TEMA 1c:  EL SEXENNI DEMOCRÀTIC  (1868-1875)
QUÈ APRENDREM? <ul><li>LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ </li></ul><ul><li>EL RÈGIM DEMOLIBERAL </li></ul><ul><li>REPUBLICANISME:...
CRONOLOGIA SEXENNI DEMOCRÀTIC
LA REVOLUCIÓ DEL 1868.  EL SEXENNI DEMOCRÀTIC  <ul><li>1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ </li></ul><ul><li>Crisi financera  poca r...
 
Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)
Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlame...
<ul><li>2. LA “GLORIOSA” </li></ul><ul><li>Al 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida per  l’Almirall Topete es va alçar en con...
Juntes revolucionàries reclamen <ul><li>Llibertat </li></ul><ul><li>Soberanía popular </li></ul><ul><li>Estat laïc </li></...
3.  EL GOVERN PROVISIONAL Govern provisional de 1869. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de ...
3.  EL GOVERN PROVISIONAL <ul><li>Govern provisional va activar algunes reformes: </li></ul>Mesures  democràtiques <ul><li...
 
4.  LA CONSTITUCIÓ DEL 1869 <ul><li>Llibertats molt àmplies </li></ul><ul><li>Sobirania nacional amb sufragi universal mas...
4.  LA CONSTITUCIÓ DEL 1869
4.  LA CONSTITUCIÓ DEL 1869
5.  LES FORCES POLÍTIQUES Dretes Carlins  (catolicisme i monarquia tradicional) Moderats  (fidels a Isabel II)  Burguesia ...
5.  LES FORCES POLÍTIQUES Partit Republicà Federal <ul><li>Federalisme  (pactes entre els diferents territoris) </li></ul>...
6.  SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA Règim  demoliberal Recerca d’un monarca ESPANYA ÉS UNA MONARQUIA DEMOCRÀTICA SENSE MONAR...
<ul><li>Objectiu de la revolució:  </li></ul><ul><li>Reorientació de la política econòmica </li></ul><ul><li>Implantar el ...
<ul><li>La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits ( progressistes, demòcrates i unionistes ) però...
 
 
 
 
 
9. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873) Prim va negociar una candidatura de consens sobre un candidat:  Amadeu de S...
<ul><li>L’ESGLÉSIA: </li></ul><ul><li>Va donar suport al partit alfonsí perquè Prim els havia obligat a jurar la Constituc...
REPUBLICANS I SECTORS POPULARS:
9.3 INESTABILITAT PERMANENT <ul><li>AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876) : no era una gran perill però donava inestabilitat. </li>...
Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí  (Carles VII) Assassinat del general Prim Inestabi...
<ul><li>Situació internacional  (exemples: França, USA, Suïssa) </li></ul><ul><li>S’esgoten les opcions monàrquiques  </li...
Les Corts reunides en sessió conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren ...
PROJECTE Constitució de 1873 10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES A) LA REPÚBLICA FEDERAL Estanislau Figueras Francesc Pi i ...
Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “ Artículo 1º Componen la nación española lo...
10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES B) LA REPÚBLICA UNITÀRIA Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eliminació del federalisme Im...
Alfons XII nou rei d’Espanya Després d’un any de caos el general Martínez Campos  Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sa...
10.3. UNA VISIÓ AL·LEGÒRICA DE LA PRIMERA REPÚBLICA
11. ESQUEMA GENERAL-1
11. ESQUEMA GENERAL-2
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

10.676 visualizaciones

Publicado el

Aquí us deixo la presentació que hem fet servir a classe per treballar el tema del Sexenni Democràtic. Espero que us faci servei.

0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
10.676
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
6.912
Acciones
Compartido
0
Descargas
108
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

