Un poc de història.

1. Història de Reus.

2. Prehistòria a Reus
El territori en què s’assenta el nucli
urbà de Reus ha estat habitat per
l’home, d’una manera més o menys
continuada, des de fa gairebé un
milió d’anys. Tal com demostren
els materials conservats i exposats
al Museu d’Arqueologia Salvador
Vilaseca, al terme reusenc hi han
estat localitzats nombrosos
jaciments arqueològics, de
pràcticament tots els períodes
cronològics. Especialment
important va ser l’explotació
agrícola i ramadera d’època
romana, complementada amb una
intensa producció terrissera.

3. Paleolític, neolític i
edat dels metalls
Hom ha trobat restes del Paleolític
inferior al Camí Fondo i al barranc
de la Boella, aquest darrer al límit
amb la Canonja, i restes fòssils
d’un elefant. Es descobrí també
un important jaciment mosterià
del Paleolític mitjà que aportà
nombroses troballes, com ara les
restes d’una necròpolis. S'han
trobat fons de cabana neolítics
als voltants de l’Institut Pere
Mata, que indiquen l’existència
d’un poblat al puig de Monterols, i
per tot, puntes de sílex i fragments
de ceràmica, a més de pedres de
llamp o destrals de pedra. Al Mas
Vermell es descobrí ceràmica
campaniforme, i dins la ciutat, un
sepulcre de fossa. Un important
jaciment del bronze III fou trobat
a la partida del Quart, vora
l’aeroport, i també restes del ferro
II en diversos indrets.

4. Època ibèrica i
romana.
Les restes de l’època ibèrica són més
riques i abundants; destaquen els
jaciments i la sitja de la Grassa, i
nombroses sitges, restes d’un molí i de
ceràmica al Mas de Valls, que hi fan
sospitar un poblat força extens amb
possibles elements preibèrics i alhora
punt originari d’una vil·la romana. Hom
ha trobat altres restes de poblament
ibèric a la plaça d’Isabel Besora, a la
partida de Monterols i al Gas
Reusenc. La presència romana queda
reflectida en la toponímia de dues
partides del Vilar; en una d’elles s’hi
descobriren fragments de làpides,
ceràmica, sepulcres, escultures, un tresor
de monedes soterrat i també restes de
forns. També destaca el Mas de Valls, a
la partida de Porpres, amb un ric
jaciment gairebé a flor de terra que conté
restes de banys i d’un forn teuler, i vil·les
al Mas de les Ànimes i a la Boada, en
Castellvell. Se n'ha descobert una
cinquena als Antigons, de gran
importància, d’on s’han extret fragments
de nou escultures de marbre. També als
Antigons s’han trobat una sivella i una
sepultura visigòtiques, i a la Grassa, a
tocar ja del terme de Constantí, una gerra
amb monedes de la mateixa època.

5. Reus, 1154.
El primer document conservat que
esmenta Reus és la confessió feta
per Aguiló el 1154, quan, moribund,
a instàncies de l’arquebisbe Tort,
reconeix que, juntament amb la
seva muller Agnès i els seus fills
Guillem i Robert, havia donat Reus
en alou perpetu a l’església de Sant
Fructuós.

6. 1183 en Reus.
Bernat de Bell-lloc va donar carta
de població el 3 d'agost de 1183,
donant la propietat de les cases i
horts, establint un cens a pagar per
les terres de conreu i reservant-se
la justícia

7. En 1305
El 1305 Reus es va revoltar contra
l'arquebisbe Rodrigo de Tello que
volia fer pagar als ciutadans de
Reus i altres pobles la
reconstrucció de les muralles de
Tarragona.

8. Reus en la guerra
del Segadors.
En la guerra dels Segadors Reus
tenia 1200 cases habitades però es
reduïren a 800 al final de la guerra.
El 16 de desembre de 1640 fou
declarada enemiga de la pàtria per
les Corts i els béns dels seus
habitants confiscats, com a
resposta a la no participació activa
en la guerra.

9. El Reus de 1700.
Al segle XVIII Reus tingué un
creixement espectacular. Es
desenvolupa el comerç tèxtil i el de
l'aiguardent.

