1. 2.- CATALU YA
“Les minories nacionals o religioses que es contraposen,
en qualitat d’oprimides, a altres grups opressors
per la seva exclusió espontània o forçosa dels llocs políticament influents,
solen llançar-se decidides a l’activitat industrial,
que permet als seus membres més dotats satisfer una ambició
que no poden complir mitjançant el servei de l’Estat”.
Max Weber (1864-1920).
Imatge 1 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV.
Font de les dades: Google.
2.1.- CO CLUSIO S
Les conclusions d’aquest TFG es presenten en aquest capítol anomenat “Catalunya”. Al
capítol “El món” s’ha fet un estudi empíric dels factors que van impulsar la Revolució

2. Industrial. Ara, en aquest capítol, es realitza una comparativa entre els factors què va gaudir
Catalunya per convertir-se en «la fàbrica d’Espanya» envers els què van afavorir el
creixement econòmic d’Anglaterra fins a convertir-la en «the workshop of the world».
“Más recientemente, otros estudios han propuesto la conveniencia de adoptar un
marco de análisis regional, en vez del nacional. o fue Gran Bretaña o España los que se
industrializaron, sino que fueron algunas regiones dentro de ciertos países.” (UNED)1
.
• Les Institucions.
A l’estudi empíric es considerava que l’assoliment d’unes institucions liberals a
l’Anglaterra Gloriosa del segle XVII va afavorir la implantació del capitalisme al país
anglosaxó, a través del qual es va articular la competència empresarial. En aquest aspecte,
Catalunya té l’honor d’ostentar el lideratge, que no la hegemonia, d’haver estat de les
primeres nacions del món, molt abans que Anglaterra, en crear el primer Parlament.
“Catalunya té un dels parlaments més antics del món. Ho recordava el violoncel·lista
Pau Casals davant l'Assemblea de acions Unides l'octubre de l'any 1971, poc abans
d'interpretar el seu mundialment conegut El cant dels ocells: «Catalunya ha estat la nació
més gran del món. Els diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que
Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de ' acions Unides'. Totes les
autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI (.) per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al
món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra tot el que les guerres tenen
d'inhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya!».” 2
No obstant, aquest lideratge institucional no va suposar ni una Revolució Industrial, ni
un creixement econòmic significatiu del país. Ho pot ser, sí? Pot ser que aquest particular
tarannà dels catalans es va «memetre»3
a través de la població, heretant un seny i una forma
d’actuar diferenciada a les successives generacions.
1
UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultat
el 5 de gener de 2013].
2
Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat de Catalunya.
<http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm> [consultat el 5 de gener de 2013].
3
Memetre (verb). Transmetre memes.

3. • Els quatre genets de l’Apocalipsi.
De la mateixa manera que la societat anglesa, la societat catalana ha estat històricament
deficitària en la producció de cereals. Aquest fet va ser particularment angoixós durant i
després de la Pesta Negra. «La secuencia es clara: la peste negra y sus secuelas producen la
desaparición de muchas explotaciones, el abandono de muchas tierras, en enfrentamiento
entre un campesinado con mejor pasar y unos señores con rentas insuficientes, pugna que a
través de la reacción señorial provocará el secular conflicto remença. La disminución de la
producción agraria y del mercado campesino paran el primer motor del crecimiento
catalán.» (Feliu, 2004: 437)4
.
A continuació, « ueve años después de que la “gran mortaldat” de 1348 asolara los
reinos peninsulares, cuando el conflicto de los Dos Pedros enfrentaba a Castilla con la
Corona de Aragón y las gentes, que venían padeciendo una inusual sucesión de malas
cosechas desde el comienzo de la centuria (Rubio, 1982, 1987; Rubio y Rodrigo, 1988), se
sentían castigadas por la cólera divina, la plaga de langosta vino a unirse –tal vez no por
casualidad- a la fatídica trilogía de la peste, la guerra y el hambre (Rubio, 1989: 185-188 y
208-226; 1996: 76-93). A juzgar por una preciosa fuente catalana (Crònica del racional,
1921:129), este mal –tempestas locustarum- irrumpió en 1357 en el término de la ciudad de
Barcelona, donde los días 17 y 18 de julio se realizaron rogativas y el pueblo ayunó para
solicitar a Dios el cese de una plaga que arruinaba los campos –“devorabant fructus et
«Un meme (o mem) es, en las teorías sobre la difusión cultural, la unidad teórica de información cultural
transmisible de un individuo a otro, de una mente a otra, o de una generación a la siguiente. Es un neologismo
acuñador por Richard Dawkins en “El gen egoísta” (The Selfish Gene), por la semejanza fonética con “gene” –
gen en idioma inglés- y para señalar la similitud con “memoria” y “mimesis”». (Meme [en línia]. Wikipedia.
<http://es.wikipedia.org/wiki/Meme> [consultat el 13 de gener de 2013]).
Obra citada. Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores.
4
Feliu, Gaspar (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid: CSIC.
Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.

