<ul><li>11.1. El redreçament cultural: La Renaixença </li></ul><ul><li>11.2. Els inicis del catalanisme polític </li></ul>...
<ul><li>Renaixença     lligada al Romanticisme europeu </li></ul><ul><li>recuperació de la llengua, tradicions, costums… ...
<ul><li>Les primeres manifestacions del catalanisme </li></ul><ul><li>a) abans de 1868 </li></ul><ul><li>no hi ha articula...
<ul><li>Valentí Almirall i el Centre Català </li></ul><ul><li>Valentí Almirall    personatge clau del catalanisme </li></...
<ul><li>Valentí Almirall i el Centre Català </li></ul><ul><li>El Centre Català convoca </li></ul><ul><li>el  Segon Congrés...
<ul><li>El Memorial de Greuges </li></ul><ul><li>1885    Centre Català convoca un míting </li></ul><ul><li>Participen </l...
<ul><li>El fracàs del projecte d’Almirall </li></ul><ul><li>La idea d’Almirall era la d’ aplegar tot el catalanisme </li><...
<ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>Un grup d’intel·lectuals conservadors </li></ul><ul><...
<ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>L’èxit de la campanya contra el Codi Civil manifesta ...
<ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>Per aprovar el programa polític, </li></ul><ul><li>Un...
<ul><li>La candidatura dels “quatre presidents” </li></ul><ul><li>El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstic...
<ul><li>La fundació de la Lliga Regionalista </li></ul><ul><li>Èxit electoral    fusió dels dos grups </li></ul><ul><li>L...
Centre Català (1882) Centre Escolar Catalanista (1886) Lliga de Catalunya (1887) Unió Catalanista (1891) Centre Nacional C...
<ul><li>El nacionalisme basc </li></ul><ul><li>Neix per por a perdre els senyals d’identitat tradicionals </li></ul><ul><l...
<ul><li>El galleguisme </li></ul><ul><li>Galícia era una societat eminentment rural </li></ul><ul><li>per això, la llengua...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

4.874 visualizaciones

Publicado el

Després de pensar-ho molt, he decidit penjar aquesta presentació que pertany al professor Salvador Redón, un resum del tema que tenim al llibre i que és un bon complement als fulls que es van passar fa un parell de setmanes.

Publicado en: Educación
0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.874
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
235
Acciones
Compartido
0
Descargas
136
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

