2. Índex:
• La història dels vaixells.
• Les parts d’un vaixell.
• L’arquitectura d’un vaixell.
• Les classes de vaixells.
• Els tipus de vaixells.

3. La història dels vaixells
La història dels vaixells és paral·lela a la història de la humanitat. Les primeres
embarcacions conegudes es remunten. Al neolític, fa uns 10.000 anys. Aquestes primeres
naus tenien una funcionalitat limitada: podien moure‘s sobre l'aigua, però això era tot. Eren
utilitzades principalment per a la caça i pesca. Les canoes monòxils més antigues trobades
pels arqueòlegs sovint van ser tallades a partir de troncs de coníferes utilitzant eines de
pedra simples. Durant el període comprès entre l'antiguitat i el Renaixement, paral·lelament
al desenvolupament dels vaixells de guerra també es van desenvolupar vaixells per a
la pesca i el comerç. El comerç marítim es va veure impulsat pel desenvolupament
d'empreses navilieres amb importants recursos financers. El disseny dels vaixells es va
mantenir sense canvis importants fins a finals del segle XIX. La revolució industrial, nous
mètodes de propulsió mecànica, i la capacitat de construir-ne de metall va provocar una
explosió en el disseny dels vaixells. Factors com ara la recerca de vaixells més eficients, la fi
dels llargs i costosos conflictes marítims i l'augment de la capacitat financera de les
potències industrials van crear una allau de noves embarcacions especialitzades. Es van
començar a construir vaixells per a funcions completament noves com l'extinció d'incendis,
el rescat o la investigació.

5. Les parts d’un vaixell
Un vaixell és una màquina complexa que combinant materials, tècniques constructives i el
disseny de les formes adients pugui: surar, suportar sobre seu un pes mínim sense bolcar,
tenir capacitat de govern i propulsió i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un
riu, aigües interiors o mar obert. Les seves parts són:
-Castellatge -Buc: cos del vaixell
-Roda i codast Proa: Part del davant
-Entrepont Popa: Part del darrera
-Carena Babord: Part esquerra mirant a proa
-Àncora Estribord: Part dreta mirant a proa
-Boia Coberta
-Mastelers -Pals
-Aparell: Veles, pals, eixàrcies Pal de Trinquet Masteler
i perxes Pal Major Pic
-Arboradura: conjunt de pals Pal de Messana Botavara
i vergues d'un vaixell de vela Pal mascle Bauprès

7. L’aquitectura d’un vaixell
Alguns dels components típics dels vaixells són presents sigui quina sigui la mida o el
propòsit, tots tenen algun tipus de buc i algun sistema de propulsió, que pot anar des dels
rems fins a un reactor nuclear. La majoria dels vaixells tenen algun tipus de sistema de
direcció. Altres característiques són comunes, però no universals, com per exemple els
compartiments, la bodega, una superestructura, i equips com ara àncores i cabrestants.
-El buc: Per tal que un vaixell suri és necessari que el seu pes sigui més petit que el del
pes de l'aigua que desplaça el seu buc. Hi ha molts tipus de bucs i poden ser senzills o
molt sofisticats com els dels velers de la Copa Amèrica de vela.
-La propulsió: El sistema més senzill és el rem, que utilitza la propulsió a partir de
l'esforç físic humà, però a partir de certes dimensions cal combinar-lo altres mitjans.
L'ús de la vela, que permet aprofitar la força del vent, es va descobrir fa cinc mil anys i
va permetre una evolució que durant els darrers segles ha permès la construcció de
màquines molt grans i complexes. A principis del segle XIX es va desenvolupar la
propulsió mecànica amb el descobriment de la màquina de vapor, que durant força
temps va conviure amb la navegació a vela fins a imposar-se definitivament

8. Les classes de vaixells
Els vaixells són difícils de classificar, especialment perquè hi ha molts criteris possibles que
es poden utilitzar per fer-ho. Una primera classificació es basaria en el tipus de propulsió
utilitzada, i ens permetria agrupar els vaixells en dos grans grups els velers i els vaixells a
motor. Els velers són vaixells que només compten amb la propulsió que proporcionen el
seu velam, mentre que l'altre grup inclouria tots els que disposen d'un motor mecànic com
a propulsor, també els velers que incorporen un motor auxiliar.
-Vaixells de passatgers: poden ser d'esbarjo, vaixells particulars que són propietat d'una
persona qualsevol i aquesta persona pot fer-ne l'ús que en vulgui.
-Vaixells de mercaderies: hi podem trobar els granelers o ro-ros, que transporten
productes a granel (productes sòlids sense envasar, com els cereals, la
fusta, ciment, etc., o bé productes per a reciclar).
-Vaixells de pesca: Són també vaixells particulars que s'usen per a pescar aliment en
forma de peix i marisc.
-Vaixells de guerra: Son vaixells pertanyents a la força naval d'un país que son utilitzats
per a la defensa o l'atac des del mar.

