2. Index
1.- Cronologia de la civilització romana.
2.- Expansió territorial.
3.- Antecedents: els Etruscos.
4.- Trets culturals de la civilització romana.
5.- Arquitectura romana: religiosa, civil i
domèstica.
6- Escultura romana: retrat realista i relleu
històric.
7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del
Cristianisme.
8. 1.- CRONOLOGIA BÀSICA DE LA
HISTÒRIA DE ROMA
MONARQUIA.(753-509 a.C.) Sota domini etrusc.
REPÚBLICA. ss. III-I a.C. (509-31 a.C.)
IMPERI. ss. I a.C. – V d.C. (31 a.C. – 476 d.C.)
Edicte de Tessalònica 391 d.C. Conversió al Cristianisme.
395 d.C. Mor l’Emperador Constantí. Divisió de l’Imperi:
Imperi romà d’occident i Imperi Romà d’Orient.
12. Els temps de Juli César: a la fi, la
Roma Imperial.
13.
14. 3.- ANTECEDENTS: ELS
ETRUSCOS.
Poble indígena de l’actual
Toscana.
Comerciaven amb els grecs,
sabins i llatins.
La seva època d’esplendor
són els ss.VII i VI a.C.
L’art etrusc sempre està
relacionat amb les creences
religioses i els rituals
funeraris.
Culturalment rep influència
de l’art grec arcaic.
15. 3.1.- L’arquitectura etrusca.
El temple etrusc es construia sobre un podium
elevat al que només es podia accedir per una
escalinata frontal, que definia amb claredat una
façana frontal.
19. En l’escultura etrusca es denota influència de
l’escultura grega arcaica. Encara que, a
diferència d’aquesta que tendeix cap a la
idealització, l’escultura etrusca tendeix cap al
REALISME.
20.
21. bronze
incrustacions (pasta
vítria i vori)
influència grega en
cabells i barba
mirada
penetrant
nas llarg i ganxut
solcs molt
ben marcats
gran realisme
pòmuls ossis
Es pensa que aquest cap
formava part d’una estàtua
de considerables
dimensions. Actualment el
cap és damunt d’un bust
del Renaixement
voluntat d’eternitzar i
glorificar el primer
cònsol de la República
romana
22.
23. terracota policromada
sarcòfag /
urna cinerària
túnica llarga
kliné
actitud tranquil·la i serena
escena plena de tendresa
tors nu
cames quasi atrofiades
petit capitell
sabates acabades en punxa
somriure arcaic
gestualitat de les mans
possible flascó de perfum
muller
espòs
barret
24. Els romans van ser PRÀCTICS en
arquitectura; van ser la primera civilització
d’enginyers.
El tret més particulat de la seva escultura és el
REALISME.
Van posar l’art al servei del PODER de
l’Estat.
4.- TRETS CULTURALS DE LA
CIVILITZACIÓ ROMANA
28. 5.3.- Arquitec civil i lúdica: teatre i
amfiteatre.
5.4.- Obres d’enginyeria: vies,
urbanisme, aqüeductes i ponts.
5.5.- Arquitectura commemorativa: arc
de triomf i columna commemorativa.
5.6.- Arquitectura domèstica: la domus
romana.
37. 5.2.- Arquitectura religiosa: el
temple romà.
PODI
ESCALA D’ACCÉS FRONTAL.
ACCÉS PRINCIPAL I FRONTAL.
COLUMNES ADOSSADES. CULTE
INTERIOR
AMPLIACIÓ DE LA CEL.LA A TOT EL
PERÍMETRE DE LA PLANTA.
39. columnes
adossades
pseudoperípter
pòdium i pòrtic hexàstil
columnes d’ordre corinti
timpà sense ornamentació
arquitravat
teulada a dues vessants
escalinata
pòrtic hexàstil
nao o cel·la
pòdium
pronao
El va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador
August, que es va encarregar d’organitzar la
infraestructura de la Gàl·lia. El temple fou erigit en
honorar de l’emperador August i de la seva família,
estava dedicat a les divinitats romanes i a Gai i Luci
Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa.
