1. TEMA 1
El segle XVIII: la
crisi de l’Antic
Règim

2. La Societat europea del segle XVIII
La societat europea del seglea XVIII
s’organitzava en base al que coneixem com a
ANTIC RÈGIM.
Els pilars de l’Antic Règim eren:
a) MONARQUIA ABSOLUTA DE DRET DIVÍ:
El rei concentrava en la seva persona tot el
poder polític i militar. L’assessorava un
Consell d’Estat, format per l’Alta Noblesa. En
alguns casos havia de consultar les Corts,
que representaven els interessos de
l’estament popular.
b) Una economia agraria de baix rendiment,
poc productiva i adreçada a la subsistència.
La propietat de la terra estava en mans de la
noblesa i el clero. Sovintejaven les crisis de
subsistència, provocats per episodis
continuats de males collites.

3. c) SOCIETAT ESTAMENTAL. La societat es dividia en dos grans grups
PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS:
PRIVILEGIATS: No pagaven impostos, posseïen la major part de les terres i estaven
sotmesos a lleis pròpes. Estava format per la monarquia, la noblesai el clero.
NO PRIVILEGIATS: Pzgaven impostos i no tenien drets polítics. En formaven part la
burgesia, els camperols, els artesans i les classes populars urbanes.

6. El segle XVIII va ser força pròsper des d’un punt de vista econòmic. La població
europea va créixer molt i es va intensificar l’actiivitat comercial a escala internacional.
En el COMERÇ TRIANGULAR, de tipus colonial , participaven tres àrees del món:
l’Europa occidental, la costa africana del Golf de Guinea i el continent americà. Els
europeus portaven a Amèrica productes manufacturats i esclaus i importaven matèries
piimeres (tabac, cacau, cotó, tabac etc.)

7. Al continent americà es consolidà l’AGRICULTURA DE PLANTACIÓ. Es
tracta de grans extensions de terreny on es cultivava un únic producte
(monocultiu) amb mà d’obra esclava.
Els esclaus eren transportats a Amèrica en condicions infrahumanes i molts
d’ells no arribaven vius.

8. LA IL·LUSTRACIÓ
Al llarg del segle XVIII va aparèixer a
Europa un nou corrent de pensament que
anomenem IL·LUSTRAIÓ.
Els pensadors il·lustrats defensaven l¡ús
de la raó i creien que el coneixement era
índispenxable per aconseguir la felicitat i la
llibertat de l’home.
El pensament il·lustrat es va desenvolupar
sobretot a França i constituí la base d’una
forma de pensament pólític anomenada
LIBERALISME. Cal destacar el següents
pensadors:
MONTESQUIEU: desenvolupà la teoria de
la divisió de poders (legislatiu, esecutiu i
judicial-
ROUSSEAU:: defensà el principi de
Sobirania Nacional (el poder polític pertany
al poble)

9. VOLTAIRE: criticà durament
l’església catòlica. També defensà
l’existència d’un parlament que
limités el poder reial i una fiscalitat
més equitativa.
Durant el segle XVIII també va a
parèixer la FISIOCRÀCIA, una forma
de pensament econòmic que
defensava que la base de
l’economia havia de ser l’agricultura.
Els partidaris de la fisiocràcia
defensaven la llibertat de comerç i la
no intervenció de l’estat en qüestions
econòmiques. S’oposaven al
MERCANTILISME del segle XVII,
que defensava que els estats havien
de protegir les seves economies
nacionals.

10. Isaac Newton (1642-1726) John Locke (1632-1704)
Precursors britànics del pensament il·lystrat

11. Voltaire (1694-1776) Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

12. Montesquieu ( (1689-1755)

15. Denis Diderot (1713-1784) Jean D’Alembert 1717-1783)
L’any 1751 s’edità la primera enciclopèdia de la història gràcies a l’esforç i
empenta d’aquests dos intel·lecutals francesos. Tenia 35 volums i constituí un
primer intent de recopilar tot el saber de l’època a partir dels principis il·lustrats.