9. Els tipus de vaixells
Transatlàntic Creuer lleuger
Transbordador (ferri) Creuer cuirassat
Vaixell de càrrega Destructor
Portacontenidors Fragata
Clíper Corbeta
Portaavions Balandra
Cuirassat Tarida
Creuer (vaixell de guerra) Uixer
Creuer (vaixell) Quatrirrem
Petrolier

10. Els transatlàntics
Un transatlàntic és un tipus de vaixell que és rellevant per la
seva gran capacitat i grandària i destinat inicialment a
transportar
persones i mercaderies entre Europa i el continent americà,
creuar l'oceà Atlàntic. Es van començar a construir al segle XIX i
un dels més coneguts fou el Titànic.

11. Els transbordadors
Un transbordador és un tipus de vaixell que s'usaper a
transportar viatgers d'un indret a un altre. Són de línia
regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de
menys de 24 hores. També és conegut amb l'anglicisme
catalanitzat ferri, derivat de l'anglès ferry.
Formen part del transport públic en algunes ciutats
situades en la costa, amb badies, grans llacs o rius,
permetent el trànsit directe entre dos punts i el seu cost és
molt menor a la construcció de ponts i túnels.

12. Els vaixells de càrrega
• Un vaixell de càrrega és un tipus d'embarcació utilitzat per
transportar mercaderies, béns i materials des d'un port a un altre. Altres
noms pel qual es coneix a aquest tipus d'embarcació són vaixells de
càrrega, vaixell de cabotatge, o bé vaixell mercant. En l'actualitat se'ls
anomena vaixell contenidor. En altres llengües, com per exemple en
anglès, es designa amb la paraula «càrrec» tant al vaixell com a la càrrega
que transporta. A Melanèsia i Polinèsia, l'arribada dels europeus va donar
lloc als anomenats cultes Cargo. Avui dia, milers de vaixells de càrrega
travessen els mars i oceans del món cada any i suporten el pes de la major
part del comerç internacional. Els vaixells de càrrega normalment estan
dissenyats específicament per a aquesta tasca, i estan equipats
amb grua la seva altres mecanismes que faciliten la càrrega i descàrrega.
Poden ser de molt diverses mides. En l'actualitat solen estar construïts
d'acer i, tret d'algunes excepcions, la seva vida mitjana és d'entre 25 i 30
anys abans de ser desmantellats.

13. Els portacontenidors
Els portacontenidors són els vaixells encarregats de transportar els contenidors
estandaritzats i s'utilitzen per transportar tot tipus de mercaderies arreu del món.
Són els mateixos contenidors que es poden veure habitualment als ports.
Els vaixells portacontenidors solen estar equipats únicament amb motors dièsel i una
tripulació que pot variar de 20 a 40 persones.
L'allotjament de la tripulació i el pont de comandament estan situats en uns
emplaçaments que formen la "torre", ubicada normalment a la popa del vaixell
(en alguns casos una mica més avançada) per sobre de la sala de màquines.
Els primers portacontenidors van ser construïts modificant petroliers, i el primer vaixell
portacontenidors va entrar en servei el 1956, que al seu torn van sorgir de la
transformació de vaixells tipus Liberty surplus de la Segona Guerra Mundial. Avui,
però, aquests vaixells són una classe pròpia i formen part dels vaixells més grans del
món, a part dels superpetroliers.

14. Els petroliers
Un petrolier és vaixell dissenyat per al transport de cru o
productes derivats del petroli. Actualment gairebé tots els
petroliers en construcció són tipus de doble buc en
detriment dels més antics dissenys d'un sol buc
(monobuc) degut al fet que són menys sensibles a sofrir
danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb
altres embarcacions o embarrancament.
A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier,
de major capacitat de càrrega i destinat al transport de cru
des de l'Orient Mitjà al voltant de la Banya d'Àfrica. El
superpetrolier Knock Nevis és l'embarcació més gran del
món.

