1. 1
©VICENSVIVES
T 14
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
1. Un nou ordre internacional
n L’enfonsament del comunisme a l’URSS va iniciar una nova etapa en les relacions interna-
cionals en què els EUA es van erigir garants de la pau mundial:
– El 1990 van alliberar Kuwait de la invasió de l’Iraq en la Guerra del Golf. Van continuar
les intervencions a Somàlia, Haití i el Sudan, que també foren consensuades per la co-
munitat internacional.
– El 2001 van obrir una nova etapa d’intervencionisme unilateral que ha provocat que
l’opinió pública reclami més protagonisme a l’ONU.
n El fonamentalisme islàmic defensa sistemes polítics ­basats en una interpretació extre-
mista de la religió i s’oposa a l’expansió del model occidental. Està lligat a l’aparició
d’organitzacions terroristes.
n L’atemptat d’Al-Qaida contra les Torres Bessones de Nova York el 2001 va commoure el
món i va provocar la reacció dels EUA, que van envair l’Afganistan i l’Iraq. Però aquesta
invasió va provocar, alhora, una greu escalada d’atemptats fonamentalistes (Madrid, Lon-
dres…) i l’expansió de l’obsessió per la seguretat entre els països occidentals.
.............................................................................................................................................................
2. Europa després de la caiguda del mur de Berlín
n Després de la caiguda del mur de Berlín va començar una nova etapa de la història
d’Europa.
n Rússia, amb Boris Ieltsin, va tenir un procés de transició aparentment democràtic, però
amb elements autoritaris en política i neoliberals en economia. Vladímir Putin no millorà la
democratització del país, però li va fer fer un gir econòmic que inicià una etapa de creixe-
ment econòmic.
n La majoria dels països del bloc de l’Est es van anar democratitzant. Hi van ressorgir els na-
cionalismes, que havien estat silenciats durant el comunisme; alguns Estats es van indepen-
ditzar (Eslovènia), en altres hi van esclatar greus conflictes (Iugoslàvia), i va tenir lloc també
la reunificació d’Alemanya.
n El Tractat de Maastricht (1992) va iniciar un procés d’integració política i es van establir
eixos comuns:
– Els Estats van cedir sobirania a la UE.
– Es va crear la Política Exterior i de Seguretat Comuna, la ciutadania europea, l’euro i el
Banc Central Europeu.
A partir del 1995 la UE es va anar ampliant fins al 2007 i actualment la formen 27 Estats.
.............................................................................................................................................................
El món actual

2. 2
©VICENSVIVES
T 14
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
3. Les conseqüències de l’economia globalitzada
n La globalització és la interdependència de les economies nacionals:
– Es fa evident en l’augment del comerç internacional i de les inversions a l’exterior.
– Ha estat possible gràcies al desenvolupament dels transports, de les comunicacions i de
la tecnologia.
n Algunes conseqüències de la mundialització són:
– La consolidació de centres de decisió i d’altres nuclis dependents.
– L’acceleració del creixement econòmic.
– La incorporació als circuits internacionals de països que se n’havien mantingut al marge.
– L’augment de l’activitat financera especuladora.
n Des del 2008 una crisi financera i bancària va traslladar els seus problemes a l’economia
real. Va tenir l’origen als Estats Units i es va estendre a Europa:
– Van injectar diners públics als bancs, frenaren els crèdits, plegaren moltes empreses i
l’atur cresqué.
– L’eurozona té el problema del deute públic; per reduir-lo es necessita frenar la despesa
pública.
.............................................................................................................................................................
4. L’emergència de nous centres econòmics
n Durant el segle XX els Estats Units, el Japó i la Unió Europea es van consolidar com les
grans potències econòmiques internacionals.
n Però a les darreres dècades han emergit unes altres economies que ja tenen un paper im-
portant en el segle XXI. Són el Brasil, Rússia, l’India i la Xina (països BRIC). Això ha estruc-
turat el món actual de manera multipolar, amb més agents protagonistes.
n Malgrat les diferències, els països BRIC comparteixen característiques: una població eleva-
da, un augment fort del PIB, una taxa de creixement propera al 10% anual i una millora
progressiva del nivell de vida.
n Aquests països han d’afrontar desafiaments com la falta de democràcia autèntica,
l’escassetat de drets laborals, els dèficits medioambientals, educatius i sanitaris i la dificul-
tat per mantenir el creixement.
.............................................................................................................................................................
El món actual

3. 3
©VICENSVIVES
T 14
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
5. Desigualtat i conflictes socials
n La mundialització ha reforçat les desigualtats socials i les diferències territorials, a vega-
des fins i tot en un mateix país. Al món les diferències de renda entre les classes socials són
abismals i hi ha 850 milions de persones que passen fam.
n Àfrica és el continent que presenta més problemàtiques: desigualtat (misèria d’àmplies ca-
pes de la població), conflictes bèl·lics i milers de refugiats, dependència econòmica, dicta-
dures militars, etc.
n Al món àrab també hi ha desigualtat i endarreriment social, tot i que alguns països tenen
grans riqueses. Un altre problema és la tensió política i religiosa: als darrers anys s’han
produït les “primaveres àrabs” per enderrocar els governs dictatorials i els partits islamistes
s’han fet forts.
n Als països desenvolupats la desigualtat que ja hi havia entre la població més pobra i la
més rica ha augmentat amb la crisi i les polítiques d’austeritat.
.............................................................................................................................................................
6. La societat del segle XXI
n Als països industrialitzats s’ha desenvolupat un tipus de societat que presenta algunes
transformacions:
– Hi ha crescut el procés d’urbanització i pràcticament n’ha desaparegut la pagesia.
– La classe obrera tradicional ha retrocedit davant el gran desenvolupament del sector
terciari i ha augmentat el nombre de professions en què es necessiten estudis secundaris
o superiors.
– Les dones s’han incorporat massivament al món laboral i a la formació.
– Hi ha canviat el model social (famílies reduïdes, natalitat baixa...) i els valors (individua-
lisme, èxit).
n Als països pobres aquests canvis han sigut menors:
– No hi ha tants pagesos, però la societat és rural.
– Les ciutats han crescut de manera ràpida i caòtica.
– La societat i els valors són tradicionals (famílies extenses, natalitat elevada, vida comuni-
tària, etc.).
n Les desigualtats han fet néixer moviments que reivindiquen una societat més justa.
.............................................................................................................................................................
El món actual