Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró. Exposat per Amanda.

1. República de
Venecia
Yago Ferran, Amanda
Córdoba i Sílvia Martínez.
1

2. Índex
1. República de Venècia
2. Origens
2.1 Dependència de l'Imperi bizantí
2.2 Independècia i expansió
2.3 Apogeu de la República
2.4 Decadència
2.5 Extinsió de la República
2
3. El govern de la República
(Diapositiva 10 i 11)
4. El dux de Venècia
5. Venècia República clàssica
6.El sentiment nacionalista
7.
El renunç de venecia a austria

3. 1. República de Venecia
La Sereníssima República de
Venècia va ser una ciutat
situada al nord d'Itàlia, a la
riba de la mar Adriàtica, i té
la ciutat de Venècia com a
centre. Va existir com a tal
des del segle IX fins al 1797.
3

4. 2. Orígens
Data de la fundació de
Venècia l'any 421, en el
qual els habitants de la
regió, davant l'amenaça de
les invasions de
llombards i huns que
havien destruït la capital,
Aquilea, es van refugiar
als aiguamolls de la
desembocadura del Po.
4

5. 2.1 Dependència de l'Imperi bizantí
Quan el general Belisari va
conquerir per a l'Imperi
bizantí, part d'Itàliava
passar a formar part del
domini d'aquest imperi.
5

6. 2.2 Independència i expansió
Va obtenir la seva independència total
en el segle IX. La ubicació de Venècia
enmig d'una llacuna natural feia
arriscat l'intent de conquerir-la,
mentre l'art naval europeu en la baixa
edat mitjana estava molt poc
desenvolupat, els venecians van
col·laborar en el desenvolupament de la
construcció nàutica.
6

7. 2.3 Apogeu de la república
Després de l'any 1100 , Venècia era ja una gran
potència mediterrània en els plans econòmic ,
polític i militar , al punt que podia oferir els seus
serveis com a flota naval al propi Imperi Bizantí
i guanyar gràcies a això privilegis comercials
excepcionals a Constantinoble , el centre
comercial d'Europa en aquests anys, emprant
per a aquest fi una combinació de diplomàcia i
poder mercantil.
7

8. 2.4 Decadència
La decadència veneciana es confirma quan
Turquia inicia la invasió de l'illa de Creta el
1645, amenaçant l'última gran colònia
veneciana.
8

9. 2.5 EXTINCIÓ DE LA
REPUBLICÁ
Al març del 1797, el territori de Veneciava ser envaït per les
tropes de Napoleo bonaparte tant per terra com per mar; les
ciutats del Stato di Terraferma es van rendir ràpidament davant
la superioritat numèrica francesa, mentre que la flota de guerra
veneciana estava formada per només 11 vaixells útils, però
incapaços de resistir. El govern va afrontar a l'abril un ultimàtum
de Napoleo mentre que, a inicis de maig, les tropes franceses
acabaven d'ocupar el Stato di Terraferma gairebé sense lluita, i
només faltava ocupar la capital mateixa.
9

10. 3. El govern de la República
Des del primer moment, l'organització de Republica
de venecia es va esforçar per evitar que una sola
persona reunís tot el poder. D'aquesta manera, la
funció suprema que assumia el dux va quedar de
seguida sotmesa a la vigilància de diversos consells.
El Gran Consell elaborava les lleis, el senat
s'encarregava de la política exterior i dels
assumptes militars i econòmics. Un altre
organisme, El consell dels deu, garantia la seguretat
de l'estat i disposava d'un cos de policia.
10

11. 3. El govern de la República
L'organització política republicana es va anar fent més
complexa a mesura que creixia la influència econòmica i política
de venecia en el mar mediterranii s'havia d'enfrontar a altres
potències comercials. En els primers anys de la república, el
sistema polític de govern estava constituït per una autocracia ,
amb el dux com a dictador gairebé absolut. Aquest títol va
començar a utilitzar-se quan la ciutat de Venècia estava
subjecta a la sobirania de l'Imperi bizantí, i es féu permanent
després que la ciutat aconseguís la seva independència
respecte a Constantinoble.
11

12. 4. El dux de Venècia
D'acord amb la tradició veneciana, el primer dux va ser Paolo
Lucio Anafesto, elegit per al càrrec l'any 697.
El dux era triat de per vida per al càrrec, amb un complicat
sistema d'inspiració bizantina. Tradicionalment, des del 697,
cada dux havia associat a les funcions de govern un fill o un
altre familiar, però ràpidament aquest costum va ser prohibit
per llei; el 1172, es va establir l'elecció del dux per un conjunt de
40 ciutadans, elegits a l'atzar.
12

13. 5. Venècia República clàssica
13
Venècia afirmava que el seu govern era
una "república clàssica" perquè era la
combinació de les tres formes
bàsiques presents: el poder real en el
dux, l'aristocràcia al senat, i el poder
democràtic en el Consell Major. Això no
obstant, la investidura del dux gairebé
sempre va recaure en un membre de
les famílies més adinerades de Venècia,
ja que la possessió d'aquest càrrec
obligava el titular a finançar
nombrosíssimes despeses que només
una persona molt rica podia sostenir.

14. 14
6. El sentiment nacionalista
Era imparable, van sorgir societats
secretes buscan la unitat Iataliana, com
la Secta dels Carbonaris i la trucada
Italia Jove de Manzini.

15. 15
7. El renunç de Venècia a Austria
Per el tractat de Viena 1866 es va
establir la pau entre Italia i
Austria.
Per últim, es va firmar el tractat
de Venècia del 19 d’octubre de
1866 al que Austria cedía
Venécia a Francia i aquest a
Italia.