1. UNITAT 3. LA PRODUCCIÓ I L’EMPRESA
Les
són les encarregades de la producció de
béns i serveis que s’ofereixen al mercat. L’activitat
econòmica productiva consisteix en la transformació
de matèries primeres, productes semielaborats en
béns i serveis, mitjançant l’ús del treball, capital i
altres factors. són la producció
Activitat productiva
1
Béns físics
Prestació de serveis
2. L’EMPRESA I L’EMPRESARI
Empresa: unitat econòmica bàsica encarregada de
produir béns i serveis i posar-los en mans del públic.
Empresari tradicional: és el que
La producció s’organitza en empreses perquè així poden
produir a gran escala augmentant l’eficiència
Les empreses poden explotar els avantatges de la producció
en massa o a gran escala
Aporta capital
Fa funcions pròpies de la direcció: organitzar, planificar i
controlar. L’empresari assumeix un risc- empresari
administrador, empresari propietari.
A les grans empreses: separació de les funcions
clàssiques de l’empresari. Separació propietat i gestió
2
Inversionista
Directiu professional o empresari professional
3. EMPRESARI
L’empresari estableix els objectius de l’empresa, negocia
amb els diferents factors de l’empresa i coordina les
relacions amb l’entorn
Recordeu els factors de l’empresa, l’entorn?
A les grans empreses (SA, multinacionals), la funció la
desenvolupa col·legiadament un conjunt de directius.
(Empresari professional).
3
Aquests directius no cal que siguen propietaris, ans al contrari
se’ls contracta per a què gestionen el més eficientment
l’empresa.
No tenen poder il·limitat, només mantenen la seua posició si
satisfan els agents dels quals depén l’empresa: obtenint
beneficis suficients per a retribuir el capital, atenent la
demanda dels clients, compromisos amb els proveïdors, etc.
4. LES DECISIONS CLAU DE L’EMPRESA
L’empresari ha de prendre decisions
quotidianament. Les més importants són:
Quina quantitat produir
Com produir
Tot això suposant que ja sabem quin bé produir
evidentment.
Què pretenem? Cercar aquella quantitat de
producte que maximitze els Beneficis.
Com produir?
Mètodes de producció
tècnicament eficients:
4
Una tecnologia o mètode de producció és tècnicament
eficient si la producció que s’obté a partir d’una quantitat
donada de factors és màxima.
5. PRODUCCIÓ
L’activitat fonamental de qualsevol empresa és la
producció, que consisteix a utilitzar els factors
productius i els inputs intermedis per obtenir béns i
serveis.
fabricació
5
transport
L’emmagatzematg
e
comercialitzaci
ó
6. 3.2LA PRODUCCIÓ A CURT TERMINI CT
CURT TERMINI: Aquell període de temps en que les
empreses ajusten la producció a partir dels factors
variables. És a dir, existeixen factors fixos i factors
variables. (donada una Tecnologia).
6
Factor fix: edifici, equips, etc.
Factors variables: fonamentalment treball, també
materials.
Què és la tecnologia: no solament les màquines
utilitzades per les empreses sinó també la manera
de combinar els mitjans humans i materials per
elaborar els béns i serveis. És el conjunt de
processos, procediments, equips, eines que
s’utilitzen per a produir béns i serveis.
7. A PARTIR D’ARA:
L: factor treball. Representa el número de
treballadors
K: factor capital.
A curt termini considerarem L variable i K fix, ara ho
veurem...
L
7
K
8. LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT
Q=f(L,K)
Funció de producció a LT
La funció de producció és la relació matemàtica que
indica la quantitat màxima de producte que és
possible obtenir mitjançant diferents combinacions
de factors productius (L, K). La funció de producció
implica eficiència tècnica.
INPUT
S
8
Empresa
com a procés
de
transformaci
ó
OUTPUT
S
9. FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT
Però a CT, no havíem dit que hi havia factors fixos i
factors variables?
Considerem que el nivell de màquines, edificis, plantes,
etc és fix, és a dir, que el Capital és fix ( K )
Que el factor variable és el factor Treball ( L )
Com quedaria la funció de producció?
