SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 44
UNITAT 3. LA PRODUCCIÓ I L’EMPRESA




Les
són les encarregades de la producció de
béns i serveis que s’ofereixen al mercat. L’activitat
econòmica productiva consisteix en la transformació
de matèries primeres, productes semielaborats en
béns i serveis, mitjançant l’ús del treball, capital i
altres factors. són la producció
Activitat productiva



1

Béns físics
Prestació de serveis
L’EMPRESA I L’EMPRESARI


Empresa: unitat econòmica bàsica encarregada de
produir béns i serveis i posar-los en mans del públic.






Empresari tradicional: és el que





La producció s’organitza en empreses perquè així poden
produir a gran escala augmentant l’eficiència
Les empreses poden explotar els avantatges de la producció
en massa o a gran escala
Aporta capital
Fa funcions pròpies de la direcció: organitzar, planificar i
controlar. L’empresari assumeix un risc- empresari
administrador, empresari propietari.

A les grans empreses: separació de les funcions
clàssiques de l’empresari. Separació propietat i gestió




2

Inversionista
Directiu professional o empresari professional
EMPRESARI
L’empresari estableix els objectius de l’empresa, negocia
amb els diferents factors de l’empresa i coordina les
relacions amb l’entorn





Recordeu els factors de l’empresa, l’entorn?

A les grans empreses (SA, multinacionals), la funció la
desenvolupa col·legiadament un conjunt de directius.
(Empresari professional).







3

Aquests directius no cal que siguen propietaris, ans al contrari
se’ls contracta per a què gestionen el més eficientment
l’empresa.
No tenen poder il·limitat, només mantenen la seua posició si
satisfan els agents dels quals depén l’empresa: obtenint
beneficis suficients per a retribuir el capital, atenent la
demanda dels clients, compromisos amb els proveïdors, etc.
LES DECISIONS CLAU DE L’EMPRESA


L’empresari ha de prendre decisions
quotidianament. Les més importants són:







Quina quantitat produir
Com produir
Tot això suposant que ja sabem quin bé produir
evidentment.

Què pretenem? Cercar aquella quantitat de
producte que maximitze els Beneficis.
Com produir?
Mètodes de producció
tècnicament eficients:


4

Una tecnologia o mètode de producció és tècnicament
eficient si la producció que s’obté a partir d’una quantitat
donada de factors és màxima.
PRODUCCIÓ
L’activitat fonamental de qualsevol empresa és la
producció, que consisteix a utilitzar els factors
productius i els inputs intermedis per obtenir béns i
serveis.



fabricació

5

transport

L’emmagatzematg
e

comercialitzaci
ó
3.2LA PRODUCCIÓ A CURT TERMINI CT
CURT TERMINI: Aquell període de temps en que les
empreses ajusten la producció a partir dels factors
variables. És a dir, existeixen factors fixos i factors
variables. (donada una Tecnologia).








6

Factor fix: edifici, equips, etc.
Factors variables: fonamentalment treball, també
materials.

Què és la tecnologia: no solament les màquines
utilitzades per les empreses sinó també la manera
de combinar els mitjans humans i materials per
elaborar els béns i serveis. És el conjunt de
processos, procediments, equips, eines que
s’utilitzen per a produir béns i serveis.
A PARTIR D’ARA:
L: factor treball. Representa el número de
treballadors
K: factor capital.




A curt termini considerarem L variable i K fix, ara ho
veurem...



L

7

K
LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT
Q=f(L,K)
Funció de producció a LT
La funció de producció és la relació matemàtica que
indica la quantitat màxima de producte que és
possible obtenir mitjançant diferents combinacions
de factors productius (L, K). La funció de producció
implica eficiència tècnica.




INPUT
S

8

Empresa
com a procés
de
transformaci
ó

OUTPUT
S
FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT
Però a CT, no havíem dit que hi havia factors fixos i
factors variables?







Considerem que el nivell de màquines, edificis, plantes,
etc és fix, és a dir, que el Capital és fix ( K )
Que el factor variable és el factor Treball ( L )
Com quedaria la funció de producció?
Q= f ( L )



9

Si volem incrementar la Producció (Q) a curt termini, no
podem variar el capital, per tant haurem d’incrementar la
quantitat de factor variable, és a dir el número de
treballadors. Recordem que la Tecnologia ve donada!!
REPRESENTACIÓ DE LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ (CT)
Treball= L

PT=Q

PMg

PMi

0

-

-

1

55

55

55

2

142

87

71

3

250

105

83

4

381

131

95

5

500

119

100

6

580

80

97

7

653

73

93

8

695

42

87

9

10

0

720

25

80

10
720
Veiem i interpretem el
gràfic??

