RESUM CONFERÈNCIA MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA “L’EDUCACIÓ
                INTERCULTURAL EN TEMPS DE CRISI”
                      ...
Models de desenvolupament curricular intercultural (Banks 1998)
   1. Estadi de les contribucions. Es comença a “escalfar ...
estructures, i fer un pas més, a part d’aquest qüestionament col·lectiu, hem de
plantejar-nos què canvio jo de la meva prà...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Resum ConferèNcia Essomba

566 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Empresariales
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
566
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Resum ConferèNcia Essomba

  1. 1. RESUM CONFERÈNCIA MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA “L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL EN TEMPS DE CRISI” 10 / 02/ 2010 La interculturalitat es dóna en un context urbà i implica un canvi de discurs i pràctica. Què? La interculturalitat com a model de gestió de la diversitat cultural És un model de gestió de la diversitat cultural. Procés social que es fonamenta en tres pilars: - concepció dinàmica de la cultura - diversitat radical - identitat flexible La cultura és dinàmica, però no tot val, ni és relatiu. La interculturalitat promou identitats flexibles. L’educació ha de sensible a promoure identitats flexibles. La diversitat es redueix a l‘esquema simple nosaltres i ells. Parlem d’ells com un tot homogeni, però són molt diversos. Hem de superar el discurs de nosaltres i ells. Tots som nosaltres i tots nosaltres som diversos. La interculturalitat com a pràctica ciutadana Els ciutadans d’orígens diversos no coexisteixen, sinó que conviuen. La interculturalitat implica una necessitat de reconeixement, reconeixement de valor positiu. Els ciutadans d’origen estranger poden veure’s reconeguts en la vida de la comunitat. Perquè hi hagi reconeixement ha d’haver-hi coneixement, però no ens podem quedar en aquest estadi. Hem de fer un esforç a l’hora d’eliminar prejudicis i estereotips sobre els altres. Però la garantia de convivència i diàleg passa necessàriament per la millora de les condicions de vida. No podem construir la interculturalitat en un entorn on les mancances econòmiques són molt elevades. Un projecte educatiu intercultural 1. Coneixement i descoberta - conèixer les coses des d’altres paràmetres. Promoure la curiositat i l'obertura cap a noves realitats culturals. Explorar, investigar la riquesa de les múltiples formes que l'ésser humà ha adoptat per a interpretar la vida i adaptar-se a ella activament. 2. Reconeixement i vincle – Posseir una actitud de reconeixement davant la diversitat cultural en general, i cultural en particular, entrar en contacte amb realitats diferents a la pròpia mitjançant un procés empàtic que desperta el desig de sentir-se immers en un context intercultural. Allò que fa, pensa, sent l’altre, pot tenir a veure amb allò que jo faig, penso i sento. 3. Gestió de la convivència- Experimentar aquest aprenentatge, en un clima d'acció pedagògica que promogui projectes densos i intensos, projectes amb activitats que posin a prova els diferents recursos personals i col·lectius per a conviure en grups multiculturals. 1
  2. 2. Models de desenvolupament curricular intercultural (Banks 1998) 1. Estadi de les contribucions. Es comença a “escalfar motors”; ex: setmana intercultural. 2. Estadi additiu. Al currículum hi afegim interculturalitat, però aquesta no és l’estratègia final. 3. Estadi transformatiu. L’educació intercultural no exigeix fer més coses, sinó que les coses que fem, les fem diferents. Ex: parlar des duna òptica menys etnocèntrica. 4. Acció social. El centre educatiu ha transformat el seu propi currículum i va a la recerca de transformar la pròpia comunitat. El que pensa la comunitat és molt significatiu; implicaria que el centre educatiu esdevé constructor d’opinió social en el seu entorn. ON? La diversitat com a causa i efecte de la construcció de la ciutat El fenomen urbà divers ha existit sempre. És la realitat social la que ha canviat o la mirada social que fem a aquesta realitat? La importància no està en el que jo ensenyo, sinó en el que l’alumne aprèn. La diversitat deixa de ser un problema, sinó una oportunitat. No hem de confondre diferència amb desigualtat. Hem de vetllar pel pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. La normalitat és un bon indicador de diversitat. COM? Com podem orientar les polítiques públiques d’atenció a la diversitat? Canviar el discurs, és un primer pas per canviar la pràctica. El discurs el centrem a partir de la pregunta: “Què necessiten els immigrats? Què necessiten els grups socials minoritaris? Què necessiten que no necessiti la majoria social? En funció de com es plantegen les preguntes, les actuacions seran diferents. La forma com elaborem el discurs canviarà en funció de les preguntes plantejades. “Quin model de gestió de la diversitat hem d’adoptar?” o pot ser la pregunta és “Quina societat volem d’aquí 30 anys?” Si la pregunta que ens fem és del present i no del futur, caurem en la immediatesa, en el pedaç, hem de fer prospectiva. Quines mesures adoptem amb els grups majoritaris? Cal que treballem amb tots, no només amb uns quants per poder arribar a la inclusió. Perquè el nostre projecte sigui intercultural ens hem de plantejar què hem de prevenir, corregir i realitzar. Perquè els nostres centres esdevinguin interculturals hem de pensar en l’alteritat, què hem de canviar de les nostres 2
  3. 3. estructures, i fer un pas més, a part d’aquest qüestionament col·lectiu, hem de plantejar-nos què canvio jo de la meva pràctica; això implicarà una transformació. L’escola del segle XXI serà intercultural o no serà. Serà oberta al món, l’escola entra i connecta amb el món. No ens podem equivocar de via. Preguntes plantejades: Respecte a la pregunta si hi ha algun país que se n’hagi sortit més bé respecte al model de gestió de la diversitat cultural, val a dir que molts països tenen més experiència que nosaltres perquè el fenomen de la immigració en el nostre país és encara molt recent. Així alguns països, com Anglaterra, ja van pel tercer model de gestió de la diversitat cultural. En M. Àngel Essomba no s’atreviria a citar un país que hagi superat el repte amb èxit. En molts països s’han fet i concentrat grans esforços en els immigrats, i no s’ha treballat amb els grups majoritaris, la qual cosa ha fet que els resultats no fossin els desitjats. 3

×