0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
Història del Món Contemporani 
IPB / Joan Corbalán
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM 
ÀNTIC RÈGIM 
Conjun...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.1. La propietat de la terr...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.2. Els drets senyorials 
•...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.3. Una producció insuficie...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.4. Una població estancada ...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.5. La indústria tradiciona...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.6. La insuficiència dels t...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.7. El comerç interior i el...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 
1.7. El comerç interior i el...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 
2.1. Els estaments 
• Es donava una org...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 
2.2. Els privilegiats: 
EL CLERGAT 
• ...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 
2.3. Els no privilegiats: 
Tercer estat...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
3. L’absolutisme monàrquic 
3.1. La monarquia de dret diví 
Es don...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
3. L’absolutisme monàrquic 
3.2. Els inicis del parlamentarisme 
•...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
4. La crisi de l’Àntic Règim 
4.1. L’esperit de la Il.lustració 
•...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
4. La crisi de l’Àntic Règim 
4.1. L’esperit de la Il.lustració 
•...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
4. La crisi de l’Àntic Règim 
4.2. La crítica a l’Antic Règim 
La...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
4. La crisi de l’Àntic Règim 
4.2. La crítica a l’Antic Règim 
Eco...
0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 
4. La crisi de l’Àntic Règim 
4.3. El despotisme il·lustrat 
Exper...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

01. L'ANTIC RÈGIM

960 visualizaciones

Publicado el

Presentació de l'Antic Régim

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
960
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
132
Acciones
Compartido
0
Descargas
33
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

