2. LES CAUSES DE LA GUERRA
CAUSES HISTÒRIQUES
Guerres carlines (1833-1876):
liberals vs carlins/absolutistes
La Restauració borbònica (1874-1923):
Classes dominants vs obrers i petita burgesia
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930):
Oligarquia vs. proletariat
PROBLEMES ESTRUCTURALS
Latifundisme
Desequilibris camp/indústria
CAUSES IMMEDIATES: L a 2a República
Desvinculació Església/Estat
Sanjurjo (1932)
Fets d'octubre 1934 (Astúries i Catalunya)
Victòria del Front Popular
La Falange Espanyola
Nacionalismes
3. Els catalitzadors
El 12 de juliol de 193612 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i
oficial de la Guàrdia d'Assalt va ser assassinat a prop de Madrid. En
revenja, l'endemà, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo
Sotelo, qui va reemplaçar a José María Gil-Robles com a portaveu
de la CEDA al parlament, va ser assassinat per una unitat de la
Guàrdia d'Assalt. Aquests dos assassinats foren els catalitzadors del
Cop d'estat del 18 de juliol i de l'enfrontament posterior.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Agost 1936
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de
Madrid
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de
Madrid
Desembarcament exèrcit africàDesembarcament exèrcit africà
Ocupació frontera Irun (Mola)Ocupació frontera Irun (Mola) Ofensiva republicana des
de Catalunya
Recuperar Aragò i Mallorca
(fracàs)
Ofensiva republicana des
de Catalunya
Recuperar Aragò i Mallorca
(fracàs)
De Sevilla a BadajozDe Sevilla a Badajoz
“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)
Batalla de Madrid
Mola pel nord
(Somosierra)
Franco pel
sud
Mola pel nord
(Somosierra)
Franco pel
sud
Novembre 1936
Junta de defensa
(Miaja)
Milícies populars
Brigades Internacionals
“No passaran”
Junta de defensa
(Miaja)
Milícies populars
Brigades Internacionals
“No passaran”
Febrer 1937
Els republicans van respondre amb
Comença la
Intent d’encerclar
Madrid
Jarama i Guadalajara
(no s’aconsegueix)
Intent d’encerclar
Madrid
Jarama i Guadalajara
(no s’aconsegueix)
11. Abril 1937
La guerra al nordLa guerra al nord
Davant la resistència a MadridDavant la resistència a Madrid
Franco decideix ocupar el NordFranco decideix ocupar el Nord
Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics
Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics
Ofensiva del nordOfensiva del nord
Bombardeig de GernikaBombardeig de Gernika
Bilbao (juny 37)
Santander (agost 37)
Gijón (octubre 37)
Bilbao (juny 37)
Santander (agost 37)
Gijón (octubre 37)
Per frenar l’ofensiva del nordPer frenar l’ofensiva del nord
OfensivesOfensives
Brunete (Madrid)Brunete (Madrid)
Belchite (Aragó)Belchite (Aragó)
Es busca el
La RepúblicaLa República
inicia
FracassenFracassen
Octubre 1937
12. Desembre 1937
S’inicia ofensiva republicana a TerolS’inicia ofensiva republicana a Terol
L’avanç cap a la MediterràniaL’avanç cap a la Mediterrània
Ocupació de Terol (gener 38)Ocupació de Terol (gener 38)Recuperació nacional de Terol (febrer)Recuperació nacional de Terol (febrer)
Avanç nacional cap a la Mediterrània (març)Avanç nacional cap a la Mediterrània (març)
Divisió del territori republicàDivisió del territori republicà
S’inicia
S’aconsegueix
Març 1938
13. Juliol 1938
Comença la Batalla de l’EbreComença la Batalla de l’Ebre
Gran ofensiva republicana a l’EbreGran ofensiva republicana a l’Ebre
Novembre 1938 Derrota republicana i contraofensiva nacionalistaDerrota republicana i contraofensiva nacionalista
Desembre 1938 Retirada de les brigades internacionalsRetirada de les brigades internacionals
Bombardeig i ocupació de BarcelonaBombardeig i ocupació de BarcelonaGener 1939
Madrid Cop d’Estat de CasadoMadrid Cop d’Estat de Casado
Es rendeix a FrancoEs rendeix a Franco
Catalunya és ocupadaCatalunya és ocupada
1 d’abril 1939 Comunicat de Franco VictòriaComunicat de Franco Victòria
16. ZONA REPUBLICANA:
REVOLUCIÓ CONTINGUDA
● Clima revolucionari: José Giral lliurà les armes a partits i
sindicats; dissol l'exèrcit tradicional i cossos policials;
creació de de batallons de voluntaris (juntament amb les
milícies).
● Estructura de poder popular al voltant de sindicats i partits
d'esquerres, que se senten autoritzats a impulsar la
revolució social.