Q= f ( L )
9
Si volem incrementar la Producció (Q) a curt termini, no
podem variar el capital, per tant haurem d’incrementar la
quantitat de factor variable, és a dir el número de
treballadors. Recordem que la Tecnologia ve donada!!
11. PRODUCTE TOTAL
Producte Total (del treball): Ens informa de la
Producció Total que genera l’empresa per a cada
quantitat de factor treball utilitzat, mantenint el
capital constant. Evidentment, quan L augmenta, el
PT......... (ve determinat per la pròpia funció de
producció,).
Treball= L PT
0
1
55
2
142
3
250
4
381
5
500
6
580
7
653
8
695
9
720
10
11
0
720
12. PRODUCTE MARGINAL
El Producte Marginal (PMg) mesura l’increment que
experimenta el PT quan s’utilitza una unitat més del
factor treball, per això també es diu Producte
Marginal del Treball.
Es calcula dividint la quantitat en que incrementa el
PT pel nombre d’unitats de treball que s’han afegit al
procés productiu.
Com serà la representació
gràfica??
12
13. LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS
Segons aquesta llei, a partir d’un determinat nivell
de producció, a mesura que s’afegeixen unitats de
factor variable (treball) a un factor fix (capital)
s’obtenen quantitats de producte cada vegada més
menudes.
Derivacions:
13
La llei de rendiments decreixents es produeix si la
Productivitat Marginal del treball és decreixent. Això
indica que cada treballador aporta a la producció menys
que l’anterior. Per tant la llei de rendiments decreixents es
manifesta en el tram decreixent de la Productivitat
Marginal.
Si la PMg és creixent, que voldrà dir?
I si la PMg és constant?
14. PRODUCTE MITJÀ O PRODUCTIVITAT MITJANA o PRODUCTIVITAT
És el producte que genera en promig, cada unitat de
treball.
Es calcula com el quocient entre el PT i el nombre
de treballadors
Dit d’una altra manera, la productivitat és la quantitat
de béns i serveis produïts per treballador utilitzat (de
mitjana)
14
17. EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg
Eix absices L: quantitat de treball o nombre treballadors.
Eix ordenades: PT, PMi, PMg
PT del treball arrenca de l’origen de coordenades (0,0) i
és una funció creixent. La producció (PT) augmenta
d’una manera contínua però:
17
Fins el 4 treballador augmenta a un ritme creixent (és a dir,
cada treballador aporta més fins el quart treballador). Si es
fixeu, el PMg fins el treballador 4 és creixent.
En el quart treballador, la corba de PT té un punt d’inflexió i
passa a augmentar a un ritme decreixent (és a dir, cada
treballador aporta a partir d’ací cada vegada menys). En el
treballador 4 la funció de PMg té un màxim i a partir d’ací és
decreixent.
El PT arriba a un màxim en el treballador número 10 i després
decreix. En el màxim del PT, el PMg val 0, a partir del desè
treballdor, el PMg és negatiu (PT decreix).
18. EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg
El Producte Mitjà es defineix matemàticament com
el quocient entre el PT i el nombre de treballadors
utilitzats.
La representació gràfica, igual que el PMg augmenta
inicialment quan s’incrementa la quantitat de treball,
arriba a un màxim (ex el cinquè treballador) i
posteriorment comença a decrèixer (però no arriba a
tindre valors negatius).
El màxim del PMi s’anomena “Òptim tècnic”.
18
20. 3.3 LA PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI
Llarg termini: aquell període de temps en que les empreses
tenen la possibilitat d’alterar la quantitat de qualsevol dels
factors que utilitzen en la producció, inclòs el capital, és a dir,
tots els factors són variables
Q=f(L,K)
Les propietats tècniques de la producció a LT s’estableixen
entorn del concepte de rendiments a escala
Els rendiments a escala reflecteixen la resposta del PT quan
tots els factors s’incrementen proporcionalment.
Els rendiments a escala poden ser:
20
Rendiments a escala creixents
Rendiments a escala decreixents
Rendiments a escala constants
23. RENDIMENTS A ESCALA CREIXENTS
K
L
Q
3
16
1000
6
32
2200
Rendiments
R. Creixents
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció superior.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??
23
24. RENDIMENTS A ESCALA DECREIXENTS
K
L
Q
3
16
1000
6
32
1700
Rendiments
R. Decreixents
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció menor.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??