4. expleti terrarum”- y que, según se decía, ya afectaba a las tierras de Tortosa y estaba
presente también en las de Castilla y Valencia.» (Rubio Vela, 1997: 271-272)5
.
Per tal de donar solució a la terrible fam que patia la població barcina, les autoritats
locals van segretar un vaixell holandés carregat de cereals que passava pels encontorns del
litoral barceloní (Vilar, 1966)6
.
• El comerç exterior.
La funció de reacció de l’economia catalana es va basar en l’exportació d’indianes, de
teixits de llana i de lli de mitjana/baixa qualitat, de vins i aiguardents i teixits de cotó i;
l’importació de gra, farina, carbó mineral i maquinària.
Tal i com es pot observar en la següent gràfica, Catalunya presentava un dèficit
comercial exterior al port de Barcelona a l’any 1846, ja que les exportacions netes (XN) són
negatives. És a dir:
XN = EXP – IMP = 10.898.100 – 37.127.000 = (26.228.900) < 0
O l’equivalent de vint-i-cinc milions tres-cents deu mil vuit-cents vuitanta-vuit pessetes amb
cinquanta cèntims (25.310.888,50 ptas).7
5
Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la Valencia Bajomedieval. València:
Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història. Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288.
6
Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions 62, SA (Segona edició:
gener de 1966).
7
Segons a la nota * del quadre 2.14 d’en Pascual (1990: 181), a l’any 1864, 1. franc equivalia, aproximadament,
a 3,86 rals.
Segons Domingo Solans (2002), «Recuerden las siguientes equivalencias monetarias: 1peseta igual a 4 reales
igual a 40 céntimos de escudo igual a 0,2 pesos fuertes oduros o, lo que es lo mismo, 1 real igual a 25 céntimos
de peseta, 1 escudo iguala 2½ pesetas y un peso fuerte o duro igual a 5 pesetas».
Per tant:
Si 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ≈ 3,86 ‫ݏ݈ܽݎ‬ i 1 ‫݈ܽݎ‬ ≈ 0,25 ‫,ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬ llavors 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ≈ 0,965 ‫.ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬
Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegio de Economistas de
Madrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002.
<http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html> [consultat el 28 de maig de 2013].

5. Gràfica 1 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846.
Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Pascual (1990: 181)8
.
Com es pot comprovar l’import agregat de les importacions és més gran que l’import
agregat de les exportacions. Aproximadament, les exportacions són un 30% de les
importacions. Per tant, hi ha un déficit comercial exterior del 70% de les importacions.
A l’estudi empíric es va exposar que la funció de les importacions (IMP) és el resultat
de la propensió marginal a importar (m) en funció de la renda del país (Y). És a dir:
IMP = mY
Llavors a la funció de les exportacions netes es té que:
ܺܰ ൌ ‫ܲܺܧ‬ െ ‫ܲܯܫ‬ ൌ ሾ30% ‫ܲܯܫ‬ሿ െ ሾ‫ܲܯܫ‬ሿ ൌ െ0,7‫ܲܯܫ‬ ൌ െ0,7ܻ݉
Segons Maluquer de Motes i Benet (2005: 12)9
, el PIB de Catalunya a l’any 1850 era de
587 milions de pessetes. Per tant:
ሾെ25.310.888,50ሿ ൌ െ0,7݉ሾ587.000.000ሿ
݉ ൌ
25.310.888,50
410.900.000
ൌ 0,0616
8
Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació i desestructuració
d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica, SA.
9
Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-1891)”. A: Història
económica de Catalunya. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
importacions;
37.127.000
exportacions;
10.898.100
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
importacions
exportacions
Diferència agregada entre exportacions i importacions
al port de Barcelona l'any 1846 (en francs)

