SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT
Gestió de Residus urbans i municipals
Unitat Formativa 1
Identificació de residus urbans o
municipals
Jordi Garcia
CP DOCÈNCIA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L'OCUPACIÓ
CIFO L’Hospitalet. Maig de 2015
Identificació de residus municipals
És complex el medi ambient?
Quins dels següents conceptes coneixeu? Els podeu definir?
Jordi Garcia (Maig de 2015) 2
Sostenibilitat Reducció, Reutilització i Reciclatge
Canvi climàtic Compostatge Residus
Compostos perillosos
Contaminació atmosfèrica
Abocadors
Tractament tèrmic
Identificació de residus municipals
 La generació de residus és un dels principals impactes ambientals.
 Com més desenvolupada és una societat més residus es generen.
 A conseqüència existeix una àmplia legislació dirigida a reduir-los.
 Dues conseqüències directes del progrés industrial, relacionades amb la
generació de residus, són:
• Increment de la població
• Augment de la demanda energètica
Els residus com a problema
Jordi Garcia (Maig de 2015) 3
Desenvolupament industrial Generació de residus
Identificació de residus municipals
Residu és qualsevol substància o
objecte de què el seu posseïdor o la
seva posseïdora es desprengui o
tingui la intenció o l’obligació de
desprendre-se’n.
Què és residu? Què és rebuig?
4Jordi Garcia (Maig de 2015)
Residus municipals en vorera
(Font: https://goo.gl/3YElvV)
Rebuig són els residus o fraccions
residuals no valoritzables, dels que
no s’extreu cap valor ni profit. El seu
tractament és el dipòsit controlat.
Rebuig en dipòsit controlat.
(Font: http://goo.gl/uIEFQo)
Identificació de residus municipals
És un residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses
enumerades en l’annex III (...) així com els recipients i envasos que els hagin
contingut (Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, Art. 3)
Què són residus perillosos?
Jordi Garcia (Maig de 2015) 5
Codi i pictogrames de seguretat dels residus perillosos (Font: http://goo.gl/2PDmHd)
Un residu és
perillós si presenta
una d’aquestes
característiques
Identificació de residus municipals
1. Els residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i
els serveis,...
2. ...els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur
naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els
dits llocs o activitats,...
3. ...els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes,
àrees recreatives i platges,...
4. ...els animals domèstics morts,...
5. ...els mobles, els estris i els vehicles abandonats, i...
6. ...els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació
domiciliària.
(Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei reguladora dels residus, Art. 3)
Què són residus municipals?
Jordi Garcia (Maig de 2015) 6
Identificació de residus municipals
Composició i destí dels residus municipals
Jordi Garcia (Maig de 2015) 7
Residus municipals
FORM
Compost Recuperació i reciclatge
Vidre Paper i
cartró
Envasos
lleugers
Fracció resta
Recuperació
i reciclatge
Dipòsits
controlats
Valorització
energètica
Recollida selectiva
Tractament
biològic
Identificació de residus municipals
La Directiva 2008/98/CE estableix que els Estats membres han d’actuar d’acord
a una jerarquia de gestió dels residus, que servirà per a què la normativa en
matèria de residus prioritzi les seves estratègies.
La jerarquia de gestió dels residus
Jordi Garcia (Maig de 2015) 8