24
25. RENDIMENTS A ESCALA CONSTANTS
K
L
Q
3
16
1000
6
32
2000
Rendiments
R. Constants
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la
producció augmenta en una proporció exactament igual.
En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però
quan augmenta la producció??
25
26. 3.4 ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ. EL CURT I EL LLARG TERMINI
La producció genera una sèrie d’inputs (factors
productius, matèries primeres, productes
intermedis...), la qual cosa genera un cost.
El cost és el valor dels factors utilitzats per l’empresa
per produir béns i serveis.
En comptabilitat el cost correspon a la despesa
monetària dels factors productius.
Però en economia, associem el cost al cost
d’oportunitat i que inclou els costos comptables i els
costos implícits (costos associats als factors que no
exigeixen desemborsaments de diners).
26
Potser en un exemple quede
millor??
Mirem l’exemple
de la pàgina 51
27. B. ELS COSTOS A CURT TERMINI
Recordem que volia dir allò de curt termini i llarg
termini... Tenia que veure amb els factors fixos i
variables.
Curt termini.
Llarg termini.
Costos Fixos (CF): són els costos dels factors fixos de
l’empresa i són independents del nivell de producció (Q),
per exemple el lloguer, amortització d’una màquina, etc.
Costos Variables (CV): Són els costos associats als
factors variables, com ara mà d’obra, matèries primeres.
Els CV depenen del nivell de producció ( o són funció).
Cost Total (CT): és igual als costos fixos més els costos
variables. És la despesa associada a cada els gràfics
nivell de
Vejam
CT = CF + CV
producció.
27
29. ELS COSTOS MARGINALS I ELS COSTOS MITJANS
El cost Marginal (CMg) és el cost addicional que
genera la producció d’una unitat addicional del bé
(output). És a dir, és l’increment en el CT en
incrementar la producció en una unitat.
Matemàticament:
El Cost Mitjà (CMi) són els costos per unitat de
producció. Es calcula dividient el CT per la quantitat
produïda.
Matemàticament:
Gràfiques CMg i CMi
29
30. COST FIX MITJÀ I COST VARIABLE MITJÀ
CMi =CTMi=Cost Total Mitjà o Cost Mitjà
El Cost Variable Mitjà és igual al CV dividit per l’output
El Cost Fix Mitjà és igual CF dividit per l’output. La corba
de CFMi mostra com els costos fixos mitjans
disminueixen a mesura que augmenta la producció.
Les corbes de CVMi I CTMi tenen forma de U, és a dir al
principi quan augmenta la producció, els costos
disminueixen fins arribar a un mínim a partir del qual, en
augmentar la producció els costos augmenten. La
justificació de la forma en U deriva de la llei de
rendiments decreixents... la CTMi de la pàgina 62
recordes?
Llegeix l’explicació sobre el
30
34. 3.5 L’EMPRESA I LA MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS
Decisió bàsica: quina quantitat ha de produir l’empresa.
Variables de les quals depén:
Preu del bé
Cost de producció
L’empresa escollirà aquell nivell de producció que
Maximitze els Beneficis...
Però què és el Benefici?
Benefici econòmic = IT- CT
IT= Ingrés Total = p*q ( quantitats venudes a un preu), sd, les
quantitats d’euros que ingressa l’empresa per la venda de b i s.
CT= Cost Total= CF+CV (Despeses lligades a la producció de
b i s)
34
p=preu
q=quantitat
CF= Costos Fixos
CV= Costos Variables
35. MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
En quin nivell de producció s’aconseguirà la
maximització del benefici? En aquell nivell en que la
diferència entre l’IT i el CT siga màxima.
Que tal si representem l’IT i el CT i analitzem
gràficament la maximització de beneficis:
La maximització de beneficis:
Ep! És
IT
35
36. GRÀFIC MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
La diferència màxima entre l’IT i el CT s’aconsegueix
en el punt en què el pendent de la corba de l’IT i el
pendent de la corba de CT són iguals.