6. Si es desagreguen les dades de les importacions i exportacions, es pot analitzar en
quines matèries primeres Catalunya tenia un superávit i en quines era deficitària.
Gràfica 2 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846.
Font de les dades: Pascual (1990: 181)10
.
Com es pot observar de la gràfica anterior, la principal mercaderia catalana dedicada a
l’exportació són els vins i els aiguardents (per uns valors econòmics de 2.888.900 i 1.217.900
francs, respectivament, corresponent a un 37,6% del total).
Tot seguit, hi ha els teixits de seda (per un import de 686.400 francs corresponent a un
6,2% del total). Com es pot comprovar a la següent gràfica (de les importacions), Catalunya
importava teixits de seda per un valor d’1.500.100 (un 4,0% del total). Com és possible que, a
la vegada, Catalunya importi i exporti el mateix producte manufacturat? La resposta està en
els mercats. Pot ser en funció de la qualitat del producte acabat s’adreçava el producte cap a
un mercat o un altre. O, pot ser en funció del preu del producte acabat s’adreçava el producte
cap a mercat amb major o menor disposició a pagar. O, pot ser, senzillament, era una
10
[Íbid.].
vins
27%
aiguardent
11%
teixits de seda
6%farina
4%
pell curtida
4%
oli d'oliva
3%
paper
3%
sabó
2%
safrà
2%
cànem obrat
1%
altres mercaderies
37%
Desagregació de les principales mercaderies
exportades el 1846 al port de Barcelona a través del
comerç amb l'estranger i les colònies.
La propensió marginal a importar (m) a la Catalunya de mitjans del segle
XIX era del 6,16% respecte del PIB del país.

7. mercaderia de reexportació 11
. Per exemple, Catalunya podria importar teixits de seda de
baixa qualitat accessibles econòmicament a la població del territori i reexportar teixits de seda
d’alta qualitat cap a la burgesia mercantil dels «indianos» de Cuba.
A continuació, vé la farina (per un valor econòmic de 416.300 francs corresponent a un
3,8% del total) on tot sembla indicar que es destinava a la reexportació, ja que com s’ha
comentat anteriorment Catalunya era deficitària en la producció de cereals.
Després vé la pell curtida (per un import de 384.900 francs corresponent a un 3,5% del
total) que té la seva corresponent contrapartida d’importació de matèria primera de pells en
brut (per un import de 1.348.100 francs corresponent a un 3,6% del total). Aquest és un clar
exemple de «producte amb valor afegit». S’importava la matèria primera (les pells en brut). A
Catalunya havia d’existir una indústria especialitzada que transformava aquestes pells en brut
en pells curtides. Tanmateix, aquesta especialització havia de suposar l’existència d’un capital
humà amb unes capacitats específiques en aquest procés. Com que hi ha dèficit comercial en
aquest producte [ܺܰ௣௘௟௟௦ ൌ ‫ܲܺܧ‬௣௘௟௟ ௖௨௥௧௜ௗ௔ െ ‫ܲܯܫ‬௣௘௟௟௦ ௘௡ ௕௥௨௧ ൌ 384.900 െ 1.348.100 ൌ
ሺ963200ሻ < 0], amb tota seguretat, la major part de la producció es destinava al mercat
intern i nacional, i els excedents de producció anaven cap als mercats exteriors.
Finalment, destacar les exportacions dels excedents de producció que no eren coberts
per la demanda interna i nacional dels productes autòctons del país: oli d’oliva, paper, sabó,
safrà i cànem obrat (per un import total d’1.241.500 de francs corresponents a un 11,1% del
total).
11
Segons el diccionari de comerç exterior, la reexportació és l’exportació de mercadèries importades amb
anterioritat, de forma temporal (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-diccionario.diccionario+idioma-
223+l-R+p-948+pag-/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el 03/11/2012]).
Font de les dades: Pérez González, Jesús (2012). PAC3: Gestió en Comerç Exterior. Barcelona: UOC –
Universitat Oberta de Catalunya (semestre 2012-13-1).