1c-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

  1. 1. TEMA 1c: EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)
  2. 2. QUÈ APRENDREM? <ul><li>LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ </li></ul><ul><li>EL RÈGIM DEMOLIBERAL </li></ul><ul><li>REPUBLICANISME: FEDERALISME I CENTRALISME </li></ul>4. LES ASPIRACIONS POPULARS I ELS PROBLEMES DE LA PRIMERA REPÚBLICA
  3. 3. CRONOLOGIA SEXENNI DEMOCRÀTIC
  4. 4. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC <ul><li>1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ </li></ul><ul><li>Crisi financera poca rendibilitat de les inversions ferroviàries </li></ul><ul><li> accions ferroviàries i altres baixaren </li></ul><ul><li>Crisi industrial pujada del preu del cotó en un moment de baixa demanda de teixits per la crisi general i l’augment dels preus agraris (Guerra Secessió USA). </li></ul><ul><li> Va baixar MÉS el nivell de vida </li></ul><ul><li>(MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu) </li></ul><ul><li>Crisi de subsistència males collites = increment preus </li></ul><ul><li>Al 1866 O’Donnell torna al govern per fer front a les revoltes (Quarter de San Gil) que reclamen reformes: polítiques i proteccionistes. </li></ul><ul><li>Al mateix 1866 O’Donnell fou substituit per Narváez, que va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. </li></ul>
  5. 6. Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)
  6. 7. Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Pacte d’Ostende (1866): Progressistes (general Prim), Unionistes (amb el general Serrano) i demòcrates van planificar derrocar Isabel II i el seu govern i reinstaurar un govern provisional convocar una assemblea constitucional per sufragi universal masculí que establiria el tipus de govern.
  7. 8. <ul><li>2. LA “GLORIOSA” </li></ul><ul><li>Al 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida per l’Almirall Topete es va alçar en contra d’Isabel II. </li></ul><ul><li>Prim també ajudà a escampar la revolta, però cal destacar el paper de les juntes revolucionàries (participació popular). </li></ul><ul><li>El govern i la Corona estaven aïllats: </li></ul><ul><ul><li>el govern dimiteix i Isabel II s’exilia a França </li></ul></ul><ul><li>. </li></ul><ul><li>El poder quedà en mans de les Juntes Revolucionàries. </li></ul>
  8. 9. Juntes revolucionàries reclamen <ul><li>Llibertat </li></ul><ul><li>Soberanía popular </li></ul><ul><li>Estat laïc </li></ul><ul><li>Sufragi universal </li></ul><ul><li>Supressió de “quintes” (lleves) i l’impost de consums </li></ul><ul><li>Corts constituents </li></ul><ul><li>República </li></ul>Es va crear un govern provisional que va dissoldre les Juntes i la Milícia, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar la república (republicans)
  9. 10. 3. EL GOVERN PROVISIONAL Govern provisional de 1869. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana
  10. 11. 3. EL GOVERN PROVISIONAL <ul><li>Govern provisional va activar algunes reformes: </li></ul>Mesures democràtiques <ul><li>Llibertat d’imprenta </li></ul><ul><li>Drets de reunió i associació </li></ul><ul><li>Sufragi universal masculí </li></ul><ul><li>Democratització d’Ajuntaments i Diputacions </li></ul><ul><li>Emancipació dels fills dels esclaus </li></ul><ul><li>Eleccions a Corts constituents (sufragi universal masculí). </li></ul>
  11. 13. 4. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869 <ul><li>Llibertats molt àmplies </li></ul><ul><li>Sobirania nacional amb sufragi universal masculí </li></ul><ul><li>Amplis drets individuals: de residència, ensenyament, culte... </li></ul><ul><li>Es mantenia la monarquia com forma de govern: executiu </li></ul><ul><li>Independència poder judicial: oposicions per jutge </li></ul><ul><li>Corts bicamerals (Congrés de Diputats i Senat) </li></ul><ul><li>Igualtat dels territoris americans (Cuba, Puerto Rico...) </li></ul>
  12. 14. 4. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869
  13. 15. 4. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869
  14. 16. 5. LES FORCES POLÍTIQUES Dretes Carlins (catolicisme i monarquia tradicional) Moderats (fidels a Isabel II) Burguesia agrària (terratinents) Conjunció governamental monárquic-democràtica Unionistas (Ríos Rosas) Progresistas (Prim, Sagasta, Ruiz Zorrilla) Monárquicos demócratas <ul><li>Burgesia financera i industrial </li></ul><ul><li>Classes mitjanes urbanes </li></ul><ul><li>Sectors de l’exèrcit </li></ul>recolzen Monarquia Sobirania nacional Llibertats