Sabeu explicar
els conceptes
de la jerarquia
de residus?
1. Prevenció
2. Reducció en origen
3. Reutilització
4. Segregació en origen
5. Reciclatge
6. Valorització material i energètica
7. Dipòsit controlat
Identificació de residus municipals
 Les 3R fan referència a una millora en les actituds i els hàbits de consum.
 Desenvolupen estratègies per reduir el volum i la perillositat dels residus, i
millorar la seva gestió i tractament posterior.
 Promou implantar tres accions de consum responsable: reduir, reutilitzar i
reciclar:
1. Reduir
2. Reutilitzar
3. Reciclar
4. + Reparar
5. + Recuperació energètica
(Font: http://goo.gl/l4j2Lw)
La Regla de les 3R. Podria existir un 4R? I un 5R?
Jordi Garcia (Maig de 2015) 9
3R
4R
5R
Identificació de residus municipals
 Consumir el que sigui realment necessari (no aplicat només a productes)
 Evitar embalatges superflus. És millor un únic embolcall de tancament fàcil.
 Adquirir productes multiús.
 Adquirir productes que generin pocs residus.
 Adquirir productes que no continguin compostos perillosos.
La Regla de les 3R. Reducció
Jordi Garcia (Maig de 2015) 10
Reduir...
...consum de
productes
Reduir...
...consum
d’aigua
Reduir...
...consum
d’energia
Identificació de residus municipals
 Econòmicament més beneficiosa que el reciclatge si el cost del transport
des del lloc de recollida fins al de reutilització no és excessiu.
 Un material reutilitzable ha de ser robust per resistir el màxim nombre de
cicles d’ús. Els envasos de vidre (cava, refrescos) són un bon exemple.
 Permet retornar al circuit un producte abans de ser considerat residu.
 Permet estalviar materials i energia.
 Minimitza la producció de rebuig.
La Regla de les 3R. Reutilització
Jordi Garcia (Maig de 2015) 11
Reutilització és qualsevol operació mitjançant la qual productes o
components de productes que no siguin residus s’utilitzen de nou
amb la mateixa finalitat per a la que van ser concebuts.
(Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, Art. 3)
Identificació de residus municipals
 Conjunt d’operacions que inclou: recollida, recuperació, transformació i
fabricació d’un producte a partir de residus.
La Regla de les 3R. Reciclatge
Jordi Garcia (Maig de 2015) 12
Reciclatge és tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus
són transformats de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la
finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material
orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que
s’utilitzin com a combustibles o per operacions de rebliment.
(Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de
2008, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives, Art. 3)
Objectiu any 2020
Fins 50% de preparació per reutilització
i reciclatge de: paper, metall, plàstic i
vidre dels residus domèstics i d’altres
assimilables als domèstics.
Objectiu any 2020
Fins 70% de preparació per reutilització
i reciclatge dels residus no perillosos
provinents de la construcció i les
demolicions.
Identificació de residus municipals
 Procés biològic aeròbic, controlat (humitat, temperatura i relació C/N), en
condicions termòfiles (45 °C).
 Transforma la M.O. en un producte estable i higienitzat (compost).
 En el procés de compostatge es genera CO2, H2O, calor i compost.
 Es necessita un contingut d’humitat d’un 40-60%.
Valorització material. El compostatge
Jordi Garcia (Maig de 2015) 13
(Font: http://goo.gl/DKojCp)