August
56. Planta el·lipsoidal
càvea
arena
Vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ordre corinti
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
vomitoria
57. 5.4.- OBRES D’ENGINYERIA
XARXA VIÀRIA. Víes i mil.liaris
URBANISME HIPODÀMIC
CARDO I DECUMANUS
FÒRUM
AQÜEDUCTES
CLAVEGUERAM
PONTS.
68. COLUMNES CONMEMORATIVES
FUNCIÓ CONMEMORATIVA .
FUNCIÓ FUNERÀRIA: ALBERGAR LES
CÈNDRES DE L’EMPERADOR.
MONOLÍTIQUES O NO.
ESCULPIDES AMB ESCENES DE CAMPANYES
MILITARS:
EN ESPIRAL
SENTIT NARRATIU
ENMARCAMENT PAISATGÍSTIC
CORONADES AMB UNA ESCULTURA DE
BROZE DE L’EMPERADOR.
71. Fust de cent peus romans (29,78 m.)
12 tambors de marbre
4 m. diàmetre
coronada antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la
de Sant Pere)
relleus
narratius de
forma helicoïdal
capitell dòric
base en
forma de dau
amb una cambra
interior i una
escala de cargol que
puja fins a la part
superior
40 m. d’alçada
75. 5.6.- Arquitectura domèstica.
Analitzem la vivenda de les classes patricies.
Organitzada al voltant d’un o més patis oberts.
La casa queda a l’interior de l’espai, deixant els
espais exteriors per als comerços o tabernae.
Compluvium i Impluvium: per recollir l’aigua de
la pluja.
Cubiculum: estances d’us privades.
Lararium: altar dels déus lars (els avantpassats).
Tablinium: estança principal: per rebre les visites.
Decoració: mosaics al terra i pintures a les parets.
77. L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna)
El mosaic
calç/ guix/ morter
suport
tesel·les
Opus tessellatum
Opus sectile
Opus vermiculatum
Opus vermiculatum
tesel·les
85. RELLEU HISTÒRIC
TEMA: GESTES IMPERIALS
FUNCIÓ: PROPAGANDA DEL PODER i
HISTÒRIA DE ROMA.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
CARÁCTER NARRATIU (com si fóssin vinyetes)
ENMARCAMENT ARQUITECTÒNIC O
PAISAGÍSTIC.
PERSONATGES REALS I IDENTIFICABLES.
INTERPRETACIÓ FÀCIL I CLARA.
86. Fust de cent peus romans (29,78 m.)
12 tambors de marbre
4 m. diàmetre
coronada antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la
de Sant Pere)
relleus
narratius de
forma helicoïdal
capitell dòric
base en
forma de dau
amb una cambra
interior i una
escala de cargol que
puja fins a la part
superior
40 m. d’alçada
87. Trajà
- 155 escenes
- més de 2500 figures
- Trajà hi és representat
70 vegades
guerra contra els dàcis:
primera guerra dàcia 101-103
i segona guerra 107-108
98. Crònica en imatges d’un fet important en la vida de Roma
4 juliol 13 aC
Relleus commemoratius de la pau i prosperitat assolides en el temps d’August
Fa servir models grecs per explicar i expressar idees romanes: Fris de les Panatenees
Processó: August-oficials d’August- familiar d’August-Senat-dones i nens de la cort d’August
Retrats coneguts
Temps concret
99. Disposició continuada dels personatges
Profunditat= més a prop més volum
= més lluny menys volum
= més a prop més gran
Moviment=
varietat de posicions
Processó: August-oficials d’August- familiar d’August-
-Senat-dones i nens de la cort d’August-
primera vegada que en un monument públic són representats
Personatges important primer terme
101. Còpia en marbre de Carrara
d’un original de bronze
2 m. apx
DempeusCom un general victoriós
Capot roig de general
Cuirassa molt cenyida
Descalç,
original
calçat
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Ceptre
Mostrava insígnies
de la legió / Gest de comandament
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
És la romanització del
Dorífor de Policlet
102. Retrat idealitzat ple
de serenitat
Cabell arrissat
Relleu narratiu
de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors
103. Divisió de l’Imperi Romà.
7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del
Cristianisme.
104. Crist amb Sant Pere i Sant Pau.
Relleu en marbre del sarcòfag de Junius Bassus, c.389 d.C.
Cripta de Sant Pere (Roma)