0

72
PRODUCTE TOTAL


Producte Total (del treball): Ens informa de la
Producció Total que genera l’empresa per a cada
quantitat de factor treball utilitzat, mantenint el
capital constant. Evidentment, quan L augmenta, el
PT......... (ve determinat per la pròpia funció de
producció,).
Treball= L PT
0

1

55

2

142

3

250

4

381

5

500

6

580

7

653

8

695

9

720

10

11

0

720
PRODUCTE MARGINAL




El Producte Marginal (PMg) mesura l’increment que
experimenta el PT quan s’utilitza una unitat més del
factor treball, per això també es diu Producte
Marginal del Treball.
Es calcula dividint la quantitat en que incrementa el
PT pel nombre d’unitats de treball que s’han afegit al
procés productiu.

Com serà la representació
gràfica??


12
LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS




Segons aquesta llei, a partir d’un determinat nivell
de producció, a mesura que s’afegeixen unitats de
factor variable (treball) a un factor fix (capital)
s’obtenen quantitats de producte cada vegada més
menudes.
Derivacions:



13


La llei de rendiments decreixents es produeix si la
Productivitat Marginal del treball és decreixent. Això
indica que cada treballador aporta a la producció menys
que l’anterior. Per tant la llei de rendiments decreixents es
manifesta en el tram decreixent de la Productivitat
Marginal.
Si la PMg és creixent, que voldrà dir?
I si la PMg és constant?
PRODUCTE MITJÀ O PRODUCTIVITAT MITJANA o PRODUCTIVITAT






És el producte que genera en promig, cada unitat de
treball.
Es calcula com el quocient entre el PT i el nombre
de treballadors

Dit d’una altra manera, la productivitat és la quantitat
de béns i serveis produïts per treballador utilitzat (de
mitjana)

14
GRÀFICA PRODUCTE TOTAL PT,PMi,PMg

15
16
EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg




Eix absices L: quantitat de treball o nombre treballadors.
Eix ordenades: PT, PMi, PMg
PT del treball arrenca de l’origen de coordenades (0,0) i
és una funció creixent. La producció (PT) augmenta
d’una manera contínua però:






17

Fins el 4 treballador augmenta a un ritme creixent (és a dir,
cada treballador aporta més fins el quart treballador). Si es
fixeu, el PMg fins el treballador 4 és creixent.
En el quart treballador, la corba de PT té un punt d’inflexió i
passa a augmentar a un ritme decreixent (és a dir, cada
treballador aporta a partir d’ací cada vegada menys). En el
treballador 4 la funció de PMg té un màxim i a partir d’ací és
decreixent.
El PT arriba a un màxim en el treballador número 10 i després
decreix. En el màxim del PT, el PMg val 0, a partir del desè
treballdor, el PMg és negatiu (PT decreix).
EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg






El Producte Mitjà es defineix matemàticament com
el quocient entre el PT i el nombre de treballadors
utilitzats.
La representació gràfica, igual que el PMg augmenta
inicialment quan s’incrementa la quantitat de treball,
arriba a un màxim (ex el cinquè treballador) i
posteriorment comença a decrèixer (però no arriba a
tindre valors negatius).
El màxim del PMi s’anomena “Òptim tècnic”.

18
19
3.3 LA PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI




Llarg termini: aquell període de temps en que les empreses
tenen la possibilitat d’alterar la quantitat de qualsevol dels
factors que utilitzen en la producció, inclòs el capital, és a dir,
tots els factors són variables
Q=f(L,K)



Les propietats tècniques de la producció a LT s’estableixen
entorn del concepte de rendiments a escala



Els rendiments a escala reflecteixen la resposta del PT quan
tots els factors s’incrementen proporcionalment.
Els rendiments a escala poden ser:







20

Rendiments a escala creixents
Rendiments a escala decreixents
Rendiments a escala constants
EXEMPLE DE FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A LLARG
TERMINI

21
RENDIMENTS A ESCALA
K

L

Q

Rendiments

3

16

1000

6

32

2000

R. Constants

6

32

1700

R. Decreixents

6

32

2200

R. Creixents

Quin increment percentual experimenten els factors productius?

22
RENDIMENTS A ESCALA CREIXENTS
K

L

Q

3

16

1000

6

32

2200

Rendiments

R. Creixents

Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció superior.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??

23
RENDIMENTS A ESCALA DECREIXENTS
K

L

Q

3

16

1000

6

32

1700

Rendiments

R. Decreixents

Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció menor.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??

24
RENDIMENTS A ESCALA CONSTANTS
K

L

Q

3

16

1000

6

32

2000

Rendiments

R. Constants

Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció exactament igual.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??

25
3.4 ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ. EL CURT I EL LLARG TERMINI






La producció genera una sèrie d’inputs (factors
productius, matèries primeres, productes
intermedis...), la qual cosa genera un cost.
El cost és el valor dels factors utilitzats per l’empresa
per produir béns i serveis.
En comptabilitat el cost correspon a la despesa
monetària dels factors productius.
Però en economia, associem el cost al cost
d’oportunitat i que inclou els costos comptables i els
costos implícits (costos associats als factors que no
exigeixen desemborsaments de diners).
26

Potser en un exemple quede
millor??