Vídeo sobre el procés de
compostatge
Identificació de residus municipals
 Procés biològic anaeròbic, en què la M.O. es transforma en calor, biogàs
(CH4 i CO2) i un producte sòlid (digestat) de baix valor.
 Es treballa en condicions mesòfiles (35 °C).
Valorització material. La metanització
Jordi Garcia (Maig de 2015) 14
Vídeo sobre el procés de
metanització
(Font: http://goo.gl/IiAF6W)
Identificació de residus municipals
 Procés endotèrmic (amb aportació d’energia).
 Descomposició tèrmica anaeròbica dels residus.
 S’obtenen gasos (CH4, CO, CO2, H2, etc.) i hidrocarburs condensables, a
més d’un sòlid carbonós (coc o semicoc).
 Tots aquests productes s’utilitzen com a combustibles en altres processos.
Valorització energètica. La piròlisi
Jordi Garcia (Maig de 2015) 15
Identificació de residus municipals
 Els residus s’oxiden parcialment (amb un 25% de l’O2 necessari per a una
oxidació completa). Donen lloc a un gas format per CO i H2.
 Procés aconsellable quan els residus tenen un alt contingut en carboni.
 Tota l’energia química del residu sòlid passa a la fracció gasosa.
Valorització energètica. La gasificació
Jordi Garcia (Maig de 2015) 16
Identificació de residus municipals
 Oxidació total del combustible contingut en el residu.
 El procés es duu a terme amb excés d’oxigen.
 Tota l’energia química del residu es transforma en calor.
 S’obté vapor (que pot generar electricitat a través d’una turbina), i escòria
sòlida a causa dels inerts no combustibles continguts en el residu (vidre,
metall, residus de demolició, etc.).
Valorització energètica. La combustió
Jordi Garcia (Maig de 2015) 17
Aquest tractament pot servir per a la valorització de neumàtics fóra
d’ús i fangs de depuradora en la indústria cimentera.
Identificació de residus municipals
1. Reducció del volum de residus.
Pot ser del 100% si el semicoc de
la piròlisi s’usa com a combustible
de cimenteres. També es redueix
el transport de residus.
2. Minimització de les emissions
atmosfèriques. La piròlisi i la
gasificació no emeten gasos, ja
que un cop nets es poden utilitzar
com a combustible de turbines.
3. Valorització energètica. El residu
usat com a combustible es pot
considerar energia renovable.
Avantatges i inconvenients de la valorització energètica
18Jordi Garcia (Maig de 2015)
1. Generació de lixiviats.
2. Emissions atmosfèriques si el
tractament no es fa en condicions
adients de temperatura i
oxidació.
3. Generació de residus sòlids en
forma d’escòries i cendres.
4. Rebuig social.
5. Ocupació de terreny.
Identificació de residus municipals
 És l’última de les opcions de la jerarquia de gestió dels residus.
 Per minimitzar l’emissió de GEH és important una bona separació en origen, i així
reduir l’abocament de substàncies fermentables.
Els dipòsits controlats o abocadors
Jordi Garcia (Maig de 2015) 19
Abocador és una instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s’utilitza per a
la seva deposició controlada en la superfície o sota terra.
(Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
reguladora dels residus, Art. 3)
Impactes
ambientals
dels
abocadors
• Olors.
• Lixiviats i contaminació d’aigües superficials.
• Contaminació atmosfèrica i emissió de GEH.
• Presència d’insectes i rosegadors.
• Rebuig social.
• Ocupació del terreny i degradació del paisatge.
Vídeo sobre
abocadors
Identificació de residus municipals
Jordi Garcia (Maig de 2015) 20
Gràcies per la vostra atenció

