espectales i oci romà

1. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
Espectacles i oci Roma
Definició Les termes eren edificis públics destinats a banys típics de la
civilització romana.
Estructura i parts L'estructura interna típica de les termes era una successió de
sales amb basses o piscinae a l'interior: el frigidari (frigidarium,
d'aigua freda), el tepidari (tepidarium, d'aigua tèbia) i el caldari
(caldarium o calidarium, d'aigua calenta). Els banys de vapor
principals es trobaven al sudatorium, i consistien en el laconicum
(bany sec) i l'assa sudatio (bany humit).
Aforament 1600 usuaris
Espectacles que s’hi feien - APODYTERIUM.
- CALDARIUM.
- FRIGIDARIUM.
- HYPOCAUSTUM.
- LACONIUM O SUDATORIUM
- NATATIO.
- PALAESTRA.
- POPINA.
- PRAEFURNIUM.
- TEPIDARIUM.
- UNCTORIUM.
Persones que intervenen en
l’espectacle
Hi havia una persona o dues per cada sala
Temps en que es representen
els espectacles
Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la
gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la
intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions
que l'ocupaven durant el dia.
Edificis amb què es poden
relacionar actualment
Balnearis
Dibuix de les parts

2. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
Definició Era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i
carros.
S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses).
Estructura i parts Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre
es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les
grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A
l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins
A cada extrem de l'Spina hi havia les metae, pilars o fites que
assenyalaven el punt on havien de girar els carros.. Al davant d'unes
de les metae es trobaven les carceres.
Aforament 25.000 persones
Espectacles que s’hi
feien
Exhibicions Eqüestres
Ludus troianus
Carreres pedestres
Carreres de Carros
Persones que
intervenen en
l’espectacle
Patricis
Homes que volien ser lliures
genets experts que realitzaven acrobàcies amb els cavalls
Participants que donaven voltes a la pista durant hores
genets amb cavalls
Temps en que es
representen els
espectacles
Tarda
Edificis amb què es
poden relacionar
actualment
Hipòdrum
Restes importants a roma,
Hispania i europa
Bètulo (Badalona)
Caldes de Montbui

3. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
Dibuix de les parts
Restes importants Circ romà de Toledo
Circ romà de Tarragona
Circ romà de Mérida
Circ romà de Alhambra (Ciutat Real)
Definició Ve de la grega amphiteatron que vol dir dos teatres (amphi -dos- i
theatros -teatro-), era un edifici públic que servia per a les lluites
de gladiadors i de feres (venationes) .També s'utilitzava per
acollir espectacles i jocs.
Estructura i parts És igual que la dels teatres. de vegades part de la grades es
recolza en un vessant, i la resta es recolza sobre una estructura
de murs radials i circulars volta. Exterior es compon generalment
d'ordres de pilars o columnes amb arcs, de vegades cecs.
L'amfiteatre es divideix en tres zones:
la pista o arena era on és feien a els espectacles i estava cobert
de sorra.
El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per 1 empostissat de
fusta, hi havia a els magatzems para los decorats, a els
departaments pèls lluitadors i els gàbies de les feres. un sistema
de rampes servia per licitar els feres a l'arena.
La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb
volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns
accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per 1 mur d'uns
quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven
reservades als grans personatges (l'emperador). Cada espectador
tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. És
podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol a els
espectadors.
Aforament 50000 persones
Espectacles que
s’hi feien
Lluita amb gladiadors, amb animals o simulació de batalles. En
algun cas es van utilitzar fins per representar batalles navals -
naumachias-, amb l'aigua inclosa.
Persones que
intervenen en
l’espectacle
Les lluites de gladiadors  Tipus de gladiador es coneixen fins a
26 tipus de gladiadors, però els més habituals eren aquest quatre:
- Samnites: escut (scutum) i espasa (spatha).
- Tracis: protegits per una rodella (parma) i un punyal (sica).
- Mirmilló: portava un casc que representava un peix marí.

4. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
- Retiari: portava una xarxa (rete) i un trident (tridens).
 Les uenationes
 Les naumachiae
 Execucions
Temps en que es
representen els
espectacles
Entre 1 i 30 min i 2h
Edificis amb que es
poden relacionar
actualment
 Anfiteatro de Italica, en Santiponce, Sevilla.
 Anfiteatro de Emerita Augusta, en Mérida, Badajoz.
 Anfiteatro de Tarraco, en Tarragona.
 Anfiteatro de Segobriga, en Saelices, Cuenca.
Dibuix de les parts
Restes importants
a Roma, Hispania i
Europa
Tarragona
Roma
Mérida

5. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
Definició Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es
troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual
era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en
són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa
als Països Catalans.
Estructura i parts  Porticus post scaenam, pati amb columnes situat darrere de
l'escenari.
 Scaena, al qual actuen els actors.
 Scenae frons, normalment compost per a un doble ordre de
columnes.
 Proedria, espai semicircular davant del front escènic.
 Orquestra, semicercle front a l'escenari al qual seien les
autoritats i l'alçava un altar en honor a déu Dionís.
 Aditus, passadissos laterals d'entrada a l'orquestra.
 Cavea, estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta
d'espectadors, situats segons el seu rang social.
 Vomitoria, entrades a la graderia.
Aforament 6.000 espectadors
Espectacles que
s’hi feien
Es feien representacions dramàtiques: Versos fescennins, Atel·lanes,
Mims. Aquestes, estaven representades per esclaus(majoritàriament).
Persones que
intervenen en
l’espectacle
Els actors professionals (histriones) estaven organitzats en companyies
(grex, caterva) poc nombroses sota l'adreça d'un patró (dominus). La
majoria tenien la condició jurídica d'esclaus o libertos. Rebien diners per
les seves actuacions, però els salaris variaven en funció de la fama de
cadascun d'ells.
Temps en que es
representen els
espectacles
Les obres teatrals es representaven del migdia fins a la tarda, per a
poder aprofitar la llum del dia.

6. Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino
Edificis amb què
es poden
relacionar
actualment
Teatre Nacional de Catalunya, evidentment, hi ha moltes diferències. Els
d’abans no tenien teló, i la seva estructura era molt diferent.
Dibuix de les
parts
Restes importants
a Roma, Hispània
i Europa