Mirem l’exemple
de la pàgina 51
B. ELS COSTOS A CURT TERMINI










Recordem que volia dir allò de curt termini i llarg
termini... Tenia que veure amb els factors fixos i
variables.
Curt termini.
Llarg termini.
Costos Fixos (CF): són els costos dels factors fixos de
l’empresa i són independents del nivell de producció (Q),
per exemple el lloguer, amortització d’una màquina, etc.
Costos Variables (CV): Són els costos associats als
factors variables, com ara mà d’obra, matèries primeres.
Els CV depenen del nivell de producció ( o són funció).
Cost Total (CT): és igual als costos fixos més els costos
variables. És la despesa associada a cada els gràfics
nivell de
Vejam
CT = CF + CV
producció.
27
CF, CV, CT


Gràfic del CF, CV, CT

28
ELS COSTOS MARGINALS I ELS COSTOS MITJANS








El cost Marginal (CMg) és el cost addicional que
genera la producció d’una unitat addicional del bé
(output). És a dir, és l’increment en el CT en
incrementar la producció en una unitat.
Matemàticament:

El Cost Mitjà (CMi) són els costos per unitat de
producció. Es calcula dividient el CT per la quantitat
produïda.
Matemàticament:
Gràfiques CMg i CMi

29
COST FIX MITJÀ I COST VARIABLE MITJÀ


CMi =CTMi=Cost Total Mitjà o Cost Mitjà



El Cost Variable Mitjà és igual al CV dividit per l’output
El Cost Fix Mitjà és igual CF dividit per l’output. La corba
de CFMi mostra com els costos fixos mitjans
disminueixen a mesura que augmenta la producció.
Les corbes de CVMi I CTMi tenen forma de U, és a dir al
principi quan augmenta la producció, els costos
disminueixen fins arribar a un mínim a partir del qual, en
augmentar la producció els costos augmenten. La
justificació de la forma en U deriva de la llei de
rendiments decreixents... la CTMi de la pàgina 62
recordes?
Llegeix l’explicació sobre el





30
GRÀFIC CMg , CVMi, CTMi

31
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AMB ELS RENDIMENTS

32
33
3.5 L’EMPRESA I LA MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS



Decisió bàsica: quina quantitat ha de produir l’empresa.
Variables de les quals depén:







Preu del bé
Cost de producció

L’empresa escollirà aquell nivell de producció que
Maximitze els Beneficis...
Però què és el Benefici?



Benefici econòmic = IT- CT
IT= Ingrés Total = p*q ( quantitats venudes a un preu), sd, les
quantitats d’euros que ingressa l’empresa per la venda de b i s.





CT= Cost Total= CF+CV (Despeses lligades a la producció de
b i s)



34

p=preu
q=quantitat

CF= Costos Fixos
CV= Costos Variables
MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI






En quin nivell de producció s’aconseguirà la
maximització del benefici? En aquell nivell en que la
diferència entre l’IT i el CT siga màxima.
Que tal si representem l’IT i el CT i analitzem
gràficament la maximització de beneficis:
La maximització de beneficis:
Ep! És
IT

35
GRÀFIC MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
La diferència màxima entre l’IT i el CT s’aconsegueix
en el punt en què el pendent de la corba de l’IT i el
pendent de la corba de CT són iguals.
El pendent de les corbes d’IT i CT són l’IMg i el
CMg, per tant es maximitzaran beneficis quan:







CMg =
IMg
Cal afegir que el concepte de pendent s’associa
amb el concepte matemàtic de derivada... El tercer
trimestre ho entendreu quan us diguen allò de....”el
pendent de la recta tangent a un punt ... “

36
MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
Ingrés Marginal (Img): és l’augment de l’IT quan
augmenta en una unitat la quantitat venuda:





Recordem que el CMg era:

Quadre comparatiu!!!

37
QUADRE COMPARATIU CMg i IMg
CMg>IMg

IMg=CMg

Quan l’IMg>CMg, per
la última unitat venuda
s’obté un ingrés més
gran que el seu cost.
Com a conseqüència
existeix un benefici.
L’empresari
augmentarà
la
producció si per cada
nova unitat venuda
s’ingressa més del que
costa produir-la.

