1. TEMA 6
L’època de
l’imperialisme

2. L’IMPERIALISME
Entre 1870 i 1914, els països europeus van ocupar nombrosos territoris arreu del
món, especialment a l’Àfrica i Àsia. Aquesta expansió colonial es produí en plena
Segona Revolució Industrial, que es cafacteritzà per un fort increment de la
producció industrial, l’aparició de nombroses novetats tècniques i científiques i per
una plena implantació del sistema fabril i del capitalisme.

3. Aquest gràfic ens mostra com, entre altres aspectes, els països europeus
lideraven la producció industrial i les exportacions a nivell mundial l’any
1914.

4. CAUSES DE L’IMPERIALISME
ECONÒMIQUES; els països europeus necessitaven matèries primeres, mà d’obra
barata i nous mercats per vendre els seus productes.
DEMOGRÀFIQUES: la població europea havia crescut molt al llarg de tot el segle
XIX i moltes persibes es van veure abocades a emigrar a aktres parts del món.
POLÍTIQUES: entre les potències europees van començar a sorgir rivalitats per
controlar diferents àrees geogràfiques i punts estratègics.
IDEOLÒGIQUES;alguns pensadors i polítics europeus afirmaven que Europa havia
de dur a terme una missió civilitzadora cap a la resta de cultures, basada en la
superioritat tècnica i cultural de l’home blanc.

5. Henry Morton Stanley (1841-1904)
CONQUESTA I COLONITZACIÓ
A finals del segle XIX, encara hi havia
regions del món desconegudes per als
europeus, especialment a l’interior del
continent africà.
Britànics i francesos van dur a terme
expedicions científiques i geogràfiques
amb l’objectiu d’explorar i cartografiar
aquests territoris abans de conquerir-los
militarment.
H.M. Stanley i D. Livingstone van explorar i
cartografiar l’Àfrica cental.

6. L’ORGANITZACIÓ DE LES
COLÒNIES
Les podem classificar en 3
categories:
D’EXPLOTACIÓ: tenien com a
objectiu fonamental l’explotació
econòmica. Estaven controlades
militar i políticament per governs
nomenats des de la metròpoli. La
població indígena treballava a les
mines i plantacions a canvi de salaris
molt baixos. La metròpoli exercia un
monopoli comercial sobre la colònia.
Exemple: l’Índia.
DE POBLAMENT: eren colònies on
emigraven persones procedents de la
metròpoli. Gaudien d’un cert nivell
d’autonomia política.
Exemple: Canadà o Austràlia.

7. PROTECTORAT: El seu
objectiu fonamental tambè era
l’explotació econòmica d’aquell
territori. En aquest cas es
respectaven els governs locals.
Els trobem en territoris on ja
existia una certa organització
de tipus polític com es el cas
d’Egipte, sota control britànic o
el Marroc, sota control
espanyol.
L’any 1869 es va construir el Canal de Suez

8. PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS
Els imperis colonials més extensos van ser el britànic i el francès, que tenien
possesions colonials arreu del món. També cal destacar durant aquest període
l’expansió de l’imperi rus cap a Sibèria, la dels Estats Units cap a l’oest, Alaska, el
mar Carib i l’oceà Pacífic i la del Japó cap a Manxúria, Corea i les illes del voltant.
Cal fer esment però de l’ocupació del continent africà per part dels països europeus.

9. Els britànics tenien possessions als 5 continents.

10. EL REPARTIMENT D’ÀFRICA
L’any 1885 va tenir lloc la Conferència de Berlin. Les principals potències europees
es van repartir el continent africà. Només Libèria i Abissínia (actual Eiòpia) van
restar independents.
En aquest repartiment no es van tenir en compte els trets socials i culturals dels
diferents pobles que habitaven el continent africà, els quals en alguns casos van
quedar dividits de forma aleatòria. Això també ens explica que algunes fronteres
africanes actuals tinguin forma rectilínia.

11. El continent africà després de la Conferència de Berlín (1885)

13. Els britànics tenien com a objectiu poder travessar el continent africà de nord
a sud sense haver de travessar les fronteres d’un altre país.

14. El Congo Belga va ser una possessió personal del rei Leopold II de Bèlgica. Es
tractava d’un territori ric en cautxú, per a l’obtenció del qual es va explotar la
població indígena de forma cruel i despietada. Quan va morir el va deixar en
herència al poble belga.
Leopold II de Bèlgica (18035-1909)

15. Els europeus i els japonesos també tenien interessos comercials a la Xina. A
través de les anomenades Guerres de l’opi, els europeus havien forçat l’obertura
del mercat xinès als seus productes.