10. Francesos en Reus.
Després de la batalla de Valls, el 26
de febrer de 1809 les tropes
franceses entraren a Reus. Els
francesos van sortir de Reus el 1814.

11. Reus al segle XIX
Reus va donar suport el 1820 al
pronunciament de Riego. El 7 de
novembre de 1823 torna a ser
ocupada pels francesos, els Cent
Mil Fills de Sant Lluís. El 1868 Reus
va adherir amb entusiasme a la
Revolució de setembre de Prim. El
1873 la República va ser rebuda
amb entusiasme.

12. Guerra i
franquisme.
Els anys 1937 i 1938 fou
bombardejada pel bàndol
franquista. Els rebels varen ocupar
la ciutat el 15 de gener de 1939. La
ciutat va romandre controlada pel
règim franquista.

13. Últims alcaldes
El primer alcalde democràtic fou el
socialista Carles Martí Massagué,
advocat de Reus. Josep Abelló
Padró va retirar-se el 1999 i va
ocupar el càrrec alcalde Lluís
Miquel Pérez Segura, fins que
aquest fou substituït per Carles
Pellicer.

14. Dades locals.
Malnom Ganxets
Pressupost 94.238.000,00 €
Superfície 53,05 km²
Altitud 117 msnm
Població 104.962 hab.
Densitat 1.978,55 hab/km²
Agermanament
Astorga (Lleó)
Amgala (Sàhara Occidental)
Bahía Blanca (Argentina)
Boyeros (Cuba)
Hadzici (Bòsnia i Hercegovina)
Gandia (País Valencià)

15. Origen del nom.
L'origen del nom de la ciutat és
d´origen celta, amb l'arrel red que
originà el nom redis (o reddis), usat
en documents del segle XII, que
seria equivalent a un lloc "en els
camins", és a dir, un punt habitat
en un encreuament de camins,
cosa que encara és avui dia.

16. Edificis històrics
Els edificis històrics de la ciutat
són:
Castell del Cambrer (avui reformat,
a la Plaça del Castell)
Campanar de Reus (Plaça de Sant
Pere)
L'Ajuntament (Plaça del Mercadal)
Palau Bofarull (ocupat per l'Escola
i Conservatori de Música de Reus,
de la Diputació de Tarragona, que
compta amb l'Auditori Higini
Anglès)
Centre de Lectura, antic Palau dels
Marquesos de Tamarit.
Museu Salvador Vila-seca, antic
edifici del Banc d'Espanya a Reus.
Gaudí Centre (Plaça Mercadal).
«La Boella», casa natal del pintor
Marià Fortuny, en l'actualitat seu
del Centre d'Amics de Reus

17. Altres edificis
Edificis modernistes[modifica
Casa Navàs, Lluís Domènech i Montaner, 1901 - 1908,
situat a la Plaça Mercadal.
Casa Rull, Lluís Domènech i Montaner, 1901, situat al
carrer de Sant Joan 27.
Casa Gasull, Lluís Domènech i Montaner, 1910 - 1912,
situat al carrer de Sant Joan 27.
Institut Pere Mata, Lluís Domènech i Montaner, 1899 -
1919, situat als afores de Reus.
Casa Pinyol, Pere Caselles i Tarrats, 1910, situat a la
Plaça Mercadal.
Escoles Prat de la Riba, Pere Caselles i Tarrats, 1911,
situat a l'avinguda Prat de la Riba 36.
Escorxador, Pere Caselles i Tarrats, 1899, situat al
Carrer de l'Escorxador.
Estació Enològica, Pere Caselles i Tarrats, 1906 - 1910,
situat al passeig Sunyer 4 - 6.
Casa Munné, Pere Caselles i Tarrats, 1904, situat al
raval Martí Folguera 2.
Casa Sardà, Pere Caselles i Tarrats,, 1896, situat a
l'avinguda Prat de la Riba, 41.
Casa Marco, Pere Domènech Roura, 1926, situat a la
raval Santa Anna 23 - 25.
Xalet Serra, Joan Rubió i Bellver, 1911, situat a la
carretera de Castellvell.
Altres
Estàtua del general Prim a Reus
Prioral de Sant Pere a Reus
Santuari de Misericòrdia
Museu de la Ciutat
Museu Gaudí.