8. Gràfica 3 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846.
Font de les dades: Pascual (1990: 181)12
.
Com es pot observar de la gràfica anterior, Catalunya era deficitària en la producció de
matèria primera de cotó en floca (primera mercaderia importada per un valor econòmic de
9.705.800 francs corresponent a un 26,1% del total) importada de Cuba i Puerto Rico com a
producte de reexportació nord-americà. Tanmateix es pot observar que importava mercaderies
textils manufacturades, com les fibres filades (tercer lloc per un valor econòmic de 2.204.800
francs corresponent a un 5,9% del total), teixits de llana i cànem (cinquè lloc per 2.296.000
francs a un 6,1% del total) i els teixits de seda comentats amb antelació.
Cal destacar la importació de «groceries»13
, com el sucre (en segon lloc per un import
de 3.508.200 francs corresponent a un 9,4% del total) i el cacau (en sisè lloc per un import de
1.848.600 francs corresponent a un 4,9% del total). Aquests dos productes ultramarins són
considerats béns de luxe en aquesta època, fora de l’abast econòmic de la població assalariada
de Catalunya. Es podria deduir que hi ha una part molt important d’aquestes importacions
destinades cap a un procés posterior de manufacturat. Per exemple, el sucre es podia fer servir
per incrementar la gradació dels aiguardents.
12
[Íbid.].
13
Productes ultramarins. És a dir, matèries primeres exportades de més enllà del Oceà Atlàntic.
cotó en floca
26%
sucre
9%
fibres filades
6%
bacallà
6%
teixits de llana i
cànem
6%
cacau
5%
teixits de seda
4%
maquinària
4%
quincalla
3%
pells en brut
4%
carbó de pedra
3%
ferro
3%
altres mercaderies
21%
Desagregació de les principales mercaderies
importades el 1846 al port de Barcelona a través del
comerç amb l'estranger i les colònies.

9. •Capacitat de consum dels catalans.
Gràfica 4 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856.
Font de les dades: Pascual (1990: 105)14
.
La gràfica anterior presentava el desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelona
del 1856, d’una família obrera formada pel matrimoni i dos fills i suposant que ambdós
cònjuges treballen 269 dies l’any i guanyen, conjuntament, un jornal per dia treballat d’11,51
rals de billó.
Com es pot analitzar de les dades de la gràfica, la ràtio de subsistència d’aquesta família
estava per sobre de la unitat, ja que el cost de l’alimentació i de l’habitatge era un 67% del
sou. És a dir, amb el sou familiar es podien cobrir les necessitats bàsiques de subsistència o
inferiors (aliments i habitatges) de tots els membres de la unitat familiar i, fins i tot, cobrir
algunes necessitats superiors15
(mobles, assegurances i tabac). És curiòs observar com va
triomfar la «grocery» addictiva del tabac a totes les societats i classes socials. Cal recordar
que si les necessitats inferiors fossin un 100% del sou, llavors la ràtio de subsistència tindria
ompared with Builders’ Wa
Un altre aspecte important a destacar és que, la meïtat de la despesa d’alimentació
corresponia a la despesa de pa, és a dir, un 25% del total de la despesa anual de la unitat
14
[Íbid.].
15
«Maslow (1954) desenvolupa el concepte de jerarquía de necessitat, en què estableix una diferència entre
necessitats "inferiors" i "superiors", i aquestes últimes s'activen a mesura que es van satisfent les primeres.»
(Díaz Bretones i Montalbán Peregrín, 2009: 27).
Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La influencia
dels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.
Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Segona edició:
febrer 2009).
alimentació
51%
habitatge
16%
roba de vestir i
llenceria
16%
malalties, parts i
defuncions
4%
neteja personal, de la
roba i de l'habitatge
4%
mobles i utensilis
domèstics
2%
il.luminació
2%
assegurances
2%
despeses de fumar
2%
arrranjament roba i
calçat
1%
Desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelona
del 1856.

