Informe de la Fundacio Franz Weber, traduït al català per Iniciativa Animalista, sobre les fal·làcies, irreguralitat i, sobre tot, els autèntics objectius de la ILP que reclama la protecció de la tortura taurina.

1. La V€RITAT sobre la ILP
Tauro€conòmica
fal·làcies
irregularitats
elsseusautènticsobjectius
"Els toros tornaran a Catalunya". No és més que un recurs mediàtic, un titular fàcil i alarmista, que
tendeix a amagar les autèntiques intencions d'aquesta ILP tauroeconòmica, ja que l'única cosa
que pot fer que les corrides tornin a Catalunya és una sentència del Tribunal Constitucional.
En el següent comunicat la Fundació Franz Weber pretén llançar llum on el lobby taurí no ha
fet més que mentir i manipular l'opinió pública, el sector polític i la premsa.
Les 10 claus per comprendre la ILP tauroeconómica.
IRREGULARITATS DE FORMA.
1) Invasió de competències
L'Estat no té competències per tramitar i aprovar la ILP, ja que la declaració de BIC
correspon a les comunitats autònomes. Per tant, el Congrés de les Persones
Diputades s’estaria excedint en les seves competències. D'una banda, les competències en
matèria d'espectacles públics no les exerceix l'estat, ja que han estat assumides estatutàriament
amb caràcter exclusiu per les comunitats autònomes. D'altra banda, la mateixa Llei taurina estatal
vincula la competència de l'estat per regular aquesta matèria amb la competència estatal sobre
ordre públic i seguretat ciutadana, que constitueixen competències exclusives de l'estat (article 149
CE), i de manera molt residual, amb les competències estatals sobre cultura, que ho són sense
perjudici de les que assumeixen les comunitats autònomes (article 148 de la CE).
Així, la intervenció que l'Estat desenvolupa a través de la seva legislació sobre les curses de braus,
és a dir, la Llei 10/1991, de 4 d'abril, sobre potestats administratives en matèria d'espectacles
taurins, és una regulació de policia administrativa i, per tant, la regulació prevista en la legislació
estatal sobre tauromàquia no pot afectar a l'abast de la competència de les comunitats autònomes
sobre espectacles, que és absoluta. Si admetem que la competència sobre cultura és una
competència de caràcter concurrent i que per tant ambdues administracions públiques, la de l'estat
i la de les comunitats autònomes, poden exercir les funcions sobre aquesta matèria –com així ho ha
interpretat la jurisprudència constitucional– això no significa, com també ho ha especificat, que la
cultura pugui ser entesa com un deure dels poders públics, en aquest cas estatals, de prestació
específica en favor de les persones. La cultura no constitueix, per tant, un dret de
prestació (com SI ho són l'educació o la salut) que obligui o faculti als poders públics a una
determinada i específica actuació, o en aquest cas, a una actuació dirigida a elevar un espectacle
públic (de competència de les comunitats autònomes) a la categoria de bé de interès estatal.
A això cal afegir, com antecedent fonamental, el rebuig d’una moció per part del Senat
l'octubre de 2010, plantejada amb idèntic objectiu, per tractar-se d'una competència
transferida a les comunitats autònomes. Sobre això, cal recordar que en aquesta ocasió, la
moció es va rebutjar en bloc pel PSOE i els altres grups parlamentaris (a excepció d'una senadora
d'UPN) "per no ser competència de l'Estat, sinó de les comunitats autònomes".

2. Alguna de les moltíssimes notícies relacionades:
El País, 07/10/2010, Natalia Junquera – Àngels Pinyol. El Senado rechaza que la fiesta sea Bien
de Interés Cultural. http://elpais.com/diario/2010/10/07/cultura/1286402404_850215.html
El Mundo, 06/10/2010, EFE. El Senado rechaza proteger los toros como Bien Cultural con el
apoyo del PSOE. http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/06/toros/1286358168.html
RTVE, 06/10/2010, Redacció. El Senado rechaza protoger los toros como Bien de Interés
Cultural. http://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-
interes-cultural/359502.shtml
Respecte d'això, s’ha d’assenyalar que, davant la declaració de BIC per part de les
comunitats autònomes de Múrcia, Madrid i Castella la Manxa, en aplicació de la seva
pròpia legislació autonòmica dictada per a aquesta finalitat, no es coneix cap reacció per
part de l'estat en contra d'aquestes mesures adoptades o, encara menys, que hagin estat objecte
d'impugnació per aquesta administració estatal adduint invasió de competències.
La jurisprudència més recent corrobora aquesta circumstància. Precisament, la Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Madrid que resol el recurs interposat en contra de la declaració
BIC per part d'aquesta comunitat autònoma, desestima el motiu que invoca la competència
d'aquesta declaració BIC a l'Estat.
2) Bé d'interès cultural estatal
La doctrina i jurisprudència admeten que la llei és sens dubte el mitjà més important del que es val
qualsevol govern per dur a terme la satisfacció del interès general. En virtut de l'article 103 de la
Constitució, l'Administració ha estat creada precisament per servir els interessos generals i, des
d'aquesta perspectiva, no pot justificar la tramitació d'aquesta ILP ja que la generalitat de la
societat no dóna suport ni admet avui dia aquests espectacles cruels i degradants. En
aquest sentit es planteja la qüestió del paper que realment han de complir les administracions
públiques (AP) i les persones representants d'un estat de dret que per mandat constitucional estan
obligades a servir i perseguir els interessos generals, els de tots i totes, i no els de una minoria cada
vegada més aclaparadora. En definitiva, aquesta activitat no és "expressió rellevant del
poble espanyol en els seus aspectes materials, socials o espirituals".
3) Il·legalitat del procediment escollit
La declaració d'un bé com BIC no es pot fer mitjançant una llei, sense més. Per expressa
menció de la legislació, exigeix la tramitació d'un expedient, que ha d'incloure una sèrie de
documents i informació concreta sobre els béns a declarar. No obstant això, en contra del
procediment legalment establert, la proposició de llei de ILP inicia el seu articulat sostenint i
proclamant (article 1) "La Festa dels Bous és un Bé Cultural de caràcter global. En conseqüència,
l'objecte d'aquesta Llei és la protecció de la Festa dels Bous com a Bé d'Interès Cultural, i és
aplicable a tot el territori nacional".
4) Procediment judicial en curs
En l'actualitat, hi ha un procediment judicial en curs davant el Tribunal Suprem per les presumptes
irregularitats comeses durant la recollida de signatures d'aquesta ILP, havent estat impugnats els
acords de la Junta Electoral Central per a traslladar al Congrés de les Persones Diputades el
certificat acreditatiu del nombre de signatures vàlides que exigeix la legislació aplicable. El recurs
va ser admès a tràmit el juliol passat i en l'actualitat es troba en tràmit de conclusions finals, previ a
la Sentència.
Davant aquesta situació, creiem que l'inici de la tramitació d'aquesta ILP podria pertorbar l'interès
general o social que exigeix que la tramitació de la mesura legislativa no es vegi intercedida per
l'existència d'un procés judicial en tràmit, evitant que quedi en dubte la tramitació parlamentària al
Congrés d’una ILP que ha estat impugnada.
Cal advertir també que, de conformitat amb l'article 15 de la LO 3/1984, de 26 de març, reguladora
de la iniciativa legislativa popular, hi ha una compensació estatal per les despeses realitzades, en
forma de rescabalament a la Comissió Promotora, derivades de la recollida de signatures. Aquesta
compensació, que arriba als 327.894€ segons l'Acord de 25/01/2012 de les Taules del Congrés de