15. Els clípers
Els primers vaixells anomenats clípers foren els clípers
de Baltimore, també coneguts amb el nom més genèric de
clípers de Chesapeake. Es tractava de vaixells lleugers
dissenyats per a la velocitat. Amb bucs molt fins i aparellats de
goleta o de goleta de velatxos, ja existien abans de la guerra
de independència nordamericana. La Guerra Angloamericana
de 1812-1815, va permetre la construcció d'alguns clípers
notables, noliejats amb patents de cors, que permeteren uns
guanys considerables als seus propietaris.
Un vaixell corsari i clíper d'anomenada fou el "Prince de
Neufchâtel" (328 tones, 34 m d'eslora, 13,5 nusos de
velocitat).

16. Els portaavions
Un portaavions és una nau de guerra dissenyada per desplegar i
recollir avions per actuar com a base aèria naval. Els portaavions
permeten a les forces navals tenir protecció aèria a gran distància
sense necessitar bases aèries terrestres. Les armades modernes usen
aquest tipus de nau com element de projecció de força, juntament
amb els grups amfibis. A part, també es fan servir com a nau insígnia,
un paper que abans prenia el cuirassat El canvi parteix de la creixent
importància de la superioritat aèria com a part clau de la guerra
moderna, que va iniciar-se a la Segona Guerra Mundial.
Els portaavions sense escorta es consideren vulnerables a l'atac per
altres vaixells, avions, submarins o míssils, i per això viatgen en grups
de batalla. A diferència d'altres naus capitals del segle XX, l'única
limitació en el seu disseny ha estat el pressupostari.

17. Els cuirassats
Un cuirassat és un vaixell de guerra de gran eslora i tonatge, fortament
blindat i amb un armament principal consistent en canons de gran calibre. Els
cuirassats van ser el vaixell de guerra principal de les grans flotes des de finals
del s. XIX fins al final de la Segona Guerra Mundial, amb un poder de combat
molt superior als creuers i destructors.
Els cuirassats eren un símbol potent de dominació naval i poder nacional
durant dècades el cuirassat era un factor essencial tant en diplomàcia com
en estratègia militar. La cursa d'armaments global en construcció de
cuirassats a durant els primers anys del segle XX va ser una de les causes de
la Primera Guerra Mundial. La Batalla de Jutlànda que s'hi produí és el major
enfrontament entre flotes de cuirassats que s'ha produït mai. Els tractats
navals dels anys 1920 i 1930 limitaven el nombre de cuirassats i les seves
característiques, fet que va potenciar l'evolució del seu disseny. Tant
els Aliats com les Potències de l'Eix van utilitzar cuirassats antics i nova construcció
durant la Segona Guerra Mundial.

18. Creuer (vaixell de guerra)
Un creuer és tipus de vaixell militar de mida considerable
caracteritzar per a poder operar de forma independent de la
flota durant llargues travessies o creuers (d'aquí en prové el
nom). S'han utilitzat bàsicament des de finals de segle XIX fins
a finalitzar la Guerra Freda, amb un paper destacat a les dues
Guerres Mundials. Originalment eren utilitzats per atacar el
comerç marítim o actuar a les llunyanes colònies. Amb el
progrés de la tecnologia naval i militar van perdut la major
part de la seva utilitat, relegats a tasques d'escorta de la flota
i, més tard, d'atac amb míssils. Avui en dia han estat
substituïts en gran part per destructors especialitzats.

19. Creuer (vaixell)
Un creuer és una embarcació de passatgersdestinada
a viatges recreatius i turístics. Aquest terme també
designa el servei d'aquesta mena de viatges i la indústria
que els ofereix i gestiona.
Alguns ports que són escala habitual de creuers:
• Port de Barcelona
• Port de Maó
• Port de Palma
• Port de València
• Palamós

20. Creuer lleuger
Un creuer lleuger fou un tipus de vaixell de guerra en el que es prioritzava
l'autonomia i la velocitat a canvi d'una menor protecció i un armament lleuger. El seu
blindatge es caracteritzava per una disposició de la protecció similar a la dels creuers
cuirassats però de menors dimensions i menor gruix. Així, els creuers lleugers
disposaven de protecció als ponts i a la cintura, a diferència dels creuers protegits, que
només disposaven de protecció als ponts. Es desenvoluparen a finals del segle XIX, de
fet el primer vaixell classificat com a creuer lleuger fou el britànic HMS
Mercury (1879). Els primers dissenys amb característiques avançades foren els també
britànics de la classe Arethusa (1912). Les marines de guerra utilitzaren gran nombre
de creuers lleugers àmpliament durant la Primera Guerra Mundial. En el període
entreguerres els dissenys evolucionaren cap a majors desplaçament i velocitats
assumint nous rols. Tot i això es desenvolupament de l'aviació i les noves capacitats
dels submarins i destructors relegaren aquest tipus de vaixell de combat i van caure en
desús després de la Segona Guerra Mundial.