10. familiar era per aquest consum. Aquest fet té unes repercussions molt específiques en la
distribució de la cistella de la compra de les unitats familiars, ja que els cereals patien unes
fluctuacions de preus molt pronunciades.
Inserir i comentar gràfica de les oscil.lacions de preus del cereals
Les qüestions són:
Aquesta família és una mostra representativa de la societat treballadora catalana de
l’època?
Quan un treballador es quedava a l’atur, l’Estat tenia un estabilitzador automàtic (una
transferència com la prestació de l’atur) com en l’actualitat?
Llavors, degut a l’inexistència de l’Estat del Benestar, com subsistia la unitat familiar
si un dels dos membres es quedava sense feina?
I què passava si la dona es quedava embarassada?
•La dieta alimentària.
“[…], en su primer estudio para Inglaterra, Phelps Brown y Hopkins 16
tomaron las
series de precios de un conjunto de productos que agruparon en seis distintas categorías:
productos farináceos, carne y pescado, mantequilla y queso, bebidas, alumbrado y
combustible, y fibras textiles. Estos mismos grupos de mercancías fueron empleados más
tarde por ambos autores al objeto de construir índices ponderados de precios para Alsacia,
Augsburgo, Munich, Viena y Valencia. El sistema de ponderación empleado para esta últimas
regiones, aunque similar al que estos dos autores idearon para Inglaterra, lo modificaron de
modo que tuviese en cuenta las peculiaridades de cada una de las economías para las cuales
trataban de construir dichos índices ponderados.
En nuestro trabajo hemos adoptado los seis grupos de mercancías propuestos por
Phelps Brown y Hopkins. Los artículos individuales que integran cada uno de los grupos se
recogen en el cuadro [de la següent pàgina]. La selección que hemos hecho ha estado
dictada, esencialmente, por tres consideraciones. En primer lugar, se ha tratado de conservar
la homogeneidad con la composición del conjunto de mercancías que sirvió para la
elaboración de índices ponderados de precios para otras áreas europeas. En segundo
término, hemos supuesto que estos catorce productos son representativos de lo que
16
Obra citada a Martín Aceña (1989). Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of the
Prices of Consumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.

11. podríamos denominar la cesta de la compra del trabajador medio de Castilla durante los
siglos XVI-XVII. Finalmente, nuestra selección ha estado limitada por la información de que
disponemos sobre los precios.Así, esto último ha determinado, por ejemplo, los artículos que
componen el grupo de textiles y también ha sido la razón por la cual no incluimos la
mantequilla entre los productos que íntegran nuestra muestra.”
Taula 1 – Cistella de la compra a Castella La ova durant els segles XVI-XVII
(comuna a l’estudi comparatiu europeu).
Font de les dades: Martín Acesa (1989)17
.
És evident que Espanya és un país gastronòmic policultural i multiproducte. Cada regió
té les seves característiques alimentàries. Per tant, entre la dieta dels habitants de Castellà La
Nova i de Catalunya de bén segur que hi havia i, hi ha, importants diferències
gastronòmiques. No obstant, tenint en compte les dures condicions de subsistència, es podria
homogeneitzar una dieta, com la mostrada a la taula anterior, per a tots els treballadors,
inclosos els de la resta d’Europa.
17
[Íbid.].