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Separació residus
Separació residusSeparació residus
Separació residusRaul Galvez
 
El compostatge.manresa febrer 2012
El compostatge.manresa febrer 2012El compostatge.manresa febrer 2012
El compostatge.manresa febrer 2012laculla
 
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...Council of Catalan Chambers of Commerce
 
Xerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsXerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsadaura
 
Consum sostenible
Consum sostenibleConsum sostenible
Consum sosteniblecatpress
 

La actualidad más candente (10)

naturals-13
naturals-13naturals-13
naturals-13
 
Moltes Deixalles
Moltes DeixallesMoltes Deixalles
Moltes Deixalles
 
Separació residus
Separació residusSeparació residus
Separació residus
 
El compostatge.manresa febrer 2012
El compostatge.manresa febrer 2012El compostatge.manresa febrer 2012
El compostatge.manresa febrer 2012
 
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...
Beatriu sanchez -ARC- Visió general dels trasllats de residus amb origen o de...
 
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
 
Xerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsXerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientals
 
Pqpi comerç
Pqpi comerçPqpi comerç
Pqpi comerç
 
Consum sostenible
Consum sostenibleConsum sostenible
Consum sostenible
 
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residusPolítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus
 

Similar a CP Gestió de Residus Urbans i Industrials

Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbansClaudia Fluxa
 
Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbansClaudia Fluxa
 
Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbansClaudia Fluxa
 
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residusVirginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residusOICOS - Estrategia Ambiental
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Escola verda 1 a autoplay
Escola verda 1 a autoplayEscola verda 1 a autoplay
Escola verda 1 a autoplaydeptecnolo
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)tiotavio
 
Ecoinnovació. Compostadores.com
Ecoinnovació. Compostadores.comEcoinnovació. Compostadores.com
Ecoinnovació. Compostadores.comTICAnoia
 
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo usoPropuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo usoRetorna
 

Similar a CP Gestió de Residus Urbans i Industrials (20)

Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbans
 
Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbans
 
Gestió residus urbans
Gestió residus urbansGestió residus urbans
Gestió residus urbans
 
9.7 9.8
9.7 9.89.7 9.8
9.7 9.8
 
9.7 9.8
9.7 9.89.7 9.8
9.7 9.8
 
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residusVirginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
 
Per què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'EuropaPer què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'Europa
 
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
 
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
 
Hàbits sostenibles i reducció de consums
Hàbits sostenibles i reducció de consumsHàbits sostenibles i reducció de consums
Hàbits sostenibles i reducció de consums
 
Nou Cami
Nou CamiNou Cami
Nou Cami
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Perquè reciclem l'orgànica?
Perquè reciclem l'orgànica?Perquè reciclem l'orgànica?
Perquè reciclem l'orgànica?
 
Flaix informatiu
Flaix informatiuFlaix informatiu
Flaix informatiu
 
Escola verda 1 a autoplay
Escola verda 1 a autoplayEscola verda 1 a autoplay
Escola verda 1 a autoplay
 
Xerrada Manteniment
Xerrada MantenimentXerrada Manteniment
Xerrada Manteniment
 
Els subproductes a l'economia circular
Els subproductes a l'economia circularEls subproductes a l'economia circular
Els subproductes a l'economia circular
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
 
Ecoinnovació. Compostadores.com
Ecoinnovació. Compostadores.comEcoinnovació. Compostadores.com
Ecoinnovació. Compostadores.com
 
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo usoPropuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
 