  15. 17. 5. LES FORCES POLÍTIQUES Partit Republicà Federal <ul><li>Federalisme (pactes entre els diferents territoris) </li></ul><ul><li>Separació Església-Estat </li></ul><ul><li>Transformació social: Qüestió social </li></ul>defensen Format per: <ul><li>Benèvols : Legalitat (federalisme «des d’alt») </li></ul><ul><li>(Pi i Margall) </li></ul><ul><li>Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix») </li></ul><ul><li>(Orense) </li></ul><ul><li>Unitaris : Conservadors </li></ul><ul><li>(Castelar) </li></ul><ul><li>Petita burgesia </li></ul><ul><li>Classes populars urbanes </li></ul><ul><li>Part classe obrera </li></ul>recolzen Aixecaments republicans (1868-1869)
  16. 18. 6. SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA Règim demoliberal Recerca d’un monarca ESPANYA ÉS UNA MONARQUIA DEMOCRÀTICA SENSE MONARCA Regència de Serrano (Prim, president govern) Nou impuls al desenvolupament capitalista oposició <ul><li>Carlins </li></ul><ul><li>Republicans </li></ul>Entrada de capital estranger <ul><li>Supressió dels consums </li></ul><ul><li>Reforma monetària: pesseta </li></ul><ul><li>Llei de Mines (1871) </li></ul><ul><li>Llei de Bases Aranzelàries (1869) </li></ul><ul><li>Descontentament popular i conflictivitat social </li></ul>Radicalització del moviment obrer (anarquisme i marxisme) Serrano Prim Liberalització i lliurecanvi
  17. 19. <ul><li>Objectiu de la revolució: </li></ul><ul><li>Reorientació de la política econòmica </li></ul><ul><li>Implantar el capitalisme i protegir interessos de la burgesia: </li></ul><ul><li>Defensa del lliurecanvisme. </li></ul><ul><li>Obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger. </li></ul><ul><li>Transformar i rendibilitzar les estructures del país. </li></ul><ul><li>Situació caòtica de la Hisenda: </li></ul><ul><li>deute elevat, no hi havia recursos necessitat de sanejar-la </li></ul><ul><li>Liberalització econòmica ( lliurecanvi ): deixar entrar capitals exteriors </li></ul><ul><li>Venda o concessió del patrimoni miner </li></ul>7. LA POLÍTICA ECONÒMICA Llei de Bases Aranzelàries (1869) Llei de Mines (1871)
  18. 20. <ul><li>La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits ( progressistes, demòcrates i unionistes ) però descontentava d’altres: </li></ul><ul><li>L’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins . </li></ul><ul><li>El manteniment del culte no agradava a tothom. </li></ul><ul><li>El model socioeconòmic no va canviar (conflictivitat de camperols i obrers) </li></ul><ul><li>Revoltes protagonitzades per CARLINS, REPUBLICANS, OBRERS... </li></ul><ul><li>Les llibertats existents permeten el desenvolupament d’idees com l’anarquisme i el socialisme (I Internacional) </li></ul>8. LA FRUSTACIÓ DE LES ASPIRACIONS POPULARS
  19. 26. 9. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873) Prim va negociar una candidatura de consens sobre un candidat: Amadeu de Savoia: nascut a Torí (Itàlia) el 30 de maig de 1845, era el segon fill del rei Víctor Manuel II d’Itàlia. La seva figura era ben vista per la classe progressista espanyola, ja que el seu pare era considerat un rei liberal que havia conduït la Unificació d’Itàlia* . Finalment va ser elegit, després de moltes discussions, elegit rei d'Espanya amb el suport del sector progressista (els partits del govern) i dels carlins el 16 de novembre de 1870. 9.1 UN MONARCA PER A UN RÈGIM DEMOCRÀTIC Retrato de Amadeo I, por Vicente Palmaroli González (c. 1872). Museu del Prado.
  20. 27. <ul><li>L’ESGLÉSIA: </li></ul><ul><li>Va donar suport al partit alfonsí perquè Prim els havia obligat a jurar la Constitució del 1868. </li></ul><ul><li>L’Església espanyola va estar en contra d’Amadeu de Savoia ja que el seu pare havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i l’havia convertit en capital d'Itàlia. </li></ul>9.2 L’OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA <ul><li>CARLINS: </li></ul><ul><li>una part volia la insurrecció armada (inici Tercera Guerra Carlina. </li></ul><ul><li>Una altra part va constituir una força política conservadora contrària. </li></ul><ul><li>MODERATS: fidels als Borbons </li></ul><ul><li>Cánovas del Castillo va crear el partit alfonsí, captant polítics unionistes i progressistes (com veurem). La vella noblesa també s’afegeix. </li></ul><ul><li>Els va convèncer tot explicant que els borbons garantirien l’ordre. </li></ul><ul><li>ALTA BURGESIA: </li></ul><ul><li>El nou monarca defensava una legislació en contra dels seu interessos (abolir esclavitud, treball infantil...). </li></ul>
  21. 28. REPUBLICANS I SECTORS POPULARS:
  22. 29. 9.3 INESTABILITAT PERMANENT <ul><li>AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876) : no era una gran perill però donava inestabilitat. </li></ul><ul><li>GUERRA DE CUBA (1868-1878) : els criolls (classe rica local) volien l’abolició esclavitud, però els sectors econòmics espanyols (catalans) no ho volien. </li></ul><ul><li>AIXECAMENTS FEDERALISTES : van ser reprimits però també van donar inestabilitat a la monarquia. </li></ul><ul><li>OPOSICIÓ ALFONSINS </li></ul><ul><li>CRISI GOVERNAMENTAL : mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. </li></ul><ul><li>La mort de Prim provoca que la coalició governamental s’acabi esquerdant degut a les disputes entre els partits que la formen. </li></ul><ul><li>CRISI FINAL: ABDICACIÓ D’AMADEU I </li></ul><ul><li>El 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents d’assassinats) el rei abdica. </li></ul>
  23. 30. Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes 10 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Una monarquia amb problemes RECORDAR
  24. 31. <ul><li>Situació internacional (exemples: França, USA, Suïssa) </li></ul><ul><li>S’esgoten les opcions monàrquiques </li></ul>Federalisme des d’alt Insurrecció cantonal (intransigents) Federalisme des de baix Aliança de republicans República Federal Les Corts reunides en sessió conjunta proclamen Ia Primera República (11/02/1873) <ul><li>E. Figueras </li></ul><ul><li>F. Pi i Margall </li></ul><ul><li>N. Salmerón </li></ul><ul><li>E. Castelar </li></ul>Projecte de Constitució Federal (1873) <ul><li>Proclamació de l’Estat Català </li></ul><ul><li>(dins de la República Federal Espanyola) </li></ul><ul><li>Guerra carlista </li></ul><ul><li>Protestes camperoles (Andalusia) </li></ul><ul><li>Activitat internacionalista </li></ul><ul><li>Retraïment, abstencionisme i caciquisme </li></ul>Divisió entre federals 10. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874) 10.1 L’EXPERIÈNCIA DE LA REPÚBLICA FEDERAL
  25. 32. Les Corts reunides en sessió conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren monàrquics, va ser un diputat republicà (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposició en nom d’altres diputats republicans com Figueres, Salmerón...: “ La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”. Seguidament Emilio Castelar va pronunciar el següent discurs: “ Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria”. Després del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la República espanyola amb el següent resultat: 258 votos a favor y sólo 32 en contra . “ La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la República como forma de gobierno de España, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno. Se elegirá por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que será amovible y responsable ante las mismas Cortes”.
  26. 33. PROJECTE Constitució de 1873 10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES A) LA REPÚBLICA FEDERAL Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Problemes greus d’Hisenda (dèficit), servei militar voluntari. Domini dels federalistes Continuen les dificultats Intents de cops d’estat d’unitaris, alfonsins, revoltes cantonalistes, proclamació Estat Català; guerra carlina i guerra de Cuba. Malgrat la inestabilitat es convoquen Corts Constituents (10 de maig): alta abstenció. E. Figueras Pi i Margall
  27. 34. Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “ Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba , Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico , Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales”. REPÚBLICA FEDERAL 383 diputats (als 350 diputats es van afegir 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba
  28. 35. 10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES B) LA REPÚBLICA UNITÀRIA Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eliminació del federalisme Imposició d’un fort autoritarisme Reforçament del paper de l’exèrcit Cop d’Estat del general Pavía que instaura una Dictadura militar [3 de gener - 29 de desembre de1874] N. Salmerón E. Castelar Dóna el poder al general Serrano: preparar l’arribada d’alfons XII? Reformes republicanes <ul><li>Jurats mixtes </li></ul><ul><li>Reducció jornada laboral </li></ul><ul><li>Control treball infantil </li></ul><ul><li>Abolició esclavitud </li></ul><ul><li>Abolició impostos sobre el consum </li></ul>Domini dels unitaris Les dificultats constants provoquen General Pavía
  29. 36. Alfons XII nou rei d’Espanya Després d’un any de caos el general Martínez Campos Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt 10.2. EL FINAL DE LA PRIMERA REPÚBLICA General Martínez Campos
  30. 37. 10.3. UNA VISIÓ AL·LEGÒRICA DE LA PRIMERA REPÚBLICA
  31. 38. 11. ESQUEMA GENERAL-1
  32. 39. 11. ESQUEMA GENERAL-2

×