2. Els cossos estan formats per matèria que és
composta per àtoms, unes partícules molt
petites, invisibles.
Àtom
Molècula d’aigua
3. La matèria dóna lloc a materials diferents,
depenent dels àtoms que la formen i la seva
combinació.
Fusta
Aigua
4. La matèria té unes propietats que es poden
mesurar: la massa i el volum.
Per a mesurar-les utilitzem uns aparells de
mesura i unes unitats que permeten expressar
el que es mesura.
Balança Vas mil·limetrat
5. La massa és la quantitat de matèria que
forma un cos.
Es mesura amb la balança, i la unitat bàsica
de mesura és el gram.
No s’ha de confondre amb el pes que varia
segons on estigui situat el cos. No pesa el
mateix un cos a la Terra que a l’espai o la
Lluna, tot i que la seva massa és la mateixa.
6. El volum és la porció d’espai que ocupa un
cos. Es mesura amb recipients amb escales
graduades i l'expressem en metres cúbics
(m³).
7. ELS MATERIALS
Els materials són els diferents tipus de
matèria que formen tots els cossos. N’hi ha
de dos tipus:
• naturals: els trobem a la natura i poden ser
d’origen animal (llana, cuir,...), vegetal
(fusta, cotó) o mineral (pissarra, ferro, ...).
Llana
Suro
Ferro
8. • artificials: els fabriquem a partir de
materials naturals (paper, vidre, plàstic...)
Cel·lulosa
Plàstic
Vidre
Quars
Paper
Petroli
9. LES PROPIETATS DELS MATERIALS
Els materials tenen unes propietats que ens
permeten diferenciar-los entre ells. Les més
importats són:
• densitat
• conductivitat
• duresa
• elasticitat
• resistència
10. Densitat i flotabilitat
La densitat és la relació que hi ha entre la
massa d’un cos i el volum que ocupa.
densitat = massa / volum
S’expressa en grams dividits entre
centímetres cúbics ( g/cm³).
La densitat de l’aigua és de 1 g/cm³, és a dir
un centímetre cúbic d’aigua té una massa
d’un gram.
11. En aquesta imatge la
massa de la palla i del
plom és la mateixa, un
quilogram, fixeu-vos
que la balança està
equilibrada.
En canvi el volum és molt diferent. El
quilogram de plom, que és molt més dens
que la palla, ocupa menys espai (té menys
volum).
12. La flotabilitat és la capacitat que tenen els materials
de surar (flotar) en l’aigua.
Els materials que tenen una densitat més baixa
floten, els més densos s’enfonsen.
Suro FustaPlàstic
Pedres Ferro
13. La conductivitat
La conductivitat elèctrica és la capacitat que tenen
els materials de deixar passar el corrent elèctric a
través d’ells.
Recordeu que podem parlar de cossos conductors o
aïllants.
Coure (conductor) Cautxú (aïllant)
14. Duresa
La duresa és resistència que oposa un material a
ser ratllat o deformat.
El talc és un material molt poc
dur, pot ser ratllat amb l’ungla.
El diamant és el material
natural més du, només el pot
ratllar un altre diamant.
15. Elasticitat
L’elasticitat és la capacitat que tenen els cossos de
recuperar la seva forma després de ser sotmesos a
una força.
16. Resistència
La resistència és la capacitat que té un material de
suportar l’acció d’una força sense trencar-se.
Acer
Formigó
Vidre
Plàstic
17. ELS ESTATS DE LA MATÈRIA
La matèria es pot trobar en tres estats: sòlid, líquid i
gasós.
L’estat de cada cos depèn de les circumstàncies
ambientals i de les característiques del material del
qual està fet.
Aquest estat pot canviar si la temperatura augmenta
o disminueix.
18. Els sòlids
Els sòlids tenen els seus àtoms molt units i per això
tenen:
• forma pròpia
• volum invariable (sempre ocupen el mateix espai)
• no es poden comprimir
19. Tot i amb això, alguns materials sòlids poden
deformar-se, són els materials elàstics.
20. Els líquids
Els líquids no tenen els seus àtoms tan cohesionats
com els sòlids:
• no tenen forma pròpia sinó que adopten la del
recipient que els conté.
• tenen un volum que no varia
• no són comprimibles.
21. Els gasos
Els gasos tenen els àtoms molt separats i tendeixen
a ocupar el màxim d’espai possible:
• no tenen forma pròpia, sinó que adopten la del
recipient que els conté ocupant-ne tot l’espai.
