HISTÒRIA 2BTX A
CORRECCIÓ PROVA 01a
CONSTITUCIÓ 1837
Pregunta 1
1a) 0,75 punts
Cal que l’alumnat identifiqui la font com u...
HISTÒRIA 2BTX A
CORRECCIÓ PROVA 01a
2b) 1,25 punts
L’alumnat hauria de reconèixer que les dues desamortitzacions progressi...
HISTÒRIA 2BTX A
CORRECCIÓ PROVA 01a
PROCLAMA JUNTA REVOLUCIONÀRIA 1868
Pregunta 1
1a) 0,75 punts
Cal que l’alumnat identif...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Hist 01a-2010-co

463 visualizaciones

Publicado el

CORRECCIÓ PROVA 01-2BTX A

Publicado en: Educación, Viajes, Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
463
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
28
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Hist 01a-2010-co

  1. 1. HISTÒRIA 2BTX A CORRECCIÓ PROVA 01a CONSTITUCIÓ 1837 Pregunta 1 1a) 0,75 punts Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània de l’època), un text públic de tipus polític o jurídico-polític, una Constitució, la de 1837 (0,25 punts). Els articles que apareixen son els referits a la llibertat d’impremta, la relació amb l’Església catòlica, la potestat legislativa, la divisió del parlament en dues cambres i a la milícia nacional (0.50 punts). 1b) 0,75 punts Cal que l’alumnat contextualitzi la font en el primer període en què els progressistes van estar al poder, a partir de 1835. Després de l’Estatut Reial de 1834 durant els primers anys de la Primera Carlina, quan la reina buscava suport per a la seva filla. . 1c) 1 punt Cal que l’alumnat expliqui que l’article 2 institueix la llibertat d’impremta, sense censura, així com que la qualificació dels delictes d’impremta l’hauran de fer jurats. Que l’article 11 obliga l’Estat a mantenint el culte i clergat catòlics, expressant alhora que aquesta és la religió dels espanyols. I que l’article 77 institueix la Milícia Nacional, alhora que en restringeix la utilització que en pugui fer el rei sense permís de les Corts a l’àmbit d’una sola província. Pregunta 2 2a) 1,25 punts
  2. 2. HISTÒRIA 2BTX A CORRECCIÓ PROVA 01a 2b) 1,25 punts L’alumnat hauria de reconèixer que les dues desamortitzacions progressistes s’insereixen dins del que va ser la reforma agrària liberal, que es va basar en els principis de la propietat privada i de la lliure disponibilitat de la terra. Aquesta reforma agrària liberal es va dur a terme l’any 1837 a partir de tres grans mesures: la dissolució del règim senyorial, que va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors; la desvinculació, que va significar el final dels patrimonis units obligatòriament i a perpetuïtat a una família o institució; i la desamortització de Mendizábal. La primera desamortització cal que s’emmarqui dins de la Primera Guerra Carlina i per tant també cal que l’alumnat parli a més dels objectius ja esmentats d’afeblir l’Església i aconseguir persones favorables a la causa liberal. Els objectius de les dues grans desamortitzacions del segle XIX eren aconseguir recursos per a l'Estat amb la venda de les propietats de l'Església i dels ajuntaments. S'establia la confiscació dels béns de l'Església, que eren posats a la venda per subhasta pública. Aquestes mesures van fomentar el desenvolupament de l'agricultura, en passar les terres a uns propietaris disposats a introduir millores en les formes de cultiu.
  3. 3. HISTÒRIA 2BTX A CORRECCIÓ PROVA 01a PROCLAMA JUNTA REVOLUCIONÀRIA 1868 Pregunta 1 1a) 0,75 punts Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter polític, una proclama de la Junta Provisional Revolucionària de Sevilla del 20 de setembre de 1868 (0’25 punts) on es plantegen les reivindicacions en contra de la dinastia regnant i la Constitució vigent i a favor d’unes Corts Constituents que n’elaborin una de nova mitjançant el sufragi universal (masculí) directe i la instauració de les llibertats d’impremta, ensenyament i cultes (0’50 punts). 1b) 0,75 punts Cal que l’alumnat contextualitzi el text en els dies de la Revolució de Setembre de 1868 denominada “Gloriosa”, iniciada arran d’un pronunciament militar del dia 19 a Cadis però que es va estendre els dies següents per diverses ciutats espanyoles, constituint-se juntes revolucionàries, com la de Sevilla. L’alumne ha de situar el text com a indicador de l’inici del període històric denominat el Sexenni Revolucionari, que s’iniciï precisament amb la Revolució de Setembre. c) 1 punt Cal que l’alumnat expliqui les reivindicacions del sufragi universal (masculí), de la llibertat d’impremta i la llibertat de cultes. Pregunta 2 2a) 1,25 punts El redactat de l’alumnat s’hauria de referir i explicar les causes econòmiques (crisi financera, crisi industrial, crisi agrícola), socials (crisi de subsistències) i polítiques (desgast del règim amb un govern pràcticament dictatorial); a l’establiment del govern provisional, dissolució de les juntes i eleccions legislatives subsegüents que portaran a l’elaboració de la nova Constitució. 2b) 1,25 punts El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat situï correctament, en ordre cronològic, les principals etapes del període del Sexenni Democràtic:  Pronunciament militar (La Gloriosa), juntes i Govern Provisional, Corts Constituents i Constitució de 1869;  Regència de Serrano, Monarquia d’Amadeu I;  Primera República (federal, centralista); Cop d’estat del general Pavía i dictadura de Serrano; Cop d’Estat del general Martínez Campos. L’alumnat ha d’explicar els fets polítics i socials més destacats produïts a Espanya entre 1868 i 1874: revolució de setembre de 1868, les Juntes i les demandes populars, Constitució de 1869 (només esmentada atès que s’ha explicat en les dues qüestions precedents), monarquia parlamentària, aixecaments federals, organització del moviment obrer, tercera guerra carlista, revolta cantonalista, primera guerra d’independència cubana, Cop d’estat de Pavia, Dictadura de Serrano i, finalment, cop d’estat del general Martínez Campos, així com el fet que identifiqui alguns dels protagonistes del període (Serrano, Prim, Topete, Sagasta, Pi i Margall, Castelar, etc). De tota manera, el corrector haurà de tenir molt en compte que totes aquestes qüestions estan recollides en un únic objectiu terminal en el primer nivell de concreció, per la qual cosa l’exposició de l’alumnat tindrà, segurament, un caràcter molt generalista.

×