38

IMg<CMg
Quan l’IMg<CMg, per
cada unitat venuda
s’obté
un
ingrés
inferior al seu cost.
Així, l’empresa incorre
en pèrdues.
L’empreri reduirà la
producció quan la
producció d’una nova
unitat de producte li
comporte un cost més
gran que l’ingrés que
obté per la seua venda

Quan l’IMg=CMg, per
la última unitat venuda
s’obté un ingrés idèntic
al seu cost. Aquesta
situació
permet
maximitzar
els
beneficis.
La quantitat produïda
s’estabilitzarà
quan
arribe el moment en
què, per cada unitat
venuda s’ingresse el
mateix
que
costa
produir-la.
EFICIÈNCIA TÈCNICA







L’eficiència s’aconsegueix quan la producció
obtinguda es la màxima possible amb les quantitats
de factors disponibles. (Recordem que la funció de
producció implicava eficiència tècnica).
L’empresa cercarà les tecnologies tècnicament
eficients i rebutjarà les tecnicament ineficients, és a
dir, aquelles que a partir d’una producció, exigeixen
una quantitat més gran dels factors productius.
Vegem un exemple per a que tot siga més clar?
Imaginem que podem triar entre tres tecnologies o
mètodes diferents per a obtenir una unitat de
producte, utilitzant dos factors, L i K.
39
EFICIÈNCIA TÈCNICA
Unitats físiques per
unitat de producte

Característiques

K

L

Q

Tècnica o
Tecnologia A

2

16

1

Eficient

Tècnica o
Tecnologia B

4

8

1

Eficient

Tècnica o
Tecnologia C

3

17

1

Ineficient

 La tecnologia A és més intensiva en treball, es a dir, utilitza més
unitats de treball però menys unitats de capital. No podem dir que una
siga més eficient que l’altra. Les dues són eficients tècnicament.
 La tècnica C és ineficient si la comparem amb la tecnologia A ja que
per a produir la mateixa quantitat de producte fa servir més unitats de
capital i de treball.
Eficiència
 Ara bé, cal un altre criteri per escollir entre la Tec A i la Tec B Econòmica
40
EFICIÈNCIA ECONÒMICA





Entre les tecnologies tècnicament eficients, hem
d’escollir aquella que siga econòmicament més
eficient, és a dir, hem de triar aquella més barata,
que presenta un cost menor.
Per tant, ens han de proporcionar els costos de les
dues tècniques o mètodes de producció eficients.
Preus inicials: Pk= 5 euros/dia, Ptreball= 1 euro/dia
u.f. de factor
Cost K

Cost L

Cost
Total

16

2u*5=10

16u*1=16

10+16=26

8

4u*5=20

8u*1=8

20+8=28

Capital

Treball

Tècnica A

2

Tècnica B

4

Per tant la tecnologia A és tècnicament més eficient que la B ja que
presenta un menor cost
41
EFICIÈNCIA ECONÒMICA



Cal advertir que l’evolució dels preus dels factors pot
fer que canvie l’elecció de la tecnologia.
Imaginem que l’evolució dels preus fan que a
l’actualitat el preu del capital siga el mateix, però el
preu del treball siga de 2 euros per treballador i dia:
u.f. de factor
Cost K

Cost L

Cost
Total

Capital
Tècnica A

2

16

2u*5=10

16u*2=32 10+32=42

Tècnica B

42

Treball

4

8

4u*5=20

8u*2=16

Ara el mètode productiu més eficient és la
Tecnologia B

20+16=36
ALGUNS GRÀFICS DE COSTOS

43
FEM EXERCICIS?

44

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISMEjcorbala
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXneusgr
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeMaria Polo
 

La actualidad más candente (20)

il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Imperialisme activitats
Imperialisme activitatsImperialisme activitats
Imperialisme activitats
 
Guerra de Successió
Guerra de SuccessióGuerra de Successió
Guerra de Successió
 
guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
Revolució anglesa i americana
Revolució anglesa i americanaRevolució anglesa i americana
Revolució anglesa i americana
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
Liberalisme Econòmic
Liberalisme EconòmicLiberalisme Econòmic
Liberalisme Econòmic
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
L´'imperi napoleònic
L´'imperi napoleònicL´'imperi napoleònic
L´'imperi napoleònic
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
La revolució americana
La revolució americanaLa revolució americana
La revolució americana
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIX
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
 

Similar a Economia unitat3

Tema3
Tema3Tema3
Tema3j bb
 
3.àrees funcionals produccio
3.àrees funcionals   produccio3.àrees funcionals   produccio
3.àrees funcionals produccioddaude
 
3 l'empresa
3 l'empresa3 l'empresa
3 l'empresaddaude
 
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).ppt
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).pptECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).ppt
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).pptEduardoBalbuena6
 
Comptabilitat de Costos; apunts
Comptabilitat de Costos; apuntsComptabilitat de Costos; apunts
Comptabilitat de Costos; apuntsMelanie Nogué
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestioflorentgp
 
UT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesUT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesscholl Garbí
 
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaT7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaLaura
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsMelanie Nogué
 
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERCMòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERCguest2e380a
 
Joan torrent empresa gironina
Joan  torrent empresa gironinaJoan  torrent empresa gironina
Joan torrent empresa gironinaUOC Alumni
 
Organització industrial
Organització industrialOrganització industrial
Organització industrialbenetferru
 