3. les Persones Diputades i del Senat (BOE 2012.02.11), es porta a terme quan la proposició "iniciï la
seva tramitació parlamentària". Així, aquesta ILP implica la desviació d'una elevada quantitat
procedent dels eraris públics que es destina a gratificar un procediment els actes administratius del
qual, que han permès la seva continuació, han estat impugnats i admesos en seu judicial.
Recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem. Recurs nº 439/2012
(procediment contra la Junta Electoral Central – JEC). Aquest procediment es va iniciar en via
administrativa mitjançant una denúncia/queixa interposada davant la Junta Electoral Central, el
25 de gener de 2012, en relació amb la iniciativa legislativa popular per a la regulació de la festa
dels bous com a be d’interés cultural.
En concret, la denúncia s’interposava per haver-se constatat que, durant la recollida de signatures
de la ILP, la seva comissió promotora deia públicament que era possible recollir signatures per
persones que no havien estat legalment designades durant el procediment com a fedatàries i, per la
qual cosa, la recollida de signatures va conculcar des de l’inici el que disposa la LO 3/1984, de 26 de
març, reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular.
El recurs es va admetre a tràmit pel Tribunal Suprem a finals de juliol de 2012 i va continuar el seu
curs amb la presentació de la demanda el novembre següent, fins a concloure el procediment amb
l’escrit de conclusions i vist per a sentència el febrer de 2013.
Durant el procediment, segons la part demandant, ha quedat provat que, seguint instruccions i
indicacions de la Comissió Promotora, persones que no estaven degudament registrades com a
fedatàries recolliren signatures que, posteriorment, foren validades per fedatàries que si que ho
estaven. Ha quedat clar que els documents aportats durant la tramitació de l’expedient
administratiu i judicial per a provar els fets il·lícits no són falsos o inexistents, com pretenia fer
creure la part demandada en el seu escrit de contestació a la demanda.
Quan el procediment ja estava conclòs i vist per a sentència, es va rebre un acte mitjançant el qual
s’admetia el recurs per falta de legitimació, malgrat que havia passat un tems més que suficient i
que s’havien succeït diversos tràmits administratius i judicials amb els quals es podria haver
al·legat la citada falta de legitimació. L’acte, que fa témer que no arribe una resolució sobre el fons
de l’assumpte, fou recorregut el març del 2013 i, actualment, es troba pendent de resolució. Al
recurs s’invoca el menyscapte de drets fonamentals, concretament el de la tutela judicial efectiva,
generant indefensió i tancant l’accés als Tribunals per a obtindre una resolució ajustada a dret.
5) Pròrroga
Davant el risc real que la ILP fos declarada caducada per haver transcorregut el termini de 9 mesos
establert legalment per recollir les 500.000 signatures, la Comissió promotora, al·legant
"vicissituds burocràtiques", va sol·licitar la pròrroga de 3 mesos que preveu la LO 3/1984,
de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, únicament per als casos en què
"concorri causa major apreciada per la Mesa del Congrés". Som de l'opinió que aquesta pròrroga
va ser concedida per la Mesa de la Diputació Permanent de manera injustificada, en
entendre que no va concórrer causa major, és a dir, fets que no van poder ser ni evitats ni previstos.
6) Caducitat
La Constitució reconeix la iniciativa legislativa a la ciutadania, però amb subjecció al que estableix
una llei orgànica (article 87 de la CE), és a dir, a una llei amb rang màxim. Aquesta Llei és la LO
3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, segons la qual (article 13),
entre la publicació de la Proposició de llei per la Mesa i la inclusió en l'ordre del dia del Ple per
prendre en consideració, han d'intervenir com a màxim 6 mesos. En aquesta ILP, el termini
màxim de 6 mesos s'ha superat amb escreix, ja que la publicació al BOCG es va produir el
28/05/2012. Això suposa una irregularitat de tramitació en contra del que disposa una llei
orgànica, la qual es troba a la cúspide de l'ordre jeràrquic de les lleis, condemnant a la ILP a la seva
caducitat.
IRREGULARITATS DE FONS.
7) Contingut de la ILP
De conformitat amb el seu article cinquè, la proposició de llei de ILP té els següents
objectius:

4. 1) Fomentar i protegir la Festa dels toros.
2) Desenvolupar normativa en matèria d'educació adreçada als i les menors d'edat per tal de
introduir el coneixement de la cultura taurina a les escoles i crear matèries universitàries sobre la
cultura taurina.
3) Instar la declaració de la Festa dels Toros com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part
de la UNESCO.
Per acomplir els anteriors objectius, la ILP obliga tots els estaments de l'Administració (estatal,
autonòmica i municipal) a promulgar la normativa que sigui necessària i a acomplir-la.
Dit això:
1) Si prospera aquesta ILP, totes les administracions espanyoles es veurien obligades a
injectar diners públics als festejos taurins, en detriment d'altres formes de cultura.
Aquesta activitat també rebria ajudes per al seu foment i protecció de l'anomenat 1% cultural
(obligació de destinar en els contractes d'obres públiques una partida d'almenys l'1% a béns
d'interès cultural). El ministre Wert ja ho va anunciar en una de les seves compareixences
públiques:
Público, 02/02/2012, P.H. Riaño, D. Barcala. Wert dará más dinero al toreo por ser un bien de
interés cultural. El Gobierno anuncia más ayudas para su promoción ‘cultural, socioeconómica y
medioambiental’ http://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-
un-bien-cultural
Aquesta situació, evidentment, generaria moltíssims conflictes entre l'Administració
estatal i la resta d'administracions, així com entre les administracions i la ciutadania,
que ha vist els últims anys com les administracions han atemptat greument contra els seus drets
fonamentals garantits per la Constitució, com la salut o l'educació, a través de retalls d'aquests
serveis públics essencials. Amb l'aprovació d'aquesta ILP, aquesta situació s'agreujaria, si cap,
encara més. La conseqüència, si admetem l'actual context econòmic, seria la impossibilitat
d'aplicar la ILP. El suport econòmic a la tauromàquia està generant controvèrsies en àmbits que
superen el moviment de defensa dels animals, tal com es veu en algun articles, per exemple l'últim
aparegut aquesta setmana:
El Ideal Gallego, 07/02/2013, Redacció. Los sindicatos de policía del 091 denuncia que los fondos
para incendios se van a los toros. http://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-
del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-
toros/20130206230002107231.html
Com no podria ser d'altra manera, l'opinió pública es mostra clarament en contra d'augmentar les
ajudes públiques a la tauromàquia. El diari EL MUNDO va fer una enquesta sobre això el passat
maig de 2012:
El Mundo, febrer de 2012. Enquesta: ¿Creu que cal destinar diners públics per mantenir les
corrides de toros? http://www.elmundo.es/debate/2012/05/4720/prevotaciones4720.html
Els resultats no presenten cap dubte: la ciutadania el rebutja en massa: El 90% diu NO.
A l'annex d'aquest document es mostra com els espectacles taurins no es sostenen sense ajuts
públics.
2) En segon lloc, aquesta reforma educativa en el sentit d'incloure l'assignatura Festa dels
Toros com a matèria obligatòria a les escoles i universitats sembla un objectiu
difícilment assolible que s'ha de produir mitjançant la Llei orgànica actualment en tramitació
(coneguda com "Llei Wert"), que tanta oposició està generant dins de l'àmplia esfera del món
educatiu, de manera que no faria més que afegir un motiu que faria augmentar el rebuig a aquesta
reforma (amb independència del seu inaplicació posterior).
3) En relació amb la declaració de PCIH (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). La
finalitat de la UNESCO i el motiu pel qual es va crear aquesta institució és "promoure el benestar i
desenvolupament de la Humanitat a través de la cultura, l'educació i la ciència". Un reconeixement
per salvaguardar les curses de braus a través de l'atribució del caràcter de patrimoni immaterial de

5. la Humanitat és impracticable avui dia ja que, per als fins d'aquesta Convenció, la consideració es
concedirà únicament al patrimoni cultural immaterial quan sigui compatible amb els instruments
humans de dret vigents, amb els requeriments de mutu respecte entre comunitats, grups i
individus, i a un desenvolupament sostenible.
Les curses de braus no encaixen ni en l'esperit ni en la lletra dels requisits que han de complir les
diferents formes d'expressió cultural que aspiren a ser distingides com PCIH per part de la
UNESCO. Les curses de braus són una font d'educació en la violència i no transmeten valors de
respecte cap als éssers vius, el que xoca frontalment amb la definició de PCIH. Avui dia, el propòsit
de la societat és eradicar la crueltat i minimitzar el patiment, i no tot el contrari, elevar aquestes
dues qualitats a la categoria de patrimoni de la Humanitat.
La declaració PCIH es realitza sobre la base de la Convenció per a la salvaguarda del Patrimoni
cultural immaterial, signada a París el 17/10/2003. Aquesta Convenció estableix que els PCIH dels
estats part requereixen cooperació i assistència internacionals, necessària perquè es mantingui el
seu patrimoni en el temps i argumentant que, amb aquest objectiu, "els estats reconeixen que la
salvaguarda del PCIH és una qüestió d'interès general per a la Humanitat i que per aquest motiu es
comprometen a cooperar en el plànol bilateral, subregional, regional i internacional”. ¿S'imaginen
Suècia o Alemanya donant suport a les curses de braus?
A més, el que està succeint a nivell mundial és justament el contrari. L'augment de la consciència
mediambiental de les últimes dècades ha estat acompanyat per un creixent rebuig cap a aquelles
pràctiques que com les curses de braus impliquen maltractaments als animals. En coherència amb
aquesta actitud de rebuig majoritari a aquestes festes, sobretot de la joventut, aquestes pràctiques
no poden ser reconegudes com d'interès general per a la Humanitat. Igualment, en ser un tema
que crea confrontació i controvèrsia, aquesta institució mai aprovaria tal declaració
en favor d'una activitat que, en nom de la cultura, pretén legitimar el maltractament
a un animal que és considerat delicte en gairebé tots els països del món. El mateix
lobby taurí reconeix aquest obstacle:
ABC, 13/11/2011, EFE. Técnicos admiten que es difícil argumentar la muerte del toro ante la
UNESCO. http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=998493
En el marc del III Congrés de persones presidentes de places de bous d'Espanya, que es va celebrar
a Conca el novembre de 2011, la coordinadora del Comitè tècnic espanyol per a la declaració de la
festa dels toros com PCIH per la UNESCO, Beatriz Badorrey, ha advertit que serà "difícil"
aconseguir aquest reconeixement perquè "costarà molt argumentar la mort del toro". A la
UNESCO,ha afegit, "no els agrada la mort i no conceben com pot estar per mig d’un art la mort de
l'animal". De les seves declaracions també es desprèn que, amb anterioritat a instar la declaració
de la UNESCO, cal que s’obtingui el reconeixement de l'Estat –en aquest cas, mitjançant la
proposició de llei d'aquesta ILP– però que, a diferència de França, "al nostre país no hi ha un
festeig únic, sinó moltes festes populars", de manera que amb aquesta ILP també es pretén la
declaració de BIC de festes populars com el Toro de la Vega.
Per tot el que s’ha expressat, queda clar que l'únic objectiu realment assolible per
part d'aquesta ILP és el primer dels tres esmentats, que es tradueix en un augment
de l'ús dels diners públics per fomentar activitats empresarials taurines.
8) Decadència dels espectacles taurins.
A que respon aquesta imperiosa necessitat de declarar ara BIC els toros? Doncs a la greu amenaça
que plana sobre aquesta activitat que ja no és rendible fa molts anys i per tant davant la tendència
negativa pel que fa al nombre de festes i al nombre de persones espectadores, caiguda iniciada el
2007 i que sembla no tenir fi. És indiscutible que aquest intent de declarar BIC a nivell
estatal la Festa dels Bous respon a la greu crisi que està patint el sector a tot el
territori estatal, des de La Corunya fins a Sevilla o Còrdova, segons demostren les dades oficials.
Per aquest motiu, el lobby taurí pretén que aquesta activitat es consideri com un producte cultural
per beneficiar-se de quantioses subvencions públiques i privilegis fiscals, i reclamen aquesta
consideració amb l’argument que les curses de braus són "el segon espectacle de masses
d'Espanya", tot i que segons dades del propi Ministeri de Cultura, això dista moltíssim de ser
considerat com a tal.