16. CONSEQÜÈNCIES DE
L’IMPERIALISME
Els eurpeus van crear nombroses
infraestructures en els territoris
colonitzats (ferrocarril, ponts, canals…),
però ho van fer sempre en benefici
propi.
També van construir hospitals i
introduiren mesures higièniques que
contribuiren a reduir la mortalitat. Això
va generar un desequilibri entre
població i recursos, creant una situació
de subalimentació crònica.
També van crear escoles que reduiren
la taxa d’analfabetisme, però que foren
utilitzades per imposar la llengua i els
valors de la metròpoli (aculturació).
L’església católica organitzà moltes
missions per ajudar els pobles
colonitzats, però també els imposà el
cristianisme.

17. Els colonitzadors van imposar un nou sistema econòmic basat en una agricultura
de`plantació i una economia de mercat, que perjudià l’agricultura i la producció
artesanal de la població de les colònies.
Els valors occidentals es van imposar a les formes de vida tribal.
No hi va haver mai una fusió de cultures. Els funcionaris i la resta de ciutadans de
les diferents metròpolis no es van arribar a barrejar mai amb la població de les
colònies, produint-se així una veritable segregació espacial i cultural.
L’impacte de la cultura occidental entre les poblacions autòctones va ser més gran
al continent africà. Àrees geogràfiques com la Xina o l’Índia van resisir millor la
colonització cultural.

18. LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL 81914-1918)
Entre les seves causes cal
esmentar:
-Les rivalitats entre les potències
europees per motius colonials.
-L’exaltació nacionalista.
-Les reivindicacions de França
sobre l’Alsàcia i la Lorena, que
pertanyien a Alemanya des de la
Guerra Francoprussiana de
1871.
-El conflicte dels Balcans. Rússia
i L’Imperi Austrohongarès es
disputaven el control sobre
aquesta àrea geogràfica que fins
a inicis del segle XX havia format
part de l’imperi turc.

19. Al llarg dels anys anteriors a l’esclat del conflicte tots els països van invertir
grans quantitats de diners en armes, la construcció de vaixells de guerra i van
mobilitzar una gran quantitat de tropes.
També es van crear una sèrie d’aliances militars entre els països: l’any 1882,
Alemanya, l’Imperi Austrohongarès i Itàlia van signar la Triple Aliança. Per la
seva banda, la Gran Bretanya, França i Rússia van signar la Triple Entesa l’any
1907.

20. L’INICI DEL CONFLICTE
El 28 de juny de 1914, un estudiant
bosnià va assassinar l’Arxiduc
Francesc Ferran i la seva dona a la
ciutat de Sarajevo.
L’Imperi Austrohongarès va considerar
que darrera l’atemptat hi havia els
nacionalistes serbis i va declarar la
guerra a Sèrbia.
A continuació es van produir una sèrie
de declaracions de guerra en cadena:
Rússia va declarar la guerra a l’Imperi
Austrohongarès, Alemanya va declarar
la guerra a Rússia i França va declarar
la guerra a Alemanya.
La Gran Bretanya va entrar en la
guerra unes setmanes més tard, quan
els alemanys van envair Bèlgica.

21. L’esclat de la guerra en la premsa de l’època

22. En aquest mapa podem apreciar els dos bàndols i els seus aliats. Itàlia, tot i
pertànyer a la Triple Aliança va participar en la guerra al costat de la Triple
Entesa.

23. FASES DE LA GUERRA
Es tractà d’un conflicte de nou encuny
si tenim en compte el nombre de
països i àrees del món particìpants,
¡elevadíssim nombre de baixes i ferits i
l’ús de nous tipus d’armamnent.
Podem diviir el conflicte en tres grans
fases:
- GUERRA DE MOVIMENTS (estiu i
yardor de 1914).
-GUERRA DE TRINXERES (finals de
1914-inicis de 1918).
-FASE FINAL DE LA GUERRA (major
part de 1918).
Cartell de propaganda britànic en què es demanava a
la població que s’allistès a l’exercit.

24. A Europa, la guerra es va desenvolupar fonamentalment a dos fronts: l’oriental i
l’occidental.

25. LA GUERRA DE MOVIMENTS
Durant els primers mesos de la guerra, l’exercit alemany va envair Bèlgca i el nord
de França i arribà a les portes de París on va seraturat pels exercits francès i
britànic.
Per la seva banda l’exercit austrohongarès va envair Rússia però una contraofensiva
russa l’oblicà a repegar-se novament a les seves fronteres.

