2. Programari lliure
El programari lliure és aquell que ens garanteix simultàniament
quatre llibertats:
1) La llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat
2) La llibertat d’estudiar com funciona i, si escau, adaptar-lo a
les nostres necessitats.
3) La llibertat de redistribuir còpies del programari a tercers.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i de fer-les públiques a fi
que se’n beneficiï tota la comunitat.
3. Codi font?
El codi font és la recepta d'un
programa informàtic
4. Programari lliure (Free software)
Free Software Foundation
●
http://www.gnu.org/
Moviment creat a principis dels 80
per Richard Stallman
Més enllà dels aspectes purament
tècnics o legals, el moviment del
programari lliure es planteja les
repercussions ètiques i socials
derivades de l'adopció d'un
determinat model de creació,
distribució i ús del programari.
5. Per què programari lliure a l'escola?
Perquè es fonamenta en valors ètics de
●
col·laboració i participació democràtica
Perquè ens dóna llibertat i independència
●
Perquè és segur
●
Perquè el podem adaptar i traduir a la nostra
●
llengua
Perquè el podem millorar
●
Perquè el podem donar als alumnes
●
Perquè facilita el manteniment
●
Perquè és més econòmic
●
6. Què es pot fer amb P.L.?
Navegar per internet: Firefox
●
Missatgeria Instantània: Pidgin, aMSN
●
Correu electrònic: Thunderbird, Evolution
●
Reproduir vídeo: VLC
●
Codificar vídeo i àudio: Avidemux, SoundKonverter
●
Reproduir música: Banshee
●
Editar imatges: Gimp
●
Gestionar fotografies: Digikam
●
Gravar CDs y DVDs: K3B
●
Compartir fitxers P2P: Azureus
●
Llegir còmics: Comix
●
Ofimàtica: OpenOffice
●
Desenvolupament d'aplicacions: C/C++ , Java, Python, Ruby
●
Jocs: escacs, tetrix, arkanoids, etc
●
Veure les estrelles: kstars, stellarium
●
8. Els problemes del PL
Desconeixement
Dificultats d'adaptació d'alguns usuaris
Projectes bons, regulars i dolents
Compatibilitat de maquinari
Interoperabilitat amb els falsos estàndards de facto
Rigor en les polítiques de seguretat
Formació dels tècnics de suport
Interessos econòmics
9. Per reflexionar
A l'escola, és indiferent fer les coses amb PL o PP si
s'aconsegueixen els mateixos objectius?
L'elecció entre l'ús de PL o PP és només una qüestió
de gustos personals del professorat?
L'opció pel PL de les institucions (escoles, governs,
empreses, universitats...) va en contra de la llibertat
personal?
La instal·lació il·legal de PP és tolerable a l'escola
perquè no hi ha ànim de lucre?
Cal renunciar a l'adopció de solucions basades en PL
a les escoles catalanes per disposar de programari
comercial en català?
12. Elements del projecte Linkat
Distribució orientada a l'àmbit educatiu
●
Biblioteca d'aplicacions i actualitzacions en línia
●
Portal Linkat: notícies, fòrums... “wiki”...
●
Suport tècnic als centres docents
●
Materials i activitats de formació del professorat
●
13. Model de xarxa de centre
El servidor de centre guarda la configuració i les
●
dades dels usuaris
Creació d'usuaris (alumnes i professorat) des de Saga
●
Carpetes compartides
●
Servidor d'informes JClic i biblioteca d'activitats
●
compartida
Serveis ldap, apache, php, mysql, squid, samba, ssh...
●
Administració remota per YasT
●
14. Model de xarxa de centre
Servidor d'aula
Unitats compartides:
Xarxa XTEC
Mirall Linkat
Unitat [T] (ara: només samba)
Tothom: lectura/escriptura
Unitat [S] (nfs i samba )
Lectura: tothom
Escriptura: Administradors
Unitat [P] (nfs i samba)
Accés r/w només:admins i profes
Alumnes no accés.
15. Model de xarxa de centre
Servidor d'aula
Xarxa XTEC
Mirall Linkat
Repositori d'instal∙lació
i actualització dels clients d'aula.
Clients i servidor subscrits a:
LINKAT_2 (instal∙lació de progs)
LINKAT_2Updates (actualitzacion)
ATIDrivers (controladors 3D ATI)
nVidiaDrivers (controladors 3D nVidia)
16. Terminals (ultra)lleugers
El projecte LTSP (Linux Terminal Server Project) va ser
●
creat l'any 1999 i proporciona una forma senzilla per utilitzar
terminals lleugers de baix cost basats en un servidor
GNU/Linux. LTSP és un paquet de programari que permet
connectar un conjunt de clients lleugers poc potents a un
servidor GNU/Linux.
17. Terminal lleuger: ordinador amb
pocs recursos que depè d'un
servidor central que li proporciona el
sistema operatiu, CPU, memòria i
disc dur
Avantatges:
Menor cost del hardware: menor memòria i potència de CPU.
S'allarga el ciclo de vida de los terminals lleugers.
L'administració dels terminals es realitza de forma
centralitzada i requereix poc esforç.
El risc d'un mal funcionament dels clients lleugers és mínim ja
que no requereixen cap modificació.
18. Servidor GNU/Linux:
- DHCP, TFTP, NFS, XDMCP
- Paquet LTSP
Clients:
- Xarxa i suport per a PXE
PXE: Pre-Boot Execution Environtment.
20. 1 centre pilot SunRay
Dotació:
2 Servidors
XARXA
150 - 200 terminals SunRay
CENTRE
XARXA
SunRays
21. Tecnolliure – Linkat 2008
Primeres jornades de programari lliure a Santa Coloma de Gramenet
5 servidors PC, més de 100 SunRay 1, SRSS 4 sobre Linkat 2
IES Terra Roja i Puig Castellar utilitzen terminals SunRays
22. Futur immediat de la Linkat
Millora del Portal i del suport.
●
Pla de Gestió Remota.
●
El 2009 la Linkat passa a ser un projecte global de tota la
●
Generalitat.
100 centres Linkat durant el curs 2008/09
●
OpenSuSe 11.1 base de la futura Linkat 3
●
LTSP versió 5: Kiwi LTSP
●
= Innovació + Valor afegit + Comunitat