6. Sobre això, vegeu aquestes dades i altres que reflecteix la premsa que demostren la decadència
d'aquest espectacle, que es pot qualificar amb innumerables adjectius, però en cap cas d'interès
cultural.
9) Iniciativa Legislativa ¿Popular?
Tal i com hem vist al punt anterior, les persones taurines no obtindran cap benefici d'aquesta
proposta: ni es faran més corrides, ni les entrades seran més barates, ni millorarà la qualitat de
l'activitat com a conseqüència d'aquesta tramitació, ni la gent torera serà més hàbil ni els bous més
braus. Ni tan sols succeirà que, com s'ha dit en alguns mitjans de premsa, que les curses de braus
es tornin a fer a Catalunya a l’ampara de la nova llei, perquè aquesta decisió es troba pendent de
sentència al Tribunal Constitucional.
Per tot això, estem en condicions d'afirmar que l'únic benefici que obtindrien "les corrides" es
limita al ja reduït sector empresarial, per un abundós augment de la utilització dels diners públics
que ja s’utilitzen amb escreix en la promoció i foment de l'activitat. Raó suficient per negar el
caràcter popular a la mesura.
ARGUMENTS FAL·LAÇOS O FALSOS.
10) Sobre les fal·làcies de la Declaració de motius i altres argumentacions.
El toro no pateix durant la lídia. S'ha difós, a través de portals com Barrera o Mundotoro i
altres mitjans protaurins, un suposat estudi que intentava demostrar que el toro no pateix durant
el toreig. Els estudis científics, perquè siguin reconeguts com a tals, es publiquen com totes i tots
sabem en revistes científiques de reconegut prestigi com ara les revistes Science, Nature, etc.
Abans d’avalar una publicació, certifiquen la metodologia amb la qual s'han aconseguit els resultats
i reconeixen la seua entitat d'estudi científic. Això no ha passat amb aquest suposat estudi.
Així mateix, el professor Illera que és qui diu que ha fet aquest estudi i que s'encarrega de
difondre’l a través dels mitjans abans esmentats, va ser citat com compareixent de davant la
Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya durant la tramitació de la ILP que va
desembocar en l'abolició de les curses de braus en aquesta comunitat autònoma. Durant la seva
compareixença, el professor Illera va deixar clar que amb els seus estudis ell no podia afirmar si el
toro no pateix durant el toreig, tal com podem llegir a la transcripció de la esmentada
compareixença registrada pel Parlament català:
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. VIII Legislatura, 8è període, Sèrie C, número 776.
Comissió de Medi Ambient i Habitatge, sessió nº 47. Intervenció del professor Carlos Illera del
Portal, qui va intervindre en lloc de la senyora Maria Da Luz Rosinha (p. 5-14).
www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf
D'altra banda, el professor Illera sol afirmar que el seu estudi aviat es publicarà en una revista
científica, així ho ve afirmant des de fa anys, fins i tot ha arribat a dir que es publicaria a la
prestigiosa revista Hormones & Behavior. La Plataforma Prou! va contactar amb la esmentada
publicació a través de l'etòleg Jordi Casamitjana, i des de l'editorial van respondre que no coneixien
ni tan sols el nom d’Illera i que mai havien rebut un estudi per publicar que afirmés haver fet
semblant descobriment.
Durant les mateixes sessions de compareixences en la Comissió de Medi Ambient del Parlament de
Catalunya, també va comparèixer el veterinari José Enrique Zaldívar, president i fundador de
l'AVAT (Associació de persones veterinàries per l'abolició de la tauromàquia), qui va demostrar,
amb estudis i documentació publicada en revistes científiques, el funcionament dels mecanismes
del dolor dels bòvids, que els provoquen un gran patiment. Aquesta és la transcripció de la seva
compareixença:
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. VIII Legislatura, 8è període, Sèrie C, número 757.
Comissió de Medi Ambient i Habitatge, sessió nº 45. Intervenció d’Enrique Zaldívar Laguía,
veterinari especialista en bòvids (p. 49-60). www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf
Des d'un altre nivell, i sortint ja del tema de l'estudi d’Illera, resulta curiós per contradictori que
des del mateix món taurí es justifiqui l'activitat del toreig afirmant que és pitjor la mort que reben
els mateixos animals (bòvids de l'espècie Bos taurus) en els escorxadors comparada amb la que