Organització industrial
Organització industrialOrganització industrial
Organització industrialbenetferru
 
L’empresa com a organització
L’empresa com a organitzacióL’empresa com a organització
L’empresa com a organitzacióLaura
 

Similar a Economia unitat3 (20)

Tema3
Tema3Tema3
Tema3
 
Unitat8avan
Unitat8avanUnitat8avan
Unitat8avan
 
3.àrees funcionals produccio
3.àrees funcionals   produccio3.àrees funcionals   produccio
3.àrees funcionals produccio
 
3 l'empresa
3 l'empresa3 l'empresa
3 l'empresa
 
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).ppt
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).pptECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).ppt
ECONOMIA DE L’EMPRESA I (tema_1_2122).ppt
 
Comptabilitat de Costos; apunts
Comptabilitat de Costos; apuntsComptabilitat de Costos; apunts
Comptabilitat de Costos; apunts
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestio
 
UT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesUT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiques
 
Incentius fiscals Innovació. Jornada 26 de març de 2014
Incentius fiscals Innovació. Jornada 26 de març de 2014Incentius fiscals Innovació. Jornada 26 de març de 2014
Incentius fiscals Innovació. Jornada 26 de març de 2014
 
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaT7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
 
Unitat7
Unitat7Unitat7
Unitat7
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
 
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERCMòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
 
L e m o n a d e
L e m o n a d eL e m o n a d e
L e m o n a d e
 
Joan torrent empresa gironina
Joan  torrent empresa gironinaJoan  torrent empresa gironina
Joan torrent empresa gironina
 
Organització industrial
Organització industrialOrganització industrial
Organització industrial
 
Empresa
EmpresaEmpresa
Empresa
 
Organització industrial
Organització industrialOrganització industrial
Organització industrial
 
Incentius Fiscals per beneficiaris del Pla de Doctorant Industrials:
Incentius Fiscals per beneficiaris del Pla de Doctorant Industrials:Incentius Fiscals per beneficiaris del Pla de Doctorant Industrials:
Incentius Fiscals per beneficiaris del Pla de Doctorant Industrials:
 
L’empresa com a organització
L’empresa com a organitzacióL’empresa com a organització
L’empresa com a organització
 