26. LA GUERRA DE TRINXERES
A finals de 1914, el front occidental es va estabilitzar i els ds bàndols van obrir una
gran línia de trinxeres que anava des de Suïssa fina al Mar del Nord. S’inicià així una
fase molt dura de la guerra. Conquerir un pam de terreny significava patir moltes
baixes. A la batalla de Verdun van morir gairebé 2 milions de soldats entre els dos
bàndols, L’any 1915, Itàlia i Bulgària s’incorporen al bàndol de la Triple Entesa i
l’Imperi Turc al de les potències centrals

27. Esquema d’uns trinxera de la Primera Guerra Mundial

28. L’assalt a una posició enemiga solia anar precedit de bombardejos que
podien durar dies sencers.

31. Durant la Primera Guerra Mundial es van utilitzar noves armes com
metralladores o l’anomenat “gas mostassa”.

32. La Primera Guerra Mundial també es va desenvolupar en el marc de
l’imperi turc i en les colònies d’ambdós bàndols.

33. LA GUERRA A LA RERAGUARDA
Durant la Primera Guerra Mundial es van mobilitzar una gran quantitat d’homes i
moltes dones es van haver d’incorporar al món laboral. Com a conseqüència
d’això, el moviment sufragista, que exigia el dret de vot per a les dones es va
enfortir arreu del món.

34. LA FASE FINAL DE LA GUERRA
L’any1917, els Estats Units declaren la guerra a alemanya, després de
l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per part d’un sub´marí aemany.
A finals de 1917, a Rússia va esclatar la Revolució Russa. Rússia es va retirar de la
guerra i a principis de 1918 va signar la pau amb Alemanya (Tractat de Brest-
Litovsk).
Al llarg de l’any 1918, l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi turc i Alemanya van ser
derrtats i van signar diferents armisticis.
Portada del New York Times que recull l’enfonsament del Lusitània

35. La propaganda a traves de cartells també van jugar un paper important en el
desenvolupament de la guerra a la reraguarda. El de l’esquerra demanava als
homes que s’allistessin en l’exercit i el de la dreta demanava a les dones que
s’impliquessin en la indústria armamentísitica.

36. Escena de la pel·lícula de Charles
Chaplin “Shoulder Arms” (1918)
El cinema també va ser utilitzat
durant la Primera Guerra Mundial
com a forma d’entreteniment per a
la tropa i també amb finalitats
propagandístiques.

38. EL TRACTAT DE VERSALLES
Es va signar el 21 de juny de 1919. A través d’aquest, els països vencedors van
imposar una sèries de condicions dures a Alemanya:
-Alemanya va haver d’assumir la culpabilitat de la guerra i va haver de compensar
econòmicament els països vencedors.
-L’exercit i la marina alemanys van quedar desmantellats i es va prohibir el
rearmament d’Alemanya.
Versió anglesa del Tractat de versalles. El van signar Alemanya, França.
la Gran Bretanya i Itàlia.

39. -Com a conseqüència del Tractat de Versalles, Alemanya va haver de cedir totes
les seves colònies africanes a França i la Gran Bretanya. A Europa va haver de
cedir l’Alsàcia i la Lorena a França i Schleswig a Dinamarca. També es va crear el
corredor de Danzig, que oferia una sortida al mar Bàltic per a Polònia i dividia
Alemnanya en dues parts.

40. Com a conseqüència de la fi de la guerra, l’Imperi Austrohongarès es va
desintegrar i van aparèixer nous estats com Txecoslovàquia, Jugoslàvia i
Hongria. D’altra banda, Rússia va veure com les repúbliques bàltiques assolien
la seva independència i va haver de cedir territoris a Polònia.

41. L’imperi turc també es va desintegrar i van aparéixer nous països com Palestina,
Iraq o Jordania, convertits però en protectorats francesos o britànics.

42. Seu de la Societat de Nacions (SDN) a la ciutat suïssa de Ginebra
LA SOCIETAT DE NACIONS (SDN)
Al final de la guerra, a proposta del president americà Wilson, es va crear la Societat
de Nacions, amb seu a la ciutat de Ginebra. La seva funció era garantir el respecte
als tractas i garantir la pau i solucions diplomàtiques als conflictes. Estava integrada
per una Assemblea i per un Consell, format per les potències guanyadores del
conflicte. No va assolir els seus objectius ja que, entre altes qüestions, els Estats
Uits no en van formar part i països com Alemanya i Itàlia no acceptaren les seves
resolucions.