7. reben en les places de toros. Si l'animal pateix a l'escorxador, tal com realment succeeix, ens
trobaríem davant d'un estrany cas d'un animal que pateix segons sigui l'edifici en el qual se li dóna
mort. Des del punt de vista científic és insostenible i aberrant.
Atrauen turisme. Les persones turistes, en la seva gran majoria, no assisteixen a les corrides a
les places de toros o, quan ho fan, no suporten la crueltat de l'espectacle i marxen de la plaça
després de passar tot just els primers minuts de l'espectacle. En moltes oportunitats s'ha gravat
aquesta sortida de turistes de les places, se les ha demanat la seva opinió sobre el que havien vist a
dins i se les ha preguntat perquè abandonaven l'espectacle si tot just acabava de començar.
Aquests són alguns vídeos enregistrats a la porta de la plaça de toros Monumental, on es veu les
persones turistes sortint només començar, visiblement afectades:
Turistes sortint de La Monumental. "És la cosa més terrible que he vist en tota la meva vida, i això
que he passat per moltes coses, però això ... no puc parlar, no puc respirar! No vull parlar, em sap
greu ... ".
https://www.youtube.com/watch?v=_a59bBLFqUY
"Jo no sabia que seria així, és horrible. És la tortura d'un animal indefens ... la gent pensa que és un
joc amb el toro, és el que jo pensava. És una vergonya".
https://www.youtube.com/watch?v=2VQ2kKeBd1E
D'altra banda, a l’estat espanyol es publiquen cada any estadístiques oficials sobre l'afluència de
turisme als diferents punts del territori. Crida l'atenció en aquestes estadístiques que dues de les
tres comunitats autònomes que més turistes reben són aquelles que han abolit les
curses de braus: Illes Canàries i Catalunya.
En el cas de Catalunya, les estadístiques de l'any 2012 (any en què va entrar en vigor la Llei que va
abolir les curses de braus en aquesta comunitat autònoma ja que, tot i que fou aprovada el
28/07/2010, marcava com a inici de l'abolició el dia 01/01/2012), mostren que Catalunya va
trencar tots els rècords de visitants. Només fins a l'agost de 2012 es va registrar la xifra de 8,5
milions de persones estrangeres, un 11,5% més que el juliol del 2007 (anterior rècord català).
Aquestes xifres són les publicades per FRONTUR, l'enquesta de moviments turístics i fronteres, de
l'Institut d'Estudis Turístics dependent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme del Govern
d'Espanya.
Segons publicava El País el 22/08/2012, en referència a aquest estudi estadístic: "Les de Catalunya
són dades molt superiors a les obtingudes pel conjunt del territori espanyol, on l'alça mensual va
ser del 4,4% i la variació interanual del 3,3%, fins a arribar als 32.860.000 de visitants. Aquest
dispar creixement fa que creixi també la proporció de turistes que opten per Catalunya quan es
decideixen per Espanya: el 25,6%. El segon mercat receptor és el balear (5.880.000 de visitants),
seguit pel canari (5,8 milions) i l'andalús (4,3 milions)."
Això vol dir: Catalunya sense curses de braus encapçala la llista seguida per Illes Balears, i en tercer
lloc Illes Canàries, on també estan prohibides les curses de braus a tota la comunitat autònoma.
Així mateix, crida l'atenció que Andalusia, comunitat tradicionalment taurina, s'ubiqui en el quart
lloc amb la meitat de persones turistes rebudes a Catalunya. Referències a la premsa:
El País, 22/08/2012, Dani Cordero. El turismo obvia la crisis en Cataluña i rebasa los dos
millones de visitas en julio.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/08/22/catalunya/1345629745_212266.html
Hosteltur, 13/08/2012, Redacció. Cataluña rompe récords: recibe 750.000 turistas de Rusia y
140.000 de Ucrania. http://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-
turistas-rusia-140000-ucrania.html
Aquests números s’obtenen amb les xifres ja acumulades a l’agost de 2012. Però, si tenim en
compte el turisme rebut a Catalunya per tot l'any 2012, la xifra de turistes va enfilar de 8.500.000-
14.500.000 (cas el doble). Referències a la premsa:
Europa Press, 31/01/2013, Catalunya aumenta un 13’8% los ingresos por turismo extranjero en
2012 y bate su récord. http://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-
ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.html