  1. 1. <ul><li>11.1. El redreçament cultural: La Renaixença </li></ul><ul><li>11.2. Els inicis del catalanisme polític </li></ul><ul><li>11.3. El catalanisme conservador </li></ul><ul><li>11.4. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista </li></ul><ul><li>11.5. Altres nacionalismes a l’Estat espanyol </li></ul>
  2. 2. <ul><li>Renaixença  lligada al Romanticisme europeu </li></ul><ul><li>recuperació de la llengua, tradicions, costums… </li></ul><ul><li>Elitista </li></ul><ul><li>ús del català arcaïtzant </li></ul><ul><li>es difon per la celebració dels Jocs Florals (1859) </li></ul><ul><li>Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà </li></ul><ul><li>Popular </li></ul><ul><li>ús del català oral </li></ul><ul><li>es difon per publicacions, obres de teatre, etc. </li></ul><ul><li>Frederic Soler (Serafí Pitarra), Josep Anselm Clavé </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Les primeres manifestacions del catalanisme </li></ul><ul><li>a) abans de 1868 </li></ul><ul><li>no hi ha articulat cap mena de catalanisme </li></ul><ul><li>certes demandes de descentralització política en les revoltes populars </li></ul><ul><li>b) entre 1868 i 1880 </li></ul><ul><li>aparició del federalisme: Partit Republicà Federal </li></ul><ul><li>repartiment del poder entre els òrgans de poder estatals, regionals i municipals </li></ul><ul><li>impulsa el Pacte de Tortosa (1869) </li></ul><ul><li>acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó </li></ul><ul><li>Catalunya, Aragó, València, Balears </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Valentí Almirall i el Centre Català </li></ul><ul><li>Valentí Almirall  personatge clau del catalanisme </li></ul><ul><li>les seves idees estan recollides en Lo Catalanisme (1886) </li></ul><ul><li>contrari al separatisme </li></ul><ul><li>Catalunya representa un model de progrés per a Espanya </li></ul><ul><li>cal que tingui autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya </li></ul><ul><li>Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) </li></ul><ul><li>per unir totes les forces catalanistes </li></ul><ul><li>acords </li></ul><ul><li>defensa del dret civil català </li></ul><ul><li>crear una Acadèmia de la Llengua Catalana </li></ul><ul><li>crear una entitat que difongués el catalanisme </li></ul><ul><li>CENTRE CATALÀ (1882) </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Valentí Almirall i el Centre Català </li></ul><ul><li>El Centre Català convoca </li></ul><ul><li>el Segon Congrés Catalanista (1883) </li></ul><ul><li>Configuració del catalanisme polític </li></ul><ul><li>Abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes </li></ul><ul><li>Evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors </li></ul>
  6. 6. <ul><li>El Memorial de Greuges </li></ul><ul><li>1885  Centre Català convoca un míting </li></ul><ul><li>Participen </li></ul><ul><li>organitzacions econòmiques de la burgesia </li></ul><ul><li>institucions culturals </li></ul><ul><li>entitats catalanistes </li></ul><ul><li>Pretén </li></ul><ul><li>apropar el catalanisme a la burgesia </li></ul><ul><li>Aprova el Memorial de Greuges (1885) </li></ul><ul><li>primer manifest polític unitari del catalanisme </li></ul><ul><li>presentat a Alfons XII </li></ul><ul><li>critica el centralisme </li></ul><ul><li>demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions </li></ul><ul><li>defensa el proteccionisme </li></ul><ul><li>defensa el dret civil català </li></ul>
  7. 7. <ul><li>El fracàs del projecte d’Almirall </li></ul><ul><li>La idea d’Almirall era la d’ aplegar tot el catalanisme </li></ul><ul><li>FRACASSA </li></ul><ul><li>representa un catalanisme republicà </li></ul><ul><li>no atrau la burgesia </li></ul><ul><li>representa una opció política, no social </li></ul><ul><li>no atrau les classes populars </li></ul><ul><li>El Centre Català acaba desapareixent </li></ul>
  8. 8. <ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>Un grup d’intel·lectuals conservadors </li></ul><ul><li>Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba </li></ul><ul><li>Lliga de Catalunya (1887) </li></ul><ul><li>Organització conservadora que sintonitza amb la burgesia </li></ul><ul><li>Defensa </li></ul><ul><li>l’oficialitat del català </li></ul><ul><li>el dret civil català </li></ul><ul><li>el proteccionisme </li></ul><ul><li>l’execució d’una política exclusivament catalanista </li></ul><ul><li>Actuació </li></ul><ul><li>Missatge a la Reina Regent (1888)  petició d’autonomia </li></ul><ul><li>Defensa del dret català (1889)  el govern canvia el Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català </li></ul>