16. La Revolució anglesa del segle XVIII
Carles I d’Anglaterra (1600-1649) Oliver Cromwell (1599-1658) Guillem III d’Anglaterra (1650-1702)
A finals del segle XVII, Anglaterra era l’únic estat europeu en què un parlament
limitava el poder del rei. Per arribar a aquesta situació. Anglaterra va haver de fer
front a dues revolucions i a una dictadura que fremare ña intenció dels Stuart de
governar segons els principis de l’absolutisme.
L’any 1649, després d’una llarga guerra civil, el rei Carles I d’Anglaterra va ser
decapitat.

17. El despotisme il·lustrat
Carles III d’Espanya (1716-1788) Frederic II de Prússia (1712-1786)
Caterina II de Rússia
(1729-1796)
Durant la segona meitat del segle XVIII, influïts per les idees de la Il·lustració, alguns
monarques europeus intentaren fer compatibles els principis d’aquesta forma de
pensament amb els de l’absolutisme. Aquesta forma de govern rep el nom de
DESPOTISME IL·LUSTRAT.

19. Aquesta frase representa molt bé la ideologia del despotisme il·lustrat. Calia
governar en benefici del poble però sense tenir-lo en compte a l’hora de
prendre decissions,
Els governs d’aquests monarques impulsaren reformes destinades a
millorar les condicions de vida dels seus súbdits (introducció de noves
formes de conreu, reformes de l’ensenyament…).

20. El monarca que millor va representar a
Espanya els ideals del despotisme
il·lustrat va ser Carles III. Entre les
reformes impulsades per aquest
monarca cal destacar les següents:
-Va permetre que tots els ports
espanyols poguessin comerciar amb
Amèrica.
-Va expulsar els jesuites d’Espanya i
va crear escoles primàries. També
reformà els estudis universistaris.
-Va introduir mesures que afavoriren
l’agricultura i la indústria.

21. La Revolució americana
A finals del segle XVIII, els habitants de les 13 colònies de la costa est dels Estats
Units, que fins aleshores eren súbdits britànics, aconseguiren la seva independència i
redactaren la primera constitució de la història.
CAUSES
-La influència de les idees de la il·lustració.
-El monopoli comercial que els britànics exercien sobre les 13 colònies i els impostos
que els habitants d’aquestes havien de pagar.
-Els habitants de les 13 colònies no gaudien de representació polítics al parllament
britànic.

22. El 4 de juliol de 1776 un grup de
delegats de les 13 colònies van
redactar la Declaració de
Independència dels Estats Units a
la ciutat de Filadelfia.
Entre 1776 i 1783 hi va haver una
guerra entre els habitants de les 13
colònies, ajudats per França, i els
britànics.

24. Thomas Jefferson
(1745-1826)
Redactà el preàmbul
de la Declaració de
Independència i va
ser el tercer president
dels Estants Units.

25. Benjamin Franklin
(1706-1790
Inventor del parallamp.
Participà en la redacció de
la Declaració de
Independència.

26. George Washington
(1732-1799)
Va ser el primer
president dels Estats
Units.

28. L’any 1787, es va redactar la
primera constitució de la història
i va servir de model per a altres
constitucions posteriors.
El govern dels Estats Units van
passar a ser una república
d’estats federats, amb un
president al capdavant del
govern i amb l’existència d’un
parlament dividit en dues
cambres (Congés i Senat).
Recollia doncs el principi de la
divisió de poders que
plantejaven els pensadors
il·lustrats.

29. Paral·lelament es va redactar una Declaració de Drets, que garantien als
ciuttadans dels Estats Units tot un seguit de drets i llibertats de caràcter personal
(llibertat d’expressió, premsa, reunió… i a un judici just si fos necessari).

30. La Guerra de Successió
Carles II d’Habsburg
(1661-1700)
Darrer monarca de la
dinastia dels Àustria. Va
nomenar hereu a Felip V
de Borbó, nét de Llúís XIV
de França.