01. L'ANTIC RÈGIM

  1. 1. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM Història del Món Contemporani IPB / Joan Corbalán
  2. 2. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM ÀNTIC RÈGIM Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics , que van caracteritzar a Europa i les colònies al llarg dels segles XVII i XVIII. Econòmicament: Agricultura de subsistència Socialment: Societat estamental Políticament: Monarquia absolutista
  3. 3. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.1. La propietat de la terra • Terres privades (alous): petita part. • Terres vinculades: major part (corona, títols nobiliaris, església, municipis…). Es pot treure rendiment econòmic, exercir jurisdicció... però no es poden vendre. • Senyoria territorial: reserva senyorial (terres més productives per a ús directe del senyor i on es trobaven les principals dependències) i masos, petites parcel·les suficients per a famílies lliures o serfs).
  4. 4. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.2. Els drets senyorials • Territorials: prestacions personals i monopolis senyorials (molins, ferreries, explotació de boscos i rius...). • Jurisdiccionals: com les regalies (per exemple, rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, jutjar causes civils i criminals, encunyar moneda, aplicar impostos (matrimoni o maridatge, sobre el bestiar, sobre els ingressos municipals...). • Econòmics: drets de pas, peatges, ponts i camins, dret de circulació de mercaderies, permisos de mercat... • Delme: tots els pageos estaven obligats a pagar la desena part l’Església.
  5. 5. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.3. Una producció insuficient • Agricultura de subsistència: policonreu; producció molt baixa malgrat la molta mà d’obra, es dedica a l’autoconsum. El poc excedent es comercialitza en mercats locals i fires. • Tipus explotació: camps oberts (openfields) guaret; terres comunals, tècniques rudimentàries. • Producció ramadera: insuficient. • Eren molt freqüents les crisis de subsistència (males collites) que generaven fam, desnutrició i sovint protestes (revoltes del pa).
  6. 6. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.4. Una població estancada • Cicle demogràfic antic: taxes de natalitat (35-40 %º)i mortalitat (30-40%º) molt elevades (especialment mortalitat infantil). • Esperança de vida molt baixa també. • Conseqüència: estancament demogràfic.
  7. 7. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
  8. 8. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
  9. 9. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.5. La indústria tradicional i les manufactures • La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus: • Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana). • La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La • producció es realitza a les cases dels camperols. • Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de luxe.
  10. 10. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.6. La insuficiència dels transports • Xarxa comunicacions escassa: camins i carreteres; carro i diligència. • Navegació marítima i fluvial.
  11. 11. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.7. El comerç interior i el comerç colonial • Comerç interior: a les fires. Els intercanvis interns són escassos i complicats (com són les comunicacions? I l’excedent? I els drets de pas?). Inexistència d’un mercat intern unificat. • Comerç colonial: A partir del segle XVI, és el comerç predominant. Va destacar el comerç triangular, que va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial (augment de companyies de comerç, institucions financeres.
  12. 12. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL 1.7. El comerç interior i el comerç colonial
  13. 13. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 2.1. Els estaments • Es donava una organització social estamental. Un estament és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter impermeable (grups tancats). • Existien 3 estaments/estats/ordres: clergat, noblesa i tercer estat o estat pla. • Desigualtat: privilegiats • i no privilegiats
  14. 14. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 2.2. Els privilegiats: EL CLERGAT • Primer estament privilegiat (1% de la població). • No paga impostos i rep el delme. • Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors jurisdiccionals. • El clergat no era un grup homogeni. LA NOBLESA • Segon estament privilegiat (2-3% de la població). • Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris). • Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. • Tampoc era un grup homogeni.
  15. 15. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL 2.3. Els no privilegiats: Tercer estat (90/95%): interès comú (oposició règim feudal igualtat civil). Discriminació legal i econòmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals. No eren un grup homogeni: grans burgesos, treballadors urbans, artesans, camperols propietaris, jornalers...
  16. 16. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
  17. 17. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 3. L’absolutisme monàrquic 3.1. La monarquia de dret diví Es donava una monarquia absoluta (arbitrarietat), fonamentada ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”. Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. (Restriccions: Llei divina, dret natural i lleis de cada regne; parlaments). Consell d’Estat, secretaris (com ministres), governadors, funcionaris i buròcrates.
  18. 18. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 3. L’absolutisme monàrquic 3.2. Els inicis del parlamentarisme • En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, va sorgir el parlamentarisme. El poder del monarca estava limitat per un parlament. • Aquests parlaments tenien limitacions: -->Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%). -->Els habitants de les colònies no hi eren representats. -->Es mantenia l’esclavitud.
  19. 19. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 4. La crisi de l’Àntic Règim 4.1. L’esperit de la Il.lustració • Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis feudals heretats d’època medieval. • Però la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i discrimina (econòmicament i políticament). • La Il·lustració aportarà la ideologia: -Newton i Locke (XVII i XVIII). -La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat. -El Progrés: S’arriba amb la ciència i permet el progrés indefinit. -La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. -La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.
  20. 20. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 4. La crisi de l’Àntic Règim 4.1. L’esperit de la Il.lustració • La Il·lustració suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bàsics d’aquell). • El principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia.
  21. 21. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 4. La crisi de l’Àntic Règim 4.2. La crítica a l’Antic Règim La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic. Políticament. Els il·lustrats defensen idees totalment contràries a l’absolutisme. Volen un model d’organització política i social basat en la llibertat i la igualtat (liberalisme). Aquestes idees van ser la base del liberalisme polític, que va acabar amb l’Antic Règim. Locke: l’estat ha de garantir les llibertats individuals. Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: contracte social; soberania nacional. Voltaire: llibertat de consciència (de pensament, religiosa).
  22. 22. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 4. La crisi de l’Àntic Règim 4.2. La crítica a l’Antic Règim Econòmicament: -A la primera meitat del s. XVIII es desenvolupa la fisiocràcia, que defensa que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. -A la segona meitat apareix el liberalisme econòmic. La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.
  23. 23. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM 4. La crisi de l’Àntic Règim 4.3. El despotisme il·lustrat Experiències reformistes amb monarques “il·lustrats”, però absoluts: Absolutisme centralitzador Racionalització de l’administració Foment de l’educació Modernització econòmica Era impossible una millora substancial sense alterar les bases de l’Antic Règim.

×