● Estiu i tardor 1936: substitució del poder estatal per
organismes revolucionaris populars del Front Popular:
consells, comitès i juntes que organitzen les columnes de
voluntaris, ordre públic, l'economia...
● Consells regionals: Consejo Soberano de Asturias,
Consell de Defensa d'Aragó, Junta de Defensa de Madrid.
17. ● Repressió espontània contra els “facciosos”
(insurrectes): Església, burgesia, propietaris i
classes benestants perseguits, assassinats,
detencions il·legals a les txeques (presons
clandestines), saqueigs, crema d'esglésis i
convents, requisació de bés i propietats
particulars.
● Assassinat de presos polítics de dretes a la
presó Model (agost del 36) i a la de Madrid.
(José Antonio Primo de Rivera a la presó
d'Alacant).
● Molts perseguits exilitats, amagats o al bàndol
franquista (la Generalitat facilita la fugida als
amenaçats per les forces incontrolades).
18. Les col·lectivitzacions
● A partir del juliol del 1936: col·lectivització de gran
part de la propietat industrial i agrària (empreses
explotades en règim d'autogestió).
● Govern i Generalitat decreten lleis per legalitzar
les confiscacions d'indústries i de terres pels
organismes populars.
● 11 d'agost 1936 Consell d'Economia de
Catalunya per dissenyar un pla socialista de
reorganització de l'economia. A l'octubre, Decret
de col·lectivitzacions.
● Control de la banca, creació d'entitats de crèdit
públic, regulació de salaris i municipalització del
sòl urbà: per la indústria de guerra i necessitats
19. Al camp
● Aragó, Andalusia, la Manxa i País Valencià.
● Oposició de la Unió de Ravassaires, UGT,
PSUC i ERC.
● Escassa presència de la CNT al medi rural.
20. A Catalunya
● 20 de juliol, Companys convoca els dirigents de
la CNT-FAI (que van ser cabdals a l'hora
d'aturar la insurrecció) i els oferí la formació del
Comitè Central de Milícies Antifeixistes que
agrupés les forces fidels a la República.
● Presidit per Companys, l'òrgan organitzarà les
columnes de voluntaris cap al front d'Aragó i
també controlar l'ordre públic.
21. Largo Caballero (set. 36 – maig 37)
● Govern amb republicans, socialistes i per 1r cop,
comunistes.
● 2 mesos després, 4 ministres anarquistes (Frederica
Montseny).
● Caballero volia una aliança entre republicans, burgesos i
obrers; reorganitzar l'Estat; militaritzar les milícies;
formació de l'Exèrcit Popular.
● Catalunya: dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i
es forma govern d'unitat presidit per Tarradellas (26 set)
amb Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC, ERC i
CNT. Creació de la Junta de Seguretat Interior (unificació
policial), Exèrcit Popular de Catalunya (militarització
milícies del front d'Aragó), Generalitat passa a controlar
les col·lectivitzacions; fi de la violència incontrolada amb
la reconstrucció de l'aparell judicial.
22. Fets de Maig del 37
● Fracassos militars divideixen l'estratègia
republicana:
republicans, comunistes i part dels socialistes:
posar ordre a la rereguarda, organitzar un
exèrcit potent, controlar les col·lectivitzacions,
reforçar vincles amb classes mitjanes i centrar
l'esforç de l'Estat en el conflicte bèl·lic.
Anarquistes i POUM: es resistia a integrar
seves milícies en l'exèrcit regular i insistència
en l'obra col·lectivitzadora i revolucionària per
guanyar la guerra.
23. 3 de maig 37, Barcelona
● Forces de la Generalitat desallotgen els
anarquistes que havien ocupat l'edifici de la
Telefònica per controlar comunicacions.
● CNT i POUM contra PSUC, ERC i UGT
(+Generalitat)
● Lluita urbana, barricades durant una setmana.
● 5000 guàrdies d'assalt del govern republicà en
detriment del govern autònom.
● 200 morts, derrota anarquistes més radicals i
POUM i profunda crisi de govern.
24. Evidències dels fets de Maig
● Tensions entre forces antifeixistes per la
direcció política i militar de la guerra i del
procés revolucionari.
● Disputa del poder de decisió i direcció
bèl·liques entre el govern republicà i
l'autonòmic (Catalunya és acusada de poc
col·laboradora amb la República).
● Poder comunista per sobre de l'anarquista.
26. El govern de Negrín
(maig 1937 – març 1939)
● Directrius soviètiques de perseguir els
trotskistes com a enemics de la revolució
(comunistes demanen la il·legalització del
POUM i detenció dels seus líders). Largo
Caballero s'hi nega.
● Comunistes, Indalecio Prieto (i part dels
socialistes) i republicans d'esquerra exigeixen
la seva dimissió.
● Azaña encarrega a Juan Negrín (socialista,
ministre d'hisenda): s'il·legalitza el POUM
(Andreu Nin, dirigent, tret de la presó i
assassinat pels soviètics).