8. Per tot això, queda totalment clar que les curses de braus no són motor del turisme a casa nostra.
Govern d’Espanya, Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Sèrie estadística de FRONTUR.
http://www.iet.tourspain.es/es-es/estadisticas/frontur/paginas/default.aspx
Si desapareixen les curses, desapareix el toro brau. La biologia i la ciència determinen que
els toros anomenats braus pertanyena l'espècie Bos taurus, la mateixa espècie a la qual pertanyen
tots els bous i vaques que també es destinen a consum de llet i carn. Per tant, no desapareixeria
cap espècie si es deixen de destinar bous a la lídia. De fet, en els països on mai s'han celebrat
curses de braus o on ja s'han prohibit, aquesta espècie segueix existint. Un cas molt gràfic és el
d'Argentina, famós per les seves carns, i que no obstant això té les curses de braus prohibides per
llei des de l'any 1954 per la Llei Nacional 14.346 que en el seu article 3 prohibeix:
8) Realitzar actes públics o privats de baralles d'animals, curses de braus, jonegades i paròdies,
en què es mati, fereixi o hostilitze animals.
Així mateix, les moltes ramaderies de bous destinats per a la lídia a Espanya també són proveïdores
del mercat carni.
Una altra cosa són les races de toros creades de manera artificial per l'ésser humà, mitjançant
determinats encreuaments genètics per a aconseguir animals amb algunes característiques
especials i que en cap cas constitueixen races biodiverses. No existeixen en la naturalesa, són
creacions humanes per acomplir amb determinats fins, tal com succeeix, per exemple, amb
determinades races de vaques per a producció de llet, races de pollastres, de gossos, etc.
Per tant, la ciència ens indica que no hi ha cap espècie anomenada "toro brau" i que en cap cas
desapareixerà ni s'extingirà cap espècie animal si desapareixen les curses de braus.
Si desapareixen les curses, es perdrien centenars de milers de llocs de treball. Atès
que la declaració de motius esmenta els milers de llocs de treball que sustenta el negoci taurí,
instem a la creació d'una comissió que estudiï quants són aquests llocs i quin tipus d'ingressos
econòmics anuals generen als seus actius, així com un estudi minuciós del nivell de regularitat dels
mateixos.
Com exemple, a la ciutat de Barcelona, durant l'any 2011 van coexistir dues places de toros en
funcionament, una que oferia l'últim any d'activitat taurina, i altra reconvertida en un centre
comercial. La primera va generar prop de 2.500 hores de treball en tot l'any. La segona, la
reconvertida, va generar més de 850.000 hores de treball, segons va manifestar la pròpia
administració del centre amb les botigues que s'hi troben. Això correspon només a les hores
directes, si comptéssim les indirectes la proporció indubtablement seria molt més gran, donat els
alts nivells de transaccions econòmiques i comercials que es donen la dita centre.
Podríem concloure que, en moltes ocasions, donada la fantàstica situació de les places de toros en
les ciutats espanyoles, aquestes acaben sent un gran sacrifici comercial i laboral per a la ciutat i en
conseqüència per a l'administració.
Si desapareixen les curses, desapareixen les deveses. Les deveses són sistemes naturals
creats per la mà humana, i que a Espanya estan vinculats a la producció de sureres, l’agricultura i la
ramaderia extensiva. Quan parlem de ramaderia extensiva parlem de les principals activitats
ramaderes dutes a terme en deveses: bestiar boví per a producció de llet i carn, porcins i caprins.
Amb això queda meridianament clar que si desapareixen les curses de braus no afectarien aquestes
activitats que seguirien desenvolupant-se en les deveses. Així ho podem comprovar en aquest
estudi publicat a la web del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient d'Espanya:
GASPAR, P., ESCRIBANO, M., MESÍAS, F.J., PULIDO, F., MARTÍNEZ CARRASCO, F., La
eficiencia en explotaciones ganaderas de dehesa: una aproximación DEA al papel de la
sostenibilidad y de las subvenciones comunitarias. A Revista Española de Estudios Agrosociales i
Pesqueros, nº 215-216, 2007 (p. 185-209).
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185
_209.pdf
D'altra banda, les deveses estan subvencionades per garantir la seva permanència i manteniment,
que la major part de les vegades es veu afectat per una sobrecàrrega de bestiar i que afecta de forma

9. negativa a aquest ecosistema de creació humana. Per això, es concedeixen ajudes de diners públics
per a la plantació i protecció d'arbres, per dur a terme podes i desbrossament, per millorar camins i
tanques, etc.
El problema de la sobrecàrrega de bestiar o sobrepasturatge ha estat posat de manifest en el
següent estudi realitzat per l'organització internacional World Wide Foundation (WWF),present al
nostre país; tal com s'explica en l'estudi:
WWF/Adena, juliol de 2006. La Dehesa en los programas de desarrollo social 2007-13.
http://awsassets.wwf.es/downloads/dehesas_y_desarrollo_rural_2007_2013.pdf
"El bestiar està present durant tot l'any, quan tradicionalment es practicava la transhumància i per
tant els animals estaven absents durant els mesos d'estiu quan el recurs de pastures és menor”.
“Les tanques han substituït la persona pastora en moltes explotacions, amb la conseqüència que el
bestiar pastura lliurement en lloc de ser guiat de manera controlada”.
“El bestiar boví ha anat substituint l’oví i cabrum. Les vaques són especialment perjudicials pels
arbres petits, sobretot a l'estiu quan manquen altres recursos de pastura”.
“En general, no es mena el bestiar a la devesa de manera que afavoreixi la regeneració de l'arbrat
(per exemple, acotant zones durant diversos anys)”.
“Els plans d'ordenació i gestió pastoral o silvopastoral són pràcticament inexistents en les deveses
espanyoles. "
Altres estudis que s'han realitzat sobre les deveses d'Espanya i la seva sostenibilitat, tornen a posar
de relleu aquest mateix problema de sobrepasturatge, sobretot causat pel bestiar boví (els toros
destinats per a la lídia són dins d'aquesta denominació). Es tracta del Llibre Verd de la Devesa,
en l'elaboració i redacció del qual van participar Pau Camps, de l'Institut de Polítiques i Béns
Públics del CSIC; JoanCarranza, de la Càtedra de Recursos Cinegètics i Piscícoles de la Universitat
de Còrdova; José Miguel Coleto, de l'Escola de Enginyeries Agràries de la Universitat
d'Extremadura; Mario Díaz, de l'Institut de Recursos Naturals del CSIC; Elena Diéguez, de la
Federació d'Associacions de bestiar extensiu autòcton de la Devesa; Adrián Escudero, del
Departament de Biologia i Geologia de la Universitat Rei Joan Carles; F. Javier Ezquerra, de la
Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó; Lurdes López, de l'Escola d'Enginyeria
Forestal i del Medi Natural de la Universitat d'Extremadura; Pilar Fernández, de l'ETS d'Enginyers
Agrònoms i de Muntanyes de la Universitat de Còrdova; Gregorio Montero, del Centre
d'Investigació Forestal de l'INIA; Gerardo Moreno, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del Medi
Natural de la Universitat d'Extremadura; Leopoldo Olea, de l'Escola d'Enginyeries Agràries de la
Universitat d'Extremadura; Álvaro Picardo, de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta de
Castella i Lleó; Fernando Polit, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del Medi Natural de la
Universitat d'Extremadura; Sonia Roig de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del Medi Natural de la
Universitat Politècnica de Madrid; Esperanza Sánchez, de l'ETS d'Enginyers Agrònoms i de
Muntanyes de la Universitat de Còrdova; Alejandro Solla, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del
Medi Natural de la Universitat d'Extremadura; Juan de Déu Vargas, de la Facultat de Veterinària
de la Universitat d'Extremadura i Álvaro Vidiella, de la Plataforma Integral Devesa de la
Universitat de Còrdova. Com veiem, una profusa quantitat de persones professionals
especialitzades en aquest tema. Al Llibre Verd de la Devesa es diu el següent:
"... El pasturatge inadequat genera compactació superficial del sòl, disminuint la infiltració i les
reserves hídriques i augmentant el risc d'erosió. Aquesta, al seu torn, es veu afavorida per la
presència del bestiar a la devesa durant períodes deficitaris d'aliment, principalment a l'estiu, i el
sòl pot quedar completament nu i exposat a les primeres pluges de tardor, de règim generalment
torrencial.
Encara que menys generalitzades, també cal assenyalar les conseqüències de la concentració del
bestiar sobre la degradació química del sòl. L'excés de nitrogen present en l'orina i excrements del
bestiar dóna lloc a profunds canvis en la nutrició dels arbres, fins a provocar la mort de molts d'ells,
especialment en tancats porcins i engreixadors de boví.

