3. Castell de Morella (els Ports) L’Albufera (l’Horta) Vall de Gallinera (Marina Alta) Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó) País Valencià
4. Fonètica -Sistema tònic de 7 sons vocàlics . -Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en nord-occidental. -Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix entre ball / vall , bena / vena …, excepte en el subdialecte apitxat. -En el subdialecte apitxat, parlat a l’àrea de la capital, s’ensordeixen les fricatives i africades sonores. No hi ha distinció entre casa / caça , metges / metxes . -No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp , difunt , salt . -Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la –d- intervocàlica: llauraor , mocaor , vesprà , cremà , fideuà . Torre dels Serrans. València (l’Horta) Benimurrai. La vall de Gallinera (Marina Alta) -Pronunciació de la –r final (llevat de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix: cantar
5. Morfosintaxi - Desinència en [e] en la 1ª pesona del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: cante i desinència zero en la 2ª i 3ª conjugació: perd , tem, sent, patisc. -En l’apitxat, ús del pretèrit simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares -Triple gradació díctica en els demostratius: est(e)/eixe/aquell açò/això/allò els adverbis: ací/aquí (ahí)/ allí -Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics: meua, teua, seua i possessius àtons: mon, ton, son; ma, ta, sa … -En la combinació de pronoms l’ordre és sempre CI+CD (el li no es transforma en hi): li’l,li la … Monestir de Santa Maria. El Puig (l’Horta) Massís del Montgó. Xàbia (Marina Alta)
6. Lèxic i semàntica Mots característics: agranar (escombrar) atzucac (carreró) banyar (mullar) calces (mitges) colp (cop) creïlla (patata) eixir (sortir) escurar (rentar els plats) gitar-se (allitar-se) llevar (treure) volta ( vegada) Peculiaritats semàntiques: Ús molt freqüent de diminutius : gens ni miqueta, nuet, xiquet. Peníscola (Baix Maestrat)
7. LA FLAMA "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu“ Amb l’espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d’un sentiment. Viure sempre corrent, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través dels temps, la flama de tot un poble en moviment. Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit, hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d’un nou crit. Viure sempre corrent, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment. Fonètica: -Distinció entre a/e i o/u àtones -Pronunciació de la –r final -No emmudiment dels sons oclusius finals: nt Morfosintaxi: -Desinències del present de subjuntiu amb [e]