  9. 9. <ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>L’èxit de la campanya contra el Codi Civil manifesta la necessitat d’una nova entitat que unís els nuclis catalanistes </li></ul><ul><li>Unió Catalanista (1891) </li></ul><ul><li>Federació de tots els centres catalanistes </li></ul><ul><li>Base social </li></ul><ul><li>Burgesia conservadora </li></ul><ul><li>Propietaris rurals </li></ul><ul><li>Objectius </li></ul><ul><li>Propagar les idees regionalistes </li></ul><ul><li>Programa comú per a tot el catalanisme </li></ul><ul><li>Triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes </li></ul><ul><li>( ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat) </li></ul>
  10. 10. <ul><li>La Unió Catalanista i les bases de Manresa </li></ul><ul><li>Per aprovar el programa polític, </li></ul><ul><li>Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (1892) </li></ul><ul><li>Bases per a la Constitució Regional Catalana </li></ul><ul><li>1a Base </li></ul><ul><li>les atribucions del poder central a Catalunya </li></ul><ul><li>16 Bases restants </li></ul><ul><li>poder regional català </li></ul><ul><li>plena sobirania en el govern interior </li></ul><ul><li>possessió de competències absolutes </li></ul><ul><li>oficialitat de la llengua catalana </li></ul><ul><li>càrrecs públics només exercits per catalans </li></ul><ul><li>restabliment de les velles institucions catalanes </li></ul><ul><li>Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista </li></ul>
  11. 11. <ul><li>La candidatura dels “quatre presidents” </li></ul><ul><li>El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics </li></ul><ul><li>va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme </li></ul><ul><li>s’havia desmarcat del sistema de la Restauració </li></ul><ul><li>tenia uns líders consolidats </li></ul><ul><li>havia elaborat una ideologia </li></ul><ul><li>disposava d’una base social important </li></ul><ul><li>El fracàs del govern Silvela, </li></ul><ul><li>impulsa la unió entre dos grups polítics </li></ul><ul><li>Unió Regionalista (1899) , creada per la burgesia industrial </li></ul><ul><li>Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista) </li></ul><ul><li>UR tenia base social (industrials i comerciants), però no programa polític ni dirigents </li></ul><ul><li>CNC tenia programa i dirigents, però no base social </li></ul><ul><li>En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona </li></ul><ul><li>La candidatura dels “quatre presidents”  gran triomf electoral </li></ul><ul><li>[és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona] </li></ul>
  12. 12. <ul><li>La fundació de la Lliga Regionalista </li></ul><ul><li>Èxit electoral  fusió dels dos grups </li></ul><ul><li>Lliga Regionalista (1901) </li></ul><ul><li>És la primera força política moderna d’Espanya </li></ul><ul><li>secretaria electoral </li></ul><ul><li>afiliats </li></ul><ul><li>seus repartides per tot Catalunya </li></ul><ul><li>Base social prou àmplia </li></ul><ul><li>industrials, comerciants i professionals de Barcelona </li></ul><ul><li>propietaris agraris de totes les comarques </li></ul><ul><li>Partidària d’un reformisme polític que atorgués autonomia </li></ul><ul><li>Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins la II República </li></ul>
  13. 13. Centre Català (1882) Centre Escolar Catalanista (1886) Lliga de Catalunya (1887) Unió Catalanista (1891) Centre Nacional Català (1900) Unió Regionalista (1899) Lliga Regionalista (1901)
  14. 14. <ul><li>El nacionalisme basc </li></ul><ul><li>Neix per por a perdre els senyals d’identitat tradicionals </li></ul><ul><li>abolició dels furs (1876) </li></ul><ul><li>naixement d’un corrent que defensava les antigues tradicions </li></ul><ul><li>industrialització de Biscaia </li></ul><ul><li>significa una forta immigració que posa en perill la llengua i la cultura basques </li></ul><ul><li>En aquest context, Sabino Arana formula els principis del nacionalisme basc </li></ul><ul><li>ètnia basca  puresa de la raça </li></ul><ul><li>furs  antiliberal </li></ul><ul><li>religió  catòlica i tradicionalista </li></ul><ul><li>Això, segons Arana, només s’aconseguiria amb la independència </li></ul><ul><li>1894  Arana crea la Sociedad Euskalerria </li></ul><ul><li>Partit Nacionalista Basc </li></ul>
  15. 15. <ul><li>El galleguisme </li></ul><ul><li>Galícia era una societat eminentment rural </li></ul><ul><li>per això, la llengua i les tradicions s’havien mantingut més arrelades que a Catalunya o el País Basc </li></ul><ul><li>Però les classes mitjanes consideraven això un signe d’endarreriment </li></ul><ul><li>per tant, NO hi ha preocupació per la cultura gallega </li></ul><ul><li>O Rexurdimiento , (1/2 segle XIX) </li></ul><ul><li>interès per la llengua i la cultura </li></ul><ul><li>però fou un corrent cultural i apolític </li></ul><ul><li>A finals s. XIX apareixen corrents polítics defensant l’autonomia de Galícia, però molt minoritaris </li></ul>

×