10. Alguns estudis recents a gran escala en el marc del projecte Montado/Dehesa1 del programa
Interreg han revelat que l'estat actual dels sòls de les deveses és globalment dolent, i es troben, si
més no, moderadament degradats. On el conreu ha estat pràctica habitual, l'estat de degradació és
major. La pèrdua de qualitat dels sòls està associada amb la reducció de la productivitat vegetal de
les deveses, i podria estar relacionada amb el decaïment de l'arbrat, a més de dificultar la
regeneració natural. Finalment, la degradació del sòl implica una pèrdua de capacitat per fixar
CO2 atmosfèric en les deveses, uns dels serveis ambientals més demandats en l'actualitat".
PULIDO,Fernando, PICARDO, Álvaro (Coord.), Libro Verde de la Devesa. Documento para el
debate hacia una estrategia ibérica de gestión. Juny de 2010.
http://www.uco.es/integraldehesa/images/stories/doc/Jornadas/libro_verde_dehesa.pdf
Per tot això, i amb dades científiques i estadístiques objectives, afirmem que les deveses no només
que no desapareixerien si s'eliminessin les curses de braus, sinó que aquest sistema natural es
seguiria beneficiant dels ajuts públics rebuts tant des d'Europa com de l'administració pública de
l'estat i comunitats autònomes, ja que aquestes no estan relacionades amb la cria de bous destinats
per a la lídia. A més, també es beneficiaria el sistema de les deveses d'una menor producció de
bestiar boví i, sobretot, del destinat a la lídia, que és el que major impacte causa a la devesa ja que
cada exemplar hi viu uns 4 anys abans de ser destinat a un festeig taurí. Les deveses seguirien i
seguiran existint per les seves explotacions de suredes, llenya, bestiar caprí, boví, porcí, etc.
S'han aconseguit més firmes que a la ILP de Plataforma PROU. El lobby taurí sosté que
va recollir més signatures que la Plataforma PROU, però passen per alt una sèrie de dades.
1. La ILP tauroEconómica va durar 12 mesos, la ILP de Plataforma PROU 3 mesos, 4 vegades
menys.
2. La ILP tauroEconómica va necessitar d’una pròrroga, la ILP de PROU va lliurar les signatures
suficients al mes d'haver començat a recollir-les, amb un terç del temps establert.
3. La ILP tauroEconómica podien rebre persones fedatàries noves (recol·lectores oficials de
signatures) durant tot el procés (15 mesos), en el cas de PROU només es va poder fer durant 2 dies.
4. L'univers de la ILP PROU era de 7 milions i mig de persones (a tot Catalunya), el de la ILP
tauroEconómica de 47 milions, és a dir més de 6 vegades més.
5. Els diaris La Gaceta i La Razón adjuntar a les seves edicions impreses el full per a la recollida de
signatures i per a ser persona fedatària.
Si sobre aquesta base realitzem un càlcul ràpid, només amb la temporalitat i territorialitat, sense
tocar els altres punts, obtenim els següents resultats:
- PROU va recollir 180.000 signatures en tres mesos amb un univers de 7,5 milions. La ILP
taurina va recollir 500.000 en un any amb un univers de 47 milions.
- En igualtat de condicions, PROU hauria recollit 4.320.000 signatures a tot Espanya per un any.
La ILP tauroEconómica hauria recollit 20.000 firmes en 3 mesos i només a Catalunya.
ANNEX: LINKS I COMPROVACIÓ DE DADES.
- L'enquesta del Ministeri de Cultura 2010-2011 assenyala el baix interès de la ciutadania espanyola
pels toros:
Estadística 10-11. Encuesta de prácticas i hábitos culturales en España. Síntesis de resultados.
Madrid, Ministeri de Cultura, 2011.
http://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdf
Aquesta enquesta mostra un apreciable descens d'assistència a espectacles taurins en els últims
anys: només un 8% de les persones espanyoles majors de 15 anys van assistir a algun espectacle
taurí durant 2011.
- El novembre de 2012 es va publicar la nova enquesta del Ministeri de Cultura 2011
1 N. de T.: Montado és com es diu la devesa en portuguès. El projecte incideix sobre aquest ecosistema antropitzat ibèric,
a Espany a i Portugal.