21. Creuer cuirassat
Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de
grans dimensions que, a diferència dels creuers
normals o els creuers protegits, disposaven
d'una cintura cuirassada que protegia els costats
i d'un pont cuirassat que protegia les sales de
màquines. Les carboneres estaven disposades
per tal de proporcionar protecció addicional al
costat de la cintura cuirassada.

22. Destrucor
Un destructor és un vaixell de guerra més gran
que una fragata però més petit que un cuirassat.
La seva funció principal és la d'escortar altres
vaixells de guerra com ara els portaavions, des
de la Segona Guerra Mundial sobretot en rols
antisubmarins i antiaeris. Acostumen a tenir una
massa d'entre 3.000 i 6.000 tones, una xifra
moderada comparada amb les grans naus de guerra
com els antics cuirassats.

23. Fragata
Una fragata és una nau típicament de guerra, tot i que de vegades s'ha
utilitzat com a mercant. El terme s'ha emprat per vaixells de guerra de moltes
mides i funcions a través dels temps. A finals del segle XV ja existien vaixells
amb rems, veles i armament lleuger que rebien aquest nom. Durant la Guerra
dels Vuitanta Anys els holandesos anomenaren fragata a un vaixell lleuger i
sense rems que van utilitzar en labatalla de les Dunes el 1639. En el segle
XVIII, el terme es referia als vaixells de mida fins a la navili de línia, però
superiors a la corbeta, amb tres pals a més del bauprès i una coberta de
canons, ràpids i molt maniobrables, usats per patrullar i escoltar. Durant
el segle XIX també s'usaren fragates per comerciar amb Amèrica, ja que eren molt
ràpides i marineres. A meitat del segle XIX aparegué la fragata a vapor. A finals del
segle XIX s'introdueix la fragata blindada, que era una mena de vaixell de guerra,
també propulsat per motors de vapor i inicialment recobert de planxes de metall.
Posteriorment el buc va estar format totalment per metall. Durant un temps fou el
tipus de vaixell més poderós que navegava.

24. Coberta
Una corbeta és un vaixell de guerra petit,
maniobrable i amb un armament lleuger. Aquesta
denominació es referix tant un tipus de vaixell de
vela amb una sola coberta i 2 pals utilitzat des de
finals del segle XVII fins al segle XIX, com a les
corbetes modernes utilitzades des de la Primera
Guerra Mundial per a escortar mercants i les aigües
costeres. En vaixells mercants els
termes corbeta i bricbarca són sinònims.

25. Balandra
Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació a
vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats
decabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a
embarcació d'esbarjo, una balandra és un iot a vela d'un sol pal, amb
vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet).
Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació
específica: pot estar aparellada com a sloop o bé com a cúter. I, de fet,
són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer
servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una
balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una
balandra; no és pot classificar com a iot, atès que aquesta petita embarcació –
germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de
coberta o bé, si en té, és tracta d'una coberta parcial, protegint només el
triangle de proa i la popa.

26. Tarida
La tarida (de l'àrab: teridah) era un
petit vaixell comercial de la família de les galeres.
La tarida, era un vaixell d'una única coberta, i disposava
de 150 rems, sent llarga, amb dos pals i amb aparell llatí,
amb dues veles diferents per emprar segons el vent i la
mar. Si bé era un vaixell comercial, de vegades tenia un
castell en temps de guerra s'armaven per a l'ús militar
emprant-se per al transport dels cavalls i les màquines de
guerra, disposant de porta per facilitar l'embarcament i
desembarcament.

27. Uixer
L'uixer era un vaixell gros, de la família de
les galeres, amb menys rems, però amb un
castell a proa i un altre a popa, només tenia
una coberta i dos pals.
Solia ésser emprat amb finalitats comercials.
Als segle XIV, usualment era armat a tres tires.

28. Quatrirrem
El quatrirrem o tetrarrem és un vaixell impulsat
mitjançant quatre fileres de rems, tot i també
tenien veles per aprofitar el vent. Les seves dimensions
eren 35 metres d'eslora, 5 metres de mànega, amb un
pes de 77 tones, i estava tripulada per cent
vuitanta remers i vuitanta soldats, i podia agafar una
velocitat d'entre 7,2 i 7,8 nusos, sent més baix que
el quinquerreme, i les seves característiques els feien
ideals per operacions costaneres.

29. Fet per:
PAU TORRAS SAHUN