Economia unitat3

  • 1. UNITAT 3. LA PRODUCCIÓ I L’EMPRESA   Les són les encarregades de la producció de béns i serveis que s’ofereixen al mercat. L’activitat econòmica productiva consisteix en la transformació de matèries primeres, productes semielaborats en béns i serveis, mitjançant l’ús del treball, capital i altres factors. són la producció Activitat productiva   1 Béns físics Prestació de serveis
  • 2. L’EMPRESA I L’EMPRESARI  Empresa: unitat econòmica bàsica encarregada de produir béns i serveis i posar-los en mans del públic.    Empresari tradicional: és el que    La producció s’organitza en empreses perquè així poden produir a gran escala augmentant l’eficiència Les empreses poden explotar els avantatges de la producció en massa o a gran escala Aporta capital Fa funcions pròpies de la direcció: organitzar, planificar i controlar. L’empresari assumeix un risc- empresari administrador, empresari propietari. A les grans empreses: separació de les funcions clàssiques de l’empresari. Separació propietat i gestió   2 Inversionista Directiu professional o empresari professional
  • 3. EMPRESARI L’empresari estableix els objectius de l’empresa, negocia amb els diferents factors de l’empresa i coordina les relacions amb l’entorn   Recordeu els factors de l’empresa, l’entorn? A les grans empreses (SA, multinacionals), la funció la desenvolupa col·legiadament un conjunt de directius. (Empresari professional).    3 Aquests directius no cal que siguen propietaris, ans al contrari se’ls contracta per a què gestionen el més eficientment l’empresa. No tenen poder il·limitat, només mantenen la seua posició si satisfan els agents dels quals depén l’empresa: obtenint beneficis suficients per a retribuir el capital, atenent la demanda dels clients, compromisos amb els proveïdors, etc.
  • 4. LES DECISIONS CLAU DE L’EMPRESA  L’empresari ha de prendre decisions quotidianament. Les més importants són:      Quina quantitat produir Com produir Tot això suposant que ja sabem quin bé produir evidentment. Què pretenem? Cercar aquella quantitat de producte que maximitze els Beneficis. Com produir? Mètodes de producció tècnicament eficients:  4 Una tecnologia o mètode de producció és tècnicament eficient si la producció que s’obté a partir d’una quantitat donada de factors és màxima.
  • 5. PRODUCCIÓ L’activitat fonamental de qualsevol empresa és la producció, que consisteix a utilitzar els factors productius i els inputs intermedis per obtenir béns i serveis.  fabricació 5 transport L’emmagatzematg e comercialitzaci ó
  • 6. 3.2LA PRODUCCIÓ A CURT TERMINI CT CURT TERMINI: Aquell període de temps en que les empreses ajusten la producció a partir dels factors variables. És a dir, existeixen factors fixos i factors variables. (donada una Tecnologia).     6 Factor fix: edifici, equips, etc. Factors variables: fonamentalment treball, també materials. Què és la tecnologia: no solament les màquines utilitzades per les empreses sinó també la manera de combinar els mitjans humans i materials per elaborar els béns i serveis. És el conjunt de processos, procediments, equips, eines que s’utilitzen per a produir béns i serveis.
  • 7. A PARTIR D’ARA: L: factor treball. Representa el número de treballadors K: factor capital.   A curt termini considerarem L variable i K fix, ara ho veurem...  L 7 K
  • 8. LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT Q=f(L,K) Funció de producció a LT La funció de producció és la relació matemàtica que indica la quantitat màxima de producte que és possible obtenir mitjançant diferents combinacions de factors productius (L, K). La funció de producció implica eficiència tècnica.   INPUT S 8 Empresa com a procés de transformaci ó OUTPUT S
  • 9. FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT Però a CT, no havíem dit que hi havia factors fixos i factors variables?     Considerem que el nivell de màquines, edificis, plantes, etc és fix, és a dir, que el Capital és fix ( K ) Que el factor variable és el factor Treball ( L ) Com quedaria la funció de producció? Q= f ( L )  9 Si volem incrementar la Producció (Q) a curt termini, no podem variar el capital, per tant haurem d’incrementar la quantitat de factor variable, és a dir el número de treballadors. Recordem que la Tecnologia ve donada!!
  • 10. REPRESENTACIÓ DE LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ (CT) Treball= L PT=Q PMg PMi 0 - - 1 55 55 55 2 142 87 71 3 250 105 83 4 381 131 95 5 500 119 100 6 580 80 97 7 653 73 93 8 695 42 87 9 10 0 720 25 80 10 720 Veiem i interpretem el gràfic?? 0 72
  • 11. PRODUCTE TOTAL  Producte Total (del treball): Ens informa de la Producció Total que genera l’empresa per a cada quantitat de factor treball utilitzat, mantenint el capital constant. Evidentment, quan L augmenta, el PT......... (ve determinat per la pròpia funció de producció,). Treball= L PT 0 1 55 2 142 3 250 4 381 5 500 6 580 7 653 8 695 9 720 10 11 0 720
  • 12. PRODUCTE MARGINAL   El Producte Marginal (PMg) mesura l’increment que experimenta el PT quan s’utilitza una unitat més del factor treball, per això també es diu Producte Marginal del Treball. Es calcula dividint la quantitat en que incrementa el PT pel nombre d’unitats de treball que s’han afegit al procés productiu. Com serà la representació gràfica??  12
