5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX QUÈ ESTUDIAREM? 5.1. Les transformacions de l’agricultura 5.2....
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX LA CRONOLOGIA
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura • Els liberals van v...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura • A Catalunya, la de...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica • Durant el segle XIX, la població...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica <ul><li>Natalitat elevada </li></u...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • El procés industriali...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • La indústria catalana...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • Els obstacles de la i...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya Fàbrica de  L’ Espanya ...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.1. La indústria sid...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.2. La lenta expansi...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció min...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció min...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció min...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció min...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció min...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat • La primera línia va ser la ...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat Inauguració de la línia de Ba...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat • Entre 1815 i 1850 el comerç...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat Bodega de Xerez al s. XIX Exp...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat Producció i exportació de fer...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5.  El ferrocarril i el mercat
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6.  Hisenda, banca i diners • El 1845 es va fer una reforma ...
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6.  Hisenda, banca i diners
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6.  Hisenda, banca i diners 1856: Neix el  Banc d'Espanya  ....
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

11.191 visualizaciones

Publicado el

Aquí teniu la presentació del tema 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX que hem fet servir a classe. Que us aprofiti per estudiar.

Publicado en: Educación
0 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
11.191
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4.948
Acciones
Compartido
0
Descargas
256
Comentarios
0
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