11. Ministeri de Cultura, Educació i Esport, 29/11/2012, El Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte publica la Estadística de Asuntos Taurinos de 2012. http://www.mecd.gob.es/prensa-
mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.html
Estadística 2011. Estadística de asuntos taurinos 2007-2011. Síntesis de resultados. Madrid,
Ministeri de Cultura, Educiació i Deporte, 2011. http://www.mecd.gob.es/prensa-
mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdf
- Caiguda d'un 34% a nivell estatal de 2007 a 2010.
Público, 12/06/2011, Daniel Ayllón. Los festejos taurinos caen un 34% en tres años.
http://www.publico.es/espana/381441/los-festejos-taurinos-caen-un-34-en-tres-anos
- Cauen al nivell més baix de la dècada (el 2010).
Información, 17/04/2011, Servimedia. Las corridas de toros caen al nivel más bajo de la década.
http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-
corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/
- El 2011, el nombre de festes es desploma un 53%.
Tauroeconomia, 16/09/2011, Juanma Lamet. La crisis taurina se acentúa en verano: el número
de festejos se desploma un 53%.
http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-
verano.html
- Es recullen les places de toros que durant 2011 s'han quedat sense celebracions, sent el resultat
un "dada alarmant"
Mundotoro.com, 16/09/2011, Redacció. ¿Cuantas plazas se quedaron sin toros?
http://www.mundotoro.com/noticia/%20%C2%BFcuantas-plazas-se-quedaron-sin-toros/89767
- 2012: Els festejos taurins es redueixen un 50% en els sis últims anys.
Tauroeconomia, 30/10/2012, Juanma Lamet. La crisis reduce el negocio taurino a la
mitad. http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-
negocio-taurino-a-la.html
- 2012: La crisi taurina porta a l'escorxador els toros de lídia, amb la consegüent pèrdua econòmica.
Deia, 09/06/2012, EFE. La crisis taurina lleva al matedero a los toros de lidia.
http://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-
matadero-a-los-toros-de-lidia-
- 2012: La tauromàquia està en un dels seus pitjors moments de la seva història.
El Mundo Financiero, 22/04/2012, Jose Luís Barceló. La crisis hace desaparecer prácticamente
la fiesta de los toros. http://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-
desaparecer-prácticamente-fiesta-toros.htm
- 2012: Les curses de toros cauen al seu nivell més baix en 15 anys a Extremadura.
El Periódico de Extremadura, 24/05/2012, Redacció. Las corridas de toros caen a su nivel más
bajo en 15 años. http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-
toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.html
- 2012: Fracàs taquiller a la Rioja «Donar festes a Haro és un fracàs: No va ningú als toros».
El Correo, 21/05/2012, Pedro María Azofra. Santo Domingo no pudo cubrir gastos i Haro se
queda sin toros. http://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-
20120521.html
- 2012: A Sevilla es viu una "trista desolació". "El festeig celebrat ahir a Sevilla va ser el reflex de
l'estat de coma que pateix la festa".

12. El País, 22/04/2012, Antonio Lorca. Una tristísima desolación.
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/22/actualidad/1335123168_376861.html
- 2012: Descens històric de les curses de toros a Sevilla.
El Correo de Andalucía, 29/02/2012, Álvaro R. Del Moral. Descenso histórico de las corridas de
toros en Sevilla.
http://www.elcorreoweb.es/cultura/141661/descenso/historico/corridas/toros/sevilla
- 2012: Màlaga. El declivi inevitable de la indústria taurina.
El Mundo, 11/11/2012, Zabala de la Serna. Los Chopera se suben a la parra y piden recortar el
50% de corridas. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/11/toros/1352622592.html
- 2012: La festa dels toros a Espanya, a Andalusia i a Còrdova té un futur incert.
Diário de Córdoba, 03/06/2012, José A. Soriano. La crisis y algo más.
http://www.diariocordoba.com/noticias/opinion/la-crisis-y-algo-mas_719583.html
- 2012: La greu situació econòmica dels municipis fa perillar les festes taurines a Castella i Lleó.
Radio y Televisión de Castilla y León, 10/04/2012, Redacció. La grave situación económica de los
municipios hace peligrar las fiestas taurinas. http://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-
2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toros
- 2012: tendència negativa en el nombre de festes a Euskadi.
Desde Vista Alegre, 09/01/2012, Redacció. Número de festejos en Euskadi. Tendencia negativa.
http://desdevista-alegre.blogspot.com.es/2012/01/numero-de-festejos-en-euskadi-tendencia.html
- 2011: Els festejos taurins van caure un 56% en 6 anys a Múrcia.
La Verdad de Murcia, 30/01/2013, Redacció. Los festejos taurinos caen un 56% en 6 años en la
Región. http://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-
ciento-201301301031.html
- 2012: El món taurí ja no s'amaga. A la IX Jornada Taurina 'Ciutat de Fregenal', "Tres singulars
exponents taurins d'aquest país es van referir, sense complexos, als molts problemes pels quals
travessa la festa i en concret les ramaderies de bous braus. ‘Estem assegudes aquí tres persones que
si presentéssim el compte de resultats de la ramaderia, i som tres punteres i històriques, se'ns
cauria la cara de vergonya. O comencem a remar tots en la mateixa direcció o el vaixell se'n va en
orris».
Hoy, 21/01/2013, Juan Ignacio Márquez. El toro y los problemas de la fiesta se debaten en
Fregenal de la Sierra. http://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-
20130121.html
- 2012: Expert en tauromàquia accepta la realitat. “La Festa dels Toros no és un espectacle popular
de masses”. “Els toros exigeixen una sensibilitat molt diferent de la contemporània”. “Els toros
estan històricament abocats a desaparèixer”. “En 10 anys de classes a la Universitat de Sevilla no
ha vist cap estudiant interessat en la tauromàquia”.
Diario de Sevilla, 13/01/2013, Luís Sánchez-Moliní. El rastro de la fama: Alberto González
Troyano. ‘Los toros se convertirán en algo parecido a los espectáculos de Távora’.
http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los
/espectaculos/tavora.html
- 2012: El declivi és internacional. Comunicat de l'Associació Internacional de Tauromàquia: "La
situació de risc que la Tauromàquia viu en aquests moments és més greu del que sembla. Només
una reacció ràpida i contundent dels polítics pot frenar el que en breu termini serà irrecuperable".
Asociación Internacional de Tauromaquia, 15/01/2012. Comunicado de la AIT sobre las graves
agresiones que la tauromaquia sufre en los distintos países.
http://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-
graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.html

13. I no oblidem que és el que s’està defensant amb aquesta ILP TauroEconòmica, més
diners per a fer tot açò:
Cavalls esbudellats.
Curses de braus.

14. Becerrades: linxament públic
d’una cria.
Toro de Júbilo. Patiment en flames.

15. Toro de la Vega, Tordesillas. Mor travessat per llances.
Violència gratuïta a l’abast de menors.