31. Felip V de Borbó (1683-1746) Arxiduc Carles d’Àustria (1685-1740)
Per la seva banda l’arxiduc Carles d’Habsburg també reclamà els seus drets
sucessoriis a la corona espanyola.
Felip V, partidari d’instaurar a Espanya un estat absolutista seguint el model francès
va rebre el suport de França i Castella.
L’arxiduc Carles d’Habsburg va rebre el suport de la Gran Bretanya, Holanda,
Portugal, Savoia (Gran Aliança), que temien que la casa de Borbó tingués massa
poder, i de la Corona d’Aragó, que volia conservar les seves instituicions polítiques i
els seus furs i privilegis.

33. Cal entendre la Guerra de
Successió com un conflicte
inernacional per assolir
l’hegemonia europea i al
mateix temps com un
enfrontament entre els
diferents regnes hispànics.
No obstant això hi va haver
ciutats de la corona d’Aragó
partidàries de Felip V i ciutats
castellanes partidàries de
l’Arxiduc Carles.
En termes generals la guerra
va ser favorable al bàndol
borbònic.

34. L’any 1707, l’exercit borbònic derrotà l’austriacista a la batalla d’Almansa i ocupà els
regnes d’Aragó i València. Felip V va derogar els les institucions polítiques i els furs
d’aquests territoris de la Corona d’Aragó.

35. La mort sobtada de l’emperador d’Àustria va provocar que l’Arxiduc Carles es
convertís en el nou emperador d’Âustria, fet que es considerà que tornava a trencar
l’equilibri entre les potències europees.
L’any 1713 es signà el Tractat d’Utrecht, que reconeixia a Felip V com a rei
d’Espanya a canvi de cedir els territoris europeus de fora de la Península Ibèrica a
Àustria i Savoia i Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya.

37. Els catalans van decidir continuar lluitant en solitari contra FeliV, però
foren derrotats. Barcelona va caure l’11 de setembre de 1714.

38. Les tropes borbòniques documentaren molt bé el setge de la ciutat de Barcelona a
partir de gravats. Aquest va durar 14 mesos.

39. Després de la caiguda de Barcelona, Felip V va ordenar construir una fortalesa
(la Ciutadella), per evitar qualsevol nova revolta per part dels catalans. Per a fer-ho
possible va ser necessari enderrocar una part important del barri de la
Ribera.

40. L’any 1716,Felip V promulgà
el Decret de Nova Planta.
Aquest abolia els furs i les
institucions polítiques
catalanes (Generalitat i
Consell de Cent) i imposava el
castellà com a llengua oficial a
Catalunya.

41. Felip V va imposar una nova
organització estatal de tipus
absolutista basat en el model
francès.
El rei nomenava els càrrecs més
importants. Gaudia de
l’assessorament del Consell
d’Estat i de les Corts, que tenien
un pes menor al d’èpoques
anteriors.
Espanya es va dividir en
províncies. Al capdavant
d’aquestes hi havia un Capità
General, el qual tenia poder polític
i militar.
Els municipis es van organitar en
Corregiments, al capdavant dels
quals hi havia un Corregidor.

42. Al llarg del segle XVIII, Catalunya va
viure un període d’expansió
demogràfica (la població es va duplicar)
i econòmica. Algunnes de les causes
són les següents:
-Molts pagesos van disposar
d’arrendaments de terres a llarg termini
(enfiteusi).
-Carles III va permetre que tots els
ports espanyols poguessin comerciar
amb Amèrica. Això beneficià les
exportacions catalanes.
-Els productes vitivinícoles (vins i
aiguardents ) i les indianes (teixits
estampats elaborats amb cotó) catalans
van gaudir de molt bona acceptació en
el mercat americà.
El segle XVIII a Catalunya

43. Durant el segle XVIII, a Catalunya es van crear vàries acadèmies i escoles
tècniques impulsades per la Junta de Comerç de Barcelona. Que tenia com
a objectiu promoure millores per a les manufactures i el comerç,
especialment amb Amèrica.