  • 13. LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS   Segons aquesta llei, a partir d’un determinat nivell de producció, a mesura que s’afegeixen unitats de factor variable (treball) a un factor fix (capital) s’obtenen quantitats de producte cada vegada més menudes. Derivacions:   13  La llei de rendiments decreixents es produeix si la Productivitat Marginal del treball és decreixent. Això indica que cada treballador aporta a la producció menys que l’anterior. Per tant la llei de rendiments decreixents es manifesta en el tram decreixent de la Productivitat Marginal. Si la PMg és creixent, que voldrà dir? I si la PMg és constant?
  • 14. PRODUCTE MITJÀ O PRODUCTIVITAT MITJANA o PRODUCTIVITAT    És el producte que genera en promig, cada unitat de treball. Es calcula com el quocient entre el PT i el nombre de treballadors Dit d’una altra manera, la productivitat és la quantitat de béns i serveis produïts per treballador utilitzat (de mitjana) 14
  • 15. GRÀFICA PRODUCTE TOTAL PT,PMi,PMg 15
  • 16. 16
  • 17. EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg    Eix absices L: quantitat de treball o nombre treballadors. Eix ordenades: PT, PMi, PMg PT del treball arrenca de l’origen de coordenades (0,0) i és una funció creixent. La producció (PT) augmenta d’una manera contínua però:    17 Fins el 4 treballador augmenta a un ritme creixent (és a dir, cada treballador aporta més fins el quart treballador). Si es fixeu, el PMg fins el treballador 4 és creixent. En el quart treballador, la corba de PT té un punt d’inflexió i passa a augmentar a un ritme decreixent (és a dir, cada treballador aporta a partir d’ací cada vegada menys). En el treballador 4 la funció de PMg té un màxim i a partir d’ací és decreixent. El PT arriba a un màxim en el treballador número 10 i després decreix. En el màxim del PT, el PMg val 0, a partir del desè treballdor, el PMg és negatiu (PT decreix).
  • 18. EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg    El Producte Mitjà es defineix matemàticament com el quocient entre el PT i el nombre de treballadors utilitzats. La representació gràfica, igual que el PMg augmenta inicialment quan s’incrementa la quantitat de treball, arriba a un màxim (ex el cinquè treballador) i posteriorment comença a decrèixer (però no arriba a tindre valors negatius). El màxim del PMi s’anomena “Òptim tècnic”. 18
  • 19. 19
  • 20. 3.3 LA PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI   Llarg termini: aquell període de temps en que les empreses tenen la possibilitat d’alterar la quantitat de qualsevol dels factors que utilitzen en la producció, inclòs el capital, és a dir, tots els factors són variables Q=f(L,K)  Les propietats tècniques de la producció a LT s’estableixen entorn del concepte de rendiments a escala  Els rendiments a escala reflecteixen la resposta del PT quan tots els factors s’incrementen proporcionalment. Els rendiments a escala poden ser:     20 Rendiments a escala creixents Rendiments a escala decreixents Rendiments a escala constants
  • 21. EXEMPLE DE FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI 21
  • 22. RENDIMENTS A ESCALA K L Q Rendiments 3 16 1000 6 32 2000 R. Constants 6 32 1700 R. Decreixents 6 32 2200 R. Creixents Quin increment percentual experimenten els factors productius? 22
  • 23. RENDIMENTS A ESCALA CREIXENTS K L Q 3 16 1000 6 32 2200 Rendiments R. Creixents Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció superior. En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció?? 23
  • 24. RENDIMENTS A ESCALA DECREIXENTS K L Q 3 16 1000 6 32 1700 Rendiments R. Decreixents Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció menor. En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció?? 24
  • 25. RENDIMENTS A ESCALA CONSTANTS K L Q 3 16 1000 6 32 2000 Rendiments R. Constants Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció exactament igual. En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció?? 25
  • 26. 3.4 ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ. EL CURT I EL LLARG TERMINI     La producció genera una sèrie d’inputs (factors productius, matèries primeres, productes intermedis...), la qual cosa genera un cost. El cost és el valor dels factors utilitzats per l’empresa per produir béns i serveis. En comptabilitat el cost correspon a la despesa monetària dels factors productius. Però en economia, associem el cost al cost d’oportunitat i que inclou els costos comptables i els costos implícits (costos associats als factors que no exigeixen desemborsaments de diners). 26 Potser en un exemple quede millor?? Mirem l’exemple de la pàgina 51
  • 27. B. ELS COSTOS A CURT TERMINI       Recordem que volia dir allò de curt termini i llarg termini... Tenia que veure amb els factors fixos i variables. Curt termini. Llarg termini. Costos Fixos (CF): són els costos dels factors fixos de l’empresa i són independents del nivell de producció (Q), per exemple el lloguer, amortització d’una màquina, etc. Costos Variables (CV): Són els costos associats als factors variables, com ara mà d’obra, matèries primeres. Els CV depenen del nivell de producció ( o són funció). Cost Total (CT): és igual als costos fixos més els costos variables. És la despesa associada a cada els gràfics nivell de Vejam CT = CF + CV producció. 27
  • 28. CF, CV, CT  Gràfic del CF, CV, CT 28
  • 29. ELS COSTOS MARGINALS I ELS COSTOS MITJANS     El cost Marginal (CMg) és el cost addicional que genera la producció d’una unitat addicional del bé (output). És a dir, és l’increment en el CT en incrementar la producció en una unitat. Matemàticament: El Cost Mitjà (CMi) són els costos per unitat de producció. Es calcula dividient el CT per la quantitat produïda. Matemàticament: Gràfiques CMg i CMi 29