27. ...Negrín
● Centralització política i militar (reforç del poder
central, unificació de la direcció bèl·lica).
● Integració de totes les milícies en l'Exèrcit
Popular.
● Control sobre la produccció industrial i agrària.
● Dissolució del Consell de Defensa d'Aragó
(anarquista).
● Novembre 1937: trasllat del govern de València
a Barcelona (on ja hi havia el govern basc) per
controlar l'últim gran recurs (Catalunya).
28. Assumeix les competències de la Generalitat
que quedarà afeblida:
● Ordre públic
● Gestió dels proveïments
● Comerç exterior
● Administració de justícia
● Indústria de guerra
29. 1938...Negrín
● Manca d'aliments
● Revessos militars
● Esgotament de la guerra
Negrín, maig: PROGRAMA DELS TRETZE
PUNTS
● Condicions per al cessament de la lluita
armada (rebuig de Franco)
● Resistència republicana davant l'imminent GM
setembre 1938 Acord de Munic (GB i França
reconeixen l'ocupació dels Sudets per Hitler.
30. 1939
● Gener i febrer: pèrdua de Catalunya.
- Exili governs de la Rep., Cat i PB i dirigents
polítics, sindicals, intel·lectuals...
● Finals de febrer, GB i Fr reconeixen Franco
● Març: Azaña presenta a París la dimissió.
● Negrín pretén continuar la guerra però la
República té els dies comptats.
31. La zona insurrecta:
la creació d'un Estat totalitari
● 20 juliol 1936 mort del general Sanjurjo
● Fracàs de la insurrecció
● 24 juliol, Burgos: creació Junta de Defensa
Nacional (militars: Franco, Mola, Queipo de
Llano...) presidit pel general Cabanellas.
- Governa el territori ocupat: prohibició de l'activitat
de tots els partits polítics, suspenció de la
Constitució i paralització de la reforma agrària.
32. Franco
● Franco alliberà l'Alcázar de Toledo (consolida el
seu lideratge).
● Hitler i Mussolini el reconeixen com a únic
interlocutor per negocial el suport.
● 30 setembre: els militars l'elegeixen cap de
l'Alzamiento.
● 1 octubre: decret que el nomena cap de l'Estat
i generalíssim dels exèrcits espanyols.
● Junta de Defensa Nacional substituïda per
Junta Técnica del Estado (seu a Valladolid)
● Quarter general de Franco traslladat a
Salamanca
33. Partit únic
● Inspirat en el model d'Estat feixista italià i
alemany, a l'abril del 1937, Decret d'unificació
(unió de falangistes i carlins en un partit únic:
Falange Española Tradicionalista y de las
JONS, al qual s'integren totes les forces
polítiques que li donen suport).
● Franco és el Jefe Naciona d'aquest partit únic.
● Uniforme de camisa blava de Falange i boina
vermella dels carlins
● Salutació feixista
● Resistència carlista i falangista tallada amb
desterrament o presó.
34. Model d'Estat● Gener 1938: desaparició de la Junta Técnica i formació del primer
govern.
● Franco concentrà la jefatura de l'Estat i la presidència del govern:
Caudillo de España
● Model d'Estat feixista, conservador i catòlic.
● Abolició de la legislació republicana econòmica, social i laboral i
restitució de la pena de mort.
● Supressió de lles llibertats religiosa, política i de premsa i dels
estatuts d'autonomia.
● Març 1938: primera llei fonamental: Fuero del Trabajo (sindicat
únic d'empresaris i treballadors, prohibint vagues i
reivindicacions).
● Tracte priviliegiat a l'Església Catòlica (juliol 1937 pastoral dels
bisbes a favor dels nacionals).
● Estat confessional, derogació de les lleis del matrimoni civil i del
divorci, culte religiós en l'ensenyament i en l'exèrcit i retribució
estatal al clero.
35. Repressió sistemàtica
● Violència extrema: eliminació dels vençuts en els
territoris ocupats (Badajoz 12.000 afusellaments
sense judici, Màlaga, Granada i molts pobles i
ciutats nacionals).
● Assassinats de símbols republicans: Federico
García Lorca (Granada, juliol 1936), polítics i militars
contraris a la insurrecció (general Batet, Burgos
1937).
● Duta a terme per l'exèrcit, militants de la Falange i
autoritats polítiques contra qualsevol sospitós de
simpatitzar amb les esquerres: s'imposa un clima de
terror per impedir qualsevol intent de contestació.
● Milers d'enterrats en fosses comunes sense deixar-
ne constància.
36. Guerra civil catalana
● Uns 50.000 catalans van poder fugir a la “zona
nacional”, una tercera part afiliada a les milícies
falangistes.
● Catòlics, conservadors, nacionalistes de dretes
(Cambó aportà diners des de l'estranger)
● Caràcter anticatalà del Movimiento se'ls mira
amb desconfiança i no els confia cap càrrec
important.