Último

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 

CP Gestió de Residus Urbans i Industrials

  • 1. CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT Gestió de Residus urbans i municipals Unitat Formativa 1 Identificació de residus urbans o municipals Jordi Garcia CP DOCÈNCIA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L'OCUPACIÓ CIFO L’Hospitalet. Maig de 2015
  • 2. Identificació de residus municipals És complex el medi ambient? Quins dels següents conceptes coneixeu? Els podeu definir? Jordi Garcia (Maig de 2015) 2 Sostenibilitat Reducció, Reutilització i Reciclatge Canvi climàtic Compostatge Residus Compostos perillosos Contaminació atmosfèrica Abocadors Tractament tèrmic
  • 3. Identificació de residus municipals  La generació de residus és un dels principals impactes ambientals.  Com més desenvolupada és una societat més residus es generen.  A conseqüència existeix una àmplia legislació dirigida a reduir-los.  Dues conseqüències directes del progrés industrial, relacionades amb la generació de residus, són: • Increment de la població • Augment de la demanda energètica Els residus com a problema Jordi Garcia (Maig de 2015) 3 Desenvolupament industrial Generació de residus
  • 4. Identificació de residus municipals Residu és qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor o la seva posseïdora es desprengui o tingui la intenció o l’obligació de desprendre-se’n. Què és residu? Què és rebuig? 4Jordi Garcia (Maig de 2015) Residus municipals en vorera (Font: https://goo.gl/3YElvV) Rebuig són els residus o fraccions residuals no valoritzables, dels que no s’extreu cap valor ni profit. El seu tractament és el dipòsit controlat. Rebuig en dipòsit controlat. (Font: http://goo.gl/uIEFQo)
  • 5. Identificació de residus municipals És un residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l’annex III (...) així com els recipients i envasos que els hagin contingut (Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, Art. 3) Què són residus perillosos? Jordi Garcia (Maig de 2015) 5 Codi i pictogrames de seguretat dels residus perillosos (Font: http://goo.gl/2PDmHd) Un residu és perillós si presenta una d’aquestes característiques
  • 6. Identificació de residus municipals 1. Els residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis,... 2. ...els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats,... 3. ...els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges,... 4. ...els animals domèstics morts,... 5. ...els mobles, els estris i els vehicles abandonats, i... 6. ...els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària. (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, Art. 3) Què són residus municipals? Jordi Garcia (Maig de 2015) 6
  • 7. Identificació de residus municipals Composició i destí dels residus municipals Jordi Garcia (Maig de 2015) 7 Residus municipals FORM Compost Recuperació i reciclatge Vidre Paper i cartró Envasos lleugers Fracció resta Recuperació i reciclatge Dipòsits controlats Valorització energètica Recollida selectiva Tractament biològic
  • 8. Identificació de residus municipals La Directiva 2008/98/CE estableix que els Estats membres han d’actuar d’acord a una jerarquia de gestió dels residus, que servirà per a què la normativa en matèria de residus prioritzi les seves estratègies. La jerarquia de gestió dels residus Jordi Garcia (Maig de 2015) 8 Sabeu explicar els conceptes de la jerarquia de residus? 1. Prevenció 2. Reducció en origen 3. Reutilització 4. Segregació en origen 5. Reciclatge 6. Valorització material i energètica 7. Dipòsit controlat
  • 9. Identificació de residus municipals  Les 3R fan referència a una millora en les actituds i els hàbits de consum.  Desenvolupen estratègies per reduir el volum i la perillositat dels residus, i millorar la seva gestió i tractament posterior.  Promou implantar tres accions de consum responsable: reduir, reutilitzar i reciclar: 1. Reduir 2. Reutilitzar 3. Reciclar 4. + Reparar 5. + Recuperació energètica (Font: http://goo.gl/l4j2Lw) La Regla de les 3R. Podria existir un 4R? I un 5R? Jordi Garcia (Maig de 2015) 9 3R 4R 5R
  • 10. Identificació de residus municipals  Consumir el que sigui realment necessari (no aplicat només a productes)  Evitar embalatges superflus. És millor un únic embolcall de tancament fàcil.  Adquirir productes multiús.  Adquirir productes que generin pocs residus.  Adquirir productes que no continguin compostos perillosos. La Regla de les 3R. Reducció Jordi Garcia (Maig de 2015) 10 Reduir... ...consum de productes Reduir... ...consum d’aigua Reduir... ...consum d’energia
  • 11. Identificació de residus municipals  Econòmicament més beneficiosa que el reciclatge si el cost del transport des del lloc de recollida fins al de reutilització no és excessiu.  Un material reutilitzable ha de ser robust per resistir el màxim nombre de cicles d’ús. Els envasos de vidre (cava, refrescos) són un bon exemple.  Permet retornar al circuit un producte abans de ser considerat residu.  Permet estalviar materials i energia.  Minimitza la producció de rebuig. La Regla de les 3R. Reutilització Jordi Garcia (Maig de 2015) 11 Reutilització és qualsevol operació mitjançant la qual productes o components de productes que no siguin residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat per a la que van ser concebuts. (Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, Art. 3)