12. Cal destacar l’absència de la «grocery» de la patata. Tot i l’elevat poder caloríc que
dispensa, no era del costum i gustos de la dieta de l’època. Tanmateix, destaca l’absència de la
llet, segurament degut al fet de la dificultat de la seva conservació. No seria fins al
descubriment casual de la pasteurització que el consum de llet s’entendria per tota Europa.
Cal recordar que la intolerància a la lactosa disminueix a mesura que disminueixen les
latituds, és a dir, hi ha més probabilitat que un individu del mediterrani sigui intolerant a la
lactosa que un individu del baltic. És important observar, també, que totes les carns i peixos
són en salaó, ja que no hi havia la tecnologia necessària per a conservar els productes frescos.
No obstant, aquest autor troba a faltar la participació de les llegums i els embotits a la dieta
espanyola.
En conclusió, es pot deduir que les transformacions agràries arran de la Segona
Revolució Tecnològica, dels avenços científics i de la Revolució Verda del segle XX van
suposar una Revolució Alimentària per a la dieta dels occidentals, que no pas de tots els èssers
humans del planeta.
• Transferències.
Catalunya no tenia tradició productora d’aiguardents. «En la segunda mitad del siglo
XVII, Cataluña experimentó un desarrollo económico al que no fue ajena la llegada de
mercaderes holandeses y también de ingleses que buscaban aguardiente, ya que Francia no
se lo proporcionaba debido a la guerra que mantenían. A partir de entonces, se inició un
intercambio comercial con los países del norte de Europa»18
. Catalunya va saber aprofitar
aquesta finestra d’oportunitat19
oberta que els hi van oferir els mercaders del nord i va
esdevenir una potència mundial en la producció de vins i caves.
Tanmateix va succeir amb la tecnologia. Malgrat la prohicció del Govern anglès
d’exportar maquinària i/o tècnics de la Revolució Industrial, van existir transferències il.licites
de tecnologia cap a Europa:
18
Gencat. El M ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat de Catalunya.
<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoi
d=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210Vgn
VCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013].
19
«La finestra d'oportunitat és el període de temps en què hi ha una oportunitat per a explotar». (Lamolla,2009:
8).
Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria i Lamolla, Laura. Iniciativa
emprenedora. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

13. La fugida de talents.
Van haver-hi anglesos que es van oferir a les institucions espanyoles i catalanes per tal
de posar en marxa projectes d’industrialització en funcionament al país anglès. Per
exemple, la introducció de la «Highs Jenny» a Cardona a través de l’anglès Bernard
Young o l’arribada a Barcelona dels dos maquinistes anglesos ensinistrats en la nova
tecnologia d’Arkwright enviats des de la Cort per Floridablanca (Thomson, 2011: 326-
327)20
.
L’espionatge industrial.
Els anomenats «pensionistes» espanyols i catalans eren persones encarregades de visitar
països estrangers a la recerca i captura d’innovacions tecnològiques en funcionament a
la resta d’Europa. Per exemple, l’encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona a Carles
Ardit per tal que “viatgés per diversos països europeus i desenvolupés una tasca de
veritable espionatge industrial, que va culminar amb la publicació, el 1819, del llibre
[“Tratado teórico-práctico de la fabricación de pintados e indianas”], que és el primer
tractat sobre el sistema tècnic de fabricació de les indianes fet a Espanya.” (Sánchez,
2011: 23)21
.
La imitació.
Catalunya va ser un excel.lent imitador de les innovacions tecnològiques que es
produïen a la resta de països industrialitzats més avançats. A diferència d’una còpia, una
imitació és una millora de l’original. Dos clars exemples d’aquesta capacitat van ser:
1) La «berguedana»22
, consistent en la millora que va realitzar Ramon Farguell i
Montorcí de la màquina «Highs Jenny» a Berga, arribant fins i tot a superar-la en
capacitat productiva.
20
Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva evolució a Barcelona,
1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de
Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011).
21
Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A: Sánchez, Àlex (coord.).
La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº
17, Desembre de 2011).
22
Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilatura del algodón en Cataluña
(1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona.