  1. 1. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
  2. 2. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX QUÈ ESTUDIAREM? 5.1. Les transformacions de l’agricultura 5.2. L’evolució demogràfica 5.3. La industrialització de Catalunya 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.5. El ferrocarril i el mercat 5.6. Hisenda, banca i diners
  3. 3. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX LA CRONOLOGIA
  4. 4. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura • Els liberals van voler potenciar l’activitat agrícola i orientar la producció cap al mercat. Els intents de reforma agrària s’acceleraven quan governaven els progressistes. • Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i privatització mitjançant la desvinculació i les desamortitzacions) no van reeixir: -No anaven acompanyades d’una industrialització generalitzada. -El latifundisme es va reforçar, en especial al sud. -Els minifundis al nord es va mantenir (no van créixer les parcel·les). -Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes (viuen a les ciutat). La classe mitjana camperola va desaparèixer i es va convertir, sobretot al sud, en proletariat agrícola (jornalers) o en emigrants. • Tot i això, alguns dels objectius es van assolir: ingressos per a la Hisenda, rompuda de noves terres i modest augment de la producció agrícola, etc.
  5. 5. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
  6. 6. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura • A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència, amb una agricultura molt dinàmica des de les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes de propietat de la terra i de contractes agraris més favorables per a la pagesia. • El creixement del sector topava, però, amb certs límits: -Es va mantenir l’escassa tecnificació del camp, l’agricultura extensiva i el guaret. -Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera. -Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb afany especulatiu. -La climatologia i l’edafologia eren adverses. • D’altra banda, va créixer l’especialització, especialment la cerealista a la Meseta i la vitícola a Catalunya i La Rioja. • La producció i comercialització agrícola van permetre l’accés als recursos alimentaris i l’augment de la població.
  7. 7. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
  8. 8. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
  9. 9. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
  10. 10. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.1. Les transformacions de l’agricultura
  11. 11. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica • Durant el segle XIX, la població espanyola va passar de 10.500.000 a 18.600.000 d’habitants. A Catalunya, l’augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000. • La veritable revolució demogràfica s’esdevingué el darrer terç del segle: -La taxa de mortalitat va baixar a la meitat entre 1880 i 1930. -Pas de 29 a 50 anys d’esperança de vida entre 1860-1930 • Creixement inferior al d’altres estats europeus, degut a les guerres, les epidèmies i les crisis de subsistència. • Hi va haver moviments migratoris interiors, del camp a la ciutat i de l’interior a la costa, i exteriors, cap a Cuba o les noves repúbliques americanes i cap al nord d’Àfrica. • Dualisme camp-ciutat: malgrat l’augment de la població urbana, molt alt a zones industrials, Espanya va continuar tenint una població bàsicament rural. A Catalunya, però, les ciutats concentraven la major part de la població.
  12. 12. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica <ul><li>Natalitat elevada </li></ul><ul><li>Mortalitat i mortalitat infantil elevades </li></ul><ul><li>Esperança de vida baixa </li></ul><ul><li>Creixement vegetatiu lent </li></ul>
  13. 13. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  14. 14. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  15. 15. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  16. 16. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  17. 17. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  18. 18. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.2. L’evolució demogràfica
  19. 19. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • El procés industrialitzador català, lligat al sector tèxtil cotoner, va ser l’únic que va revestir caràcters propis de revolució industrial a la Península (“Catalunya, la fàbrica d’Espanya”). • Les primeres fàbriques d’indianes es van instal·lar a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una burgesia emprenedora, però el creixement va aturar-se amb la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies sud-americanes. • A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a algunes mesures proteccionistes, la repatriació de capitals colonials i la renovació tecnològica: introducció de màquines comprades o copiades –i perfeccionades- de les angleses (selfactina, berguedana), ús del vapor (“vapor” Bonaplata , 1833), i la conseqüent reducció de costos de producció.
  20. 20. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • La indústria catalana va patir una doble concentració: a)De caràcter empresarial: grans empreses van arraconar a les petites (aparegueren societats anònimes com l’Espanya Industrial, 1847). b)Concentració geogràfica a certs punts del litoral -Barcelona, el Maresme i el Garraf- per poder ser proveïts de carbó anglès (per als “vapors”), o a les principals conques fluvials –Ter i Llobregat especialment- per aprofitar l’energia hidràulica (colònies industrials). En aquest cas, també es garantia l’estabilitat i el control laboral. • Altres sectors industrials: -Tèxtil llaner concentrat al Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell), afavorit pel ferrocarril. -La metal·lúrgia va ocupar un lloc secundari per diferents factors (destacant el dèficit de primeres matèries, carbó i ferro). A mitjans del segle XIX apareixen grans empreses com La Maquinista. -Surera, química (tints i adobs), alimentària, paperera i, a finals del segle, elèctrica i telefonia.
  21. 21. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya • Els obstacles de la indústria catalana: -Falta de primera matèria pròpia (molt evident durant la Guerra de Secessió als EUA, 1864-68). -Insuficient mercat intern (molt evident a finals de la dècada del 1880, quan la fil·loxera va fer caure el poder adquisitiu de la pagesia). • Una característica generalitzada va ser el requeriment de poc capital: predomini de les petites i mitjanes empreses, i de la indústria lleugera (com la tèxtil). Molts capitals, a més, defugien la inversió industrial. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16514
  22. 22. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
  23. 23. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya Fàbrica de L’ Espanya Industrial
  24. 24. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
  25. 25. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
  26. 26. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.3. La industrialització de Catalunya
