torneig de tennis Brians 1
Centre Penitenciari Brians 1
Amb un total de 5 centres penitenciaris participants,
Quatre Camins, Brians 2, Lledoners, Joves i Brians 1,
com organitzador, es va celebrar el dia 4 de juny la tercera
edició del torneig de tennis que organitzen conjuntament la
Federació Catalana de Tennis i el mateix centre.
Un total de 32 participants van disputar els partits d’acord
amb el sistema de tie-break, i en format eliminatòria.
Se’n va proclamar vencedor un dels jugadors de Quatre
Camins. En finalitzar la competició es van lliurar premis i
diplomes a tots els participants.
DMagazines, audiorelats i videorelats
- 28a edició del dMagaZine Universo Cultural, el
magazine abierto
Centre Penitenciari Quatre Camins
- Free Life Radio
Centre Penitenciari de Joves de Barcelona
- 2a edició del dMagaZine Juke Box i presentació
del portal web
- Missatge de pau, esperança i amor a les
nenes raptades de Nigèria i a Boko Haram
#BringBackOurGirls
Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona
Experiències TIC a l’Escola Jacint Verdaguer
Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona
Un vídeo fet amb la tècnica del stop motion. Per realitzar-
lo, l’alumne va haver d’elaborar un story board amb les
seqüències de la pel·lícula, fer més de 500 fotografies,
seleccionar la música i els efectes, gravar la veu, fer el
muntatge de l’àudio i el muntatge final, fent servir els
programes Audacity i Movie Maker.
l

12. número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat
12
Setmana del Medi Ambient
Centre Penitenciari de Dones de Barcelona
Del 2 al 6 de juny s’ha dut a terme la Setmana del Medi
Ambient en diversos espais del centre. En el marc d’aquesta
activitat s’ha projectat el documental Home i s’ha obert un
debat a l’entorn de les problemàtiques mediambientals
que ens afecten.
El taller de salut ha servit de plataforma per abordar
les complicacions de salut vinculades al creixement
desmesurat de les ciutats, la dificultat d’accés als recursos
naturals en diverses regions, les malalties que hi estan
associades i la gestió dels residus.
Finalment, el taller de promoció cultural ha iniciat els
participants en l’ús del paper maixé i la reutilització de
materials quotidians amb finalitats decoratives mitjançant
la creació de peixos i estrelles de mar.
Obrint portes, per la inclusió social
Centre Penitenciari Brians 2
Al llarg dels mesos de febrer, març i abril, el mòdul 8 del
CP Brians 2 ha participat de l’activitat de teràpia assistida
amb animals per a persones en risc d’exclusió social, en
col·laboració amb l’associació AlPerroVerde.
L’activitat s’ha fet amb 10 voluntaris, distribuïts en parelles
triades pels professionals del centre i de l’associació, per
evitar que els seus membres tinguessin un vincle estret
entre ells i així, fomentar el treball en equip.
Han estat un total de 12 sessions. Cadascuna dividida en
tres parts: una més teòrica, una segona part més pràctica
i una part final d’avaluació. S’ha valorat l’activitat com
molt adient per a interns de centres penitenciaris perquè
promou la responsabilitat, el treball en cooperació i el
seguiment d’unes pautes.
Laboratori de Creació Audiovisual (LACA)
Centre Penitenciari de Joves de Barcelonat
Un dels últims treballs realitzats pel Laboratori de Creació
Audiovisual és el curtmetratrge Una i tres llengües. Aquest
curtmetratge va sorgir de la convocatòria dels premis
Llanterna Digital de la Coordinadora de Serveis Lingüístics
de Lleida. El Laboratori va guanyar l’edició de 2013 amb el
curtmetratge Fàbrica.
Aquest any, amb Una i tres llengües presenten una reflexió
sobre l’ús de la llengua i les dificultats de comunicació des
de tres punts de vista diferents, amb tres narratives que
acaben convergint en la mateixa llengua.