14. 2) La «notícia de una nueva bomba de fuego», en referència a la publicació del folletó
d’en Francesc Santponç23
relatiu a la construcció d’una màquina de vapor a
Barcelona seguint els croquis que li va enviar Agustín de Betancourt24
.
Imatge 2 – “ oticia de una nueva bomba de fuego”,
folletó publicat per en Francesc Santponç.
Font de les dades: Google.
La còpia.
Per exemple, la còpia que va realitzar de la màquina «Highs Jenny» un fuster de
Berga.
23
Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos e inventores. Madrid:
NIVOLA libros y ediciones, SL.
24
Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt. Madrid: Seminarios y
Ediciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versión directa del ruso al castellano].

15. • La capacitat inventiva.
• Els recursos energètics.
Catalunya a diferència d’Anglaterra, no tenia una zona propera rica en carbó mineral.
• El fracàs de la Revolució Industrial a Espanya.
Val més una imatge que mil paraules. Mitjançant la observació dels gràfics següents és
obvi que Espanya va patir una llarga transició fins arribar als nivells inicials de la Revolució
Industrial del Regne Unit.
A la gràfica anterior es pot observar l’evolució dels nivells d’industrialització per capita
del Regne Unit i Espanya entre els anys 1830-1910. Espanya a l’any 1910 (nivell 22 sobre
100) estava per sota dels nivells d’industrialització del Regne Unit a l’any 1830 (nivell 25
sobre 100). És a dir, una transició industrial de més de 80 anys.
1830 1860 1880 1900 1910
Regne Unit 25 64 87 100 115
Espanya 8 11 14 19 22
0
20
40
60
80
100
120
Nivells d'industrialització per capita al món. 1830-1910 (any
base 1900 per al Regne Unit)

16. A la gràfica anterior es pot observar l’evolució de la composició del consum energètic
(recursos tradicionals, recursos fòssils i d’altres recursos) al Regne Unit i a Espanya entre els
anys 1850-1950. Espanya a l’any 1850 no tenia cap incentiu per a realitzar una Revolució
Industrial ja que no tenia cap escassetat de recursos energètics tradicionals (un 98%). A l’any
1900, Espanya ja utilitza un 38% de recursos fòssils i un 62% de recursos tradicionals. A
l’any 1950, els recursos fòssils emprats a Espanya ja arriben al 59% però, de totes formes,
molt lluny del registre del Regne Unit a l’any 1850 del 92%. És a dir, una transició energètica
al voltant dels 100 anys.
Finalment, la llarga transició del feudalisme al capitalisme que va patir Espanya li va
impedir la conformació dejorn d’unes institucions liberals. L’any 1833 es produeix a Espanya
la desaparació de l’Antic Règim, es dona pas a l’Edat Contemporània i la revolució liberal
suprimeix les institucions feudals (145 anys després de la Revolució Gloriosa d’Anglaterra).
L’any 1836 es produeix la desamortització de Mendizábal per la que els béns eclesiastics
passen a mans de la burguesia (300 anys després de la subhasta pública de les terres
britàniques de l’Esglesia Catòlica), eliminant tota esperança de reforma de distribució de la
riquesa nacional. L’any 1847 es crea el Banc d’Espanya (153 anys després de la creació del
Banc d’Anglaterra) És a dir, una transició institucional al voltant del 150 anys.
92%
2%
96%
38%
97%
59%
8%
98%
4%
62%
3%
39%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya
1850 1900 1950
Composició del consum energètic. 1850-1950
Fòssils Tradicionals Altres
% Fòssils al Regne Unit % Fòssils a Espanya

17. En conclusió, tenint en compte els nivells d’industrialització d’Espanya entre els anys
1830-1910 no va haver-hi cap Revolució Industrial a Espanya en aquest període, ja que
l’abundància de recursos energétics tradicionals no va incentivar l’aplicació de noves
tecnologies i, tanmateix, no existia el brou de cultiu institucional per a instaurar la
liberalització del nou paradigma econòmic capitalista.