  27. 27. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.1. La indústria siderúrgica • La demanda de nous objectes, eines i màquines va impulsar la moderna indústria siderúrgica. • Els primers alts forns van establir-se a Màlaga el 1832, basats en el carbó vegetal. Als anys seixanta van destacar-se els asturians, que aprofitaven el carbó de la zona. • El 1882 va aparèixer el primer alt forn de nova tecnologia a Biscaia, beneficiari del ferro basc i del coc anglès. • La siderúrgia basca va dominar el mercat espanyol. Els guanys van permetre desenvolupar la indústria de béns d’equipament i una sòlida base financera amb grans bancs.
  28. 28. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.2. La lenta expansió industrial • Espanya va pa tir un fort retard industrial al llarg del segle XIX. • Arran de la introducció de l’electricitat i el petroli es va superar una gran dificultat: la manca de fonts d’energia abundants i econòmiques. • Al marge del País Basc (siderúrgia) i Catalunya (tèxtil), el sector predominant a la indústria espanyola va ser l’agroalimentari. A Madrid es van desenvolupar les arts gràfiques. • Els sectors metal·lúrgic i químic van créixer molt a poc a poc i cap a finals del segle.
  29. 29. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció minera • La demanda de minerals va augmentar amb els intents industrialitzadors, avançant les tècniques d’explotació. • El carbó asturià havia de ser protegit de la competència, però el ferro biscaí s’exportava per la seva qualitat (convertidors Bessemer). • La Llei de Mines de 1871, en part per la necessitat de millorar la hisenda pública després de la crisi financera del moment, va impulsar una “desamortització” del subsòl. Un bon nombre d’explotacions mineres, fins aleshores propietat de l’Estat, van passar a mans d’empreses estrangeres (en propietat o en concessió), que disposaven de majors capitals i mitjans tècnics. • Jaciments: mercuri A Almadén (CiudadReal), plom a Linares i La Carolina (Jaén), coure a Riotinto (Huelva), zinc a Reocín (Cantàbria), sals i potasses a Súria i Cardona. • Ni l’exportació ni l’augment de concessions van exercir gaire efecte d’arrossegament per a l’economia.
  30. 30. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció minera
  31. 31. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció minera Producció siderúrgica a Espanya, 1861-1913 (mitjana anual en milers de Tm)
  32. 32. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció minera
  33. 33. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.4. L’estructura industrial d’Espanya 5.4.3. La producció minera
  34. 34. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat • La primera línia va ser la de La Havana-Güines (1837) seguida de la de Barcelona-Mataró (1848) i la de Madrid-Aranjuez (1851). • La Llei General de Ferrocarrils del 1855 va impulsar la construcció de noves línies mitjançant la concessió de subvencions. De 1856 a 1866 es van construir 5000 km. de via. • Les altes inversions requerides van ser assumides bàsicament per societats estrangeres. • Les línies van ser poc rendibles per manca de planificació. • No es va afavorir a la siderúrgia nacional, ja que s’importaven els materials gràcies a una franquícia aranzelària. • La superior amplada de la via espanyola i el traçat radial van dificultar les relacions internacionals i l’intercanvi entre les regions espanyoles. • És dubtós que el país pels seus propis mitjans hagués pogut construir una xarxa extensa de ferrocarril. Tanmateix, s’ha considerat la “gran ocasió perduda per a la industrialització”. • Malgrat tot això, la xarxa va servir per articular uns transports més eficaços i el mercat interior.
  35. 35. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat Inauguració de la línia de Barcelona a Mataró, 1848. Antiga estació de la línia de Barcelona-Mataró (cap el 1880)
  36. 36. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  37. 37. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  38. 38. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  39. 39. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  40. 40. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat • Entre 1815 i 1850 el comerç creix lentament. A partir de mitjans de segle ho fa més fortament amb més intercanvis internacionals. Els mercats colonials van ser substituïts pel francès i britànic (més de la meitat de la demanda total). • Els productes venuts eren sobretot agraris. • Els productes manufacturats catalans, el blat castellà, el carbó asturià, la siderúrgia basca, etc., van necessitar la protecció aranzelària. El proteccionisme a ultrança va ser la política habitual a partir de 1874. • El proteccionisme va permetre consolidar activitats no competitives en el mercat internacional, però hi hauria molts més factors per explicar l’endarreriment industrial espanyol (com la pobresa de la majoria d’espanyols). • A banda de la política aranzelària, l’Estat va intervenir en l’economia per reduir els riscos de les inversions privades mitjançant exempcions fiscals, primes, etc. Això va ser cabdal per estimular la construcció naval, l’aeronàutica, etc.
  41. 41. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat Bodega de Xerez al s. XIX Exportació vinícola (milions de litres)
  42. 42. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat Producció i exportació de ferro Importació de cotó (1830-1899)
  43. 43. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  44. 44. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.5. El ferrocarril i el mercat
  45. 45. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6. Hisenda, banca i diners • El 1845 es va fer una reforma fiscal (Llei Mon-Santillán) que pretenia:  Racionalitzar i centralitzar els impostos + elaboració Pressupostos  Contribució directa sobre la propietat (agrària)  Impostos indirectes ( consums ) Però la Hisenda va patir un dèficit crònic. • L’Estat va haver de finançar-se amb crèdits exteriors, concessions i, sobretot, amb l’emissió de deute públic. En ocasions, l’impossibilitat de tornar els diners obligava l’Estat a declarar-se en fallida, perpetuant el problema financer. • El sistema financer espanyol es va consolidar al s. XIX a l’entorn de diverses entitats privades, bancs i societats creditícies que, en algun cas, han subsistit fins els nostres dies (Banco Santander,Banco Bilbao-Biscaia...). Tot i així, no eren prou poderoses per poder finançar la modernització que necessitava el país. També es van afermar les borses de Madrid i Barcelona.
  46. 46. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6. Hisenda, banca i diners
  47. 47. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX 5.6. Hisenda, banca i diners 1856: Neix el Banc d'Espanya . 1874: Echegaray va concedir al Banc d'Espanya el monopoli d'emissió arreu del territori nacional
  48. 48. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
  49. 49. 5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX

×