• es poden comprimir, és a dir, poden disminuir el
seu volum si se’ls aplica una pressió.
22.
23. ELS CANVIS D’ESTAT
La matèria pot canviar d’estat si varia la
temperatura.
• l’escalfament pot provocar la fusió o la
vaporització.
• el refredament pot provocar la solidificació o la
condensació.
24. La fusió
És el pas de l’estat sòlid a líquid. El punt de fusió
és la temperatura a la qual un sòlid es fon i es
converteix en líquid.
25. La vaporització
És el pas de l’estat líquid a l’estat gasós. Hi ha dos
tipus de vaporització:
• l’evaporació (a la superfície del líquid)
• l’ebullició (l’interior del líquid)
El punt d’ebullició és
la temperatura a la
qual un líquid
comença a bullir
(aigua = 100º C)
26. La solidificació
És el pas de l’estat líquid al sòlid. El punt de
solidificació és la temperatura a la que un líquid
comença a esdevenir sòlid.
Coincideix amb el punt de fusió (aigua = 0º C)
28. La sublimació
És el pas de l’estat sòlid a l’estat gasós sense passar
per l’estat líquid.
29. MESCLES I SOLUCIONS
Les mescles
Una mescla és la barreja de dos o més components
(substàncies diferents). Aquests components poden
ser sòlids, líquids i gasosos.
Hi ha dues menes de mescles:
• heterogènies
• homogènies (solucions)
30. • mescles heterogènies: els seus components es
poden distingir a simple vista i mantenen les seves
propietats.
Aigua i oli Granit
31. • solucions (mescles homogènies): no hi podem
distingir els components a simple vista.
Llet amb cacau Aigua de mar
32. Moltes solucions estan formades per dues substàncies:
• dissolvent: substància més abundant en una solució.
• solut: substància menys abundant en una solució.
Llet (dissolvent) Cacau (solut) Llet amb cacau (solució)
33. LA SEPARACIÓ DE MESCLES
Els components de les mescles (tant les
heterogènies com les solucions) es poden separar.
Per fer-ho hi ha diferents tècniques que depenen de
què volem separar.:
• imantació
• filtració
• decantació
• evaporació
• destil·lació
34. La imantació
Es basa en el magnetisme i permet separar els
components que són atrets per un imant dels que no
ho són.
35. La filtració
Consisteix a separar els components d’una mescla
fent-los passar per un filtre.
Permet separar sòlids de grandària diferent i sòlids
de líquids.
36. La decantació
Serveix per separar els elements d’uns mescla que
no es barregen. Permet separar mescles de sòlids i
líquids o de líquids de diferents densitats.
37. L’evaporació
Serveix per separar un sòlid d’un líquid que formen
una solució. Es deixa evaporar el dissolvent per tal
que el solut quedi sedimentat.
38. La destil·lació
Permet separar dos líquids que formen una solució.
Els components se separen segons el seu punt
d’ebullició.
39. LES TRANSFORMACIONS
Els canvis que es produeixen a la natura poden ser
de dos tipus: canvis físics i transformacions
químiques.
40. Els canvis físics
Es donen quan la substància no modifica les seves
propietats, continua sent la mateixa. Per exemple:
•Si l’aigua es transforma en gel canvia el seu estat,
però continua sent aigua.
•Si esmicolem un tronc tindrem estelles, haurà
canviat però les estelles continuaran sent del mateix
material que el tronc.
41. Les transformacions químiques
Es produeixen quan el canvi dóna lloc a substàncies
noves, diferents i amb unes altres propietats.
Algunes transformacions químiques són:
• l’oxidació
• la combustió
• la fermentació
42. L’oxidació
Es produeix per la combinació d’un element amb
l’oxigen. La majoria dels metalls s’oxiden amb
facilitat.
43. La combustió
Es produeix quan alguns materials cremen en entrar
en contacte amb l’aire i alguna font de calor. Calen
tres elements:
• combustible: el material que es crema (paper,
fusta, carbó, gas...)
• comburent: gairebé sempre és l’oxigen
• una font de calor (flama, guspira...)
En una combustió es desprèn llum i calor i sovint es
produeixen flames.
44. La fermentació
Es una transformació química en la qual intervenen
matèria orgànica i microorganismes (bacteris o
fongs).
A través de la fermentació s’obté el pa (llevat), el vi
i productes com el formatge o el iogurt.