  • 30. COST FIX MITJÀ I COST VARIABLE MITJÀ  CMi =CTMi=Cost Total Mitjà o Cost Mitjà  El Cost Variable Mitjà és igual al CV dividit per l’output El Cost Fix Mitjà és igual CF dividit per l’output. La corba de CFMi mostra com els costos fixos mitjans disminueixen a mesura que augmenta la producció. Les corbes de CVMi I CTMi tenen forma de U, és a dir al principi quan augmenta la producció, els costos disminueixen fins arribar a un mínim a partir del qual, en augmentar la producció els costos augmenten. La justificació de la forma en U deriva de la llei de rendiments decreixents... la CTMi de la pàgina 62 recordes? Llegeix l’explicació sobre el   30
  • 31. GRÀFIC CMg , CVMi, CTMi 31
  • 32. EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AMB ELS RENDIMENTS 32
  • 33. 33
  • 34. 3.5 L’EMPRESA I LA MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS   Decisió bàsica: quina quantitat ha de produir l’empresa. Variables de les quals depén:     Preu del bé Cost de producció L’empresa escollirà aquell nivell de producció que Maximitze els Beneficis... Però què és el Benefici?   Benefici econòmic = IT- CT IT= Ingrés Total = p*q ( quantitats venudes a un preu), sd, les quantitats d’euros que ingressa l’empresa per la venda de b i s.    CT= Cost Total= CF+CV (Despeses lligades a la producció de b i s)   34 p=preu q=quantitat CF= Costos Fixos CV= Costos Variables
  • 35. MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI    En quin nivell de producció s’aconseguirà la maximització del benefici? En aquell nivell en que la diferència entre l’IT i el CT siga màxima. Que tal si representem l’IT i el CT i analitzem gràficament la maximització de beneficis: La maximització de beneficis: Ep! És IT 35
  • 36. GRÀFIC MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI La diferència màxima entre l’IT i el CT s’aconsegueix en el punt en què el pendent de la corba de l’IT i el pendent de la corba de CT són iguals. El pendent de les corbes d’IT i CT són l’IMg i el CMg, per tant es maximitzaran beneficis quan:    CMg = IMg Cal afegir que el concepte de pendent s’associa amb el concepte matemàtic de derivada... El tercer trimestre ho entendreu quan us diguen allò de....”el pendent de la recta tangent a un punt ... “ 36
  • 37. MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI Ingrés Marginal (Img): és l’augment de l’IT quan augmenta en una unitat la quantitat venuda:   Recordem que el CMg era: Quadre comparatiu!!! 37
  • 38. QUADRE COMPARATIU CMg i IMg CMg>IMg IMg=CMg Quan l’IMg>CMg, per la última unitat venuda s’obté un ingrés més gran que el seu cost. Com a conseqüència existeix un benefici. L’empresari augmentarà la producció si per cada nova unitat venuda s’ingressa més del que costa produir-la. 38 IMg<CMg Quan l’IMg<CMg, per cada unitat venuda s’obté un ingrés inferior al seu cost. Així, l’empresa incorre en pèrdues. L’empreri reduirà la producció quan la producció d’una nova unitat de producte li comporte un cost més gran que l’ingrés que obté per la seua venda Quan l’IMg=CMg, per la última unitat venuda s’obté un ingrés idèntic al seu cost. Aquesta situació permet maximitzar els beneficis. La quantitat produïda s’estabilitzarà quan arribe el moment en què, per cada unitat venuda s’ingresse el mateix que costa produir-la.
  • 39. EFICIÈNCIA TÈCNICA     L’eficiència s’aconsegueix quan la producció obtinguda es la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles. (Recordem que la funció de producció implicava eficiència tècnica). L’empresa cercarà les tecnologies tècnicament eficients i rebutjarà les tecnicament ineficients, és a dir, aquelles que a partir d’una producció, exigeixen una quantitat més gran dels factors productius. Vegem un exemple per a que tot siga més clar? Imaginem que podem triar entre tres tecnologies o mètodes diferents per a obtenir una unitat de producte, utilitzant dos factors, L i K. 39
  • 40. EFICIÈNCIA TÈCNICA Unitats físiques per unitat de producte Característiques K L Q Tècnica o Tecnologia A 2 16 1 Eficient Tècnica o Tecnologia B 4 8 1 Eficient Tècnica o Tecnologia C 3 17 1 Ineficient  La tecnologia A és més intensiva en treball, es a dir, utilitza més unitats de treball però menys unitats de capital. No podem dir que una siga més eficient que l’altra. Les dues són eficients tècnicament.  La tècnica C és ineficient si la comparem amb la tecnologia A ja que per a produir la mateixa quantitat de producte fa servir més unitats de capital i de treball. Eficiència  Ara bé, cal un altre criteri per escollir entre la Tec A i la Tec B Econòmica 40
  • 41. EFICIÈNCIA ECONÒMICA    Entre les tecnologies tècnicament eficients, hem d’escollir aquella que siga econòmicament més eficient, és a dir, hem de triar aquella més barata, que presenta un cost menor. Per tant, ens han de proporcionar els costos de les dues tècniques o mètodes de producció eficients. Preus inicials: Pk= 5 euros/dia, Ptreball= 1 euro/dia u.f. de factor Cost K Cost L Cost Total 16 2u*5=10 16u*1=16 10+16=26 8 4u*5=20 8u*1=8 20+8=28 Capital Treball Tècnica A 2 Tècnica B 4 Per tant la tecnologia A és tècnicament més eficient que la B ja que presenta un menor cost 41
  • 42. EFICIÈNCIA ECONÒMICA   Cal advertir que l’evolució dels preus dels factors pot fer que canvie l’elecció de la tecnologia. Imaginem que l’evolució dels preus fan que a l’actualitat el preu del capital siga el mateix, però el preu del treball siga de 2 euros per treballador i dia: u.f. de factor Cost K Cost L Cost Total Capital Tècnica A 2 16 2u*5=10 16u*2=32 10+32=42 Tècnica B 42 Treball 4 8 4u*5=20 8u*2=16 Ara el mètode productiu més eficient és la Tecnologia B 20+16=36
  • 43. ALGUNS GRÀFICS DE COSTOS 43