  • 12. Identificació de residus municipals  Conjunt d’operacions que inclou: recollida, recuperació, transformació i fabricació d’un producte a partir de residus. La Regla de les 3R. Reciclatge Jordi Garcia (Maig de 2015) 12 Reciclatge és tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s’utilitzin com a combustibles o per operacions de rebliment. (Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives, Art. 3) Objectiu any 2020 Fins 50% de preparació per reutilització i reciclatge de: paper, metall, plàstic i vidre dels residus domèstics i d’altres assimilables als domèstics. Objectiu any 2020 Fins 70% de preparació per reutilització i reciclatge dels residus no perillosos provinents de la construcció i les demolicions.
  • 13. Identificació de residus municipals  Procés biològic aeròbic, controlat (humitat, temperatura i relació C/N), en condicions termòfiles (45 °C).  Transforma la M.O. en un producte estable i higienitzat (compost).  En el procés de compostatge es genera CO2, H2O, calor i compost.  Es necessita un contingut d’humitat d’un 40-60%. Valorització material. El compostatge Jordi Garcia (Maig de 2015) 13 (Font: http://goo.gl/DKojCp) Vídeo sobre el procés de compostatge
  • 14. Identificació de residus municipals  Procés biològic anaeròbic, en què la M.O. es transforma en calor, biogàs (CH4 i CO2) i un producte sòlid (digestat) de baix valor.  Es treballa en condicions mesòfiles (35 °C). Valorització material. La metanització Jordi Garcia (Maig de 2015) 14 Vídeo sobre el procés de metanització (Font: http://goo.gl/IiAF6W)
  • 15. Identificació de residus municipals  Procés endotèrmic (amb aportació d’energia).  Descomposició tèrmica anaeròbica dels residus.  S’obtenen gasos (CH4, CO, CO2, H2, etc.) i hidrocarburs condensables, a més d’un sòlid carbonós (coc o semicoc).  Tots aquests productes s’utilitzen com a combustibles en altres processos. Valorització energètica. La piròlisi Jordi Garcia (Maig de 2015) 15
  • 16. Identificació de residus municipals  Els residus s’oxiden parcialment (amb un 25% de l’O2 necessari per a una oxidació completa). Donen lloc a un gas format per CO i H2.  Procés aconsellable quan els residus tenen un alt contingut en carboni.  Tota l’energia química del residu sòlid passa a la fracció gasosa. Valorització energètica. La gasificació Jordi Garcia (Maig de 2015) 16
  • 17. Identificació de residus municipals  Oxidació total del combustible contingut en el residu.  El procés es duu a terme amb excés d’oxigen.  Tota l’energia química del residu es transforma en calor.  S’obté vapor (que pot generar electricitat a través d’una turbina), i escòria sòlida a causa dels inerts no combustibles continguts en el residu (vidre, metall, residus de demolició, etc.). Valorització energètica. La combustió Jordi Garcia (Maig de 2015) 17 Aquest tractament pot servir per a la valorització de neumàtics fóra d’ús i fangs de depuradora en la indústria cimentera.
  • 18. Identificació de residus municipals 1. Reducció del volum de residus. Pot ser del 100% si el semicoc de la piròlisi s’usa com a combustible de cimenteres. També es redueix el transport de residus. 2. Minimització de les emissions atmosfèriques. La piròlisi i la gasificació no emeten gasos, ja que un cop nets es poden utilitzar com a combustible de turbines. 3. Valorització energètica. El residu usat com a combustible es pot considerar energia renovable. Avantatges i inconvenients de la valorització energètica 18Jordi Garcia (Maig de 2015) 1. Generació de lixiviats. 2. Emissions atmosfèriques si el tractament no es fa en condicions adients de temperatura i oxidació. 3. Generació de residus sòlids en forma d’escòries i cendres. 4. Rebuig social. 5. Ocupació de terreny.
  • 19. Identificació de residus municipals  És l’última de les opcions de la jerarquia de gestió dels residus.  Per minimitzar l’emissió de GEH és important una bona separació en origen, i així reduir l’abocament de substàncies fermentables. Els dipòsits controlats o abocadors Jordi Garcia (Maig de 2015) 19 Abocador és una instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s’utilitza per a la seva deposició controlada en la superfície o sota terra. (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, Art. 3) Impactes ambientals dels abocadors • Olors. • Lixiviats i contaminació d’aigües superficials. • Contaminació atmosfèrica i emissió de GEH. • Presència d’insectes i rosegadors. • Rebuig social. • Ocupació del terreny i degradació del paisatge. Vídeo sobre abocadors
  • 20. Identificació de residus municipals Jordi Garcia (Maig de 2015) 20 Gràcies per la vostra atenció