El pendent de les corbes d’IT i CT són l’IMg i el
CMg, per tant es maximitzaran beneficis quan:
CMg =
IMg
Cal afegir que el concepte de pendent s’associa
amb el concepte matemàtic de derivada... El tercer
trimestre ho entendreu quan us diguen allò de....”el
pendent de la recta tangent a un punt ... “
36
37. MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
Ingrés Marginal (Img): és l’augment de l’IT quan
augmenta en una unitat la quantitat venuda:
Recordem que el CMg era:
Quadre comparatiu!!!
37
38. QUADRE COMPARATIU CMg i IMg
CMg>IMg
IMg=CMg
Quan l’IMg>CMg, per
la última unitat venuda
s’obté un ingrés més
gran que el seu cost.
Com a conseqüència
existeix un benefici.
L’empresari
augmentarà
la
producció si per cada
nova unitat venuda
s’ingressa més del que
costa produir-la.
38
IMg<CMg
Quan l’IMg<CMg, per
cada unitat venuda
s’obté
un
ingrés
inferior al seu cost.
Així, l’empresa incorre
en pèrdues.
L’empreri reduirà la
producció quan la
producció d’una nova
unitat de producte li
comporte un cost més
gran que l’ingrés que
obté per la seua venda
Quan l’IMg=CMg, per
la última unitat venuda
s’obté un ingrés idèntic
al seu cost. Aquesta
situació
permet
maximitzar
els
beneficis.
La quantitat produïda
s’estabilitzarà
quan
arribe el moment en
què, per cada unitat
venuda s’ingresse el
mateix
que
costa
produir-la.
39. EFICIÈNCIA TÈCNICA
L’eficiència s’aconsegueix quan la producció
obtinguda es la màxima possible amb les quantitats
de factors disponibles. (Recordem que la funció de
producció implicava eficiència tècnica).
L’empresa cercarà les tecnologies tècnicament
eficients i rebutjarà les tecnicament ineficients, és a
dir, aquelles que a partir d’una producció, exigeixen
una quantitat més gran dels factors productius.
Vegem un exemple per a que tot siga més clar?
Imaginem que podem triar entre tres tecnologies o
mètodes diferents per a obtenir una unitat de
producte, utilitzant dos factors, L i K.
39
40. EFICIÈNCIA TÈCNICA
Unitats físiques per
unitat de producte
Característiques
K
L
Q
Tècnica o
Tecnologia A
2
16
1
Eficient
Tècnica o
Tecnologia B
4
8
1
Eficient
Tècnica o
Tecnologia C
3
17
1
Ineficient
La tecnologia A és més intensiva en treball, es a dir, utilitza més
unitats de treball però menys unitats de capital. No podem dir que una
siga més eficient que l’altra. Les dues són eficients tècnicament.
La tècnica C és ineficient si la comparem amb la tecnologia A ja que
per a produir la mateixa quantitat de producte fa servir més unitats de
capital i de treball.
Eficiència
Ara bé, cal un altre criteri per escollir entre la Tec A i la Tec B Econòmica
40
41. EFICIÈNCIA ECONÒMICA
Entre les tecnologies tècnicament eficients, hem
d’escollir aquella que siga econòmicament més
eficient, és a dir, hem de triar aquella més barata,
que presenta un cost menor.
Per tant, ens han de proporcionar els costos de les
dues tècniques o mètodes de producció eficients.
Preus inicials: Pk= 5 euros/dia, Ptreball= 1 euro/dia
u.f. de factor
Cost K
Cost L
Cost
Total
16
2u*5=10
16u*1=16
10+16=26
8
4u*5=20
8u*1=8
20+8=28
Capital
Treball
Tècnica A
2
Tècnica B
4
Per tant la tecnologia A és tècnicament més eficient que la B ja que
presenta un menor cost
41
42. EFICIÈNCIA ECONÒMICA
Cal advertir que l’evolució dels preus dels factors pot
fer que canvie l’elecció de la tecnologia.
Imaginem que l’evolució dels preus fan que a
l’actualitat el preu del capital siga el mateix, però el
preu del treball siga de 2 euros per treballador i dia:
u.f. de factor
Cost K
Cost L
Cost
Total
Capital
Tècnica A
2
16
2u*5=10
16u*2=32 10+32=42
Tècnica B
42
Treball
4
8
4u*5=20
8u*2=16
Ara el mètode productiu més eficient és la
Tecnologia B
20+16=36